Desembre 5, 2022
Per Direta
164 vistes

Entre el 25 de desembre de 1922 i el 2 de gener de 1923, a la ciutat de Berlín, es va celebrar el Congrés fundacional de l’AIT –també coneguda com a IWA (International Worker’s Association), per les seues segles en anglès. La intenció era crear una organització internacional de treballadores que recuperara l’esperit de l’anomenada Primera Internacional (1864-1876), de la que no sols van heretar les seues sigles, si no també els seus fonaments: suport mutu, solidaritat, autogestió i acció directa.

Ara bé, aquesta Internacional va adquirir des dels seus inicis un marcat caràcter anarcosindicalista. En aquells moments, el món, i més concretament Europa, era víctima de la barbàrie de la Primera Guerra Mundial, alhora que observava, o bé amb recel o bé amb emoció, el desenvolupament de la Revolució Russa.

Precisament, pocs anys abans de la formació de l’AIT, en 1919, es va crear a Petrograd, la Internacional Comunista o Tercera Internacional (1919-1943), on van acudir des de l’Estat espanyol diversos delegats de la Confederació Nacional del Treball (CNT), central anarcosindicalista fundada a 1910 al Saló de Belles Arts de Barcelona.

Entre els delegats es trobava Angel Pestaña, històric dirigent anarquista de la branca dels Trentistes, anomenat per alguns “l’obrer espanyol que es va enfrontar a Lenin”. Pestaña va emetre un informe desfavorable pel que fa a l’adhesió de la CNT a la Internacional Comunista, perquè va ser testimoni de la repressió sofrida per anarcosindicalistes i socialistes revolucionàries d’altres tendències sota el nou règim bolxevic.

Es així com la CNT, juntament a altres organitzacions obreres revolucionàries d’altres països -com ara la Federación Obrera Regional Argentina (FORA), la Unione Sindacale Italiana (USI), la Confederación General de los Trabajadores (CGT) de Portugal i la Industrial Workers of the World (IWW) de Xile- van crear una internacional obrera allunyada tant dels paràmetres autoritaris de la Internacional Comunista com del neutralisme polític que representava la Carta d’Amiens firmada a 1906 per la Confédération Général du Travail (CGT) francesa. En definitiva, tots aquests sindicats van ser artífexs d’un nova internacional obrera de caràcter anarquista, l’AIT.

Durant la Guerra Civil, quan l’AIT va proporcionar suport material i humà tant dins de l’Estat espanyol com fora amb, per exemple, l’acollida de milers de refugiades que fugien de la violència feixista

Durant els seus cent anys d’existència, com be assenyala Eduard Delgado, a hores d’ara secretari d’organització de l’AIT, l’organització ha funcionat principalment com “una ferramenta de solidaritat internacional i internacionalista”. Un dels primers exemples històrics el podem trobar al nostre territori durant la Guerra Civil, quan l’AIT va proporcionar suport material i humà tant dins de l’Estat espanyol com fora amb, per exemple, l’acollida de milers de refugiades que fugien de la violència feixista. Tot això encara que moltes seccions van criticar la CNT per entrar a formar part del Govern de la República al 1937 (Federica Montseny, ministra de Sanitat; Jon Peiró, ministre de Treball; Juan López, ministre de Comerç, i Juan García Oliver, ministre de Justícia.

Així l’AIT, malgrat la persecució política per part de tot tipus d’estats –capitalistes i socialistes– ha donat suport arreu de tot el món, no sols en conflictes bèl·lics sinó també en catàstrofes d’altra índole, com per exemple, les catàstrofes naturals. Una mostra d’açò es l’ajuda econòmica i humana proporcionada al Pakistan i Bangladesh –on hi trobem les seccions Workers Solidarity Federation (WSF) i Bangladesh Anarcho-Syndicalist Fedetation (BASF), respectivament– durant les inundacions d’aquest any 2022. També enguany, l’AIT ha estat present a l’Afganistan mitjançant la secció amb l’acollida de refugiades anarquistes – majoritàriament dones– per part de les companyes del Pakistan, Bangladesh i l’Índia -on hi trobem el Muktivadi Ekta Morcha (MEM). Així mateix, a Rússia, des de Konfederátsiya Revolyutsiónnyj Anarjo-Sindikalístov (KRAS), amb el suport a col.lectius antimilitaristes que promouen la deserció.

A més, com assenyala Delgado, la lluita sindical també ha estat present a l’activitat internacional de l’AIT, encara que reduïda a conflictes on els agents implicats son empreses transaccionals, com va ocórrer al 2012, quan el Banc Santander va iniciar una sèrie d’acomiadaments en massa mitjançant ERO que va tindre una resposta en forma de vagues a diferents països. Delgado apunta que en moltes ocasions “partim d’una doble organització, territorial i sectorial, entenent que la lluita de la classe treballadora, seguint els principis de solidaritat, és una lluita conjunta a tots els racons del món”.

La lluita sindical també ha estat present a l’activitat internacional de l’AIT, encara que reduïda a conflictes on els agents implicats son empreses transaccionals

En moltes altres ocasions, segons Delgado, “la solidaritat es manifesta quan una secció vol editar un llibre i no té recursos propis per traduir textos d’altres idiomes, publicar i editar, i en definitiva, donar difusió a les idees anarquistes”. Com reconeixen algunes militants de la CNT-AIT, la secció sindical a l’Estat espanyol, les diferents realitats materials dels diversos territoris fan que aquest tipus d’ajuda siga determinant.

