Desembre 25, 2020
Per Nord-Estl Libertari
154 vistes


YOSOY, ELS LIQUATS VEGETALS QUE ASSEQUEN EL MONTSENY 

L’empresa Liquats Vegetals S.A. vol perforar 28 pous –alguns dels quals en zones naturals protegides– i extreure’n aigua perqu猫 la seva f脿brica de Viladrau augmenti exponencialment la producci贸 de les begudes que comercialitzen rere les marques Yosoy, Monsoy i Almendrola, entre d’altres  

Entitats ve茂nals i ecologistes denuncien que el projecte acabar脿 amb el cabal de la riera Major del Montseny, un dels cursos fluvials m茅s ben conservats de Catalunya 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Viladrau (les Guilleries, Osona, comtat d’Osona) 25/12/2020.- Llegim a DIRECTA que la remor de l’aigua esdev茅 m茅s intensa al trencall de carretera que condueix al Pont de F脿bregues de Viladrau (les Guilleries, Osona, comtat d’Osona), un poble de poc m茅s de mil habitants. A la riera Major, tres persones expliquen amo茂nades. “Aquesta 茅s de les 煤niques rieres netes que queda a la comarca, t茅 una poblaci贸 molt bona de truites i est脿 enquadrada dintre del Parc Natural del Montseny“, explica Joan Serra Gros, president de la Societat de Pescadors de Viladrau, entitat que gestiona un tram de pesca controlada sense mort. 

La riera Major brolla dels aiguaneixos localitzats sota l’emblem脿tic cim del Matagalls, descendeix pel vessant nord del mass铆s, travessa les Guilleries i acaba desguassant al Ter.  

El sistema Sau-Susqueda 茅s l’aigua de boca de Girona i de Barcelona, de m茅s de dos ter莽os de la poblaci贸 de Catalunya, per tant, el que est脿 passant aqu铆 acabar脿 afectant gran part dels catalans“, assegura Enric Tom脿s, membre de la plataforma Viladrau defensa la seva aigua. Aquest ve铆 del poble veu amb preocupaci贸 els plans de Liquats Vegetals, societat an貌nima instal路lada al municipi des de 1991 i dedicada a la producci贸 de begudes vegetals de soja, civada, arr貌s o ametlla –entre moltes altres–, que han experimentat un creixement mete貌ric de vendes els darrers anys.  

Marques blanques de Mercadona i Bonpreu-Escla 

Principalment, Liquats Vegetals produeix les marques Yosoy, Monsoy i Almendrola, per貌 tamb茅 s贸n seves les marques blanques de Mercadona i Bonpreu-Esclat. Amb l’objectiu d’augmentar la seva producci贸, l’empresa ha sol路licitat a l’Ag猫ncia Catalana de l’Aigua (ACA) –empresa p煤blica de la Generalitat de Catalunya adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat– la concessi贸 de pous per a 煤s industrial amb la finalitat d’extreure encara m茅s aigua de l’apreciada conca de la riera Major. 

Segons l’ACA, actualment hi ha dos expedients oberts a l’espera de resoluci贸: un primer datat l’any 2016 i relatiu a perforaci贸 de fins a 28 nous pous, a hores d’ara pendent de l’informe de l’Oficina Territorial d’Acci贸 i Avaluaci贸 Ambiental (OTAAA) de Barcelona, ja que gran part de les captacions es durien a terme dins els l铆mits del Parc Natural del Montseny; el segon, iniciat enguany, demana l’obertura d’un nou pou dins de la mateixa f脿brica. “S贸n dos expedients diferents i es troben en tr脿mit, lamentem no poder-te precisar un termini concret sobre quan podrien estar resolts“, confirmen des de l’ACA. Aix铆 mateix, l’OTAAA ha informat la Directa que est脿 tancant la proposta de resoluci贸 d’impacte ambiental del projecte, despr茅s de rebre fins a 46 al路legacions per part d’entitats i persones interessades. 

