Juny 14, 2021
Per B Llibertari
347 vistes


Fins aquí. El que tens a les mans és l’últim Pesol Negre que treurem en paper. Amb aquest número donem per acabada la segona època del Pèsol Negre, iniciada el novembre del 2000 i que ha publicat 75 números amb una periodicitat i tiratge variable. El Pèsol ha estat sempre gratuït (i autogesionat) i amb una tirada de 100 als 8000 exemplars i d’entre les 12 a les 56 pàgines. Un projecte que malgrat la diversitat que l’ha caracteritzat, ha tingut una línia editorial sempre confrontativa amb el poder. Una línia editorial llibertària però diversa i on tots els anarquismes hi han tingut cabuda. 

Una públicació d’actualitat i anàlisi però arrelada a l’entorn on ha incidit de manera directa denunciant abusos de poder amb noms i cognoms. Un ariet que ha servit per colpejar als poderosos locals de manera coordinada amb les lluites existents perquè també en formàvem part. 

Un projecte de fàcil participar gràcies a la responsabilitat i autodisciplina que han caracteritzat els companys de l’assemblea i que a voltes ha estat necessari però a voltes imprescindible (després de l’assassinat del Mustapha a Manresa o del Pep Isanta durant la patum de 2005 per exemple)

Un mitjà conegut, estimat per una part de la societat bagenca i berguedana i profundament odiat pels reaccionaris locals. 

La societat que va veure néixer el Pèsol ha canviat molt. M’imagino que nosaltres també i les energies i les prioritats de lluita potser ja no són les mateixes. Per altra banda i igual de cert és que la virtualitat s’ha imposat al paper i la denúncia també ha passat al terreny virtual. 

Una cosa que per sort també ha canviat és la lenta superació de l’autoreferencialitat i aïllament del moviment anarquista que poc a poc comença a apostar per l’anarquisme social i  pel sindicalisme d’habitatge, de barri o laboral. 

Aquesta aposta representa una tornada a la realitat (una realitat on sempre ha buscat incidir el Pèsol) i per la voluntat de trencar amb l’aïllament i per fomentar la lluita col·lectiva conjuntament amb les persones més afectades pel sistema i no només amb les que pensen exactament com nosaltres. Una aposta per la transformació social a llarg plaç, mentre de manera immediata es donen solucions eficaces i radicals als problemes que el sistema provoca. 

Aquest canvi de tendència en el moviment també ha quedat plasmat a les pàgines del Pèsol que si en un inici denunciava les pràctiques explotadores de l’empresariat local o l’especulació immobiliària més endavant es feia ressò de la lluita que les afectades duien a terme contra aquestes mateixes situacions d’explotació o de falta d’accés a l’habitatge. 

Aquest canvi de tendència representa al cap i a la fi, una tornada al sindicalisme i esperem que a l’organització formal, que amb els seus defectes, va ser imprescidible per iniciar el procés revolucionàri més important de la nostra història contemporània.

El Pèsol en paper possiblement no tornarà a sortir, però el www.bllibertari.org -el seu lloc web- seguirà fent anàlisi, denunciant el poder i els seus abusos i fent-se ressò de les lluites d’aquí i d’arreu. El Pèsol deixa de sortir, però nosaltres, les què hem participat d’aquest projecte i l’hem mantingut viu, seguim lluitant des de l’anarcosindicalisme, el moviment per l’habitatge, el feminisme… 

Ens veiem als carrers,

Salut i anarquia!




Autor font: Bllibertari.org