Maig 19, 2021
Per Direta
391 vistes


El passat dissabte ens vam voler celebrar. Ho vam fer en un context de final de pandèmia que va dotar la trobada d’un esperit de revetlla o de Cap d’Any que enguany no havíem pogut celebrar. L’Ateneu Popular 9 Barris, un dels referents d’aquestes lluites socials transformadores, va fer d’amfitrió de la jornada festiva

La jornada del 15 de maig va tenir un especial significat per qui formem part de l’equip de la Directa. Celebràvem els 15 anys de la nostra aparició i alhora ho fèiem en el desè aniversari de la mobilització del 15M. Ambdues efemèrides rememoren moments clau en l’àmbit de la transformació social, pel que fa a la comunicació i a les lluites socials. Quan vam néixer ens sentíem orfes per com s’explicaven i representaven en els mitjans de comunicació les activitats dels moviments socials. Tres quinquennis més tard, pensem que hem aconseguit –malgrat la permanent revisió i millora– introduir debats en positiu, destapar clavegueres del poder i donar veu a qui menys la tenia. Per tot això, el passat dissabte ens vam voler celebrar. A més, ho vam fer en un context de final de pandèmia que va dotar la trobada d’un esperit de revetlla o de Cap d’Any que enguany no havíem pogut celebrar. L’Ateneu Popular 9 Barris, un dels referents d’aquestes lluites socials transformadores, va fer d’amfitrió de la jornada festiva. Des de primera hora del matí vam ocupar el carrer de l’Ateneu –la nostra aportació a prendre els carrers de nou– amb taules i cadires.

Ens vam retrobar col·laboradores, sòcies i subscriptores mentre gaudíem de la creació d’un nou mural de María López i Javier de Riba (Reskate Studio) amb la màxima “Qui s’hi mira, més s’hi veu”. Els dos concerts del dia (el de les salseres Las Karamba com el de Rodrigo Laviña i els Extraño Weys), així com l’espectacle infantil matinal a càrrec d’El Gecko con Botas, van penjar el cartell de “no hi ha bitllets”. Van ser un èxit i un plaer per a ulls i orelles. La punxadiscos Metralletra Selecta va amenitzar les hores entre activitat i activitat, i va dedicar la sessió musical al poble colombià, que aquests dies pateix la repressió governamental. Ens trobàvem tan a gust que vam haver de frenar les ganes de ballar de les assistents per la força major de les mesures sanitàries. Així i tot, en grups de sis i girant al voltant de la taula, els brots de ballaruca van ser inevitables. Vam dinar, vam sopar, ens vam refrescar i, diuen, diuen que un cop finalitzada la festa, la música va seguir ressonant a peu de la serra de Collserola.




Autor font: Directa.cat