Maig 16, 2022
Per Direta
182 vistes

Mataró compta, des del passat 1 de maig, amb un nou espai popular gestionat pel veïnat. Aquell dia, aprofitant la manifestació convocada pels sindicats combatius del Maresme, el Sindicat d’Habitatge de Mataró anunciava l’entrada a l’antiga escola Menéndez i Pelayo. Des de llavors, desenes de persones han fet seu un equipament públic abandonat des de fa més de quatre anys.

“Un espai on poder desenvolupar estructures que donin resposta a les necessitats de la nostra gent, enfortir els vincles veïnals i fer del barri un lloc on viure dignament”. Amb aquestes paraules defineixen el projecte les impulsores de La Teixidora, un edifici ubicat a la zona limítrofe entre el centre i el barri de Rocafonda, que junt amb Cerdanyola i El Palau, és un dels més empobrits de Mataró. Les mancances en la inversió pública i la carència d’espais accessibles per al conjunt de la població ha fet que bona part del veïnat simpatitzi amb el projecte.


Arribar on l’ajuntament no ho fa

Menys d’una setmana després de fer-se pública l’okupació, un centenar de persones s’aplegaven al pati de l’antiga escola per a inaugurar el projecte i celebrar amb concerts l’obertura d’un espai que pretén arribar allà “on l’ajuntament no ho fa”. Ha estat fins aquest moment una setmana frenètica i plena d’activitats. Ja des de bon principi es posen en marxa classes d’àrab i català o un armari solidari, es comença a netejar i habilitar l’espai i es desbrossa i es prepara la terra per a fer-hi un hort.

Entrada de la manifestació a l’edifici de La Teixidora el passat Primer de Maig |Hicham Chakkour

Les aules amb absència d’alumnes des de fa anys s’han tornat a omplir en el què han anomenat Escoleta Popular. A través de voluntàries, s’ofereix suport educatiu a infants i joves de manera gratuïta, una necessitat bàsica en un barri on moltes famílies no es poden permetre recórrer a les classes particulars privades o no disposen d’espais adequats en pisos sovint petits o en risc de desnonament. Amb el temps, la intenció és obrir diverses línies i grups d’edat, on les més joves trobin un espai per a aprendre, però també per a fer cohesió de grup.

Un altre dels projectes més necessaris per al barri és el banc d’aliments. Segons afirmen des del Sindicat, fins al moment les distribucions d’aliments es feien de manera precària i informal: ara tindran un espai on centralitzar el recapte i la posterior distribució. La resposta veïnal ha estat immediata i el rebost és cada cop més ple. D’altra banda, s’ha habilitat un espai on realitzar àpats populars, i on aquelles persones que viuen en infrahabitatges hi puguin anar a cuinar. Entre els projectes també hi ha la creació d’un gimnàs popular o ser un espai de trobada per a associacions i col·lectius.


Problemes estructurals com a excusa

La Teixidora, nom que reivindica la història del sindicalisme i l’associacionisme veïnal en la indústria tèxtil mataronina i el paper que hi han jugat les dones, s’emplaça en un edifici començat a construir als anys trenta, i que durant més de cinquanta anys va funcionar com a escola de primària. L’any 2009 es comença a desallotjar l’edifici i traslladar l’alumnat a altres centres al·legant problemes estructurals. Aquesta decisió va ser fortament criticada pel personal educatiu, les associacions de mares i pares i l’estudiantat, amb l’organització de diverses manifestacions que no van ser escoltades.

Tot i els suposats problemes estructurals, poc després es converteix en la seu de l’Escola Municipal de Música, fins al seu definitiu desallotjament l’any 2018, i des de llavors han passat quatre anys sense cap manteniment

Tot i els suposats problemes estructurals, poc després es converteix en la seu de l’Escola Municipal de Música, fins al seu definitiu desallotjament l’any 2018, i des de llavors han passat quatre anys sense cap manteniment. La intenció actual de l’ajuntament passa per enderrocar l’edifici i construir-hi un aparcament, i per a això ja ha obert la licitació i s’espera que el concurs públic adjudiqui les obres a una empresa privada durant els pròxims mesos. El consistori assegura que “arreglar les deficiències seria més costós que el valor que té l’edifici”.

