Febrer 24, 2022
Per Direta
294 vistes

Las amigas de Yoli ja eren amigues de la Yoli abans de formar-se com a proposta musical. Eren companyes de lluita i es van conèixer en el marc de la Plataforma de Solidaritat amb Guatemala l’any 2014 i a través de La CALACA (Coordinadora d’Activistes per Llatinoamèrica i el Carib). “No sabíem que acabaríem fent cançons juntes, però sí que ens convocava la lluita en solidaritat amb Guatemala”, expliquen. Va ser al PIC de Can Masdeu, en la jornada “Tejiendo Resistencias con America Latina”, el 13 de març de 2018, on van fer el seu primer concert improvisat. “Ens van demanar que toquéssim alguna cançó juntes al final de l’acte i, sense preparar-nos-ho, vam crear alguna cosa que ja no es podia frenar”. Eren Mònica Guiteras, cantautora, sociòloga i ecofeminista. Ana G.Aupi, poeta i comunicadora popular feminista i Muna Makhlouf De la Garza, música i antropòloga. L’any 2021, s’hi ha sumat amb la percussió Paz Rodríguez Traverso, treballadora social i activista feminista. Amb més de cinc anys d’existència, ara han fet brotar el seu primer disc Desbordando Caudales, produït per la compositora Fernanda Aleman, membre de Las Pibas Producen.

La memòria té molt a veure amb Las Amigas de Yoli. Per això, trobar-nos a l’Àgora Juan Andrés Benítez, al barri del Raval de Barcelona, té per elles un sentit. “Aquest és un espai de memòria que recorda l’assassinat impune de Juan Andrés Benitez, i aglutina tota l’organització veïnal del barri i, més d’una vegada ens ha acollit”, expliquen. La memòria vertebra i funda aquest espai, així com també Las Amigas de Yoli. Les seves cançons invoquen a les que s’han emportat i a les que van marxar abans d’hora, així com la defensa de la dignitat i de la vida. Va ser a l’Àgora, el 2018, on van fer l’acte dedicat a Raúl Torres, artista gràfic guatemaltec, que va ser assassinat, i a qui va dedicada una cançó del disc. “Les seves instal·lacions i la seva manera de teixir eren de les coses més boniques que existeixen” recorden. “A Raúl” neix d’una frase de la poeta mexicana Gabriela Miranda, que diu que la vida no és antagònica a la mort. Una cançó que connecta el dolor de totes perquè, quan és compartit, allò indigerible es pot sostenir. “Quan som totes alhora, una deixa d’endurir-se”, assegura l’Ana. I això és el que fan passar durant els seus concerts: que connecten a totes les persones, tant les que hi són, com les que no.

El punt d’inflexió que va marcar la història de Las Amigas de Yoli va arribar amb l’assassinat de Berta Cáceres, el 3 de març de 2016. “A Berta Cáceres” va ser el primer tema que van crear com a grup

El punt d’inflexió que va marcar la història de Las Amigas de Yoli va arribar amb l’assassinat de Berta Cáceres, el 3 de març de 2016. “A Berta Cáceres” va ser el primer tema que van crear com a grup. Fins aleshores feien versions, acompanyades de poesies pròpies. Aquella cançó que neix de la intimitat de la indignació i del que va generar, arreu del món, l’assassinat de l’activista. Berta Cáceres es va multiplicar. I allò que va néixer com una petita expressió de la indignació del grup, ara sona a les ràdios del Copinh (Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indigenes d’Hondures), a les marxes i en el documental “La red de la vida. Historias de resistencia en defensa de nuestros cuerpos y territorios” de La Cosecha Comunicación, produït per Entrepobles. “Les comunitats del Copinh senten pròpia aquesta cançó i és un dels reconeixements més grans que podem arribar a tenir”, asseguren. A més a més, el tema evoca a totes les dones defensores de la terra: “A totes les que no tenen una frase en una cançó, però que estan sostenint. Quan li cantem la cançó a Berta, sento que també li cantem a les dones de l’APE (Aliança contra la Pobresa Energètica”, diu la Mònica. Un tema que assenyala la despossessió generalitzada, des d’una consciència global.

“Desbordando caudales” és un disc que té ritme propi. “Un río no se vende, no se contiene, no se detiene, no hay represa que sostenga el dolor de tanta gente” és una frase del poema que sona “A Berta Cáceres”, escrit per Ana G.Aupi i és, precisament, d’on sorgeix el títol de l’àlbum. “Parlem de quan els rius i els territoris es desborden, perquè la terra està exhausta. Però amb el disc també parlem de que ens estem organitzant i que tenim propostes”, asseguren.

