Febrer 9, 2022
Per Direta
166 vistes

En l’any 2013, la primera línia de costa de Benicàssim (la Plana Alta), era la quarta més edificada del País Valencià. Segons l’informe Destrucció a tota costa, de Greenpeace, el 92% del primer mig quilòmetre de costa estava ja edificat. L’altre cas paradigmàtic de la febre del totxo era la seua localitat veïna, Orpesa, que ocupava el sisè lloc dels deu municipis espanyols més assolats pel ciment. L’esclat de la crisi immobiliària els va donar un respir, però no prou com per a indultar per sempre els terrenys encara verges. Just entre aquestes dues localitats, tocant a la serra d’Orpesa, es troba un d’aquests racons naturals que es va salvar de la rajola, l’anomenat sector del Pontatge. Una superfície agrícola i forestal de 237.623,85 metres quadrats on ara, tot i que segons les entitats ecologistes la declaració d’impacte ambiental (DIA) estaria caducada, els promotors i l’Ajuntament pretenen alçar-hi 675 habitatges i un hotel, l’actuació urbanística més gran de Benicàssim en els darrers anys.

En plena bombolla immobiliària, en desembre de l’any 2004, va arrencar el Programa d’Actuació Integrada (PAI) Pontatge. Quatre anys més tard, en gener de 2008, l’Ajuntament de Benicàssim va aprovar el projecte i va adjudicar la seua execució a l’empresa Altiplà, de l’empori valencià d’Onofre Miguel. Amb l’esclat de la crisi i la posterior fallida del grup empresarial, el PAI va quedar paralitzat. Els terrenys acabaren en mans de Coral Homes, una immobiliària de CaixaBank i del fons d’inversió Lone Star, com a pagament del deute contret per part d’Onofre Miguel. Semblava aigua passada, però El Pontatge va tornar a ressorgir de les cendres en febrer de 2018. La urbanitzadora de l’entitat bancària, BuildingCenter —propietària de més del 60% dels terrenys del PAI—, va iniciar els tràmits per a impulsar-lo de nou, de la mà de l’Agrupación de Interés Urbanístico (AIU) Pontazgo de Benicàssim. Aquesta agrupació d’empreses la va liderar CaixaBank fins que en 2021 el Grupo Ática, de l’empresari valencià Vicente Llácer; i la família Calabuig Gimeno, propietària de Global Omnium (Aigües de València) i gestora de l’Oceanogràfic de València, compraren al banc la major part dels terrenys i es convertiren en el nou agent urbanitzador.

Aquesta agrupació d’empreses la va liderar CaixaBank fins que en 2021 el Grupo Ática, de l’empresari valencià Vicente Llácer; i la família Calabuig Gimeno, propietària de Global Omnium (Aigües de València) i gestora de l’Oceanogràfic de València, compraren al banc la major part dels terrenys

Amb aquesta operació, els Calabuig es converteixen en uns dels principals gestors de la costa de la plana de Castelló. A escassos quatre quilòmetres dels terrenys del Pontatge, en la serra de la Renegà del terme municipal d’Orpesa, pretenen desenvolupar una altra urbanització de luxe, Torre Bellver, i un centre d’interpretació de tortugues, malgrat que des de 2007, gran part del vessant marítim de la Renegà està catalogat com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i figura com a una zona d’especial conservació, integrant-se dins la Xarxa Natura 2000 i la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Precisament, per la compra d’aquests terrenys a Bankia Habitat —filial immobiliària del banc—, la família Calabuig va ser imputada per presumptes delictes d’estafa, apropiació indeguda i administració deslleial. El passat mes de desembre, l’Audiència Nacional espanyola els va absoldre. Però, no ha estat l’única investigació en contra seu, també afronten una causa per blanqueig de capitals.

L’estratègia que segueixen els Calabuig és idèntica en ambdós projectes: buscar les escletxes legals per a poder construir. “El Pontatge té molts serrells solts, però que es poden esmenar, perquè l’administració no ens ha proporcionat cap eina legal amb la qual poder aturar realment l’especulació urbanística”, lamenta Paco González, portaveu del Grup per a l’estudi i conservació dels espais naturals (Gecen) de Castelló. L’ecologista fa referència a tota una sèrie d’incompliments legals i consideracions ambientals en el sector del Pontatge que la Generalitat Valenciana ja va posar damunt la taula en 2004, any en què tot i les afeccions sobre el territori, l’administració autonòmica va estimar favorablement la declaració d’impacte ambiental, però condicionant l’execució del projecte a diverses modificacions.

