Juliol 3, 2022
Per Nord-Estl Libertari
189 vistes

La llum de la llibertat trenca fronteres amb la Via Pirinenca 

La Via Pirinenca il路lumina el Pirineu de punta a punta per reivindicar l’autodeterminaci贸 

L’ANC, la FEEC i Gure Esku Dago il路luminen m茅s de tres-cents cims de manera reivindicativa  

Mallorca tamb茅 s’ha afegit a la iniciativa 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya, comtat de Cerdanya) 03/07/2022.- El Secretariat Nacional de l’AssembleaNacional Catalana informa que Dolors Feliu, presidenta de l’Assemblea, ha qualificat l’acci贸 Via Pirinenca com un gran crit silenci贸s, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminaci贸 dels pobles i contra les fronteres imposades. 

Ahir dissabte, 2 de juliol, s’ha dut a terme l’acci贸 art铆stica i reivindicativa m茅s gran d’Europa. La Via Pirinenca ha comptat amb m茅s de 300 cims, dels quals 130 a Catalunya. L’acte central de la Via Pirinenca, organitzat per l’Assemblea, l’entitat sobiranista basca Gure Esku i la Federaci贸 d’Entitats Excursionistes de Catalunya, ha tingut lloc a l’Estaci贸 d’esqu铆 n貌rdic Guils-Fontanera (Guils de Cerdanya), des d’on s’ha donar el tret de sortida a l’acci贸 d’il路luminaci贸 simult脿nia al llarg de tot el Pirineu.  

De fet, la Via Pirinenca ha arribat fins a les Illes Balears, on tamb茅 s’han il路luminat cims de la m脿 de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. De forma simult脿nia a la Via Pirinenca s’ha organitzat la Ruta de la Llibertat, que la Fundaci贸 Reeixida gestiona per recordar les persones que creuaven el Pirineu per salvar vides durant la Segona Guerra Mundial. La Via Pirinenca s’ha dut a terme gr脿cies tamb茅 a la col路laboraci贸 d’脪mniumCultural, Artistes de la Rep煤blica i la Fundaci贸 Reeixida

L’acte central ha comptat amb les intervencions de la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur 脕lvarez; el president de la FEEC, Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellar猫s, d’Artistes de la Rep煤blica, i D铆dac Amat, d’脪mnium Cultural. A m茅s, ha comptat amb l’actuaci贸 dels txalapartaris Javier Olaziola i Txopo L贸pez de Robles. 

L’encarregat de comen莽ar l’acte ha estat l’alcalde de Guils, Josep Mendo, seguit de Marc Sellar猫s, coordinador de la sectorial de l’AssembleaArtistes de la Rep煤blica, que ha destacat que la Via Pirinenca 茅s l’obra d’art m茅s gran mai feta, i que la dissid猫ncia pol铆tica en forma d’art 茅s molt dif铆cil de reprimir. El president de la FEEC, Jordi Merino, ha reblat que cal revifar la flama de l’independentisme, i aix铆 tindrem una nova flama encesa en forma dels farells de la Via Pirinenca

La presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha expressat el seu agra茂ment als assistents, als participants i a totes les entitats, i ha posat en valor el comprom铆s, la complicitat i la cooperaci贸 per dur a terme un repte de tals proporcions, l’acci贸 art铆stica m茅s gran de car脿cter pol铆tic que s’ha projectat mai a Europa. Tamb茅 ha volgut afegir que la Via Pirinenca 茅s un gran crit silenci贸s, un clam a la comunitat internacional per una causa justa a favor de la pau i l’autodeterminaci贸 dels pobles. Una protesta contra les fronteres imposades per la viol猫ncia i l’opressi贸 dels Estats. 

Amalur 脕lvarez, la presidenta de Gure Esku, ha reivindicat que quan hi ha una majoria social que vol decidir el seu estatus pol铆tic, que vol conformar un Estat independent, la millor opci贸 茅s l’exercici del dret a l’autodeterminaci贸, i ha insistit que Gure Esku reclama que les fronteres es decideixin democr脿ticament, amb vots, i no amb imposicions, viol猫ncia o guerres: per Euskal Herria i Catalunya, el Pirineu no representen una frontera, sin贸 un punt de trobada entre els pobles basc i catal脿. 

D铆dac Amat d’脪mnium Cultural ha remarcat la seva voluntat de seguir treballant junts per construir una Europa dels pobles, on l’Estat espanyol no tingui m茅s alternativa que respectar el dret a l’autodeterminaci贸 dels “nostres ciutadans i ciutadanes“. 

La Via Pirinenca s’ha creat encenent farells especials i llanternes frontals als cims per reivindicar el dret d’autodeterminaci贸 dels pobles i reclamar l’atenci贸 de la comunitat internacional cap a una causa justa. A m茅s, s’ha fet expl铆cit el rebuig cap a les fronteres imposades, a la repressi贸 i als obstacles antidemocr脿tics que pretenen impedir la materialitzaci贸 de la voluntat democr脿tica dels pobles basc i catal脿. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com