Desembre 7, 2021
Per Nord-Estl Libertari
207 vistes


L’arxiu digital de Vilafant cerca familiars del veí Rafael Sala Grau, que fou afusellat pels franquistes en 1940 i enterrat en una de les fosses comunes del cementiri de Paterna, al País Valencià 

Saben que era rajoler i que vivia al racó del trull. La seva dona es deia Rosalia Calpe (1907) i havia nascut a Queralbs (Ripollès) 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú) 07/12/2021.- Segons EMPORDA.INFO, el gener de 2019 va néixer l’arxiu digital historicosocial de Vilafant (la Garriga, Alt Empordà, comtat de Besalú), un recull de documentació històrica relacionada amb el poble que es comparteix en un blog i que es va nodrint de les aportacions dels mateixos veïns.  

Ara cerquen informació dels familiars d’un veí afusellat pels franquistes al cementiri de Paterna (l’Horta Oest. País Valencià)) en 1940, Rafael Sala Grau. 

La setmana vinent, a la ciutat valenciana de Paterna s’obrirà la fossa comuna número 126. Allà foren afusellades pels franquistes 243 persones l’any 1940, ja amb la guerra civil conclosa però amb l’establiment d’una brutal dictadura militar de repressió. Una d’aquestes persones, tal com marquen els informes de l’època, era un veí de Vilafant. Es deia Rafael Sala Grau i tenia 35 anys quan va morir i ara, des de l’arxiu digital historicosocial de Vilafant, atenent la demanda arribada des de Paterna, fan una crida per localitzar alguns dels seus familiars amb l’objectiu de fer les proves d’ADN i donar una digna sepultura a les seves restes. 

Des de l’any 2010, s’han obert 45 fosses comunes al País Valencià. Les entitats que s’hi dediquen calculen que s’ha exhumat el 15% de les víctimes del franquisme. El percentatge aplega el 35% en el cas del cementiri de Paterna, el segon lloc de l’Estat espanyol –per darrere de les tàpies del cementiri de l’est de Madrid– on més persones van ser afusellades durant la repressió militar franquista.  

L’historiador i responsable de l’arxiu de Vilafant, Eric Ferrer, explica que en el cas de Rafael Sala Grau coneixen algunes dades. Saben que era rajoler i que vivia al racó del trull. La seva dona es deia Rosalia Calpe (1907) i havia nascut a Queralbs (Ripollès). Van tenir dues filles: Maria, nascuda el 1931, i la seva germana Juana, del 1933, però que va morir l’any següent. «No sabem si amb la mort del marit i la filla, la dona i l’altra filla van marxar a França, però la filla podria estar viva encara», comenta Ferrer qui desconeix els motius que van dur Sala fins al País Valèncià. Ferrer afegeix que qui conegui alguna dada més pot trucar a l’Ajuntament o enviar un mail a [[email protected]]. 

Aquesta tasca de Ferrer forma part dels objectius que van empènyer l’Ajuntament a impulsar l’arxiu digital: il·luminar retalls de la història del poble. Ferrer admet que el confinament pel covid-19 va afectar la marxa del projecte, però que un encàrrec que li va fer la Diputació de Girona per nodrir la part històrica d’un llibre sobre el patrimoni cultural i natural de Vilafant i Avinyonet de Puigventós està ajudant a impulsar-lo. «Va caldre investigar molts fons i arxius», diu. 

Actualment aquest arxiu digital té més d’una vintena d’entrades que parlen del passat del poble i la seva gent. Es pot destacar el testament més antic conservat, el de Ramon Adalbert, que data de l’any 1075; el festival aeri de Vilafant el 1912; el projecte inèdit d’un museu d’arqueologia al poble ara fa 142 anys fins a l’origen de la sardana La Font de can Massanet, composta per Manuel Bertran i Pujol (1919-1998). El músic la va escriure el 1945 però no es va publicar fins al 1952. Eric Ferrer anima a tothom a revisar velles calaixeres i a dur-los la documentació o fotografies. Les escanejaran i els hi retornaran.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com