Novembre 29, 2021
Per Direta
249 vistes


El moviment en defensa de l’habitatge del barri del barri valencià del Cabanyal continua sumant victòries. En els últims sis mesos, ha aconseguit que setze famílies planten cara a la Societat de Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) —l’anomenat banc dolent—, així com al fons d’inversió Cerberus; i que totes elles puguen quedar-se en les seues cases amb un contracte de lloguer social. Es tracta del veïnat de dos blocs de pisos, situats als números 26 i 67 del carrer Vicent Brull, que la Sareb i Cerberus, respectivament, volien expulsar per especular amb la revenda dels immobles o l’augment del preu del lloguer. Enguany, els setze habitatges passen al parc públic de la Generalitat Valenciana mitjançant el decret llei 6/2020 de tanteig i retracte, amb què el govern autonòmic busca ampliar el parc habitacional públic al País Valencià.

L’adquisició dels deu habitatges del bloc número 26, que es va fer pública el passat mes de juliol i encara està a l’espera de rubricar-se, s’ha efectuat mitjançant el dret al retracte, que permet a la Generalitat comprar un edifici que s’haja venut incomplint el deure de notificar la venda a l’administració o la transmissió del qual s’haja fet en condicions diferents de les notificades prèviament. Es tracta de la primera vegada que s’aplica el retracte —tant al País Valencià com a l’Estat espanyol—, una decisió política que marca una nova via en la lluita contra l’especulació amb l’habitatge i, tal com assegura el veïnat, que no haguera estat possible sense la pressió i les negociacions impulsades des del Sindicat del Barri del Cabanyal.

Es tracta de la primera vegada que s’aplica el retracte, tant al País Valencià com a l’Estat espanyol, una decisió política que marca una nova via en la lluita contra l’especulació amb l’habitatge

“Gràcies al sindicat hem tingut assessorament i acompanyament. Se’ns ha obert un món”, manifesta Manuel, veí del bloc número 26 que hi viu des de fa quasi nou anys amb un contracte de lloguer de 220 euros al mes. En 2018, la Sareb va embargar l’edifici sencer a l’antiga empresa propietària, la promotora Alella Mediterránea SL, per no haver pogut afrontar diversos deutes i, a partir d’aquest moment, “començaren els problemes”, recorda Manuel. L’entitat va interposar una demanda col·lectiva de desnonament per intentar extingir els contractes de les 10 unitats familiars, un procediment que va guanyar el veïnat, però a canvi va haver d’enfrontar-se a un assetjament i pressió de manera contínua.

La forma d’actuar d’aquestes entitats especulatives és molt particular i es repeteix en la majoria dels casos. Una vegada adquireixen la propietat, el següent pas és, a través de diverses estratègies, assetjar el veïnat perquè l’abandone com més prompte millor. En el cas de Vicent Brull, 26, es feia mitjançant l’enviament de notes intimidatòries per finalitzar els contractes abans que expiraren, la negativa a arreglar els desperfectes de l’edifici, els talls de llum a les zones comunes o, fins i tot, amb demandes individuals de desnonament. Al mes de maig, “em van denunciar per un suposat deute de 3.520 euros, quan havia estat pagant tot i, en eixe moment, només devia un rebut”, explica Manuel, a qui els tribunals li donaren la raó i va aconseguir aturar l’ordre de desnonament. Al cap de pocs dies, la Sareb va enviar una carta a cada família informant que havia venut el pis a Témpore Properties, una socimi —exempta de pagar l’impost de societats— gestionada per la Sareb i el fons d’inversió TPG Real Estate Partners. “Ara, havíem de pagar a Témpore el lloguer, però no teníem un número de compte nou ni cap contacte”, lamenta. Però, el veïnat ja s’havia sindicat i s’havia sumat a la campanya La Sareb és nostra per traçar una estratègia col·lectiva amb l’objectiu de recuperar els seus habitatges.

