Novembre 28, 2020
Per Direta
202 vistes


Una trama de carrerons estrets recorre el centre hist貌ric d鈥橝lcoi (l鈥橝lcoi脿). Les cases abandonades, els comer莽os amb les reixes abaixades o els solars i els edificis en runes conformen la imatge d鈥檜n cor urb脿 amena莽at per l鈥檕blit i la degradaci贸 urbana. El carrer de Sant Nicolau 茅s, segurament, l鈥檈xcepci贸 que confirma la regla. Ac铆 encara imperen els edificis modernistes, representants dels valors capitalistes de la burgesia de principis del segle XX, i ara convertits en reclam tur铆stic o en una grada des d鈥檕n gaudir de les desfilades de la festa de Moros i Cristians. El cap de carrer Forn de Vidre, al barri del Partidor, 茅s un d鈥檃quests carreronets que, per la seua mida i ubicaci贸, podria passar molt desapercebut. Tanmateix, des de fa tretze anys, s鈥檋a convertit en l鈥檃cc茅s al principal punt de trobada del ve茂nat de la comarca, el centre social i cultural Cals Frares, situat en l鈥檈difici n煤mero deu de la via.

L鈥檌mmoble, una antiga resid猫ncia de monjos franciscans que en l鈥檃ctualitat 茅s propietat de la Societat de Gesti贸 d鈥橝ctius Procedents de la Reestructuraci贸 Banc脿ria (la Sareb), va ser okupat l鈥檃ny 2007 amb l鈥檕bjectiu de contrarestar la manca d鈥檈spais socials i comunitaris en un dels barris m茅s afectats per l鈥檃band贸 institucional. Des d鈥檃leshores, col路lectius i ve茂nes d鈥橝lcoi i altres municipis han treballat per fer seu aquest edifici, a trav茅s de l鈥檕rganitzaci贸 d鈥檃ctivitats autogestionades de car脿cter l煤dic, formatiu i cultural molt diverses o la creaci贸 de nous espais, com la biblioteca Rebrot Verd i l鈥檋ort popular. Les cafetes d鈥檈stiu, les actuacions musicals en directe, presentacions de llibres, debats o els tallers de serigrafia i d鈥檃utodefensa s贸n algunes de les activitats que han omplert de vida el centre social. 鈥淪i nosaltres no hagu茅rem estat en l鈥檈spai, mantenint-lo, seria una casa buida m茅s, com tantes altres que hi ha al barri鈥, critica Jordi, ve铆 del barri i membre de Cals Frares.

El pr貌xim 1 de desembre, Cals Frares podria passar a formar part del mapa d鈥檋abitatges que la Sareb t茅 arreu dels Pa茂sos Catalans, despr茅s de la den煤ncia que va interposar per poder executar el desallotjament

El pr貌xim 1 de desembre estava previst que Cals Frares passara a formar part del mapa d鈥檋abitatges que la Sareb t茅 arreu dels Pa茂sos Catalans, despr茅s de la den煤ncia que va interposar per poder executar el desallotjament del centre social. Aquest dimecres, per貌, gr脿cies a la pressi贸 institucional exercida, l鈥橝juntament d鈥橝lcoi ha proposat iniciar una negociaci贸 entre la Sareb, el centre i l鈥橝ssociaci贸 ve茂nal del Partidor per intentar aturar-lo; una not铆cia que l鈥檃ssemblea de Cals Frares ha considerat com 鈥渦na vict貌ria col路lectiva鈥. 鈥淰olem saber qu猫 ens proposen i quin rumb pren el projecte, perqu猫 de moment no sabem que pot passar鈥, ha afirmat Lea, membre del centre. L鈥檃nomenat banc dolent va ser creat pel Partit Popular l鈥檃ny 2012 i es va convertir en la major immobili脿ria d鈥橢uropa. En l鈥檃ctualitat, encara acumula m茅s de 130.000 pisos, locals i solars, dels quals, vora un 20% estan buits. I, segurament, el dest铆 de l鈥檈difici del carrer Forn de Vidre podria ser el mateix.  鈥淧er com 茅s l鈥檈spai i la seua ubicaci贸, 茅s dif铆cil construir-hi. La Sareb el que vol 茅s desfer-se d鈥檈ll, per貌 si no se li dona cap 煤s, acabar脿 buit i s鈥檈nfonsar脿鈥, assegura Toni Guti茅rrez, ve铆 del centre hist貌ric d鈥橝lcoi i membre de l鈥檃ssociaci贸 de ve茂nes del Partidor.

