Desembre 10, 2020
Per Direta
229 vistes


Rebre informaci贸 err貌nia en demanar suport al CAP per avortar, com ara que a partir de les catorze setmanes de gestaci贸 茅s il路legal. Ser, directament, desatesa en acudir al centre de salut perqu猫 鈥渘o s鈥檕cupen de res que tingui a veure amb l鈥檃vortament鈥 des que ha comen莽at la pand猫mia. Haver de rec贸rrer diversos centres sanitaris abans de comptar amb l鈥檃tenci贸 necess脿ria per gestionar la interrupci贸 volunt脿ria de l鈥檈mbar脿s. Rebre informaci贸 falsa quan demanes la pastilla del dia despr茅s a la farm脿cia, com ara que et cal dur recepta m猫dica per obtenir-la. Patir un tracte alli莽onador en sol路licitar-la per part de professionals que estan lluny de comprendre l鈥檃cc茅s a l鈥檃nticoncepci贸 d鈥檜rg猫ncia com un dret, tamb茅, per les m茅s joves.

S贸n experi猫ncies que apareixen reiteradament en el centenar de den煤ncies rebudes al llarg de l鈥檃ny per l鈥Observatori de Drets Sexuals i Reproductius. El seu darrer informe, centrat en l鈥檌mpacte que la pand猫mia ha tingut -i est脿 tenint-, detecta que, amb el sistema sanitari sobrepassat, s鈥檋an agreujat 鈥渄e forma exponencial鈥 les debilitats i mancances preexistents a la Covid-19 a l鈥檋ora de garantir drets sexuals i reproductius (DSiR) a Catalunya.

Entre els grups poblacionals principalment afectats: les joves i les migrades, en concret, les que no tenen targeta sanit脿ria. Una barrera que, per exemple, afecta moltes dones ocupades com a treballadores de la llar i les cures internes, que viuen a les cases on treballen, aix铆 com moltes persones que nom茅s poden llogar una habitaci贸 i, per tant, tampoc poden aportar el contracte de lloguer que molts municipis exigeixen per tramitar l鈥檈mpadronament, requerit per accedir a la targeta sanit脿ria. 鈥淟es inequitats que el sistema ja genera en una situaci贸 de normalitat sanit脿ria, en una situaci贸 de crisi suposen escletxes superprofundes per garantir els drets en general i els DSiR en concret鈥, remarca S铆lvia Aldavert, coordinadora de l鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius, entitat impulsora de l鈥橭bservatori, nascut dos anys enrere.

Entre els grups poblacionals principalment afectats: les joves i les migrades, en concret, les que no tenen targeta sanit脿ria

L鈥檌nforme tamb茅 destaca les treballadores sexuals i les dones for莽ades a exercir la prostituci贸 com a col路lectius especialment afectats per les dificultats d鈥檃cc茅s a l鈥檃tenci贸 presencial, la disminuci贸 dels serveis i del nombre de professionals disponibles, la reducci贸 de proves de seguiment, la manca de controls peri貌dics i l鈥檃jornament d鈥檌ntervencions ginecol貌giques. 鈥淪贸n dones que han viscut l鈥檃greujament de les limitacions que abans ja suposaven un repte, com un domini nul o baix de l鈥檌dioma, la manca de recursos econ貌mics o l鈥檈scletxa digital鈥, indiquen des de l鈥橭bservatori.


Serveis sanitaris i farm脿cies, principals assenyalats

Del centenar de casos recollits, la gran majoria relaten vulneracions de DSiR que han tingut lloc en centres de salut: CAP, hospitals i serveis d鈥橝tenci贸 a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIRs). Si b茅 la 鈥渟ituaci贸 l铆mit鈥 en qu猫 ha quedat el sistema de salut a Catalunya sota la Covid-19 茅s un factor per explicar-ho, l鈥檃n脿lisi de l鈥橭bservatori apunta que hi ha defici猫ncies enquistades des de fa anys, en concret, en l鈥檃cc茅s a l鈥檃vortament. 鈥淗i ha casos de vulneracions de drets que s贸n fruit d鈥檈structures i circuits que no funcionen i que impliquen que, per exemple, dones de Terres de l鈥橢bre hagin d鈥檃nar a avortar a Barcelona, alhora que tamb茅 hi ha casos en qu猫 trobem professionals que no estan aplicant correctament protocols establerts鈥, explica Aldavert.