Un grup d’activistes i veïnes del Cabanyal van ocupar una sucursal del BBVA en octubre de 2019 per exigir una solució habitacional per a les famílies del bloc de Vicent Brull, 67 |Arxiu

Dit i fet. Davant la venda irregular de l’edifici –i coneixedores de la legislació autonòmica en matèria d’habitatge– veïnes i activistes del sindicat contactaren amb la Conselleria d’Habitatge, encapçalada per Héctor Illueca (Unides Podem), per exigir l’aplicació del decret llei 6/2020. Així, un bloc que anava a passar a mans d’una socimi formarà part del parc públic d’habitatges i les famílies tindran accés a un contracte de lloguer. “Falta signar el retracte i poder formalitzar els contractes”, puntualiza Manuel, qui es mostra inquiet per la dilació. El passat mes d’agost, va deixar de rebre la prestació d’atur i ara, sense cap tipus d’ingrés i acollit a la pròrroga sobre contractes de lloguer i desnonaments aprovada pel Govern espanyol, es troba a l’espera d’iniciar un nou treball en una empresa de reciclatge. Alejandro Aguilar, secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, assegura que “en els pròxims dies es formalitzarà la compra per un valor d’un milió i mig d’euros”, i després s’analitzarà la situació econòmica de cada família per signar els contractes de lloguer públic d’acord amb els seus ingressos. “La Sareb i els fons d’inversió han acceptat molt bé el procés i no hem tingut cap conflicte”, matisa.

Sis famílies, tres anys de lluita i una altra victòria

Després de tres anys de lluita en defensa de l’habitatge de les sis famílies que resideixen al bloc número 67 del carrer Vicent Brull —propietat de Cerberus i gestionat per la immobiliària Divarian Propiedad SA—, el passat 26 de novembre es va fer pública l’adquisició d’aquest bloc per part de la Generalitat Valenciana, a través de l’aplicació del dret de tanteig, el qual permet al govern autonòmic “exercir els drets d’adquisició preferent” sobre qualsevol altre comprador, tant en habitatges de protecció pública, com en pisos subhastats per impagament hipotecari o transmesos per dació en pagament. “Estem especialment contents, perquè és la primera campanya que vam iniciar des del sindicat contra un fons voltor. Totes les famílies han estat molt implicades i hem aconseguit doblegar Divarian”, afirma Guillem Ribera, un dels portaveus del Sindicat de Barri del Cabanyal.

Per un valor de 190.000 euros, el bloc 67 “ja forma part del parc públic” d’habitatge del País Valencià, confirma Aguilar a la Directa, qui informa que pròximament s’iniciarà un procés per regularitzar la situació de les famílies i oferir-les un lloguer públic, que oscil·larà entre els 350 i 50 euros. En principi, “seran al voltant de 350 euros, però poden variar en funció de cada situació econòmica”, subratlla el secretari autonòmic. Des de la Conselleria d’Habitatge també celebren l’adquisició, així com “l’eficàcia” del decret llei. “Veiem com el retracte és una nova ferramenta per ampliar el parc públic i frenar els processos especulatius en un dels barris més afectats”, remarca Aguilar, qui també destaca la importància de la cooperació entre l’administració i els moviments socials. “Cadascú té una àrea d’acció i una metodologia, però tots volem garantir el dret a l’habitatge”, postil·la.

