Gener 11, 2022
Per Direta
255 vistes


El passat 3 de desembre, el Moviment de la Joventut Revolucionària (TCŞ) i el Moviment de Dones Joves Combatents (TekoJIN) convocaven una protesta davant la seu de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques a l’Haia. El motiu: el silenci d’aquest organisme davant la utilització d’aquest tipus d’armament en les ofensives militars turques al Kurdistan del Sud. La policia holandesa va irrompre amb violència a la concentració, detenint fins a 55 activistes quatre de les quals segueixen avui en presó preventiva.

Totes dues organitzacions reflecteixen a Europa el paradigma democràtic promogut des del Kurdistan, organitzant a kurdes i internacionalistes en un moviment propi per a la joventut. Diferents onades migratòries van portar fins a tres milions de kurdes a fugir de la repressió dels estats on vivien i traslladar-se a Europa, on les seves filles han crescut lluny dels seus orígens tot i mantenir-los molt presents. Altres joves han arribat en els últims anys, fugint de la guerra i la persecució o simplement buscant una vida digna. Tant a la diàspora com al mateix Kurdistan, les joves kurdes s’organitzen per a combatre la invasió i buscar alternatives al sistema que les oprimeix.


Joventut identificada amb la guerrilla

Sigui a Europa o al Kurdistan, la joventut kurda compta amb les seves organitzacions autònomes i consideren que aquesta ha de participar de la lluita com un subjecte revolucionari propi. És per això que l’any 2017 publiquen el Manifiesto de la Joventud (publicat en català l’any 2021 per Descontrol Editorial), on fan una retrospectiva històrica del paper que el sistema ha atorgat a les joves, així com la lluita d’aquestes per deslligar-s’hi. La intenció declarada del text és aportar un marc teòric a la joventut com a subjecte invisibilitzat, presentant les seves tasques específiques davant d’una revolució global.

“Néixer al Kurdistan significa néixer immers en la lluita; la invasió i la destrucció et fan escollir: fugir o involucrar-te a la resistència”. Així de contundent és mostra una de les autores del manifest –que prefereix no identificar-se– que durant el passat desembre van recórrer l’Estat Espanyol per presentar-l’ho. “La joventut kurda creix observant contínuament el dol familiar i la destrucció de les seves llars”, remarca.

La “forta influència d’una societat feudal i patriarcal no permetia a les joves assumir un paper de lideratge”. Tot i això, els moviments revolucionaris del 68 a tot el món van tenir una gran influència al Kurdistan, convencent a la joventut de la necessitat d’exercir d’avantguarda de la lluita

Històricament, però, la “forta influència d’una societat feudal i patriarcal no permetia a les joves assumir un paper de lideratge”. Tot i això, els moviments revolucionaris del 68 a tot el món van tenir una gran influència al Kurdistan, convencent a la joventut de la necessitat d’exercir d’avantguarda de la lluita. Les joves kurdes comencen a assolir una forta consciència de classe, introduint el Kurdistan en els debats dels àmbits revolucionaris a tot Turquia.

La política d’assimilació turca porta a moltes kurdes a formar-se a les grans ciutats de Turquia, on s’introduiran en el moviment revolucionari juvenil. “Aquesta política de l’Estat turc provocarà un augment de la joventut intel·lectual kurda, què, al contrari de les intencions de l’Estat, adquirirà encara més consciència de la seva identitat. “La lluita d’alliberament kurd sorgeix del moviment revolucionari juvenil de Turquia, quan milers de joves organitzades en altres organitzacions turques decideixen unir-s’hi”.

El moviment estudiantil de Qamishlo en una manifestació en suport a Afrin, el gener de 2020 |Ferran Domènech

Aquesta empenta de les més joves és absolutament inseparable de les condicions que van permetre la fundació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). “Aquest moviment neix com un moviment juvenil i així s’ha mantingut”. Els primers a convertir-se en quadres del partit no tenien més de 25 anys i la societat kurda els anomenava “estudiants”. La repressió a gran escala duta a terme per l’Estat turc va ampliar les bases de suport al moviment, i la convivència diària de la joventut amb la persecució i la violència policial la va empènyer amb força cap a la guerrilla.

Joves de 18 i 19 anys de tots els racons del Kurdistan fugen a la muntanya per unir-se a la guerrilla. “Fins i tot moltes famílies promouen que alguns dels seus fills s’uneixin a la lluita com un intent desesperat de defensar la supervivència”. Durant molts anys la societat i el mateix moviment identifiquen joventut amb guerrilla, i inclús aquesta arriba a definir-se com l’organització juvenil del moviment.

Durant molts anys la societat i el mateix moviment kurd identifiquen joventut amb guerrilla, i inclús aquesta arriba a definir-se com l’organització juvenil del movimen

Lluny de la imatge heroica, moltes joves veuen la guerrilla com un element d’autodefensa imprescindible per garantir la seva supervivència com a poble. “No veuen la guerrilla únicament com un grup armat, sinó com una forma de sentir-se lluitant per uns valors. Viure a la muntanya és per a moltes sentir-se part d’un grup, compartir-ho tot amb les companyes i crear-hi vincles indestructibles”, explica la redactora del manifest.