Col·lectius veïnals i ex-alumnes de l’escola ja han mostrat el seu desacord amb la mesura i han iniciat una petició a Change.org per a que la solució passi per una rehabilitació i no per un enderrocament. Per la seva banda, des del Sindicat dubten dels problemes estructurals de l’edifici i diversos arquitectes han visitat l’espai els últims dies, amb l’objectiu d’elaborar un informe. Agàpit Borràs, antic arquitecte municipal de Mataró, reconeix l’existència d’humitats i goteres, però creu que “això no suposa que l’edifici estigui en mal estat i que s’hagi d’enderrocar perquè corri un gran risc”. L’ajuntament, per la seva banda, no ha fet públic cap informe que avali l’existència d’un problema estructural, i en les seves declaracions no concreta en cap moment a quins problemes es refereix.

L’edifici és de grans dimensions, amb sales grans i petites i un pati on poder-hi fer activitats |Arxiu

Tot i això, el col·lectiu que ha okupat l’edifici s’ha mostrat obert a establir un diàleg amb l’ajuntament des de bon principi. Per a Pilar Sánchez, portaveu del Sindicat, el possible acord podria passar per una cessió d’ús o un contracte de masoveria, o, si més no, “començar per una valoració que contempli la reforma de l’edifici” i no el seu enderrocament. De moment, el consistori liderat per David Bote (PSC), es nega a negociar, i, el regidor de Via Pública Juan Carlos Jerez ha acusat les okupants “d’irresponsables” i de no ser interlocutores vàlides. Per això, afirma que reclamarà d’urgència el desallotjament judicial de l’immoble per via administrativa. De moment, ja els hi han tallat el subministre d’aigua.


Un barri empobrit i segregat

La necessitat d’espais com aquest a la ciutat, es fa més que patent donant una ullada a les demolidores dades socioeconòmiques que presenta l’Institut Nacional d’Estadística. I és que la frontera que separa Rocafonda del centre de la ciutat no és només física, sinó també econòmica. Segons les dades de 2021, la renda mitjana de les habitants del barri és un terç de les del Centre i l’Eixample, i un 45% de les famílies es troba en risc de pobresa. També indiquen que les rendes més baixes de Mataró se situarien entre l’1% més pobre de Catalunya, mentre les més altes se situen entre el 7% més ric.

La frontera que separa Rocafonda del centre de Mataró no és només física, sinó també econòmica. Segons les dades de 2021, la renda mitjana de les habitants del barri és un terç de les del Centre i un 45% de les famílies es troba en risc de pobresa

Aquestes dades no fan més que demostrar l’existència de bosses de pobresa i de segregació per motius econòmics. La situació es fa encara més evident analitzant el conjunt de la comarca, ja que el Maresme té alguns dels municipis amb una renda més alta mentre als barris mataronins de Rocafonda, El Palau i el sud de Cerdanyola aquesta se situa aproximadament en els 6.500 euros. A més, un 27% de les seves habitants no arriba als 5.000 euros anuals. Les dades també demostren la irrellevància de les prestacions socials, doncs aquestes només representen el 7,5% dels ingressos de les habitants de Rocafonda, és a dir, 425 euros anuals de mitjana. Per a Pilar Sànchez alguns dels motius darrere d’això són la mala planificació urbanística i l’abandonament de les institucions, però també a un “interès d’aïllar la pobresa”, és a dir, crear una ciutat dual on el centre viu aliè a la pobresa i els desnonaments.

Al nou centre social es prenen les decisions a través de l’assemblea i de diferents comissions |Hicham Chakkour

Per a combatre aquesta situació naixia fa poc més d’un any el Sindicat d’Habitatge de Mataró, amb l’objectiu declarat de lluitar contra l’especulació i les desigualtats. A través d’assemblees setmanals, el veïnat s’organitza per a fer front al greu problema d’habitatge, pobresa energètica i exclusió social que viuen barris com el de Rocafonda o Cerdanyola. “Cada setmana hi ha algun desnonament a la ciutat”, afirma Sànchez, tot i que, segons dades de l’Ajuntament, hi ha més de 3.000 pisos buits, la gran majoria propietat de bancs i fons d’inversió com Cerberus o Blackstone.

Però més enllà de l’habitatge, el Sindicat també s’organitza per a fer front a moltes altres necessitats bàsiques de les famílies i crear cohesió entre elles. Des d’ajuda en tràmits administratius per a les persones migrades fins a gestions judicials per a casos relacionats amb l’habitatge, desenes de persones s’organitzen al Sindicat per tal de fer front les mancances institucionals i el discurs d’odi que promouen grups com les autoanomenades “patrulles veïnals”. La Teixidora neix en aquest context, “convençudes que les necessitats es cobreixen entre les mateixes veïnes”, i ja han anunciat que tenen clar que resistiran “vingui el que vingui”.




Autor font: Directa.cat