Abril 19, 2022
Per Direta
242 vistes

Des de la fi del confinament, assistim a una reacceleració creixent de la maquinària i la propaganda turístiques. No ens referim només a la mal anomenada recuperació econòmica, sinó a un gir polític que, amb l’excusa de la pandèmia i la crisi que ha provocat, pretén tornar al paradís perdut del consens turístic, del creixement infinit sense oposició. Cap novetat a la Generalitat (el projecte ecocida i economicida dels Jocs Olímpics d’hivern és pura continuïtat històrica), mentre en l’àmbit municipal assistim a la confirmació i enduriment d’un gir progressiu al llarg dels dos mandats del govern municipal de BeC i PSC: returistització i megaesdeveniments (Copa Amèrica, fires com Mobile World Congress o, en una altra escala, Alimentària). L’aposta per les economies digitals no és una opció vàlida de diversificació econòmica, perquè s’utilitza com a coartada per repetir dinàmiques perverses: inversió pública per afavorir interessos privats i atracció de capitals estrangers, amb impactes ja coneguts com la gentrificació, el treball precari i la mínima redistribució de beneficis.

En aquest context, és reveladora la trajectòria, decadent i indignant, del Consell de Turisme i Ciutat. Barcelona en Comú, tot just arribat al govern municipal amb un discurs que recollia la crítica dels moviments socials a la turistització, creava aquest òrgan en una aposta per generar diàlegs més amplis sobre el tema, aplegant l’empresariat del sector, representants públics i, per primer cop, organitzacions socials, incloent-hi algunes d’obertament crítiques amb el procés de turistització a la ciutat. Veiem-ho amb més detall.

Des de l’inici, va ser un espai feixuc i ingrat, poc operatiu, molt limitat pel seu caràcter no vinculant. Així i tot, tenia un cert interès pel fet que els nombrosos lobbies havien d’escoltar els moviments veïnals socials

Després d’un ric debat intern, a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) vam decidir participar-hi mitjançant la presència de diferents entitats actives al nostre espai, amb la intenció d’implementar una estratègia conjunta a partir de plantejaments compartits: crítica radical al model turístic imperant i a l’anomenada col·laboració publicoprivada; necessitat de decreixement turístic i d’allunyar el sector privat dels comandaments de les polítiques turístiques a Barcelona.

Des de l’inici, va ser un espai feixuc i ingrat, poc operatiu, molt limitat pel seu caràcter no vinculant. Així i tot, tenia un cert interès pel fet que, per un cop, els nombrosos lobbies presents havien d’escoltar el punt de vista dels moviments veïnals socials, que fins llavors havien ignorat. Malauradament, el govern municipal s’hi va reservar un paper d’observador, sense prendre partit i promovent un consens impossible; els moviments socials mai no ens posarem d’acord amb Apartur sobre l’impacte de l’explotació turística de l’habitatge, per posar un exemple senzill d’entendre.

El nou regidor socialista Marcé marca la nova línia del Consell: buidar-lo de contingut, de conflicte i, pràcticament, de participació crítica. Diem pràcticament perquè, per sort, hi ha excepcions

Al llarg del primer mandat hi va haver alts i baixos i tensions, des de la creació del concepte turismofòbia per part dels lobbies per tapar-se les vergonyes acusant les seves víctimes, fins als seus intents continuats de deslegitimació dels moviments veïnals i socials. Les tensions van anar creixent i desgastant les representants socials, tant per la inversió de temps personal -no remunerat, a diferència del sector privat-, com pels atacs i la manca de respecte per part dels gremis. Unes tensions facilitades també pel fet que el Consell escolta per igual, en el millor dels casos, un sector social mogut pel bé comú i un sector privat empès per interessos particulars.

Els darrers temps han estat encara més durs. Després de guanyar l’alcaldia el 2015 amb la crítica a la turistització dins el seu discurs, i d’aigualir-la al llarg del primer mandat, el 2019 BeC es rendeix i regala el camp de batalla de les polítiques turístiques al seu soci de govern, el PSC, responsable polític i coautor amb els lobbies de la política turística històrica, consistent en socialització dels impactes socials i ambientals i privatització dels beneficis.

