Octubre 20, 2021
Per Direta
231 vistes


Des de l’any 2019 cap aquí, l’autoconsum, és a dir, la generació d’electricitat directament allà on es consumeix, viu una autèntica revolució arreu dels Països Catalans, enlairada per un marc normatiu més favorable. Aquest moviment sovint queda ocult davall el pes del gran capital, que associa l’oposició als seus grans projectes amb un suposat rebuig genèric a les energies renovables, cosa que les xifres desmenteixen. Només a Catalunya, el nombre d’instal·lacions d’autoconsum és avui dotze vegades més gran que fa tres anys i la potència instal·lada s’ha multiplicat per cinc. Ens referim en tot moment a energia solar fotovoltaica, que és la tecnologia per on avui avança principalment l’autoconsum, tant per la disminució de costos de l’última dècada com per la seva gran adaptabilitat; a diferència de l’energia eòlica o la hidràulica, la solar fotovoltaica és molt modulable i escalable, es pot posar a quasi tot arreu i permet capgirar els hàbits forçosos a què obliga l’actual preu de la llum, gastant la pròpia electricitat a les hores diürnes i comprant la resta al vespre o a la nit, quan és menys cara.

Al rànquing català per nombre d’instal·lacions i potència hi trobem Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Terrassa, així com Gurb, Sallent i Vic

Precisament per aquesta adaptabilitat, l’expansió solar fotovoltaica s’està donant en múltiples escenaris a la vegada, tant a escala territorial com de perfil dels promotors, i hi trobem implicats ajuntaments, cooperatives, empreses, associacions i ciutadans individuals, a les ciutats i als pobles, a unes parts del país i a unes altres, en sòl rústic i en sòl urbà. En nombre d’instal·lacions, evidentment, on més quantitat se’n posa és a les ciutats grans. Encapçala el rànquing català Sant Cugat del Vallès, seguit de Barcelona i Terrassa, i si parlem de potència instal·lada, als primers llocs també hi trobem poblacions com Gurb (2.700 hab.), Sallent (6.700 hab.) o Vic (47.600 hab.). A Sallent, per exemple, s’ha instal·lat la planta fotovoltaica sobre coberta industrial més gran de Catalunya, l’energia de la qual es destinarà íntegrament a l’autoconsum de l’empresa.

D’exemples en el món de la indústria, en trobem cada vegada més. Aquest estiu es donava a conèixer el projecte d’un grup d’empresaris de Sant Lluís, a Menorca, per crear una cooperativa d’autoconsum al polígon de la localitat, on hi ha 29 empreses. Seria la primera d’aquest tipus a les Illes. Els impulsors calculen que si es posen totes les plaques que el polígon pot acollir en cobertes, s’assoliria l’autosuficiència energètica. Mentre es feien aquests primers passos a Menorca, a Gandia (la Safor) es constituïa una comunitat energètica al polígon Alcodar, que aplega més de 200 empreses. Amb una potència de 8,8 MW, és el projecte més gran d’aquestes característiques que hi ha avui a l’Estat. Compten amb l’assessorament de la cooperativa valenciana Sapiens Energia, dedicada a promoure comunitats energètiques locals.

Un polígon de Sant Lluís (Menorca) vol aconseguir l’autosuficiència elèctrica posant plaques solars a les cobertes industrials

Una de les comunitats pioneres també es troba al País Valencià. A Crevillent (el Baix Vinalopó), 28.000 habitants, l’Ajuntament va firmar a finals del 2019 un acord amb la veterana Enercoop, segons el qual el consistori cedeix espais d’edificis municipals per posar-hi plaques, generar i distribuir electricitat per als consumidors de la ciutat. Avui, quasi tots els crevillentins s’abasteixen de l’energia d’Enercoop –que, val a dir, també té parcs solars en sòl rústic d’una extensió considerable–. Si anem cap al nord del País Valencià, al Maestrat històric, aquest estiu es firmava un conveni entre l’Ajuntament d’Atzeneta del Maestrat (1.300 hab.) i la cooperativa agrícola per posar plaques solars en règim d’autoconsum compartit sobre cobertes d’edificis municipals i cooperatius.


