Juny 6, 2022
Per Direta
155 vistes

A finals de 2020, la multinacional de repartiment Amazon va escollir Onda (Plana Baixa) com a municipi per a ubicar un nou centre log铆stic que distribuir脿 les mercaderies a les estacions log铆stiques del seu entorn, com s贸n la d鈥橝lacant i Paterna al Pa铆s Valenci脿. Les obres de les instal路lacions ja estan finalitzades i s鈥檈spera que en els pr貌xims dies la nova planta 鈥攓ue ocupa una superf铆cie d鈥檜ns 200.000 metres quadrats鈥 comence a funcionar. Actualment, l鈥檈mpresa es troba en ple proc茅s de contractaci贸 amb la realitzaci贸 d鈥檈ntrevistes. S鈥檈stima que es contractaran vora 1.000 persones, la qual cosa ha sigut celebrada per l鈥檃lcaldessa del poble, Carmina Ballester (PP), qui considera 鈥渕olt positiva鈥 l鈥檃rribada d鈥橝mazon a Onda. 鈥淪uposa una manera de diversificar l鈥檈conomia i oferir als ve茂ns la possibilitat de desenvolupar el seu futur laboral en un 脿mbit diferent del de la cer脿mica鈥, en paraules de l鈥檃lcaldessa. Per貌, no tothom ha vist l鈥檃rribada d鈥橝mazon a Onda amb bons ulls.

Alguns sindicats i organitzacions, com Endavant la Plana, la Confederaci贸 General del Treball (CGT) o la Coordinadora Obrera Sindical (COS), s鈥檋an posicionat en contra de la posada en marxa de la nova planta de la companyia. 鈥淪egurament generar脿 treball, per貌 tal com hem vist en la resta de plantes de l鈥橢stat espanyol i Europa, ser脿 un treball precari. L鈥檈mpresa no respecta els drets de les treballadores de les seues naus鈥, denuncia Salva Castany, membre d鈥橢ndavant la Plana i la COS, i ve铆 d鈥橭nda. Aix铆 mateix, considera que, tot i que la nova planta diversificar脿 l鈥檈conomia del poble, 鈥渉o fa cap a l鈥檈conomia imperialista, la de les multinacionals amb fons estrangers que entren al teu territori per la porta gran i fan i desfan sense cap control鈥, lamenta Castany.

Un dels motius que pot haver dut a l鈥檈mpresa a seleccionar Onda per a construir la planta s贸n els beneficis fiscals que l鈥橝juntament ofereix a les grans empreses que s鈥檌mplanten al municipi

Un dels motius que pot haver dut a l鈥檈mpresa a seleccionar Onda per a construir la planta s贸n els beneficis fiscals que l鈥橝juntament ofereix a les grans empreses que s鈥檌mplanten all脿. Aquests s贸n, per exemple, un 50 % de descompte en els impostos de construcci贸, instal路lacions i obres (ICIO), un 50 % en l鈥檌mpost sobre activitats econ貌miques (IAE) o un 15 % en l鈥檌mpost sobre b茅ns i immobles (IBI). Segons opina Castany, 茅s 鈥渕olt injust que les grans empreses tinguen aquest tracte de favor per part de l鈥橝dministraci贸鈥. I afegeix: 鈥渃ada vegada s鈥檈st脿 encarint m茅s el preu de la vida de la classe treballadora, apuja el preu de la llum, el gasoil, les mat猫ries primeres鈥 Per貌, en canvi, qui reben tractes de favor s贸n els que m茅s tenen, les grans empreses鈥, rebla.

Comparteixen la mirada cr铆tica des de CGT Castell贸, sindicat que es mostra preocupat per les condicions de treball del personal que treballar脿 a la planta. 鈥溍塻 una empresa que es caracteritza per l鈥檃lta precarietat, escales salarials distintes per a un mateix treball i molta contractaci贸 temporal a trav茅s d鈥檈mpreses de treball temporal (ETT)鈥, manifesta V铆ctor Tormo, membre de CGT Castell贸. El conveni de Log铆stica, Paqueteria i Transport de Mercaderies, amb el qual es regulen les plantilles d鈥橝mazon a l鈥橢stat espanyol, limita en un 25% la proporci贸 de treballadores temporals que poden haver a una empresa. Tot i aix貌, a Amazon la temporalitat arriba fins a un 65% en les temporades de m脿xima producci贸, segons dades dels sindicats. D鈥檃ltra banda, Tormo assegura que 鈥渓鈥檈mpresa funciona amb ritmes esgotadors de treball, la qual cosa provoca una alta sinistralitat鈥. El passat 2020 l鈥檈mpresa va sumar una mitjana de 6 lesions greus per cada 100 treballadors als seus magatzems, superant per un 80% la mitjana de lesions en magatzems log铆stics de la resta d鈥檈mpreses, segons dades de l鈥橝dministraci贸 de Salut i Seguretat Ocupacional (OSHA) dels Estats Units.