Del centenar de casos recollits, la gran majoria relaten vulneracions de DSiR que han tingut lloc en centres de salut: CAP, hospitals i serveis d鈥橝tenci贸 a la Salut Sexual i Reproductiva

L鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius detecta encara desconeixement sobre els termes establerts per la llei de l鈥檃vortament entre el personal sanitari. Per aix貌, reclama formaci贸 generalitzada i sensibilitzaci贸, per tal d鈥檃ssegurar que dins dels serveis p煤blics s鈥檌dentifica com un dret que ha de ser garantit i que no pot veure鈥檚 afectat ni per manca d鈥檌nformaci贸 ni per objecci贸 de consci猫ncia d鈥檃lguns professionals. 鈥淓ncara falta voluntat pol铆tica per informar la ciutadania sobre el dret a l鈥檃vortament鈥, afegeix Aldavert, que afirma que la majoria de dones 鈥渘o saben on han d鈥檃nar, on han de trucar, ni si 茅s legal o si han de pagar鈥.

Si b茅 l鈥檃cc茅s a l鈥檃vortament -com tamb茅 a l鈥檃nticoncepci贸 d鈥檜rg猫ncia- es va considerar servei essencial durant l鈥橢stat d鈥橝larma i una mesura aprovada per la Conselleria de Salut de la Generalitat va permetre reduir el nombre de visites presencials obligat貌ries pr猫vies a interrompre volunt脿riament l鈥檈mbar脿s, la desigualtat territorial existent a Catalunya quant a centres m猫dics que practiquen avortaments ha impactat encara m茅s en temps de pand猫mia. S贸n moltes les dones de comarques catalanes que han hagut de traslladar-se, sovint fins a Barcelona, per avortar, asseguren des de l鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius. 鈥淓n un moment de crisi sanit脿ria com aquest encara genera m茅s angoixa haver de despla莽ar-te lluny del teu territori i tamb茅 pensar a haver de donar explicacions de m茅s sobre un tema encara carregat d鈥檈stigma鈥, explica Aldavert.

Actualment, la xarxa d鈥檃tenci贸 sanit脿ria p煤blica a Catalunya garanteix, dins dels seus centres, la interrupci贸 de gestacions molt inicials, per via farmacol貌gica, aix铆 com la intervenci贸 hospital脿ria en casos de gestacions que suposen un perill per la vida de la dona. 鈥淟es interrupcions que trobem entremig s鈥檈stan garantint amb concerts p煤blics all脿 on hi ha professionals que saben fer les intervencions: a les cl铆niques privades, la majoria, a Barcelona鈥, explica Aldavert, com a mancan莽a que s鈥檃rrossega. Per revertir la desigualtat territorial en l鈥檃cc茅s a l鈥檃vortament, per tant, l鈥檈ntitat planteja que urgeix garantir personal m猫dic format en les t猫cniques necess脿ries per practicar interrupcions volunt脿ries de l鈥檈mbar脿s dins de centres sanitaris p煤blics arreu del pa铆s.


La detecci贸 d鈥橧TS i el seguiment ginecol貌gic, abandonats

Al costat de la 鈥渃arrera d鈥檕bstacles鈥 per avortar durant el per铆ode de confinament, les dificultats per accedir a l鈥檃nticoncepci贸 d鈥檜rg猫ncia tamb茅 apareixen al capdamunt del r脿nquing de den煤ncies reportades enguany a l鈥橭bservatori. 鈥淟es farm脿cies continuen sent espais en qu猫 es vulnera aquest dret鈥, afirma Aldavert, que detalla que no totes estan dispensant les pastilles del dia despr茅s. 鈥淎 les menors d鈥檈dat els posen problemes per obtenir la p铆ndola, a part de trobar casos en qu猫 les esbronquen; moltes no les volen dispensar i, de normal ja 茅s greu, per貌 aquests mesos ho 茅s m茅s, perqu猫 no tenim la mateixa facilitat d鈥檃cc茅s als serveis d鈥檃tenci贸 prim脿ria鈥, detalla la coordinadora de l鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius.

Una enquesta elaborada per aquesta entitat en qu猫 han participat m茅s de 400 persones, assenyala que dues de cada tres dones que afirmaven necessitar una visita ginecol貌gica no hi van poder accedir durant el confinament. Tamb茅 les visites de seguiment de l鈥檈mbar脿s s鈥檋an vist limitades durant aquest per铆ode. 鈥淓ns arribava molt la preocupaci贸 de dones embarassades per no poder-hi accedir, i tamb茅 la preocupaci贸 de moltes per estar experimentant canvis en la regla -molta abund脿ncia, dolor o abs猫ncia de menstruaci贸-, fruit del confinament, la crisi, la por鈥 Davant d鈥檃ix貌, els era impossible accedir al sistema de salut i que alg煤 els pogu茅s explicar qu猫 els estava passat i, de fet, encara ara est脿 sent complicat accedir a les visites鈥, detalla Aldavert.

