Novembre 23, 2022
Per Direta
187 vistes

“He anat reconeixent-me en tota la llista de símptomes associats a la menopausa, però per entendre què m’estava passant ho he compartit amb altres dones”. L’experiència de Iolanda Fresnillo podria ser equiparable a la de moltes altres dones que en començar a experimentar manifestacions de perimenopausa —quan la menstruació es comença a presentar de manera irregular— han trobat més suport i acompanyament en cercles d’amistats que al circuit mèdic. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que la majoria de les dones arriben a aquesta etapa sense tenir la informació suficient per travessar-la de forma saludable, tot i que, segons l’Hospital de la Vall d’Hebron, entre un 60% i un 80% pateix fogots o suors.

La menopausa és l’etapa de la vida de les dones en què la menstruació desapareix definitivament i, mèdicament, s’estableix quan una dona ha passat un any consecutiu sense el sagnat. Tot i que acostuma a aparèixer entre els 45 i els 55 anys, pot fer-ho abans o més tard: si és abans dels 40, s’anomena menopausa prematura, i si és a partir dels 55, menopausa tardana. Però més enllà de les xifres, hi ha una fase de trànsit que envolta la menopausa durant la qual molt sovint apareixen símptomes diversos a conseqüència de la caiguda de la producció de les hormones estrògens i progestàgens.

Fresnillo reconeix que ha anat identificant-los un per un buscant informació a internet: fogots, insomni, dificultats per dormir, fatiga, irritabilitat, canvis d’humor, sequedat, pèrdua d’agilitat mental… Els llista tots al detall perquè els ha anat experimentant des de mitjans de 2019 i, és ara, als 49 anys, que ja en fa un sencer que no té la regla. Per a Tere Higón, que ara ja en té 64, a banda de les suors inesperades, el més “fotut” va ser “no tenir control sobre l’estat anímic”. Va sortir de quiròfan sense ovaris ni matriu amb 45 anys i ja no va tornar a menstruar. Com la seva mare i les seves germanes havien entrat en la fase premenopàusica quan s’aprovaven als 60 i, pràcticament sense símptomes, no entenien el que li estava passant: “Cal un acompanyament abans d’entrar al climateri, per conèixer i no espantar-te”, reivindica Higón, qui recorda que en la seva època hi havia companyes que associaven les suors i les palpitacions a la simptomatologia d’un infart.

“Cal un acompanyament abans d’entrar al climateri, per conèixer i no espantar-te”, reivindica Higón, qui recorda que en la seva època hi havia companyes que associaven les suors i les palpitacions a la simptomatologia d’un infart

Amb la diagnosi general de manca d’informació hi coincideix Jordina Munrós, ginecòloga i coordinadora del programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Muntanya/La Mina de Barcelona. Si bé hi ha moltes dones que li fan consultes per irregularitats menstruals en la franja d’edat dels 45-54 anys, Munrós assegura que se sorprenen quan els comenta que potser estan entrant en la fase de la pre o perimenopausa. “Falta molta educació a la població d’aquesta fase de la vida, segurament atribuïble a la societat androcèntrica en què hem viscut fins ara”, conclou la professional. No només canvis en el cicle vital de la dona, com la menstruació i la menopausa han quedat “abandonades”, sinó també patologies pròpies de les dones com l’endometriosi. Per això, és del parer que cal treballar des d’àmbits que vagin més enllà de l’acadèmic i el científic, com el de l’educació.

Tant professionals com dones que l’estan vivint, insisteixen en el fet que sobre la menopausa encara pesen molts tabús. Per contribuir a trencar-los, Fresnillo va decidir parlar-ne obertament i assegura que va adonar-se que el més robust era “el tabú interior”. Segurament, explica Sira Pi —un nom fictici per preservar el seu anonimat—, és més difícil de trencar com més jove ets: “Em fa certa vergonya parlar-ne, perquè la societat et veu com a dona reproductiva i ho he deixat de ser abans dels 40”. Va començar a experimentar intermitències menstruals el 2018 i des del 2020 ja no ha tornat a tenir la regla. Tot i que les seves analítiques hormonals surten una mica alterades i els estrògens baixíssims, mèdicament encara no l’han diagnosticat amb menopausa prematura. Així i tot, assegura que li costa molt agafar el son, té sudoracions sobtades i una “osteoporosi de cavall”. Al principi, denuncia que ningú la va monitoritzar: “van insistir a preguntar-me si estava embarassada i em van dir que no li donés importància, que ja em baixaria la regla”.

Una de les poques investigacions sobre com influeix la menopausa en l’activitat laboral, de 2021, reflecteix que el 59% de les dones entre 45 i 55 amb símptomes té problemes a la feina

Pi també percep que té més dificultats de concentració a la feina, un àmbit on aquesat etapa se sol viure en silenci. Una de les poques investigacions sobre com influeix la menopausa en l’activitat laboral, de 2021, reflecteix que el 59% de les dones entre 45 i 55 amb símptomes té problemes a la feina. Chartered Institute of Personnel and Development (CIPD), una gran associació de professionals del Regne Unit, també dona alguns detalls del percentatge: tres de cada deu (30%) assegura que no havia pogut anar a treballar degut als seus símptomes, però només una quarta part es va sentir capàs de dir al seu cap la vertadera raó de l’absència.

A Catalunya, la Generalitat s’ha compromès a ampliar les mesures de flexibilitat i conciliació de la vida laboral i familiar de les treballadores públiques i una és el dret a absentar-se durant un màxim de vuit hores mensuals, recuperables en els quatre mesos posterior, en casos de regla o menopausa amb afectació a la salut. Per ara, hi ha una vintena de municipis catalans que han introduït aquest tipus de permisos. En l’àmbit estatal, el Govern espanyol només ha inclòs en la nova llei de l’avortament, que es troba en la fase de negociació d’esmenes, la baixa laboral per regles doloroses, sense cap referència a la menopausa.


