Abril 25, 2022
Per Direta
126 vistes

Emmanuel Macron va guanyar ahir la segona volta de les eleccions presidencials franceses i revalida el mandat que el mantindr脿 al palau de l鈥橢lisi durant els propers cinc anys. El president sortint va aconseguir el 58 % dels vots contra el 42 % de la candidata del Reagrupament Nacional (RN) Marine Le Pen, un resultat m茅s ajustat que el d鈥檃ra fa cinc anys, quan Macron es va imposar amb un 66 % dels sufragis. Pel que fa a Catalunya Nord, els resultats d鈥檃questa segona volta han confirmat tots els pron貌stics i han donat una clara vict貌ria a la candidata d鈥檈xtrema dreta, que s鈥檋a imposat amb un 56,32 % dels vots amb una excepci贸 destacable: Perpiny脿, la seua capital.

A la capital del Rossell贸, la 煤nica ciutat de l鈥橢stat franc猫s de m茅s de 100.000 habitants governada per un batlle d鈥檈xtrema dreta, Macron s鈥檋a imposat amb un 52,02 % dels vots despr茅s de ser el tercer classificat a la primera volta

A la capital del Rossell贸, la 煤nica ciutat de l鈥橢stat franc猫s de m茅s de 100.000 habitants governada per un batlle d鈥檈xtrema dreta, Macron s鈥檋a imposat amb un 52,02 % dels vots despr茅s de ser el tercer classificat a la primera volta, evidenciant una mobilitzaci贸 de l鈥檈lectorat d鈥檈squerres en contra de Le Pen. Tanmateix, el domini de la formaci贸 ultradretana a la plana rossellonesa es consolida en pobles com Pi脿, on assoleixen el 67% dels sufragis, Sant Lloren莽 de la Salanca, amb el 66% o Elna, vila governada pel Partit Comunista en la que l鈥檈xtrema dreta s鈥檌mposa amb un 61,29 % dels vots. Un vot que cal interpretar amb una lectura en clau socioecon貌mica del programa de Le Pen, que ha aconseguit posicionar-se com 鈥渓a veu dels pobres contra el candidat dels rics鈥, representat per Macron. De la mateixa manera, RN ha aconseguit esdevenir el vot d鈥檕posici贸 al conjunt dels partits tradicionals i un cert vot 鈥渁nti-Macron鈥.

Correlaci贸 inversa a Prada i Perpiny脿

Les capitals del Rossell贸 i del Conflent escenifiquen una correlaci贸 inversa entre les din脿miques locals i estats. Mentre a Perpiny脿, governada pel portaveu de campanya de Le Pen, la vict貌ria ha estat de Macron, a Prada de Conflent, municipi governat entre 2008 i 2020 per l鈥檃ctual primer ministre Jean Castex es produeix l鈥檈fecte invers : despr茅s que M茅lenchon s鈥檌mpos茅s a la primera volta, Le Pen s鈥檌mposa a la segona en un resultat que es pot llegir com un c脿stig a l鈥檕bra de govern de Castex. El primer ministre ha anunciat que deixava la pol铆tica estatal i no es presentar脿 a les legislatives, segurament vist la falta de popularitat de la candidatura de Macron en el seu feu del Conflent.

El front republic脿 perd pistonada

La vict貌ria de Macron a la ciutat de Perpiny脿 contradiu en part aquelles veus que, sobretot despr茅s de la vict貌ria de Louis Aliot a la capital nord-catalana, afirmaven que l鈥檈strat猫gia del 鈥渇ront republic脿鈥 ja no era 煤til per aturar l鈥檈xtrema dreta. Per貌 els resultats de la resta de municipis de Catalunya Nord confirmen la tend猫ncia. Un exemple 茅s Ceret, on guanya Macron per molt poc despr茅s de la vict貌ria de M茅lenchon a la primera volta. Una estrat猫gia, per貌, que no sembla ser capa莽 d鈥檃turar la progressi贸 creixent de vots de l鈥檈xtrema dreta, com ho demostra el cas de Perpiny脿. Si comparem els resultats de les segones voltes de les eleccions presidencials de 2017 i de 2022, veiem que l鈥檈xtrema dreta suma 3.406 vots, una xifra que s鈥檈nfila fins als 4.466 vots si comparem els resultats d鈥檃hir amb els de les municipals de 2020, quan la participaci贸 va ser molt baixa a causa de la pand猫mia de la covid-19.

Les legislatives, una 鈥渢ercera volta鈥 imprevisible

Catalunya Nord t茅 quatre diputats a l鈥橝ssemblea Nacional. Actualment tres s贸n del partit de Macron i l鈥櫭簂tim va ser Louis Aliot, que ha deixat el seu c脿rrec quan va ser elegit a l鈥橝juntament de Perpiny脿. Les properes legislatives s鈥檃nuncien com la tercera volta de les presidencials, un combat especialment destacable en un territori on es nota una desafecci贸 del macronisme (si sumem els vots per Le Pen, M茅lenchon, la forta abstenci贸 i l鈥檌ncrement dels vots nuls). El suport creixent a Le Pen a la Catalunya Nord posicionen el partit d鈥檈xtrema dreta com l鈥檃lternativa m茅s seriosa de cara a les properes legislatives, tot i que els resultats de fa quinze dies podrien donar esperances per que una candidatura d鈥檈squerres s鈥檌mposi a l鈥檕est del territori.

A m茅s, aquestes eleccions podrien servir per donar un respir a partits hist貌rics com el PSF o Les R茅publicains que han fracassat a les presidencials i voldran aprofitar la seva implantaci贸 local per intentar salvar-se la pell.




Autor font: Directa.cat