Les obres de les instal路lacions ja estan finalitzades i s鈥檈spera que en els pr貌xims dies la nova planta comence a funcionar |Andreu Esteban

Tormo tamb茅 destaca que la multinacional, habitualment, dificulta l鈥檕rganitzaci贸 de les treballadores. 鈥淟a pr脿ctica antisindical d鈥橝mazon 茅s coneguda arreu del m贸n鈥, assegura. En els 煤ltims anys, han eixit a la llum molts casos d鈥檃menaces i pressions contra treballadores per tractar de sindicar-se, aix铆 com d鈥檈spionatge per rastrejar qualsevol mena d鈥檕rganitzaci贸 sindical a les plantilles. Segons va descobrir el mitj脿 americ脿 Motherboard a finals del 2020, uns documents interns d鈥橝mazon filtrats van revelar que l鈥檈mpresa contractava detectius de l鈥檃g猫ncia d鈥檈spionatge Pinkerton per a vigilar les xarxes socials de les treballadores i rastrejar plans de vagues i protestes.


Precarietat i amenaces a la planta del Baix Llobregat

Carles Ferrer, qui prefereix utilitzar un nom fictici per por a les repres脿lies, treballa des de fa dos anys com a t猫cnic a la planta d鈥橝mazon del Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Segons explica, la plantilla es troba sota una pressi贸 constant per part dels caps d鈥檈quip o leads, tal com els anomena l鈥檈mpresa. 鈥淧osen uns est脿ndards de producci贸 que s鈥檋an de complir, i si tu treballes a un ritme m茅s lent, ve el lead i et diu: 鈥榚st脿s per sota de les m猫triques, has de fer tantes caixes per hora鈥. Hi ha molta pressi贸 psicol貌gica鈥, denuncia. La pressi贸 茅s especialment forta sobre les treballadores temporals, anomenades green per Amazon i les quals es distingeixen de les fixes pel color de la targeta que duen al coll. A la planta del Prat de Llobregat, hi ha unes 3.000 persones, de les quals entorn a un ter莽 s贸n temporals, contractades a trav茅s d鈥橢TT. Segons subratlla Ferrer, 鈥渆ls treballadors temporals saben que, si es queixen, no els tornaran a agafar, per tant, la contractaci贸 temporal 茅s tamb茅 una manera de controlar les treballadores鈥.

Segons explica el treballador del centre d鈥橝mazon del Prat de Llobregat, la plantilla es troba sota una pressi贸 constant per part dels caps d鈥檈quip

Ferrer tamb茅 posa el focus en les car猫ncies de l鈥檈mpresa en mat猫ria de seguretat, ja que, tot i que un dels lemes de l鈥檈mpresa 茅s la seguretat, primer鈥, 鈥渁ix貌 茅s nom茅s en aparen莽a鈥. 鈥淧rioritzen 鈥攃ontinua鈥 la productivitat enfront de la seguretat, i aix貌 es veu en qu猫 constantment hi ha lesions i gent amb esquin莽os鈥. A la seua planta, explica, la major part de les baixes laborals s贸n per q眉estions psicol貌giques, per ansietat o depressi贸, degudes als ritmes fren猫tics de feina i a les pressions per part dels caps. Aix铆 mateix, Ferrer considera que la conciliaci贸 laboral no es t茅 gens en compte a l鈥檈mpresa, ja que constantment els canvien els torns di眉rns i nocturns. 鈥淓t poden canviar el torn avisant-te amb pocs dies d鈥檃ntelaci贸. Jo, per exemple, canvio quasi cada setmana de torn, i fins i tot, alguna setmana, me l鈥檋an canviat dues vegades鈥, denuncia. Pel que fa a les condicions salarials, segons exposa Ferrer, a la planta de Barcelona els salaris estan entorn de 1.600 euros al mes, una xifra superior a la mitjana en el sector log铆stic. No obstant aix貌, per a ell, 鈥渆l salari no ho 茅s tot, ha d鈥檃nar acompanyat dels drets b脿sics dels treballadors鈥. I afegeix: 鈥渆l que apliquen 茅s un model similar al de Mercadona, no volen dialogar amb treballadors ni sindicats, i com et paguen m茅s es creuen amb el dret d鈥檌mposar-te les condicions que ells consideren o, fins i tot, vulnerar drets laborals b脿sics鈥.