Un abordatge de pagament

Des de COS Cooperativa de Salut, Maria Ortí acompanya grups de dones que estan vivint la menopausa o comencen a tenir símptomes. Amb el convenciment que compartir experiències ajuda a apaivagar les alarmes i viure-ho d’una altra manera, reconeix que encara hi ha un estigma: “Socialment, ja no tens la regla, ja no ets reproductiva i tampoc desitjable”. Per Ortí, és necessari sortir de l’enfocament que col·loca com a no desitjable tot allò propi dels cicles de les dones i posa èmfasi en el fet que s’acaba entrant en una etapa d’estabilitat hormonal que “permet connectar amb el que has experimentat i après durant la vida”. Ortí és partidària de “mirar els símptomes en comptes fer-los callar” i permetre que la dona decideixi com tractar-los amb la informació necessària. Des de COS aporten recursos com l’acupuntura, les plantes remeieres, la revisió de la dieta, el canvi d’hàbits, l’activitat corporal o la cura de sòl pelvià.

A les quatre dones consultades per aquest reportatge, en algun moment o altre, els van suggerir un tractament hormonal. Iolanda Fresnillo assegura que va demanar informació i la resposta va ser “vols hormones?”; la contraindicació per a persones amb migranyes va aturar la proposta que li feia el ginecòleg a Sira Pi; a Emilia Moreno, el metge li oferia l’hormonació com a millor opció, així com un lubricant “perquè estigués amb el seu marit”, sense que li hagués parlat de sequedat ni conèixer la seva orientació sexual; i Tere Higón també s’hi va negar: “a banda de les hormones, algunes de les meves companyes de feina prenien ansiolítics per dormir i arribaven a la feina groguis“.

Maria Ortí, de COS Cooperativa de Salut, reconeix que encara hi ha un estigma: “Socialment, ja no tens la regla, ja no ets reproductiva i tampoc desitjable”

Durant les dues darreres dècades, la teràpia hormonal ha estat objecte de debat dins la comunitat científica i s’han publicat diversos estudis sobre la relació entre beneficis i riscos. Alguns, com un informe recent d’United States Preventive Services Task Force (Grup de Treball de Serveis Preventius dels Estats Units), conclouen que encara que el tractament sí que pot tenir efectes contra l’osteoporosi, per exemple, comporta alts riscos “que no justifiquen la seva indicació amb caràcters preventiu i generalitzat”. Un dels més rellevants és l’estudi Women’s Health Intiative, promogut per The National Heart, Lung, and Blood Institute, que va presentar resultats finals el 2013 on conclouen que la combinació d’estrògens i progestàgens, però no els estrògens sols, augmenta el risc de malaltia coronària i de càncer de mama.

La doctora Miriam Llargues recorda que és un tractament que no sempre funciona i que cal valorar cada situació personal. En la mateixa línia s’expressa Jordina Munrós, qui considera que és una opció per controlar determinats símptomes, però no l’única ni la primera, i en tot cas cal que es coneguin els pros i contres: “quan expliques l’espectre de simptomatologia, ja s’aconsegueix un pas en el seu control”, perquè inevitablement la por i la tensió agreuja les molèsties. Alhora, les professionals remarquen que és molt important fer èmfasi en els hàbits de vida saludables, com l’alimentació i el manteniment d’una vida activa.

També cal pagar de la pròpia butxaca són les cremes contra la sequedat vaginal, quan la gran majoria de les dones que s’apropen a la menopausa la pateixen

Com en el conjunt de la salut, les condicions socioeconòmiques influeixen. Per una banda, tal com assenyala Munrós, la població més desafavorida té més patologia relacionada amb la salut mental i, per tant, l’etapa menopàusica pot tenir major afectació. Per l’altra, així com els productes menstruals no són de primera necessitat, els remeis per prevenir o alleugerir símptomes de la menopausa tampoc i no es recepten des de la sanitat pública, tot té un cost que moltes capes de la població no es poden permetre. “La soja, la melatonina, les omegues o l’oli d’onagra no entren per la seguretat social; de mitjana em gasto uns 40 euros per pal·liar la simptomatologia de la menopausa”, exclama Fresnillo. Per Ortí, de fons hi ha un problema generalitzat en el sistema de salut, que només la part mèdica i deixa de banda l’acompanyament: “precisament perquè la menopausa no es considera una malaltia, són remeis que es consideren opcionals”.


La sexualitat: el tabú dins el tabú

El que també cal pagar de la pròpia butxaca són les cremes contra la sequedat vaginal, quan la gran majoria de les dones que s’apropen a la menopausa la pateixen. Amb la menopausa la vagina perd elasticitat i es redueix el flux, un fet que pot originar manca de lubricació. Alhora, la sequedat pot produir dolor si hi ha penetració. Sovint s’associa la desaparició o disminució de la libido a aquesta etapa, però entren en joc molts factors, com la mateixa sequedat. En tot cas, dones com Tere Higón asseguren que a més de continuar tractant-se la sequedat, van notar una pèrdua de desig. En canvi, Sira Pi sent que ha perdut interès per mantenir relacions sexuals amb altres, però conserva les ganes de donar-se plaer ella mateixa.

En tot cas, l’arriba de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. A partir d’una enquesta a 729 dones de més de 50 anys, l’escriptora feminista Anna Freixas va concloure i recollir al llibre Sin reglas. Erótica y libertad femenina en la madurez (Capitán Swing) que més de la meitat mantenen el desig sexual i que una de cada quatre dones entre els 75 i els 85 anys és activa sexualment.




Autor font: Directa.cat