Setembre 29, 2021
Per Direta
244 vistes


Un pastís amb forma de caseta i un -5,5 per cent gravat a la façana. Aquest és el “regal” que el Sindicat de Llogateres i Llogaters ha fet arribar al portal immobiliari Idealista per celebrar un any de regulació del preu dels lloguers. El percentatge indica el descens dels preus de lloguer als municipis regulats a Catalunya el segon trimestre de l’any, segons dades de l’Agència de l’Habitatge. Una xifra que contrasta amb una baixada molt més moderada allà on els preus no estan regulats, d’un 2,7%. De mitjana, en comparació amb l’any anterior, els lloguers han caigut un 3% als municipis amb regulació. Tirar endavant la llei 11/2020 no ha estat un camí fàcil. El setembre de l’any passat el Parlament de Catalunya va aprovar-la, després d’un acord in extremis amb Junts per Catalunya -que es negava a votar-hi a favor si no s’hi introduïen una sèrie d’esmenes-, i d’un any de negociacions. En aquest període, una seixantena de municipis de més de 20.000 habitants l’han aplicat amb l’objectiu de congelar els preus dels lloguers vigents de cara als nous contractes i abaixar els que estan per sobre del preu de l’índex de referència quan es renovin. Com tantes altres normes catalanes, està sota la lupa del Tribunal Constitucional des que el PP la va recórrer quan només tenia uns tres mesos de vida. El Govern espanyol va seguir les passes dels populars i també va portar la llei al Constitucional, però no va demanar-ne la suspensió immediata. Mentre el tribunal delibera sobre la llei catalana, demà, dijous 30 de setembre, registraran al Congrés espanyol la Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge, que inclou la regulació dels lloguers a l’estat, elaborada conjuntament entre el Sindicat, la PAH, Nadie sin hogar, sindicats de treballadores i altres organitzacions.

De quines maneres s’han beneficiat les llogateres de la llei de regulació durant aquest darrer any?

Aquesta llei neix en un context on el 80% de les persones arribaven a l’assemblea del Sindicat de Llogateres perquè se’ls acabava el contracte, i o bé els demanaven una pujada abusiva o simplement es trobaven amb una finalització de contracte. L’arrendador no volia renovar perquè sabia que la família no podria assumir la pujada que volia fer. Els primers quatre anys, el Sindicat va desenvolupar una campanya que es deia “Ens quedem”, que consistia a dir: “això és casa nostra, no marxem” i organitzar-se amb la resta de veïns de la mateixa propietat, el Sindicat i obrir una negociació col·lectiva i aconseguir una renovació de contracte sense pujades. Això és una prefiguració de la regulació, una llei de contenció de rendes que no només afecta a col·lectius vulnerables o a un sector de la població, sino que conquereix drets universals. Ara, el preu del lloguer no pot pujar quan s’acaba el contracte, tant si es queda el mateix llogater com si canvia, i això és molt important perquè els propietaris deixen de tenir incentius per fer fora les famílies de casa seva. És un primer pas per punxar la bombolla dels lloguers. La regulació fomenta baixades moderades i si comparem trimestre a trimestre, els preus en els municipis regulats segueixen baixant i als no regulats s’encareixen. La baixa de lloguers està liderada pels municipis regulats. A Barcelona per exemple, la baixada de lloguers és del 7,8%, és a dir, els barcelonins estalvien 912 euros anuals amb la regulació, 76 euros mensuals. Però, a més, no només es tracta d’assequibilitat sinó també d’aconseguir que viure de lloguer sigui una opció més segura i permanent. Amb la regulació no incentives la rotació, la “dinamització del mercat” -com ho anomena la patronal immobiliària-, sinó que estimules que viure de lloguer sigui una opció molt més estable, que la gent pugui quedar-se a casa seva, al seu barri, i pugui seguir portant els seus fills a la mateixa escola.


Pots posar algun exemple?

Azora, un fons voltor que té propietats a tot l’Estat, estava demanant pujades de fins al 40% a municipis de tota l’Àrea Metropolitana. La lluita dels veïns d’Azora ha estat crucial per aconseguir la regulació, i ara gràcies a aquesta s’han aconseguit renovacions sense cap pujada. L’organització dels veïns i la llei han estat molt importants per aconseguir renovacions sense pujades. O el cas de la Trini, per exemple, una mare soltera que pagava 550 euros de lloguer i feia vuit anys que vivia al pis. De sobte, li diuen que li renoven però a 750 euros. Viu amb una pensió de 800 euros i, per tant, no pot assumir la pujada. La Trini diu a la propietat que no poden fer l’increment perquè hi ha una regulació que la limita i el primer que fa la immobiliària és dir-li: doncs no et renovem. A través del Sindicat i amb la llei a la mà, finalment, aconseguim que li renovin per cinc anys més al mateix preu.

“El preu no pot pujar quan s’acaba el contracte, tant si es queda el mateix llogater com si canvia, i això és molt important perquè els propietaris deixen de tenir incentius per fer fora les famílies de casa seva”


Per tant, més enllà de l’existència de la llei, és molt important que la gent la conegui perquè hi ha propietats que intenten esquivar-la?