I és que si hi ha un aspecte en el qual destaqui la joventut kurda és precisament en la socialització. Durant la infància i l’adolescència s’assoleixen forts vincles, creant cercles d’amistat que sovint són més forts i cohesionats que qualsevol altra organització. D’aquesta manera, és habitual que les joves s’uneixen a la lluita de manera grupal. “Un procés idoni de socialització comporta el desenvolupament d’un potencial esperit revolucionari. L’amistat és en si mateixa un valor socialista”.


Estructures autònomes com i alternatives al capitalisme

Però ser jove i revolucionari al Kurdistan no és només participar de la guerrilla. La joventut kurda s’organitza i participa del sistema de comunes, sovint amb un paper protagonista. Per a les autores del Manifest “ser jove vol dir trobar-se en una cerca contínua d’una vida lliure i això no és possible dins del capitalisme”. “L’existència i el futur del sistema només s’assegurarà integrant-hi a les joves. El seu objectiu és crear una joventut allunyada dels seus valors socials i la seva cultura, que no pensi, que no qüestioni y que no pugui demostrar una voluntat d’oposició. Tot i això, el paper de les joves dins la modernitat capitalista ha de ser just el contrari, rebutjant el paper que aquesta l’atribueix”.

“Perdre el control sobre les joves representa un greu perill per al sistema governant, per això intenta canalitzar la seva energia cap a canals controlables, saben molt bé que un jovent exposat al sistema és la seva garantia de futur”. En conseqüència, a Bakur, la política d’assimilació forçada de la identitat turca es troba estretament lligada amb la propaganda capitalista. “L’Estat turc bombardeja la joventut amb anuncis de roba cara i música comercial amb la intenció d’individualitzar els joves i que reneguin dels seus orígens. Això té el seu costat positiu –pensa la coautora del document publicat per Descontrol– i és que per a les kurdes es fa indestriable la lluita contra el capitalisme de la seva lluita com a poble”.

“L’Estat turc bombardeja la joventut amb anuncis de roba cara i música comercial amb la intenció d’individualitzar els joves i que reneguin dels seus orígens. Això té el seu costat positiu, i és que per a les kurdes es fa indestriable la lluita contra el capitalisme de la seva lluita com a poble”

Però si per alguna raó primordial el moviment kurd considera que el jovent ha de ser l’avantguarda de la revolució és sens dubte pel seu dinamisme i per la seva capacitat de crítica. “L’inconformisme i el qüestionament de la joventut empeny la societat a reinventar-se i allunya al moviment del dogmatisme”. Un dels mèrits de la revolució kurda és haver entès que tant infants com joves tenen una opinió pròpia, i aquesta ha de ser escoltada i valorada.

Centre del moviment juvenil kurd a Kobane |Ferran Domènech

A Rojava, ja des del començament de la revolució, la joventut va veure la necessitat de crear les seves estructures pròpies. “Quan esclata la revolució, les joves senten la necessitat de trencar amb molts anys de repressió ideològica del seu pensament”, i és per això que els primers grups que sorgeixen veuen imprescindible començar per un període d’autoaprenentatge durant el qual qüestionar-se qui són i quin ha de ser el seu paper. “Es tractava de desenvolupar una identitat juvenil democràtica capaç de mostrar una visió pròpia que fos acceptada per la societat”.

Col·lectius de dones, de cultura o d’autodefensa formats íntegrament per joves sorgeixen a tot el territori, formant part de consells generals que posin les seves necessitats i valors al centre. Projectes com la creació de mitjans de comunicació alternatius crearan una forta consciència entre la joventut com una identitat diferenciada.

L’any 2019, fins a 300 delegades de Síria, Iraq, Jordània, Líbia, Palestina, Armènia, Egipte, Tuníssia, Iemen, el Sudan i altres països africans es van trobar a Kobane per a definir estratègies comunes contra el sistema “religiós, nacionalista i sexista, i promoure un estil de vida democràtic, científic i alternatiu”

L’any 2015 va tenir lloc la I Conferència de Joves d’Orient Mitjà a la ciutat d’Amed, que tindria continuïtat quatre anys més tard quan fins a 300 delegades de Síria, Iraq, Jordània, Líbia, Palestina, Armènia, Egipte, Tuníssia, Iemen, el Sudan i altres països africans es van trobar a Kobane per a definir estratègies comunes contra el sistema “religiós, nacionalista i sexista, i promoure un estil de vida democràtic, científic i alternatiu”. En aquesta trobada, tots els grups mostren la necessitat de crear un front comú de la joventut mundial a través de la creació d’una estructura internacional organitzada i revolucionaria.

És innegable doncs el potencial revolucionari d’una joventut organitzada i conscient de la seva identitat com a tal, així com de la importància de convertir a aquesta en un front més de la lluita. Kurdes o no, són milers les joves que s’organitzen sota el paradigma del confederalisme democràtic arreu del món, conscients de què una causa mai podrà vèncer de manera aïllada i que és imprescindible que totes les identitats contradictòries amb el sistema teixeixin aliances globals.




Autor font: Directa.cat