Liquats diu que no s贸n pous, que s贸n simplement prospeccions per provar de quin surt m茅s aigua. Quan ho tinguin clar, en faran servir un o dos i els altres els abandonaran. El m茅s important 茅s que pretenen arribar duplicar la seva capacitat i captar fins a 400 mil metre c煤bics anuals d’aigua, una absoluta barbaritat“, opina Jes煤s Soler i Vilar贸, portaveu del Grup de Defensa del Ter (GDT), hist貌rica associaci贸 ecologista guardonada amb el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya l’any 2014. Soler ho t茅 clar铆ssim: “El cabal de manteniment, 茅s a dir, el m铆nim que qualsevol aprofitament en un riu del pa铆s ha de deixar per llei i perqu猫 ho diu la directiva marc europea, 茅s m茅s o menys el cabal que han demanat i pretenen utilitzar. Poden arribar a eixugar la riera“. 

Liquats vegetals, amb la bandera de la sostenibilitat 

Estem al Montseny. Per qu猫 estem aqu铆 i no a un parc log铆stic? Per la gran qualitat de l’aigua, que recollim dins de la delimitaci贸 del Parc Natural del Montseny. Som naturals per elecci贸 i per vocaci贸“. Aix铆 茅s com Liquats Vegetals explica al seu portal web l’empla莽ament que ocupen, on desenvolupen una activitat que defineixen en termes de sostenibilitat, amb la missi贸 d'”inspirar una alimentaci贸 saludable a trav茅s d’una relaci贸 honesta amb els ingredients, les persones i l’entorn“. 

Al final de l’any 2019, els  ingressos d’explotaci贸 de la societat presidida per Josep Maria Erra Serrabasa s’enfilaven fins als gaireb茅 66 milions d’euros, amb un resultat positiu de l’exercici xifrat en m茅s de 3,6 milions d’euros. “Amb aquest nivell de producci贸 que tenen ara, l’empresa 茅s totalment rendible i no hi ha perill de p猫rdua de llocs de treball ni de beneficis per no fer aquest projecte“, considera Enric Tom脿s. 

Per la seva banda, Liquats Vegetals va emetre una nota el passat mes de setembre on afirmava que “els tr脿mits de concessi贸 d’explotaci贸 d’aig眉es subterr脿nies preveuen estudis de valoraci贸 de la possible interfer猫ncia entre els pous i la riera, condicionant l’aprovaci贸 d’aquestes explotacions a la no afectaci贸 de la riera. D’aquesta manera, es garanteix la preservaci贸 del cabal de la riera Major“. El portaveu del GDT no se’n refia, “a la que xucles aigua dels aq眉铆fers baixen els nivells, les fonts i els aiguaneixos que alimenten les rieres deixen de fer-ho. Aix貌 s贸n faves comptades, aigua hi ha la que hi ha, o baixa pel riu o se’n va en camions cap als supermercats, una de dues, per貌 per tot no dona“, rebla. 

Anna Rovira, directora de m脿rqueting de Liquats Vegetals, assegura que l’empresa “no t茅 cap voluntat d’eixugar el Montseny, sin贸 que hem fet un estudi sobre els recursos que hi ha i el nivell d’infiltraci贸 a la zona de Viladrau 茅s d’aproximadament 8,5 hect貌metres c煤bics, mentre que n’utilitzem entorn de 0,4 hect貌metres c煤bics i ens retornem dues terceres parts al medi“, segons un estudi hidrogeol貌gic que ells mateixos van contractar a una consultora privada.  

Per貌 m茅s enll脿 del problema amb l’aigua, ja fa anys que les habitants de Viladrau pateixen altres mol猫sties provocades per la f脿brica ubicada a la carretera de Vic, ben a prop de l’entrada del poble. El tr脿nsit de grans tr脿ilers per un vial estret de doble sentit ha comportat m茅s d’un ensurt als conductors de turismes, les olors que provoca la producci贸 fan que les finestres de les cases hagin de romandre sovint tancades i fins i tot el soroll de la ind煤stria ha motivat la creaci贸 d’una altra plataforma entre el ve茂nat d’unes cases properes a la planta. 