I una de les propostes que porten “Las Amigas de Yoli” és retornar-nos l’agència amb “Volver”. Un tema que neix arrel de la cuarentena i la pandèmia de la covid 19 i que es pregunta sobre la nova normalitat. “Ens diuen que tornarem a una nova normalitat i tenim poca esperança. A on ens faran tornar, exactament?”, reflexionen. Amb aquest tema proposen escollir a on tornar i a on no. “Ho volem decidir nosaltres”.

Amb “Cuenta larga para el cambio” s’apoderen de l’alegria i de la ràbia, i es pregunten on queda la vida. Amb una exigència ben clara: “Deixeu de matar”. “Hi ha coses que no es poden tocar. No desapareixen ni amb els assassinats. No poden tocar la dignitat, allò viu que brota per existir, és una certesa”, diuen. Cuenta larga és un concepte que han manllevat (amb molt respecte) dels pobles maies que van fer comptes llargs i curtes per organitzar el calendari. “És un dels millors calendaris que existeixen en l’actualitat i nosaltres utilitzem cuenta larga per parlar dels processos que venen de lluny i van per a llarg, que roden: la resistència no és només aguantar un cop, és cuidar estrictament allò que s’ha conservat”, expliquen. Així, s’inspiren en com de llargs i d’importants són els processos de transformació.

La trajectòria activista de Las Amigas de Yoli les connecta amb la defensa del territori-cos i del territori-terra. És per això que, en els mateixos ritmes de producció del grup, es trenca amb les dinàmiques capitalistes

La trajectòria activista de Las Amigas de Yoli les connecta, estretament, amb la defensa del territori-cos i del territori-terra. És per això que, en els mateixos ritmes de producció del grup, es trenca amb les dinàmiques capitalistes. La importància està en el contingut, però també en la forma. És per això que s’acaricien i abracen amb “Cuando canto contigo”, una cançó d’autohomenatge i de reconeixement . “Si haguéssim de fer-ho tot com marca el sistema capitalista, no haguéssim tingut temps d’agrair-nos i parar, d’explicar el que ens surt bé, el que hem construït amb esforç i determinació”, expliquen.

Des d’aquesta determinació i contundència creen “La Guerra”, un beef que neix de la indignació i en resposta als rapers que fan al·lusió a la compra d’armes per a fer la revolució. “Fer aquest joc des de l’Estat espanyol, Catalunya… té uns significants. Tenim molta ràbia sí, però parlar d’una cosa que no has viscut és fer-se, literalment, una palla damunt l’escenari”, assegura Aupi, i continua “Si alguna cosa ens ha ensenyat tot aquest procés de memòria és que no volem més guerres. I no volem armes perquè ho impliquen tot en la quotidianitat”. Un tema que va prendre una nova dimensió quan el van tocar a Guatemala, durant la gira a Mèxic i a Guatemala. “Allà no cal parlar tan explícitament de la violència i va ser un repte. Està escrita perquè les persones que vivim en aquesta part del món puguem intuir què significa la guerra. A Guatemala la gent té persones desaparegudes i assassinades, precisament, per aquest tipus de violències”, explica, mentre les membres del grup celebren que, explicada i posada en context, la cançó va ser aplaudida i recollida. “Es va tornar una altra cosa”, s’adonen. El pròxim 27 de febrer es presentaran a l’espai assembleari RAI (Recursos d’Animació Intercultural) de Barcelona.

El primer àlbum del grup es tanca amb “Testigas”, on es retorna a la memòria i al passat comú com un espai de trobada i de resistència imprescindibles. A més, es tracta d’una de les cançons que les ha fet veure que podien seguir creant temes juntes. “Que tots els nostres temes prenguin format de disc i que se’ns puguin endur a casa una estoneta és molt especial”, asseguren emocionades. Tot plegat ha estat gràcies al treball de producció de Fernanda Aleman, que ha aportat la profunditat i sonoritat del disc, i ha sabut entrar dins del projecte i llegir-lo. I amb la nova incorporació a la percussió de Paz Rodriguez, asseguren que les cançons prenen una dimensió i una “terra” que abans no tenien.

La vinculació amb Guatemala i Mèxic, noms com Aurora i Santa Cruz de Barillas, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, la lluita els megaprojectes i les transnacionals, marquen i entrellacen les trajectòries polítiques de les membres del grup. Amb aquesta proposta musical prenen cos a través de l’art. Las Amigas de Yoli fan de la mort, la misèria i el menyspreu a la vida, art, cançons i espais de trobada. “Això és el que ha fet l’Àgora amb el seu barri: de l’assassinat impune, n’ha creat un jardí i un lloc on trobar-se. I aquest sentit és compartit: convertim el que és lleig que ens obliguen a viure, en trobada i art”. Una proposta musical que es crea amb experiències que les travessen. “Té sentit, diem moltes vegades, fer un art que, mentre es fa, ens transforma”.




Autor font: Directa.cat