Pel que fa a la sindicalitzaci贸 de les treballadores, a aquesta planta, el comit猫 d鈥檈mpresa est脿 format per Comissions Obreres (CCOO) i la Uni贸 General dels Treballadors (UGT). No hi ha pres猫ncia de sindicats minoritaris de classe. Segons considera Ferrer, 鈥渁quests tipus de comit猫s no defenen els interessos dels treballadors, signen acords absurds, siga per desconeixement complet o perqu猫 estan pressionats o comprats per l鈥檈mpresa. No hi ha un sindicalisme combatiu鈥. Posa com a exemple un cas de fa unes setmanes, quan es va signar un acord entre l鈥檈mpresa i el comit猫 que regulava el treball en cap de setmana, el qual no est脿 cobert pel conveni de log铆stica. L鈥檃cord va ser votat per la plantilla i va ser acceptat, per貌 segons denuncia Ferrer, 鈥渓鈥檈mpresa ens va amena莽ar d鈥檌niciar un expedient de regulaci贸 d鈥檕cupaci贸 (ERO), si no vot脿vem a favor鈥. 鈥淰an fer una gran campanya, el m脿nager es reunia amb els treballadors en grups petits i els pressionava perqu猫 votaren a favor鈥, revela.

A parer seu, un dels grans problemes de les plantilles d鈥橝mazon arreu del m贸n 茅s que 鈥渘o existeix una estrat猫gia sindical unificada, no hi ha un comit猫 entre centres, cada sindicat va a la seva鈥. 鈥淎l mateix Estat espanyol 鈥攃ontinua鈥 no hi ha comunicaci贸 entre plantes, cada centre t茅 unes condicions salarials diferents. Els treballadors estan molt dividits i aix貌 dificulta molt la lluita鈥. En aquesta l铆nia, destaca la vaga que es va convocar en la planta d鈥橝mazon a Madrid en novembre de 2018, coincidint amb el Black Friday. Com la vaga nom茅s es va convocar a Madrid, l鈥檈mpresa va traslladar la feina que no s鈥檋i estava cobrint a la planta del Prat del Llobregat, saturant encara m茅s a la plantilla d鈥檃questa. Es tracta d鈥檜na estrat猫gia que habitua a dur a terme l鈥檈mpresa, tal com han denunciat des de fonts sindicals.


Amena莽a per al comer莽 local

Des dels sindicats i col路lectius entrevistats, expressen la seua preocupaci贸 respecte a l鈥檌mpacte que pot tindre la posada en marxa d鈥檃questa planta en el comer莽 local. 鈥淓l foment de grans empreses com aquesta pot acabar empobrint el teixit del xicotet comer莽 i aix貌 comporta tamb茅 destrucci贸 de llocs de treball鈥, denuncia Tormo. En la mateixa l铆nia s鈥檈xpressa Castany, qui considera que 鈥渆l consum a trav茅s d鈥檌nternet afecta des de fa temps al comer莽 local, l鈥檈stan ofegant鈥. A m茅s a m茅s, critica la doble moral dels ajuntaments que 鈥渄iuen que tracten de protegir el xicotet comer莽 del poble i despr茅s impulsen projectes com aquest鈥.

Per al membre de la COS i Endavant, aquest tipus d鈥檌nstal路lacions indiquen que 鈥渃aminem cap a un model econ貌mic de monopolis, on poques empreses ho controlen tot鈥. I adverteix: 鈥淐ada vegada hi ha menys recursos energ猫tics i, per tant, 茅s absurd continuar fomentant aquest tipus d鈥檈conomia globalitzada i imperialista basada en el petroli i amb uns requeriments energ猫tics tan elevats鈥. 鈥淪i volem mirar cap al futur, cal apostar per un comer莽 local鈥, conclou.




Autor font: Directa.cat