Juny 16, 2021
Per Antifeixistes
272 vistes


Pendents de l’assignació d’una data per al judici, la Comissió 9 d’Octubre ha presentat aquest dimarts el seu escrit d’acusació contra els ultres processats per les agressions feixistes de la diada valenciana del 2017. Entre crítiques a la «passivitat» policial que va haver-hi aleshores en protegir la manifestació del boicot dels extremistes d’ultradreta, sol·liciten entre 5 i 11 anys de presó, així com demanen una pena accessòria inèdita perquè els condemnats no puguen apropar-se a més de 300 metres de les seus de les diferents entitats, ni als actes que organitzen. «Marcaria un precedent per assenyalar als ultres d’extrema dreta», ha indicat el portaveu de la comissió, Toni Gisbert.

Per Moisés Pérez, publicat a El Temps – 8/6/2021

Estampa de les agressions feixistes| Miguel LorenzoEstampa de les agressions feixistes| Miguel Lorenzo

La diada valenciana del 9 d’octubre ha estat segrestada històricament per la virulència de l’extrema dreta i del blaverisme esquadrista. Cada celebració nacional del País Valencià ha estat marcada pels atacs contra el progressisme amb sensibilitat valencianista, els quals han oscil·lat dels insults a la col·locació d’artefactes explosius a seus de formacions polítiques, dels trets a la processió cívica a les agressions reiterades a persones que es manifestaven democràticament pels carrers del cap i casal. A la diada del 2017, precisament, la ultradreta valenciana va fer ostentació del seu ADN intolerant i antidemocràtic: van intentar boicotejar la tradicional manifestació vespertina de la Comissió 9 d’Octubre, la qual aixopluga bona part de l’esquerra sindical, cívica i política valenciana. Ho feren amb cops de puny, puntades de peu i bastonades. Va haver-hi fotògrafs i assistents agredits, alguns dels quals han necessitat tractaments psicològics per recuperar les dures seqüeles que encara sofreixen.

Gràcies a la tasca del teixit associatiu antifeixista del cap i casal, van identificar-se als presumptes agressors, com ara el referent de la penya filonazi Ultras Yomus i guardonat per España 2000 per l’actuació d’aquella jornada, Vicente Estruch, àlies Alfarrasí. A partir d’aquella documentació aportada als jutjats, el magistrat instructor va acordar el processament de 28 radicals d’extrema dreta, entre els quals hi apareixen com a instigadors el cronista faller Pepe Herrero o l’integrant d’Ultras Yomus, Nestor Franco, qui acumula una condemna per atacar una parada d’Escola Valenciana durant les trobades celebrades a Benirredrà (Safor) l’any 2014. A l’escrit de processament, hi figuren fins a 12 membres de la graderia ultradretana del València CF, excandidats de Falange Española de las JONS, exaltats del grupuscle blaver amb simpaties pel cassal neonazi Hogar Social MadridDefenem Valencia, o antics integrants de la formació d’extrema dreta blavera Coalició Valenciana.

La Fiscalia demana, en aquest cas, penes que oscil·len entre els tres i set anys de presó, amb la qual cosa si s’acceptaren íntegres les seues sol·licituds, la pràctica totalitat dels acusats podrien ingressar a la garjola, especialment aquells que compten amb antecedents judicials. El Ministeri Públic reclama fins a set anys i mig de presó per a l’ultra Alfarrasí, qui va estar vigilant de seguretat GFS i acumula antecedents penals per lesions i tràfic de drogues; tres anys per Franco o altres tres per a l’impulsor dels arrancallaços valencians, comentarista de les concentracions residuals d’España 2000 i antic opositor a la política fallera de l’exregidor de Cultura Festiva a l’Ajuntament de València, el valencianista Pere Fuset.

Com acusació popular arran del compromís amb la lluita contra la impunitat feixista, així com atès la seua condició d’afectada indirecta per aquells aldarulls, la Comissió 9 d’Octubre ha presentat aquest dimarts el seu escrit d’acusació contra els ultres que van protagonitzar les agressions ultradretanes. En aquest document, s’acusa els 28 extremistes violents processats pels delictes de desordres públics, amenaces, danys, coaccions, lesions, vulneració de l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques en impedir el dret de manifestació i d’integració en grup criminal. «L’acusació de la Comissió 9 d’Octubre considera, en coincidència amb la Fiscalia, que existeixen agreujants d’abús de superioritat, de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència», ha desgranat Toni Gisbert, portaveu de la comissió que reuneix Acció Cultural del País Valencià Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, CCOO-PV, Intersindical Valenciana, Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV.

