Setembre 7, 2021
Per Direta
121 vistes


Els t猫rmits es concentren al voltant d鈥檜n fanal que hi ha enmig de la pla莽a de l鈥檈staci贸 ferrovi脿ria de Bobo-Dioulasso, a Burkina Faso. Asseguts en una escultura que simula una escala, dos nens s鈥檈spolsen els insectes de la cara i del cap a cops de m脿. Theophile Palenfo, de 40 anys, ha aparcat la Yamaha al centre de la pla莽a, que tamb茅 茅s un p脿rquing d鈥檃utobusos interurbans. Treu les claus del contacte i s鈥檃propa als dos nens que esperen qui sap qu猫 sota l鈥檈ixam. Els saluda xocant la m脿 i hi xerra durant una bona estona. 鈥淪贸n d鈥橭uagadougou (capital de Burkina Faso), han vingut a treballar a Bobo-Dioulasso. Avui dormen a l鈥檈staci贸 i dem脿 vindran al centre a menjar鈥, explica aquest educador social, que treballa al Centre d鈥橝collida i Urg猫ncia del Sector 15 de la ciutat, gestionat per l鈥橝ssociaci贸 Ti茅, una entitat amb 25 anys d鈥檈xperi猫ncia en el sector, i l鈥橭NG catalana NouSol.

鈥淐omprava mocadors al mercat i els revenia al carrer鈥, recorda Theophile, evocant la seva pr貌pia joventut. 鈥淎 les nits an脿vem al Black [un bar]. All脿 ens trob脿vem tots i ens gast脿vem els diners que hav铆em guanyat durant el dia鈥, explica. Avui, en canvi, Theophile 茅s l鈥檈ncarregat de liderar la maraude, la volta de reconeixement que cada dilluns, dimecres i dijous els educadors de l鈥橝ssociaci贸 Ti茅 fan per la ciutat per identificar, recon猫ixer, informar i establir relacions amb els infants de carrer.

Burkina Faso 茅s un pa铆s que es troba enmig del Sahel, el cintur贸 des猫rtic que travessa el continent afric脿 des de l鈥橝tl脿ntic fins al mar Roig. La sequera extrema, la falta d鈥檃limentaci贸 i la inseguretat ha provocat que nom茅s el 2019, hi hagu茅s mig mili贸 de despla莽ats interns del nord del pa铆s, coneguda com la 鈥渮ona roja鈥, cap al sud, on, de moment, encara no hi ha pres猫ncia jihadista.

El Ministeri d鈥橝cci贸 Social ha comptabilitzat m茅s d鈥檜n miler d鈥檌nfants en situaci贸 de carrer a Bobo-Dioulasso

El Ministeri d鈥橝cci贸 Social ha comptabilitzat m茅s d鈥檜n miler d鈥檌nfants en situaci贸 de carrer a Bobo-Dioulasso, i l鈥橝ssociaci贸 Ti茅 ha creat una base de dades per registrar les causes d鈥檃quest fenomen i tamb茅 tenir const脿ncia de qui s贸n aquests infants i d鈥檕n venen. Avui dia, ja han identificat m茅s de 600 nens, la totalitat dels quals, sense carnet d鈥檌dentitat ni acta de naixement que validi l鈥檈dat i la fam铆lia d鈥檕n provenen, ni tampoc el seu nom.


Projectar el dem脿

La pres猫ncia de Theophile a Sitarail, l鈥檈staci贸 de trens de Bobo-Dioulasso, fa que a poc a poc s鈥檃costin infants i joves. Els dedica un moment a tots. 鈥淒em脿 podeu venir a menjar al centre鈥, 鈥淐om et dius?鈥, 鈥淐om est脿s?鈥, 鈥淥n dorms?鈥, 鈥淨u猫 vens?鈥, s贸n les frases que va repetint.