En l’any 2015, el BBVA va embargar l’edifici al seu antic propietari, un particular, per no haver pogut afrontar el pagament de la hipoteca. Des de llavors, l’arribada d’ordres de desnonament va estar un degoteig. Una de les veïnes afectades és Sara. Ella, la seua parella i les seues quatre filles —de 18, 16 i 8 anys, i un xiquet d’11— s’han hagut d’enfrontar a fins a cinc intents de desnonament. Durant molts anys, ha estat ajudant a la seua parella a la venda ambulant per tota la ciutat, un treball que els va permetre pagar els 250 euros mensuals de lloguer fins que el BBVA va convertir-se en el nou propietari. Tot seguit a l’adquisició de l’entitat bancària, es van subrogar els contractes de les arrendatàries i no les van poder expulsar de l’immoble, però el banc no els va notificar cap número de compte on continuar abonant el lloguer mensual. “Com no sabíem on ingressar-lo i no se’ns va comunicar res, vam deixar de pagar-lo”, recorda. Tal com van explicar les membres del sindicat al començament de la campanya en defensa del bloc 67 de Vicent Brull, en aquests casos, són les veïnes les que han de notificar que el nou arrendatari no els vol cobrar la renda i, aleshores, el jutjat té l’obligació d’obrir un compte perquè les llogateres facen els ingressos en seu judicial; un dret, però, que elles desconeixien.

Des del sindicat del Cabanyal celebren aquesta nova victòria i consideren que el decret llei 6/2020 és una “passa endavant per augmentar el parc públic d’habitatge”, però continuen defensant un augment de la partida pressupostària destinada a la compra d’immobles

Han sigut tres anys d’accions, escarnis i negociacions. Primer, amb BBVA, i després, amb el fons d’inversió i un dels principals competidors de Blackstone, Cerberus, a qui el banc va vendre part dels seus actius immobiliaris. Ambdues entitats van crear una companyia per gestionar-los: Divarian Propiedad SA, el president de la qual és Konstantin Assen Sajonia, príncep de Vidin i fill del rei Simeó de Bulgària. Aquesta empresa estava en mans de Cerberus, qui controlava el 80% dels actius; i el BBVA, amb un 20%, fins al passat mes d’octubre, quan el fons d’inversió es va fer amb la totalitat de la cartera. Per darrere de Blackstone i per davant de Lone Star, Cerberus és un dels principals compradors de totxo de la banca a l’Estat espanyol, segons la consultoria Axis Corporate. A través de la immobiliària Haya Real Estate –on un dels fills de l’expresident José María Aznar és conseller–, gestiona la immobiliària de Bankia des de 2013, actius de Cajamar i de la Sareb des de 2014, de Liberbank des de 2017, de Banco Santander des de 2018, i del BBVA i el Banc de Sabadell des de 2019. En total, 15.874 habitatges al conjunt de l’Estat, sobretot concentrats a Catalunya i el País Valencià.

“Vam detectar que Divarian volia vendre el bloc a un altre fons d’inversió i, aleshores, vam intentar que s’aplicara la llei de tanteig i retracte. I s’ha aconseguit”. Així resumeix Ribera el desenllaç de la campanya contra aquest entramat d’empreses i fons d’inversió. Des del sindicat del Cabanyal celebren aquesta nova victòria i consideren que el decret llei 6/2020 és una “passa endavant per augmentar el parc públic d’habitatge”, però continuen defensant un augment de la partida pressupostària destinada a la compra d’immobles i, sobretot, incideixen en el que consideren que és l’única solució legislativa: “Una eina d’expropiació forçosa, a cost zero i sense pal·liatius, de tots els bens immobles dels bancs i fons d’inversió”. “Expropiació i socialització dels habitatges en mans dels especuladors”, subratllen a través d’un comunicat.

Per a aconseguir-ho, aposten per l’organització col·lectiva i popular com a l’única via, tant cap a la socialització dels habitatges com cap a una revolució social. “Tot el desplegament de la lluita d’habitatge el fem en consonància amb una lluita revolucionària més ampla”, conclouen des del Sindicat, que ja té la mirada posada en les pròximes “victòries”, com pot ser el cas de l’edifici 236 del carrer la Reina del Cabanyal, alliberat per a cinc famílies en situació de vulnerabilitat que estan en procés de negociació amb la Sareb per a aconseguir un lloguer social.




Autor font: Directa.cat