L’origen del conflicte principal es va comen莽ar a evidenciar en la xarxa p煤blica de subministrament d’aigua de Viladrau, de la qual principalment s’abasteix l’empresa. Aquesta 茅s una instal路laci贸 antiga que requereix inversions per renovar-la i Liquats ha participat del seu finan莽ament fruit dels interessos evidents que t茅 en el seu bon funcionament. Tanmateix, amb l’augment exponencial del seu volum de negoci, la xarxa no 茅s suficient. “Ells fan el seu proc茅s i tornen a abocar l’aigua al riu, entre cometes depurada“, relata Joan Serra Gros. El pescador local continua, “tenen una petita depuradora a la planta i amb l’ampliaci贸 de la f脿brica estan construint una gran, per貌 de moment segueixen abocant a la depuradora municipal i l’altra part la treuen en cisternes. El problema 茅s que hi ha vegades que aboquen a la depuradora municipal –que no 茅s industrial, 茅s de poble– i tenim aquests problemes perqu猫 no ho pot absorbir“, conclou Serra Gros. 

Produir un abocament de brom provinent de les torres de refrigeraci贸 de la f脿brica 

Aquests episodis provoquen incidents com el del passat mes d’octubre, quan es va produir un abocament de brom provinent de les torres de refrigeraci贸 de la f脿brica. La depuradora de la planta no el va poder neutralitzar, d’aqu铆 va passar a la planta municipal –que no ho va poder decantar– i finalment va anar a parar a la riera, que va quedar retratada plena d’escuma en unes imatges difoses per les xarxes socials. En aquesta ocasi贸, els representants de Liquats no van trigar a sortir als mitjans de comunicaci贸 per dir que l’incident no havia perjudicat la biodiversitat, per貌 Serra Gros sost茅 “uns abocaments continuats poden afectar molt铆ssim a tota la vida i fauna que porta el riu“. El mateix pensa el representant del GDT, que carrega contra la construcci贸 en marxa de la nova instal路laci贸: “Tenir una depuradora industrial a aquesta al莽ada d’una riera petita i protegida, just en el seu naixement, posa en perill constant la qualitat de l’aigua de la riera, perqu猫 les depuradores treuen un percentatge important d’alguns contaminants que no van a parar al riu, per貌 no 茅s mai al 100% i, a m茅s a m茅s, pateixen accidents“. 

Albert Bosch, tinent d’alcalde de Viladrau i regidor d’Urbanisme, medi ambient, Guilleries i participaci贸 ciutadana, membre del grup municipal Independents, explica que “es tracta de solucionar defici猫ncies estructurals per millorar la captaci贸“. En conversa telef貌nica amb la Directa, assegura que l’Ajuntament busca “aconseguir arribar amb la xarxa pr貌pia a cobrir tota la demanda, tamb茅 la de la ind煤stria. 脡s important que l’aigua la vengui l’ajuntament des de la xarxa municipal perqu猫 Liquats paga un c脿non que serveix per millorar les infraestructures“. Segons explica, actualment el consistori t茅 la concessi贸 per captar aproximadament tres-cents vint-i-cinc mil metres c煤bics d’aigua, dels quals dos-cents mil els ven a Liquats i la resta abasteixen el poble. Amb els nous plans la captaci贸 augmentaria fins als cinc-cents cinquanta mil metres c煤bics, quatre-cents mil dels quals servirien al negoci privat de les begudes vegetals. 