El camp també fa els deures

Un dels sectors que ha aixecat més la veu en oposició als macroprojectes de renovables i que sovint ha sigut titllat de nimby pels lobbies energètics és l’agrari. Pagesos, cooperatives, organitzacions agràries o denominacions d’origen del vi i de l’oli, entre altres, veuen com una amenaça l’aterratge de grans instal·lacions, no només per l’impacte paisatgístic sinó també per la pressió que exerceixen en el preu del sòl, que s’encareix per sobre del mercat habitual, i per l’ocupació de terrenys on hi ha xarxes de reg en actiu o en projecte que han requerit inversions importants, tant pels propietaris com amb diners públics. El 10 d’octubre, Unió de pagesos (UP) es va sumar a la marxa lenta que va tenir lloc entre Artesa de Segre (la Noguera) i Tremp (el Pallars Jussà), convocada per Salvem lo Pallars i Stop Autopista Elèctrica per visibilitzar el rebuig a la línia de molt alta tensió procedent d’Osca que projecta l’empresa Forestalia. Igualment, UP ha presentat al·legacions a la MAT que travessa la Terra Alta fins a la nuclear d’Ascó i a la que creua les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona fins al Baix Llobregat. El sindicat defensa un model d’implantació de les renovables “distribuït al territori, amb instal·lacions de petita dimensió
i amb implicació de la ciutadania”.

A la Terra Alta, a la Fatarella (960 hab.), la cooperativa agrícola Sant Isidre té la intenció d’arremangar-se, també, per l’autoconsum. Fa dos mesos que tenen en funcionament unes plaques solars al sostre per reduir la despesa de la llum de l’entitat i ara, amb més plaques i la fórmula de l’autoconsum compartit, volen fer el mateix per les seixanta sòcies que són. Al final, la intenció és acabar d’omplir les cobertes i obrir el model a tot el poble.

Aquest setembre es va constituir Batec, una cooperativa que impulsarà una comunitat energètica al barri de la Bordeta de Barcelona

La Comunitat de Regants Garrigues Sud, 25 quilòmetres més amunt, que agrupa 1.200 pagesos de tretze municipis, vol fer dues plantes solars per alimentar el bombament d’aigua, que és la principal despesa de la comunitat. És un projecte ambiciós, d’una inversió de 2,5 milions d’euros, i aquest octubre ha sortit a informació pública una de les dues plantes. L’objectiu és reproduir el bon funcionament de la que ja hi ha a la comunitat de regants veïna, la Segrià Sud, que té 600 sòcies. Aquella és, ara per ara, l’estació de bombament solar més gran de Catalunya. L’opció de cobrir canals, que de tant en tant apareix al debat públic, de moment no es preveu ni al canal Segarra-Garrigues ni als Canals d’Urgell. Al Segarra-Garrigues s’estudia, això sí, posar plaques flotants a les basses de reg, la més gran de les quals és com un camp de futbol.


Fer el salt d’escala

Són molts els ajuntaments que impulsen instal·lacions d’autoconsum compartit amb les quals subministrar escoles, poliesportius, consultoris mèdics, fins i tot punts de recàrrega de vehicles elèctrics. L’acotament, per normativa, d’un radi de 500 metres fa que això es doni, sobretot, en municipis petits, però també hi ha qui es planteja aplicar una lògica comunitària a la gran ciutat, que superi tant la instal·lació individual com l’àmbit estrictament públic. És el cas de Batec, una cooperativa de cooperatives de serveis d’enginyera i arquitectura constituïda aquest setembre a Barcelona amb la idea d’abordar projectes de més complexitat i en un espai densament poblat, que impliquin no només les llars i usos domèstics, sinó també comerç i equipaments. Un dels primers projectes és al barri de la Bordeta, i el seu objectiu és generar models reproduïbles arreu. D’altra banda, un estudi de la Universitat Politècnica de València presentat enguany analitza el potencial energètic de la segona ciutat més gran dels Països Catalans –on ja hi ha alguna pedania amb comunitat energètica– i conclou que amb plaques a les teulades es podria generar el 99 % de la demanda elèctrica residencial i el 37 % de la total; això sí, establint també models col·lectius que compensin edificis amb excés de demanda i, per tant, viables econòmicament, i edificis amb dèficit.

Tot aquest moviment, tot aquest formigueig d’iniciatives simultànies, contradiu la suposada paràlisi de què parlen els lobbies. El protagonitzen actors locals i és molt recent –amb una pandèmia entremig–, i no necessita construir línies d’alta tensió ni ocupar grans extensions de territori, sinó temps, normativa favorable i visibilització.




Autor font: Directa.cat