Una enquesta elaborada per aquesta entitat en qu猫 han participat m茅s de 400 persones, assenyala que dues de cada tres dones que afirmaven necessitar una visita ginecol貌gica no hi van poder accedir durant el confinament

La mobilitzaci贸 d鈥檈fectius sanitaris per respondre als estralls de la Covid-19 tamb茅 ha suposat que la meitat de persones que han demanat fer-se proves d鈥檌nfeccions de transmissi贸 sexual (ITS) afirmen que no se les han pogut fer. Veure鈥檔 el futur impacte 茅s un dels aspectes que m茅s preocupa dins l鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius. 鈥淣o hi havia capacitat de personal sanitari per fer-ne el seguiment i es va prioritzar nom茅s l鈥檃tenci贸 a persones que ja tinguessin s铆mptomes d鈥檌nfecci贸 de transmissi贸 sexual, el problema 茅s que la majoria de casos s贸n asimptom脿tics鈥, explica Aldavert, que remarca que aquesta tasca preventiva, a trav茅s de proves de diagn貌stic, es mant茅 nom茅s 鈥渁 mig gas鈥.


Viol猫ncia obst猫trica: una vulneraci贸 鈥減rou comuna鈥

Rebre pressions per induir el part. Menystenir les necessitats de les gestants durant el proc茅s de donar a llum. Ignorar el pla de part pactat. Denigrar i desapoderar la dona mentre pareix, perqu猫 鈥渘o 茅s ella qui ha d鈥檈star c貌moda鈥, perqu猫 鈥渘o sabia emp猫nyer鈥, perqu猫 鈥渉o feia malament鈥. Diverses den煤ncies arribades a l鈥橭bservatori de DSiR relaten experi猫ncies de viol猫ncia obst猫trica durant el seguiment de l鈥檈mbar脿s i el part; una vulneraci贸 que 鈥渕algrat implicar pr脿ctiques prou comunes, est脿 invisibilitzada i s鈥檃caba lligant a una mala praxi concreta d鈥檜n professional en concret鈥, explica Aldavert.

Diverses den煤ncies arribades a l鈥橭bservatori de DSiR relaten experi猫ncies de viol猫ncia obst猫trica durant el seguiment de l鈥檈mbar脿s i el part

Des de l鈥橝ssociaci贸 Drets Sexuals i Reproductius mantenen que incorporar la viol猫ncia institucional en la modificaci贸 de la llei del dret de les dones a erradicar la viol猫ncia masclista (Llei 5/2008) que s鈥檈st脿 plantejant 茅s 鈥渋mprescindible鈥 per oferir un marc de regulaci贸 davant vulneracions de DSIR com 茅s la viol猫ncia obst猫trica, que, encara avui, no est脿 鈥渧isibilitzada en cap classe de protocol鈥. 鈥淪i les vulneracions de DSiR no s鈥檈rradiquen, les responsables 煤ltimes en s贸n les institucions p煤bliques, per no garantir-los; no hi ha mitges tintes鈥, reivindica Aldavert.

Les necessitats aparegudes en aquesta darrera diagnosi de l鈥橭bservatori, que parteix de den煤ncies ciutadanes, seran traslladades als grups parlamentaris per intentar arrancar compromisos de cara a les eleccions, aix铆 com al Departament de Salut.

Ara b茅, Aldavert remarca que la preponder脿ncia de den煤ncies rebudes per fets que han tingut lloc en centres de salut no nom茅s parla de mancances en l鈥櫭爉bit sanitari, sin贸 de com de 鈥減oc coneguts i reconeguts, tant entre la ciutadania com a les institucions鈥 s贸n els DSiR. I 茅s que, tot i ser 鈥渄rets transversals鈥, encara predomina una associaci贸 directa entre DSiR i salut sexual i reproductiva. Una mirada limitada sobre aquests drets -鈥渕arginats i moneda de canvi pol铆tica, m茅s encara en contextos de crisi econ貌mica鈥, lamenta Aldavert-, que es tradueix en escassa capacitat de detectar vulneracions en altres 脿mbits, com ara centres educatius o serveis socials.




Autor font: Directa.cat