Segons la declaració d’impacte ambiental de l’any 2005, la zona protegida de la costa de Benicàssim i Orpesa podria veure’s afectada pels vessaments d’aigües al barranc Cantallops |Andreu Esteban

Del que no es podrien escapar els Calabuig és d’haver de sol·licitar una nova DIA. La llei d’avaluació ambiental, de desembre de 2013, especifica que les declaracions d’impacte ambiental “publicades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei perdran la seua vigència i cessaran en la producció dels efectes que li són propis si no s’haguera començat l’execució dels projectes o activitats en el termini màxim de sis anys des de l’entrada en vigor de la llei”, un període que a l’Agrupación de Interés Urbanístico Pontazgo li va expirar en l’any 2019. En aquests casos, tal com estableix la llei i confirma l’advocada Silvia Beltrán, de la cooperativa d’advocades Xarxa Jurídica, el promotor haurà “d’iniciar de nou els tràmits d’avaluació ambiental per revisar si continua complint amb totes les normatives”. No obstant això, el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Benicàssim, Carlos Díaz, del partit Asociación de Residentes de Benicàssim —que va formar coalició amb el PP en les eleccions de 2019—, ha afirmat a la Directa que no tenen previst exigir als promotors una nova DIA, perquè consideren que “el sector està homologat i la declaració continua vigent”.


Perill d’inundabilitat i contaminació

Una de les principals consideracions ambientals és el perill d’inundabilitat de la zona del Pontatge, per on discorren els barrancs de Cantallops i Santa Àgueda. El primer se situa al nord-est de la superfície afectada i el seu llit acaba desembocant en el segon barranc. Els seus marges presenten una inundabilitat de risc 1 —el més elevat, en presentar una probabilitat més gran de riuades i danys ocasionats—, segons recull el Pla d’Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre Prevenció d’Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA). A mesura que es va descendint pel barranc de Santa Àgueda, el risc d’inundabilitat disminueix, però a l’extrem sud-oest del PAI encara es registra una àrea inundable de risc 3. Així mateix, la major part del projecte s’ubica en una zona de “perillositat geomorfològica”. Segons explica Iván Portugués, geògraf de la Universitat de València especialitzat en l’estudi dels sistemes fluvials i qui s’ha revisat el projecte del Pontatge, en tractar-se d’una àrea de transició entre el relleu muntanyenc i la plana, la perillositat geomorfològica recau en els ventalls torrencials, és a dir, “corrents que ixen del barranc fins a la plana, on se n’aniran depositant els sediments de les muntanyes de darrere de Benicàssim, la qual cosa suposa un perill per a les urbanitzacions”.

Una de les principals consideracions ambientals és el perill d’inundabilitat de la zona del Pontatge, per on discorren els barrancs de Cantallops i Santa Àgueda; i les afeccions sobre una zona protegida pel pla de protecció del litoral (PATIVEL) |Pau Fabregat

Segons el document explicatiu del projecte, on es detallen les modificacions que es desenvoluparan per a adequar el PAI a la legalitat, els promotors pretenen resoldre els riscos d’inundabilitat mitjançant “la canalització d’ambdós barrancs”, és a dir, formigonant-los. Per a Portugués, açò no és una solució: “Si canalitzes, augmentes la velocitat de les aigües i minves la capacitat erosiva del barranc, la qual creix just en el seu punt d’eixida; i, a més, provoques la desaparició de biodiversitat”. Així ho avalen també algunes investigacions, com la titulada Les inundacions a la plana de Castelló, elaborada per la geògrafa Francisca Segura. Aquest estudi estableix que uns dels motius principals de les inundacions són, precisament, la desaparició dels llits dels barrancs i la seua canalització, així com la urbanització del territori. Barrancs com el de Santa Àgueda i Cantallops, entre altres, “ja han sigut modificats i soterrats al seu pas pel nucli urbà, encara que no sempre amb un disseny encertat, posant en perill la població i diverses infraestructures”, conclou Segura en l’estudi.

Els promotors pretenen resoldre els riscos d’inundabilitat mitjançant “la canalització d’ambdós barrancs”, és a dir, formigonant-los. Per a Portugués, açò no és una solució: “Si canalitzes, augmentes la velocitat de les aigües i minves la capacitat erosiva del barranc, la qual creix just en el punt d’eixida”

Comparteixen la mirada crítica les associacions ecologistes locals, com Gecen i la plataforma Salvem la Renegà. David, membre de la segona, recorda que la plana de Castelló resulta negada per les aigües de forma habitual. I alerta: “Amb la política d’urbanitzar i tapar els barrancs estan fomentant les inundacions”. L’últim episodi, de fet, va ocórrer el passat mes d’agost, quan a Benicàssim van caure 155 litres per metre quadrat —la tercera part de la pluja de tot un any— en menys de dues hores. S’inundaren baixos i garatges, s’immobilitzaren desenes de cotxes i almenys quatre persones van haver de ser rescatades pels bombers. Tanmateix, tant l’administració autonòmica com la local consideren que el risc d’inundació existent en la zona “queda eliminat amb la canalització” dels barrancs.