La pol铆tica municipal de Viladrau ha estat marcada els darrers anys per la gesti贸 de les pol猫miques sorgides arran de l’activitat de Liquats Vegetals. L’any 2015, l’empresa va dur veure aprovats els seus plans d’expansi贸 gr脿cies al perm铆s concedit per l’equip de govern municipal encap莽alat per l’aleshores alcalde Francesc Bellveh铆, del grup de l’Alternativa, actualment anomenats Independents. La llum verda al projecte d’ampliaci贸 de setze mil metres quadrats de la f脿brica es va produir amb el govern municipal ja en funcions, perqu猫 tot i que la llista encap莽alada per Bellveh铆 havia estat la m茅s votada en les noves eleccions, se sabia que els grups de SOM i CDC s’ajuntarien per fer un govern de coalici贸. 

Posteriorment, un cop fora del govern municipal, “el senyor Bellveh铆 es va fer amb el contracte de manteniment de la f脿brica, que li ha portat molt铆ssims diners“, explica Enric Tom脿s, membre de la plataforma Viladrau defensa la seva aigua que ha anat en alguna ocasi贸 a les llistes electorals de SOM, grup adscrit a ERC. Aquest grup municipal va ser el m茅s votat en les darreres eleccions municipals de 2019, obtenint quatre regidors, els mateixos que la candidatura Independents, que amb vint vots menys va quedar en segona posici贸. El tercer i darrer partit en obtenir representaci贸 al ple va ser Junts per Viladrau, encap莽alat pel convergent Jaume Tordera, que en campanya havia prom猫s facilitar el govern a la llista amb m茅s sufragis i amb la seva abstenci贸 va propiciar la investidura de Margarida Feliu, la candidata a alcaldessa per SOM que revalidava el c脿rrec amb un govern en minoria. 

Cent dies despr茅s de la presa de possessi贸, el grup Independents va presentar una moci贸 de censura contra el govern municipal i van arrabassar l’alcaldia a SOM amb el suport de Jaume Tordera, que malgrat tot s’ha mantingut fora del govern municipal.  

A partir d’aquell moment, segons denuncien des de la plataforma formada per ve茂ns i ve茂nes de diferents sensibilitats pol铆tiques, va comen莽ar el darrer projecte d’expansi贸 de la f脿brica.  

L’actual alcaldessa d’Independents per Viladrau, Noemi Bastias, 茅s filla de Manel Bastias, un dels regidors que juntament amb l’ex-alcalde Franscesc Bellveh铆 van autoritzar l’expansi贸 de l’empresa l’any 2016. Aix铆 mateix, el regidor de govern encarregat de dinamitzaci贸 econ貌mica, turisme, habitatge i vida associativa, Victor Niub贸, 茅s president de la Taula de l’Aigua del municipi alhora que treballa a Liquats Vegetals com a coordinador de projectes. 

L’equip de govern s’han convertit en els portaveus de Liquats i comencen a aplicar la t脿ctica pol铆tica de primer dir que mentim, segon que tenim interessos partidistes i tercer la desqualificaci贸 personal“, lamenta Tom脿s, que promet “ni jo ni cap de les persones que formem part de la plataforma esperem treure cap benefici econ貌mic d’aquest tema, al contrari, volem que els anys futurs els nostres fills i nets vegin la riera almenys com est脿 ara“.  

D’altra banda, el tinent d’alcalde Albert Bosch es mostra conven莽ut de qu猫 tot el govern municipal t茅 “vocaci贸 de treball pel poble i cap persona fa res pel seu propi inter猫s, aix貌 茅s dubtar de l’honorabilitat i nosaltres separem la nostra vida personal de la vocaci贸 pol铆tica“. 

El proc茅s d’exposici贸 p煤blica dels projectes es va tancar el passat mes de setembre i la plataforma denuncia que es van assabentar a 煤ltima hora i van poder entrar al路legacions just al l铆mit d’expirar el per铆ode. Jes煤s Soler, del GDT, assegura que empreses com Liquatsfan negoci amb l’aigua i a canvi la llei exigeix que paguin un c脿non de concessi贸 que normalment no 茅s cap barbaritat, per貌 que als ajuntaments –sobretot als petits– els va de cine perqu猫 sempre van penjats de diners i les empreses aprofiten aquesta mancan莽a per fer-se seus els ajuntaments“. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com