Maig 24, 2022
Per Direta
38 vistes

Una reforma de la llei estatal per donar més cobertura a l’actuació policial, l’enduriment del Codi Penal, la creació de jutjats especialitzats i un pla policial especial contra les màfies. Aquestes són les mesures que l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità va reclamar a la Generalitat i l’Estat espanyol el passat mes d’abril per “erradicar les ocupacions d’habitatges que provoquen conflictes veïnals i que formen part d’entorns delinqüencials”. Davant d’aquestes declaracions i demandes, la PAH de Mollet i la PAH de Granollers llancen una campanya contra el que consideren una “criminalització de les famílies que ocupen” i per reclamar que els ajuntaments es retractin públicament i garanteixin el dret a l’habitatge.

El tret de sortida ha consistit en l’ocupació del vestíbul de l’ajuntament de Mollet (Vallès Oriental), un dels nou municipis que forma part de l’Arc Metropolità i que està encapçalat per l’alcalde Josep Monràs, del PSC. Juanjo Ramon, de la PAH de Mollet, explica que la intenció és que l’acció d’avui sigui la primera d’altres mobilitzacions als diferents municipis que reivindiquen les mesures – Sabadell, Terrassa, Mataró, Granollers, Mollet del Vallès, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Martorell- i, alhora, que més col·lectius i plataformes se sumin al manifest del moviment pel dret a l’habitatge. El text denuncia que, a més de criminalitzar les famílies, el posicionament de les alcaldies “encoratja els atacs de l’extrema dreta”, se suma a “la campanya desinformativa d’un problema promogut per fons voltor i empreses de seguretat privada” i “dona llum versa a una policia que està actuant arbitràriament”.

Acció de la PAH Mollet a l’Ajuntament |Arxiu

Segons les estadístiques del Ministeri d’Interior espanyol, fins al setembre de 2021, Catalunya encapçalava la llista de territoris amb més denúncies per okupacions, 5.689 d’un total de 13.389 al conjunt de l’Estat, el 42%. La realitat, subratlla Ramon, és que l’ocupació és l’única alternativa que tenen moltes famílies per accedir a un habitatge. De fet, les dades de la mesa d’emergència indiquen que més de 200 famílies esperen un habitatge en els nou municipis.

A finals de 2020, segons el Registre d’habitatges buits i d’habitatges desocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya, només a Mollet del Vallès hi havia 117 pisos buits de grans propietaris

“A la PAH, la majoria de casos que arriben ja són d’okupacions, una situació que deriva de problemes previs: execucions hipotecàries i impagament de lloguer o rescissió de contractes”, descriu Ramon. Les plataformes es troben famílies que han accedit a un habitatge comprant claus, però en el comunicat subratllen que el focus cal posar-lo en qui es lucra venent-les. Alhora consideren que la situació ha estat generada per “altres màfies que operen a plena llum del dia: els bancs i els fons voltors”.

Des de les PAH i l’Obra Social sempre han remarcat que recuperen habitatges de grans tenidors o bancs que portin temps buits per reallotjar persones i, de fet, Ramon assegura que tots els casos que acompanyen són de grans tenidors. A finals de 2020, segons el Registre d’habitatges buits i d’habitatges desocupats sense títol habilitant de la Generalitat de Catalunya, només a Mollet del Vallès hi havia 117 pisos buits de grans propietaris.

Dates obertes i desnonaments exprés

Actualment, l’article 245 del Codi Penal tipifica el delicte d’usurpació com a lleu i, a efectes pràctics, és com si hagués passat a ser una falta. El redactat especifica que qui ocupi “sense autorització, un immoble, habitatge o edifici aliè que no constitueixi morada [és a dir que no sigui primera residència] (…) serà castigat amb una pena de multa de tres a sis mesos. Com succeeix en qualsevol cas de faltes, han de ser els jutjats d’instrucció els que ho jutgin i no els penals.

El marc normatiu permet però agilitzar els desnonaments. Els Mossos d’Esquadra, quan consideren que no s’ha fet efectiva la residència, duen a terme el que es coneix com a “desnonament exprés”, sense ordre judicial, només amb una denúncia del propietari. Alhora, des del 2018, una modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil permet a persones físiques, entitats socials i administracions públiques propietàries sol·licitar “la immediata recuperació de la plena possessió d’un habitatge o part d’ell sempre que s’hagin vist privats d’ell sense el seu consentiment”.




Autor font: Directa.cat