Des que es va aprovar la llei, la patronal immobiliària -Cambra de Propietat, Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), Asval [associació de propietaris d’habitatge en lloguer], Idealista i companyia- van començar una campanya per intentar boicotejar-la. La Cambra de la Propietat i el Col·legi d’API van elaborar un manual de possibles escletxes, per exemple. D’altra banda, l’administració tampoc ha dedicat pressupost suficient a fer difusió de la llei i sancionar, per fer que la llei s’implementi totalment. Per això, la feina dels sindicats ha estat vital per fer conèixer la llei i perquè la gent s’atreveixi a reclamar els seus drets. Viure de lloguer és una situació que es presta tant a l’abús, que inclús quan les persones coneixen els seus drets, se’ls fa molt difícil exercir-los. O sigui, a la gent li fa molta por que no li renovin el contracte i aleshores -quan és evident que la propietat no està complint amb les seves obligacions de manteniment o està cobrant un preu il·legal o no assumeix els costos d’honoraris de la immobiliària-, els fa por plantar cara. Sempre pesa l’amenaça de no renovació.

Carme Arcarazo, poratevu del Sindicat de Llogateres
Carme Arcarazo, poratevu del Sindicat de Llogateres |Axel John Miranda


Abans de l’aprovació, la patronal immobiliària alertava que provocaria una retirada massiva de l’oferta. No ha estat així.

El nombre de contractes aquest trimestre ha baixat lleugerament a tot Catalunya, però ha baixat molt més en els municipis on no s’ha regulat, un 7%, que allà on sí que preval la regulació, un 1%. De fet, mai s’havien signat tants contractes nous com el trimestre passat. Un any és suficient per desmentir el mantra de la patronal que va llançar perquè aquesta llei els fa mal. Una regulació de preus ha donat alè a la ciutadania, que acaba dedicant més de la meitat del que guanya a pagar el lloguer. Els pocs que fa deu anys que inflen la bombolla dels lloguers i extorsionen famílies comptaven en anar pujant el lloguer cada vegada que renovaven un contracte. La llei atura aquest procés especulatiu. Abans que s’aprovés, ja van començar una campanya en contra de qualsevol regulació, perquè no hi ha negoci més rendible que llogar un pis en aquest país. Si han arribat fons d’inversió, no és casualitat. Els fons dedicats al lloguer actuen a través de la figura jurídica de les socimis, que no paguen impostos. S’han fet una sèrie de lleis que són una catifa vermella per als fons d’inversió cap al mercat de lloguer. La regulació és de les poques lleis que no es posa al cantó de qui especula sinó de qui viu de lloguer.


A banda del “mantra” de l’oferta, de quines altres maneres van intentar aturar la llei?

A banda de l’estratègia mediàtica, està en marxa una estratègia judicial, ja que el PP va porta la regulació al Tribunal Constitucional fent l’encàrrec al bufet d’Albert Rivera. Alhora, van endegar de seguida una estratègia política i ara la continuen perquè el Govern espanyol no aprovi una llei a escala estatal per regular els preus, un compromís que es recull en l’acord de govern amb Podemos i en el de pressupostos. Asval i Idealista estan cremant el telèfon. A més, Idealista ha tret una sèrie d’informes basats en les seves pròpies dades i hi ha mitjans que els utilitzen. Oi que ningú es creuria un informe del càncer de pulmó publicat per Marlboro? Doncs no ens podem creure un informe sobre la regulació de preus publicat per Idealista, que forma part del lobby. La patronal immobiliària ha intentat i intenta tombar la llei de regulació perquè funciona.

“La llei ha d’anar acompanyada d’una inversió seriosa i constant en habitatge públic, perquè estem en mínims europeus, i cal desmuntar tota la sèrie de lleis que fomenten l’entrada de fons d’inversió”


Si el Constitucional tomba la llei, què farà el Sindicat i què creu que hauria de fer la Generalitat de Catalunya?

No concebem que es pugui aprovar una ley de vivienda sense una regulació de preus, però som molt conscients que aquesta regulació està en perill i que és una possibilitat que el Constitucional la tombi. És molt important que tothom que viu de lloguer la faci efectiva en el dia a dia i s’organitzi. Si amb 2.300 afiliats, el Sindicat ha aconseguit que s’aprovi una llei així a Catalunya, podríem fer molt més. Ser moltes més llogateres afiliades és crucial davant els lobbys que la volen tombar. També comptem que els partits polítics que la van registrar la defensaran davant de qualsevol atac. Aquest dijous anem a Madrid a registrar, conjuntament amb la PAH i grans sindicats, una ley de vivienda que es posi al costat de la gent que viu de lloguer.


Malgrat l’efecte de la regulació, els preus continuen a nivells molt alts. Com a mesura parcial, de quines altres ha d’anar acompanyada?

La regulació de preus és un primer pas molt important, però ha d’anar acompanyada de moltes altres mesures. Pensem que és molt important que els contractes puguin ser renovables de manera automàtica a no ser que necessiti l’habitatge per a si mateix o per a algun familiar, com ja passa a altres països com França o Alemanya. Tampoc té cap sentit que els llogaters paguin els honoraris de les immobiliàries. Però sobretot, ha d’anar acompanyada d’una inversió seriosa i constant en habitatge públic, perquè estem en mínims europeus, i cal desmuntar tota la sèrie de lleis que fomenten l’entrada de fons d’inversió al nostre país, deixar de donar privilegis fiscals. A més del vehicle de les socimis, es dona la situació que, mentre qualsevol treballador paga impostos sobre el 100% dels seus ingressos, qualsevol rendista només paga impostos sobre el 40% dels beneficis.




Autor font: Directa.cat