El nou regidor socialista Marcé marca la nova línia del Consell: buidar-lo de contingut, de conflicte i, pràcticament, de participació crítica. Diem pràcticament perquè, per sort, hi ha excepcions. Marcé l’utilitza per silenciar la conflictivitat de la turistització, i com a espai de propaganda per vendre fum amb etiqueta d’innovació i de convivència amb el veïnat. El sector privat, crescut amb el canvi i sentint-se fort en un context de crisi post Covid de necessitat de recuperació econòmica, ha augmentat encara més la tensió, arribant a desqualificar i insultar qui manté la crítica i l’exigència del canvi de model.

Respectem i agraïm a les entitats que, com la FAVB o l’AVV Sagrada Família, han decidit continuar al Consell, però des de l’ABDT ens neguem a seguir legitimant un espai il·legítim, a més d’inútil i mer instrument del poder

Després d’un primer període de perfil baix que havia anat evolucionant cap a la instrumentalització pro-turística, aquest 2022 el Consell de Turisme i Ciutat es renova amb l’objectiu de fabricar falsos consensos i coartades per a un nou escenari de silenci social que faciliti el retorn als nivells d’activitat i pressió previs a la pandèmia; per tant, també als mateixos nivells d’impactes socials i ambientals. Bona part de la representació social ha preferit no perdre més el temps i abandonar l’espai. Respectem i agraïm a les entitats que, com la FAVB o l’AVV Sagrada Família, han decidit continuar participant-hi, però des de l’ABDT ens neguem a seguir legitimant un espai il·legítim, a més d’inútil i mer instrument del poder. Hi consten algunes entitats suposadament veïnals que defensen altres interessos. No sorprèn que Amficat participi en el consell, una associació de persones que lloguen habitacions per dies, però sí que sorprèn que ho faci com a entitat social i no com a lobby. També hi trobem l’AVV Barceloneta, que tot i el seu nom, defensa uns interessos i un model de barri i ciutat molt allunyats de la justícia social i més propers a un cert empresariat; al llarg del temps s’ha posicionat a favor de l’hotel Vela, la transformació del Port Vell en aparcament de iots de luxe o el projecte de l’Hermitage a la Barceloneta.

Tant de bo entitats com la FAVB o l’AVV Sagrada Família i algunes veus expertes realment crítiques (la majoria ja no ho són) aconsegueixin trencar una dinàmica que sembla abocada a la fabricació i imposició d’un nou consens turístic. Si el retorn al demolidor nivell prepandèmic d’activitat turística seria desastrós, encara ho seria més el retorn a una percepció social acrítica de l’activitat turística a la ciutat. És a aquests dos perillosíssims objectius on apunta el govern municipal que conformen BeC i PSC.

Un decreixement turístic raonat i programat és imprescindible per recuperar el dret a l’habitatge i la ciutat, així com la diversificació de l’economia que respecti i promogui el treball digne i la justícia ambiental i social

A l’ABDT considerem la participació en el Consell una pèrdua de temps, i per això seguirem treballant amb els moviments socials de la ciutat fora d’aquest espai, assenyalant qui són els responsables d’un model que destrossa el territori i el planeta, explota les treballadores, s’apropia de la ciutat i precaritza i expulsa el veïnat. Avui, més que mai, necessitem reflexió col·lectiva, cooperació amb moviments i territoris i aliances en altres àmbits, per tal de generar mobilització i propostes que provoquin un canvi de model dels espais turistitzats.

Un decreixement turístic raonat i programat és imprescindible per recuperar el dret a l’habitatge i la ciutat, així com la diversificació de l’economia en sectors que respectin i promoguin el treball digne i la justícia ambiental i social. Per això convidem a sumar esforços, tant des de l’autoorganització ciutadana com de les entitats dedicades a la recerca, per generar alternatives econòmiques i socials que substitueixin una indústria turística que no s’aturarà, si no l’aturem nosaltres.




Autor font: Directa.cat