Octubre 19, 2021
Per B Llibertari
142 vistes


La temporalitat est脿 enquistada a les administracions catalanes: Educaci贸, Sanitat, administracions p煤bliques (Generalitat, diputacions, ajuntaments, etc.). Una mala pr脿ctica que dura d猫cades i que provoca que dins les administracions hi hagi tres categories laborals (funcionaris, laborals i temporals de tot tipus). Aix貌 fa que gent amb la mateixa feina tingui condicions laborals diferents: administracions discriminant i practicant il路legalitats; lamentablement  per貌 res de nou. Europa els ha tocat el crost贸 i per aix貌 volen reduir la temporalitat, fent oposicions 鈥攖amb茅 de la gent que hi treballa de fa anys, generant grans injust铆cies鈥. La cirereta l鈥橧zetazo que per poc malament que vagi deixar脿 un munt de persones sense feina.

A Educaci贸 s贸n 38.000 les professionals que s贸n temporals, un 45.6 % de la plantilla entre interinatges i substitucions. Les oposicions dels darrers quatre anys comencen a fer disminuir la xifra, tanmateix partim d鈥檜n n煤mero tant elevat que tot plegat va molt lent. D鈥檃ltra banda, el sistema d鈥檕posici贸 deixa molt铆ssim a desitjar i no 茅s com creiem que hauria de ser.

Docents que fa molts anys que treballen en condicions de temporalitat i incertesa constants, veuen ara com es poden quedar al carrer si no aproven un sistema d鈥檕posici贸 que no tan sols no t茅 en compte l鈥檈xperi猫ncia professional demostrada, sin贸 que afavoreix els qui acaben d鈥檕btenir els estudis sense ni tan sols haver treballat.

Qu猫 ha generat mantenir durant tants anys aquesta situaci贸 abusiva de temporalitat?

Som dues categories de professionals: el funcionari i l鈥橧nter铆 o substitut. El segon els 煤ltims anys ha vist com la feina prenia altres dimensions. I 茅s que m茅s enll脿 de les tasques que implica treballar com a docent, ha de demostrar constantment que 茅s un professional v脿lid davant la resta de companys, direcci贸 i fam铆lies. Demostrar tamb茅 que est脿 disposada a treballar m茅s hores que ning煤 fent les hores extra que se鈥檒s demani o 鈥減roposi鈥. I finalment, fins i tot mostrar seguidisme cap a l铆nia de treball marcada per la direcci贸 (o si m茅s no, no mostrar-s鈥檋i en desacord),  per tal de poder mantenir la seva feina, per tal de ser RECLAMAT al juny.

A l鈥檈levada temporalitat cal sumar-hi el poder que s鈥檋a atorgat a les direccions dels centres (poder que cal dir que no sempre 茅s ben rebut per totes les direccions, ja que encara n鈥檋i ha que creuen amb un sistema educatiu just i p煤blic), a trav茅s de:

  1. Decret de direccions
  2. Del de l鈥檃utonomia de centre
  3. Dels nous procediments per definir perfil i la provisi贸 de llocs de treball docents

La combinaci贸 d鈥檃quests decrets amb l鈥檈levada temporalitat ha estat un cop dur per la dignitat professional, per la democr脿cia als centres i al final, 茅s clar, per l鈥檈ducaci贸 de l鈥檃lumnat.

A gran part dels centres, la majoria dels qui no s贸n funcionaris i volen seguir treballant saben, com d猫iem, que la seva continu茂tat dep猫n dels ulls amb qu猫 se鈥檒s miri la direcci贸 del seu centre. Per tant, podem afirmar que coexisteixen dos sistemes de contractaci贸 dins el sistema educatiu catal脿: la borsa de treball p煤blica d鈥檜na banda i la clientelar de les direccions de l鈥檃ltra, ja que si volen poden actuar com a encarregats de personal.

Al final aconseguiran plantilles totalment d貌cils, acr铆tiques i poc participatives dins dels claustres. Plantilles que prefereixen no aixecar pols, no posicionar-se pedag貌gicament, etc. a defensar la seva professi贸 que no 茅s cap altra que educar. Ja que el valor que prima no 茅s ni l鈥檈ducaci贸, ni el benestar de l鈥檃lumne, ni els drets de la comunitat educativa, ni contribuir a millorar la societat; sin贸 acatar per mantenir la feina.

MG i PC




Autor font: Bllibertari.org