脡s el que ja va passar en l鈥檃ny 2007, quan aquesta finca tamb茅 es va trobar sota l鈥檃mena莽a de l鈥檈speculaci贸 urban铆stica. Tal com recorda Jordi, la immobili脿ria Intergesti贸n SL va comprar l鈥檈difici amb l鈥檕bjectiu de convertir-lo en una urbanitzaci贸 de luxe amb piscina i pistes de tenis i p脿del. No obstant aix貌, el projecte no es va poder dur a terme per les dificultats que presentava. Una bona part del terreny convergeix en el barranc del riu Molinar i, a m茅s a m茅s, els escassos tres metres d鈥檃mple del carrer贸 impedeixen el pas a les m脿quines. En aquell moment, l鈥檈xpansi贸 d鈥檜na onada d鈥檈speculaci贸 immobili脿ria i dels processos de turistificaci贸 i gentrificaci贸 amena莽aven el ve茂nat del nucli antic d鈥橝lcoi, per貌, amb l鈥檈sclat de la bombolla immobili脿ria en l鈥檃ny 2008, 鈥減romotores i ag猫ncies van abandonar els seus interessos i, per tant, tampoc es va rehabilitar cap edifici鈥, exposa Guti茅rrez.


Una onada de solidaritat

Quasi un centenar de col路lectius d鈥檃rreu del territori i centenars de persones a t铆tol individual s鈥檋an adherit al manifest contra el desallotjament de Cals Frares. Un dels sectors que m茅s s鈥檋a solidaritzat 茅s el de la m煤sica, ja que el centre social s鈥檋a convertit en l鈥檈scenari de moltes de les actuacions dels grups de la comarca, els quals, a m茅s a m茅s, van donar les seues primeres passes entre les seues parets. Tito Pontet, Arthur Caravan o El Diluvi s贸n algunes de les bandes que han signat el manifest en suport. 鈥淭ot espai alliberat i autogestionat 茅s cultura i cohesi贸. En ell vam gravar el nostre primer videoclip i en ell vam poder comen莽ar a actuar. Salvem Cals Frares!鈥. Aquest 茅s el missatge que les membres del Diluvi han escrit en el mur de comentaris de la p脿gina web defensemcalsfrares.org, creada per demanar suport.

Col路lectius i ve茂nes d鈥橝lcoi i altres municipis han treballat per fer seu aquest edifici, a trav茅s de l鈥檕rganitzaci贸 d鈥檃ctivitats autogestionades |Arxiu

鈥淧er a mi Cals Frares 茅s un espai que ha reviscolat el barri amb moltes propostes: cicles de cine, jornades, tallers, concerts鈥 On he compartit molt bons moments鈥, escriu Ll煤cia Palacios, ve茂na del barri i metgessa de fam铆lia en el mur de comentaris en l铆nia. Des de Val猫ncia, el CSOA la Gamberra tamb茅 ha volgut deixar per escrit la seua mostra de solidaritat i denunciar 鈥渓es pol铆tiques especulatives de l鈥檈spai per part de la Sareb鈥, la qual 鈥減ret茅n reapropiar-se de propietats que han estat abandonades a la seua sort [鈥 i que la ciutadania organitzada ha recuperat i alliberat鈥.

