Gener 7, 2022
Per Nord-Estl Libertari
284 vistes


L’Audiència de Barcelona rebaixa les fiances per les anarquistes en presó preventiva tot i l’oposició de l’Ajuntament 

Quatre de les persones encausades segueixen preses a Brians I deu mesos després dels fets, ja que una investigació dels Mossos d’Esquadra les vincula amb l’incendi de la furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona ocasionat a la Rambla durant les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél 

Un dels advocats defensors creu que “crida especialment l’atenció que l’Ajuntament s’hagi oposat a la rebaixa de la fiança actuant com a acusació en un paper que el mateix consistori ha criticat reiteradament quan l’exercia la Generalitat” 

Les acusacions se sustenten únicament sobre l’atestat elaborat per la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic de la Comissaria General d’Informació dels Mossos 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Canet de Mar (Alt Maresme, Maresme) 07/01/2022.- Llegim a DIRECTA que continua l periple judicial de la causa contra les persones anomenades Anarquistes del 27-F. Després que el passat mes d’octubre les seves defenses presentessin noves peticions de llibertat al Jutjat d’Instrucció Núm. 2 de Barcelona, el 9 de novembre la jutgessa va dictar presó provisional eludible sota fiança de 40.000 euros per a cinc de les`persones anarquistes preses i de 45.000 euros per a la sisena. Tanmateix, en cas de pagar les fiances i sortir de Brians I, Maria Eugenia Canal Bedia els imposava les mesures cautelars d’anar a signar setmanalment al jutjat, retirada de passaport i prohibició d’abandonar l’Estat espanyol. 

Les famílies de dues de les sis persones empresonades van dipositar les fiances dies després de donar-se a conèixer la nova resolució judicial, i gràcies a això dues de les anarquistes van poder abandonar les seves cel·les. Tot i això, avui dia encara resten quatre persones privades de llibertat de forma preventiva per aquesta causa, quan ja s’han complert deu mesos des de les seves detencions. Totes elles van presentar un recurs contra l’import de la fiança establerta per la jutgessa. 

El 21 de desembre estava assenyalada la deliberació per tractar els quatre recursos a la secció 10a de l’Audiència de Barcelona, però un d’ells es va ajornar al 4 de gener perquè el Jutjat d’Instrucció Número 2 de Barcelona havia enviat incompleta la documentació requerida. Es dona la circumstància que els advocats defensors ja havien denunciat reiteradament les dilacions en el procediment per part de la jutgessa Canal Bedia. Els altres tres recursos sí que es van dirimir i el 29 de desembre es va comunicat als advocats de la defensa que s’estimen parcialment els recursos d’apel·lació de dues de les persones empresonades. La sala, rebaixa la fiança dels 40.000 euros inicials a 15.000, perquè afirma no veure justificat imposar un import tan elevat. Els lletrats dels anarquistes preveuen que en els dies vinents arribi l’altra resolució, que preveuen que sigui en la mateixa direcció que les dues primeres. 

Xavier Monge, advocat de dos dels empresonats, valora que “la resolució de l’Audiència de Barcelona deixar clar que la fiança de 40.000 euros no estava justificada i només perseguia allargar arbitràriament la situació de presó provisional dels investigats, com ho va ser la maniobra d’ocultar a les defenses l’informe dels Bombers que posa en qüestió les tesis de les acusacions“. A més, Monge manifesta que “crida especialment l’atenció que l’Ajuntament s’hagi oposat a la rebaixa de la fiança actuant com a acusació en un paper que el mateix Consistori ha criticat reiteradament quan l’exercia la Generalitat“. 

Poc després dels fets, la mateixa alcaldessa Ada Colau va assegurar públicament que signaria la personació de l’Ajuntament en aquesta causa, que encara es troba en fase d’instrucció. Certament, la lletrada del Consistori barceloní, Maria Ángeles Espejo Zahiño, signa l’escrit oposant-se a la disminució de la fiança en representació d’aquesta institució. La seva participació en la causa és com a acusació particular pel fet que resultés danyat un vehicle de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). Els serveis jurídics municipals depenen de la Gerència de Recursos i, per tant, directament d’Alcaldia. 

En un principi, vuit persones van ser arrestades després de la manifestació celebrada el vespre de dissabte 27 de febrer pel centre de Barcelona rere el lema Fins que caiguin. Res a perdre, tot per guanyar, que ampliava les reivindicacions més enllà de la demanda de llibertat d’expressió que van protagonitzar les protestes arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél, on 150 persones van ser detingudes arreu de Catalunya. 

Els càrrecs que des de l’inici pesaven sobre totes elles eren pels delictes de manifestació il·lícita, desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, delicte continuat de danys, homicidi en grau de temptativa i pertinença a grup criminal, tots ells penats amb anys de presó.  

Les acusacions se sustenten únicament sobre l’atestat elaborat per la Unitat Central d’Informació en Ordre Públic de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, divisió de la policia autonòmica catalana a la qual pertanyen els agents que van practicar les detencions. 

El principal argument per mantenir la mesura greu de presó preventiva era l’acusació d’intent d’homicidi per l’atac contra la furgoneta de la GUB, on en el moment dels fets hi havia un agent al seu interior. Així i tot, aquest extrem va quedar descartat després d’un informe tècnic dels Bombers de Barcelona que concloïa que el risc per la vida de l’agent que es trobava a l’interior del vehicle va ser “baix“. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com