Un nen se m鈥檃costa i em pregunta si vull comprar-li una llanterna. En carrega de diferents mides, a m茅s d鈥檜n fluorescent, i tamb茅 du una pilota blanca. Li pregunto quants anys t茅 i em diu que quinze. 鈥溍塻 impossible鈥 li responc, i em riu per sota el nas. En t茅 tretze i est脿 a punt d鈥檃cabar la seva jornada laboral. Amiro 鈥揳ix铆 es diu鈥 treu el m貌bil de la butxaca i m鈥檈nsenya una foto d鈥檈ll amb una calculadora i un full en blanc. Sembla que fa balan莽 de les vendes. 鈥淓st脿 feta a la botiga del meu pare, per貌 ara que s鈥檋a acabat l鈥檈scola, l鈥檃judo i surto a vendre al carrer鈥. 鈥Bon march茅!鈥 (en franc猫s: 鈥淏arat!鈥), li diu Theophile que s鈥檈nfila a la Yamaha per seguir la maraude. Els altres infants i joves s鈥檃comiaden i asseguren que dem脿 aniran al Centre Ti茅 a menjar. Avui Amiro anir脿 a dormir a casa, per貌 els dos nois d鈥橭uagadougou dormiran darrere de l鈥檈staci贸 de trens.

Theophile davant de la 鈥渕esquita鈥 mentre fa la volta de reconeixement de cada dilluns

Ens dirigim al segon punt estrat猫gic de la maraude: la 鈥渕esquita鈥. Es tracta d鈥檜n voral de carretera, per貌 li diuen aix铆 perqu猫 est脿 situat just al costat d鈥檜n centre religi贸s isl脿mic. S贸n les vuit del vespre i 茅s negra nit. Il路luminats per uns pocs fanals, hi ha una vintena de joves. Theophile arriba i saluda a tothom. El voral 茅s el punt de trobada d鈥檃quells que ja fa temps que viuen en situaci贸 de carrer. Avui ha plogut i tenen una foguera encesa. 鈥淟a pluja no els atrapa mai, a la nit es troben per inhalar cola鈥, explica l鈥檈ducador social.

Aquest m猫tode per drogar-se 茅s el m茅s econ貌mic i tamb茅 un dels m茅s destructius. En poc temps es converteixen en addictes i la seva reinserci贸 esdev茅 cada dia m茅s complicada. 脡s f脿cil comprar la cola Araldite, que despr茅s insereixen dins d鈥檜n recipient per a poder respirar els vapors que despr猫n. La cola serveix per fer passar la gana i tamb茅 per evadir-se dels adults i de la realitat.

Theophile ha vist cr茅ixer aquests joves que ara ronden entre els 16 i 18 anys. 脡s per aix貌 que allarga el temps de la seva visita a la 鈥渕esquita鈥. Tamb茅 sap que no hi ha res a fer i que ell nom茅s pot exercir d鈥檃mic, d鈥檜n germ脿 gran que observa de lluny i actua de prop. Balla quan posen m煤sica amb el m貌bil i despr茅s xerren de la vida, es posen al dia. Ell fa m茅s de quinze anys que treballa a l鈥橝ssociaci贸 Ti茅 i aquests joves tamb茅 formen part de la seva rutina. 鈥淟a meva lluita 茅s que pensin en el dem脿鈥, conclou. 鈥淚 les noies, on s贸n?鈥, li pregunto. 鈥淭reballen a casa o es prostitueixen鈥, respon.

Ell mateix no va anar a l鈥檈scola i, per descomptat, no va estudiar a la universitat. 脡s educador perqu猫 compr猫n com ning煤 la manera de viure i els sentiments d鈥檃quests infants i joves. 鈥淛o mai vaig provar la cola, per貌 em vaig tornar addicte a la vida al carrer鈥, confessa. Hi va passar deu anys, venent mocadors i fent de camell. Com a testimoni, un cos ple de cicatrius. Tanmateix, ell era com Amiro, arribava tard a casa a la nit, per貌 tenia un sostre on dormir. Aix铆 es va salvar.