Com ha ocorregut en alguns d’aquests casos –com en Solidaridad Obrera de Xile, abans Grupo Germinal– aquestes seccions han sigut avanç grups d’agitació i propaganda, els anomenats Grups Amics de l’AIT. L’AIT ha experimentat diversos cicles de creixement al llarg de la història, als seus inicis amb l’entrada de la Federación Anarquista Polaca (FAP) i la Liga Sindicalista Noruega (NSF), amb la creació Confédération nationale du travail (CNT-f) francesa després de la primera guerra mundial o als anys 80 amb la Solidarity Federation (SF) del Regne Unit, la Workers Solidarity Alliance (WSA) als Estats Units, la Freie Arbeiter-Union (FAU) d’Alemanya i l’Anarcho-Syndicalist Federation (ASF) d’ Austràlia.

Esdeveniments com la caiguda de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) i de Iugoslàvia van propiciar l’aparició i adhesió de sindicats com Priama Akcia (PA) d’Eslovàquia, Sindikalna Konfederacija Anarho-sindikalistička Inicijativa (ASI-MUR) de Sèrbia i Montenegro, o la KRAS de Rússia; a més de la Confederação Operária Brasileira (COP).

L’AIT sestà estenent aquests últims temps per racons que abans no havia trepitjat, com ha ocorregut amb la recent incorporació de seccions de l’Àsia i el Pacífic

Tanmateix, com ens recorda Javi Tercero, Secretari de Premsa i Propaganda de la CNT-AIT, l’AIT sestà estenent aquests últims temps per racons que abans no havia trepitjat, com ha ocorregut amb la recent incorporació de seccions de l’Àsia i el Pacífic, com Persaudaraan Pekerja Anarko Sindikalis (PPAS) d’Indonèsia i Mapagpalayang Kapatiran (MK) de Filipines, o també a Llatinoamèrica amb la Unión Libertaria Estudiantil y del Trabajo (ULET) de Colòmbia i Solidaridad Obrera (SO) de Xile. A estes també cal afegir Europa, concretament Àustria, el Wiener ArbeiterInnen Syndikat (WAS). Amb tot açò, conclou Tercero: “el més important és que l’AIT continua, després d’un segle, propagant la idea, teixint aliances revolucionaries”.

Un segle després de lluita anarcosindicalista

En l’actualitat, l’AIT s’enfronta al repte de confrontar-se amb els models de sindicalisme d’altres estats, on predominen tendències molt més corporativistes. Es per això que, com conta la militant de CNT-AIT d’Alacant, Sonia Martínez, “hi ha major incidència en els treballs més precaritzats, com ara el repartiment, l’hostaleria i la neteja; al ser en aquest tipus d’àmbits on millor funciona l’acció directa, els piquets i, en conclusió, l’estratègia sindical més d’acord amb el nostre model anarcosindicalista”. De fet, la qüestió de l’impagament de sous és un dels principals fronts de lluita de les diferents seccions de l’AIT, per la qual cosa, durant la segona setmana d’octubre i des de fa dos anys, organitzen la Setmana internacional contra l’impagament de salaris.

Imatge que reprodueix la Revolució del Petroli a Alcoi |Arxiu

Martínez insisteix en el fet que l’AIT sempre està del costat de les més precàries. Ella mateixa estarà presentant, en el marc del centenari de l’AIT i del seu 28è Congrés Internacional, el llibre Somos las que estábamos esperando. Mujeres que no se rinden, junt a Yolanda García, portaveu de Les Kellys de Benidorm; i Aurora Sales i Josefa Sánchez, del sindicat d’Apadores de Calçat d’Elx.

Com conta la militant de CNT-AIT d’Alacant, Sonia Martínez, “hi ha major incidència en els treballs més precaritzats, com ara el repartiment, l’hostaleria i la neteja

Amb moltes altres militants de la CNT-AIT, Martínez treballa en l’organització d’aquest esdeveniment que se celebrarà entre el 5 i el 11 de desembre a Alcoi, ciutat que va ser escenari els dies 8, 9 i 10 de juliol 1873 d’una de les insurreccions obreres més importants del segle XIX a Europa: la Revolució del Petroli. A més, Alcoi va ser seu en aquells anys de la Primera Internacional amb la Comissió Federal d’Estadística i Correspondència, que contava amb més de 2.000 alcoianes afiliades i era la segona federació local més gran de tot l’Estat espanyol, sols per darrere de la de Barcelona.

Durant la setmana del centenari de l’AIT, a més del Congrés Internacional on estaran presents més de vint seccions vingudes des de diferents països, hi haurà presentacions de llibres, com ara Canteros de piedras negras. Adoquines y sindicalistes en la cantera de La Mola (Benissa-Calp, 1926-1936); xerrades al voltant de l’anarcosindicalisme, concerts de cantautors com ara Atipiko Inkinformista i Sonoris Kausa, una Ruta Històrica per l’Alcoi d’El Petroli, un mural col·laboratiu de la ma d’Elias Taño i espectacles com els de La bruja y Don Cristobal de Títeres Desde Abajo i Nosotras, las que no tenemos nombre de la companyia valenciana de teatre polític AtiroHecho. També contarà amb una Mostra del llibre anarquista del 6 al 8 de desembre amb la presència d’editorials, llibreries i distribuïdores lliures i llibertàries de tot l’Estat.

Tant l’acollida de militants com els àpats són fruit de l’organització i el treball conjunt. El Centre Social Okupat Anarquista (CSOA) Ca els Flares –a hores d’ara de judicis amb la SAREB– ha cedit l’espai com a alberg i la secció d’hostaleria i alimentació de la CNT-AIT s’encaregaran del menjar. Martínez afig que “per a la celebració del Centenari de la AIT-IWA i del Congrés Internacional, la nostra manera de fer ha estat la de sempre, basada en l’assemblearisme, l’autogestió i la solidaritat. La manera de fer anarquista”.




Autor font: Directa.cat