L’exposició a les riuades no és l’únic problema en relació amb les aigües. Gran part del vessant marítim de Benicàssim està catalogat com a un Lloc d’Interés Comunitari (LIC) —integrat en la Xarxa Natura 2000—, pel fet d’albergar boscos marins de posidònia, entre altres plantes marines. Tot i que el projecte no l’afectaria directament, en l’escrit de la declaració d’impacte ambiental, s’adverteix que podria veure’s afectat “de manera indirecta pels vessaments d’aigües realitzats al barranc de Cantallops”, que es canalitzarà fins a un punt de vessament en la costa, al costat de la platja de Voramar. Així mateix, la totalitat de l’àrea del Pontatge presenta un “risc mitjà” de contaminació de les aigües subterrànies. “S’hi troben aqüífers que són molt vulnerables, per tant, si hi ha alguna filtració de residus, es contaminarà tota la xarxa d’aigües”, matisa el geògraf. Per ara, les mesures contemplades per l’Ajuntament impliquen la creació d’impulsors i col·lectors per a evacuar les aigües fins a una depuradora.

Des dels col·lectius ecologistes també es qüestiona la disponibilitat d’aigua potable per als 675 habitatges, si es tenen en compte els antecedents que acumulen les urbanitzacions de luxe als afores de Benicàssim i Orpesa. “En molts apartaments hi ha llum, però no hi ha aigua, perquè sempre hi ha hagut problemes de subministrament i, per això, hi ha molts que mai s’han ocupat i han passat a mans de fons d’inversió”, conta el membre de Salvem la Renegà. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme assegura que es treballarà per tal de comptar amb totes les infraestructures, serveis de subministraments i depuració, i informes municipals necessaris, així com per a acabar d’urbanitzar les dues unitats urbanístiques limítrofes al Pontatge, anomenades Gurugú i Termalisme; i el passeig marítim.


On queden les normatives de protecció del litoral?

Una altra de les normatives de protecció del litoral amb la qual els promotors han hagut de lidiar és el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), el qual protegeix 13.940 metres quadrats del PAI del Pontatge. La zona afectada pel PATIVEL correspon a la part inferior de la serra d’Orpesa —bosc forestal protegit—, la qual presenta pendents superiors al 25% que impossibiliten l’edificació de dues illes urbanes que s’hi havien projectat.

Per tal de respectar el pla de protecció del litoral, l’Ajuntament de Benicàssim ha aprovat les modificacions proposades pels promotors. Les dues illes afectades se substituiran per una zona verda pública i s’augmentarà l’edificabilitat de les altres dues illes confrontants a les quals s’eliminen, tot i que en el seu moment ja es va al·legar que “el desmunt dels terrenys per a emplaçar parcs implicaria un impacte paisatgístic important”. Així, el projecte passa de 642 habitatges a 675. La ubicació de l’hotel —de fins a sis plantes— es manté, quasi a primera línia de platja, darrere de l’hotel Voramar, ubicat en la mateixa platja.

En l’any 2012, es va al·legar també l’incompliment de l’article 30.1 de la Llei de Costes, de 1988, per la ubicació de places d’aparcament a una distància inferior a 500 metres de la ribera del mar

En l’any 2012, es va al·legar també l’incompliment de l’article 30.1 de la Llei de Costes, de 1988, per la ubicació de places d’aparcament a una distància inferior a 500 metres de la ribera del mar, la qual cosa havia de ser revisada pel departament de Costes i Medi Marí, del Ministeri de Transició Ecològica espanyol. En concret, el projecte preveia un total de 292 places pròximes a l’hotel Voramar i 492 en la mateixa urbanització del Pontatge. Preguntada la regidoria d’Urbanisme sobre la ubicació actual dels aparcaments, assegura que aquests quedaran integrats en la urbanització, tot i que en la memòria del projecte no es donen detalls.

Per a les membres de Gecen els canvis que s’aproven no deixen de ser “incompatibles amb la defensa del territori”. “No es poden reprendre projectes del passat que volen destruir el poc litoral verd i ecosistemes que hi ha, i a més, en un moment d’emergència climàtica”, rebla González. Des del vessant acadèmic, Portugués fa una crida a aprendre dels errors del passat i a aturar el projecte: “És una zona extremadament modificada i continua sorprenent la poca por que tenim als fenòmens del nostre territori i a aprovar projectes que són incomprensibles des del punt de vista hidrològic i de defensa del medi ambient”, conclou. Veïnat i entitats ecologistes locals encara tenen marge per a frenar l’especulació urbanística. Els tècnics municipals d’urbanisme ultimen la redacció dels informes del projecte, que posteriorment haurà de ser exposat a informació pública perquè administracions i particulars presenten les al·legacions oportunes.




Autor font: Directa.cat