Per a Lea, la membre m茅s jove de Cals Frares, aquesta onada de solidaritat 鈥渉a sigut molt bonica鈥. 鈥淭en铆em una xarxa consolidada, per貌 ara hi ha gent de moltes altres comarques que ens dona suport鈥, expressa amb entusiasme. La solidaritat que s鈥檋a mostrat a trav茅s de les xarxes socials durant les 煤ltimes setmanes culmiar脿 aquest dissabte, a les 12.00 h, amb una manifestaci贸 en defensa de l鈥檈spai i per la recuperaci贸 del centre hist貌ric del municipi. Lea insisteix en la import脿ncia d鈥檃questa marxa i de totes les accions que es puguen dur a terme per no nom茅s evitar el desallotjament, sin贸 tamb茅 per evitar un augment de l鈥櫭簊 de les cases d鈥檃postes, l鈥櫭簄ic lloc que, si tanquen Cals Frares, quedar脿 鈥減er a anar a socialitzar鈥, conclou.


Oblit i degradaci贸

L鈥檃bandonament dels centres hist貌rics 茅s un problema generalitzat que afecta molts municipis del sud del Pa铆s Valenci脿, el ve茂nat dels quals veu com l鈥檈sfor莽 de les administracions no ha aconseguit aturar aquest proc茅s, b茅 per l鈥檌ncompliment de les mesures o la manca de plans realment efica莽os. La majoria de les pol铆tiques municipals nom茅s prioritzen la rehabilitaci贸 dels edificis, per貌 no consideren les necessitats socials, laborals i d鈥檋abitatge del ve茂nat dels nuclis antics. En el cas d鈥橝lcoi, el centre es va declarar B茅 d鈥橧nter茅s Cultural (BIC) en 1982, per貌 quasi quatre d猫cades despr茅s, la localitat continua sofrint el buidatge progressiu de les 脿rees centrals i els enfonsaments dels immobles. Segons les dades que l鈥橝juntament recull al Pla Estrat猫gic 2018-2025, el 74% de la poblaci贸 es concentra en les 脿rees urbanes Zona Nord, Santa Rosa i Eixample, mentre que el 26% restant es reparteix entre el barri de Batoi, la Zona del Viaducte, Zona Centre i els disseminats.

Diversos edificis s鈥檈sfondren en el centre d鈥橝lcoi despr茅s del pas del temporal Gl貌ria |Llu茂so Llorens

Els col路lectius i associacions ve茂nals alcoianes incideixen en la 鈥渄eixadesa鈥 que hi ha hagut per part dels governs locals i auton貌mics a l鈥檋ora de prendre mesures per aturar la degradaci贸 arquitect貌nica, urban铆stica i social. 鈥淓n els dies de festes de Moros i Cristians o Nadal, tot est脿 molt bonic, per貌 hi ha molta des铆dia per rehabilitar els barris com a residencials鈥, denuncia Guti茅rrez, qui confessa que es viu 鈥渁mb la por que hi arribe un temporal i comencen a caure m茅s cases鈥, tal com ja va oc贸rrer amb el temporal de pluja, vent i neu Gl貌ria, que va provocar la caiguda de set edificis i una dona de 74 anys va morir en quedar-se atrapada sota les runes d鈥檜n d鈥檈lls.

A excepci贸 dels edificis modernistes del carrer de Sant Nicolau, la resta d鈥檌mmobles del nucli antic eren construccions senzilles destinades a les fam铆lies obreres que treballaven a les f脿briques t猫xtils i, precisament, s贸n aquestes 鈥渓es que han acabat o estan acabant en runes鈥, lamenta Guti茅rrez. L鈥檕rigen de l鈥檃band贸 urban铆stic i poblacional, tal com expliquen des de Colla Ecologista la Carrasca, es remunta fins a la d猫cada dels 80 i 90, quan es va impulsar un model urban铆stic focalitzat en urbanitzacions als afores, en lloc de mantenir una ciutat compacta i cuidada. El membre de l鈥檃ssociaci贸 ve茂nal troba a faltar 鈥渓a vida鈥 que hi havia al barri quan ell era menut. Per aix貌, no vol perdre un dels centres socials que m茅s ha lluitat per dinamitzar el barri i aturar la degradaci贸 del nucli antic d鈥橝lcoi.




Autor font: Directa.cat