La Comissió 9 d’Octubre, d’aquesta manera, demana penes d’entre 5 i 11 anys de presó. «A conseqüència de l’ampli historial penal que tenen una part important dels processats, els quals compten amb un perfil inequívocament violent, creiem que aquest judici pot marcar un precedent si hi ha condemnes i, a més, si part dels processats acaben ingressant en presó. Això suposaria un punt d’inflexió en la tradicional impunitat de l’extrema dreta al País Valencià», ha expressat el portaveu de la comissió, qui ha agregat: «Per damunt del filibusterisme judicial mostrat per les defenses dels acusats de delictes tan greus que recorren sistemàticament les actuacions que es dicten amb la intenció d’allargar el procediment i la celebració del judici oral, la Comissió 9 d’Octubre confia en la justícia i en què la ciutadania que va veure els seus drets de manifestació perjudicats tindrà l’empara judicial».

A diferència de la Fiscalia i com innovació dintre dels delictes de caràcter ideològic, l’acusació popular demana la una pena accessòria de prohibició d’aproximació a 300 metres de distància del domicili de totes aquestes entitats, així com als actes que hi convoquen, als quals se’ls prohibiria la seua participació, per un període superior als dos anys que marca la condemna de cada un dels ultres. «Aquesta pena accessòria està justificada en la gravetat del fet que parlem de casos de reincidència en delictes de lesions i, conseqüentment, de l’obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles, així com la necessitat no només de condemnar de forma clara i dissuasòria l’exercici de la violència, sinó també d’aïllar socialment els extremistes violents, amb l’objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals», ha argumentat Gisbert, qui ha reconegut que «fins al moment, mai s’ha aplicat en aquesta mena de delictes, tot i que sí que s’implementa en altres», com ara en els casos de violència masclista.

«Deixadesa policial»

La comissió, al marge de la presentació del seu escrit d’acusació contra els presumptes participants de les agressions neonazis, ha recordat la responsabilitat política de l’aleshores Delegació del Govern espanyol en l’actuació de la policia espanyola. «Com a mínim, pot qualificar-se de deixadesa», ha indicat Gisbert, qui ha raonat: «La policia era conscient de les intencions d’aquests elements extremistes d’ultradreta perquè van fer una crida els dies anteriors en les xarxes socials, la qual va estar protagonitzada per radicals particulars o per col·lectius com ara Ultras Yomus. Aquest grupuscle, de fet, va passejar durant el matí del 9 d’octubre amb una pancarta, escridassant les seues intencions envers la manifestació de la vesprada. Amb aquesta previsió, la policia no va evitar que la plaça Sant Agustí, lloc d’eixida de la manifestació, estiguera ocupada per un centenar d’extremistes violents, amb el propòsit de boicotejar una manifestació, i cal recordar-ho, legalment convocada».

«Els convocants d’un acte legalment comunicat, és a dir, la Comissió 9 d’Octubre, vam ser encapsulats per un nombrós desplegament policíac, de manera impròpia en una democràcia: allò que calia esperar era que la Delegació de Govern i les Forces de Seguretat de l’Estat garantiren l’exercici del dret fonamental de manifestació, i encapsularen als extremistes violents que pretenien impedir-lo de forma agressiva, i no a l’inrevés, situació que va permetre com a resultat la vulneració d’un dret fonamental», ha criticat respecte de la resposta policial que va donar-se quan van trobar-se amb la plaça de Sant Agustí presa per ultradretans. «L’acte final de la manifestació no es va poder realitzar en el Parterre, tal com estava previst i legalment comunicat, perquè aquest espai va ser ocupat per un nombrós grup de violents extremistes de forma impune i sense que la Policia Nacional ho impedís», ha agregat per radiografiar «la passivitat» de les forces i cossos de seguretat durant aquella jornada.

Alerta ultra

La plataforma que aixopluga la pràctica totalitat de l’esquerra civil, política i sindical del País Valencià ha emmarcat aquestes agressions «dintre del context d’emergència de l’extrema dreta que experimenta darrerament Europa i el País Valencià». «Els casos d’enviaments de bales a ministres i altres càrrecs electes, com ara un regidor de Compromís de Caudiel [Alt Palància] demana un posicionament ferm i contundent dels poders públics en contra de l’ús de la violència verbal i física i de l’amenaça de violència contra els pilars de la democràcia, com ho són el lliure exercici dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió i actuació dels càrrecs electes», ha indicat,

«Ens comprometem, per tant, continuar el treball d’identificació i denúncia dels extremistes i violents, amb l’objectiu del seu aïllament i condemnes socials. En aquest treball de defensa de la democràcia, s’ha d’abandonar partidismes i interessos particulars, perquè en definitiva es tracta de la defensa d’un bé comú i major», ha expressat Gisbert, que no ha volgut pronunciar-se envers la instrucció, especialment si tenien intenció que la investigació tinguera un abast superior, per exemple, de les activitats de la penya Ultras Yomus. «Aquest judici pot marcar un precedent. De fet, arran de la nostra pressió, va aconseguir-se la dissolució d’aquest grupuscle extremista i la prohibició de la seua entrada al Mestalla, el camp del València CF», ha remarcat. El judici, encara sense data de les agressions del 9 d’octubre, com a punt d’inflexió contra la impunitat feixista existent al llarg de dècades al País Valencià.




Autor font: Antifeixistes.org