Una vida en moviment

鈥淣o trobo l鈥橭usseni鈥, em diu Theophile. El dia abans era al Centre Ti茅 i havia quedat responsable d鈥檜na c脿mera d鈥檜n sol 煤s que li havia deixat per documentar aquest reportatge. Per貌 tant un dels seus amics com un conegut del barri ens asseguren ha marxat a Mali en un cami贸 i que la c脿mera no la t茅. 鈥淟a va obrir amb un ganivet, volia veure qu猫 hi havia a dintre鈥, ens explica el seu amic.

La natalitat 茅s de 5,2 fills per dona, i a partir dels deu anys aquests ja s鈥檋an d鈥檈spavilar per a menjar, treballar i guanyar-se la vida

L鈥檋em anat a buscar a l鈥檈scorxador de la ciutat, per貌 no hi 茅s. Segons la base de dades de l鈥橝ssociaci贸 Ti茅, tant Ousseni com el seu germ脿 bess贸, Alassane, han patit viol猫ncia familiar i 茅s per aix貌 que han marxat de casa. La natalitat a Burkina 茅s de 5,2 fills per dona, i a partir dels deu anys aquests ja s鈥檋an d鈥檈spavilar per a menjar, treballar i guanyar-se la vida en un pa铆s on 鈥揹e mitjana鈥 una persona guanya 1,06 euros al dia.

Ousseni retratat per un amic seu dalt d鈥檜na moto-taxi, el transport m茅s popular a Burkina Faso |Arxiu

L鈥檈scorxador 茅s el lloc de trobada dels m茅s petits. 脡s una zona molt 脿mplia de la ciutat on la gent va a comprar o vendre carn. Entre fang i fems s鈥檃lcen uns estables constru茂ts amb troncs. All脿 hi esperen cavalls, vaques i xais. Tamb茅 茅s part del centre comercial de la ciutat i trobar-hi feina com a ajudant d鈥檈scorxador o netejant 茅s f脿cil. 脡s per aix貌 que molts infants hi van. Per treballar i no haver de demanar diners al carrer. 鈥淧er qu猫 marxen de casa?鈥 li pregunto a l鈥檈ducador. 鈥淰olen ser lliures鈥, em contesta.

Ousseni acostumava a carretejar una cartera amb restes de paquets de tabac retallats pels laterals i oberts per simular un feix de bitllets. Els passava d鈥檜n en un amb el polze com si compt茅s milions. Despr茅s els llen莽ava a l鈥檃ire, tot fent cara d鈥檌ncredulitat, mentre es feia un fart de riure. No el vam trobar.

Durant el dia, els infants del carrer caminen per la ciutat amb la llauna de tom脿quet penjada del coll. Vaguegen pels vorals. A la nit surten
i es troben entre ells. La mobilitat 茅s constant i moure un cos petit entre fronteres 茅s f脿cil i dissimulat, i a vegades els convencen per anar a Mali, la Costa d鈥橧vori o N铆ger, on poden acabar treballant en plantacions de mango o cot贸, en mines d鈥檕r, o unint-se a un grup armat. 鈥淓ls pares no saben on s鈥檃maguen els seus fills鈥, em diu resignat Theophile.

Jo tampoc ho s茅, per貌 sempre els he vist. Per tot arreu. Als sem脿fors, esperant els sobrants d鈥檃ltres als restaurants, treballant a l鈥檈scorxador, demanant diners als p脿rquings o menjant sota un fanal a les nits. 脡s com la metamorfosi dels t猫rmits: d鈥檌nsecte volador a cuc. I de cop, ning煤 els troba a faltar, o ning煤 els troba perqu猫 no consten enlloc, m茅s enll脿 d鈥檜na base de dades d鈥檜na entitat.




Autor font: Directa.cat