Setembre 28, 2022
Per Nord-Estl Libertari
173 vistes

La internacionalista llibertària i mestra Isabel Vilà i Pujol, sempre present 

Isabel Vilà ja dona nom a places i carrers de diversos municipis i a espais de diferents entitats 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL La Bisbal d’Empordà (Gavarres, Baix Empordà) 28/09/2022.- Llegim al diari El Punt Avui que el diumenge 9 d’octubre tindrà lloc la XXIII edició de la Caminada Memorial Isabel Vilà, que agafa una nova embranzida, ja que el Consorci de les Gavarres s’incorpora a la comissió organitzadora en la qual ja hi ha representació de Calonge i aviat es presentaran noves propostes de promoció i consolidació de la caminada.  

La marxa, que durant dues dècades ha sortit de Llagostera i ha travessat el massís fins a la Bisbal, té un nou format des del 2020: el punt de trobada és al peu del puig d’Aiguabona, a tocar del puig d’Arques. I la raó és molt senzilla: allà conflueixen les tres columnes que surten de Llagostera (on va començar a destacar Isabel), de la Bisbal (on va ser una de les protagonistes del Foc) i Calonge (on va néixer). La figura de la internacionalista llibertària i pedagoga Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843-Sabadell, 1896) la va reivindicar Francesc Ferrer Gironès quan el 1996 va presentar el llibre Isabel Vilà Pujol. La primera sindicalista catalana, editat per l’Arxiu Municipal de Llagostera, i que el 2005 va ampliar en un estudi publicat a Viena. Toni Strubell ha continuat la feina amb l’obra teatral Isavel i amb Isabel cinc hores que escenifica Carme Sansa.  

La comissió està formada per persones i entitats de Llagostera, Cassà de la Selva, la Bisbal d’Empordà, Girona i Calonge, i té el suport de l’Ajuntament de Llagostera, del de la Bisbal i del de Calonge, i es vol que s’hi afegeixi el de Sant Feliu de Guíxols, ja que Isabel Vilà també hi va deixar petja sindical durant la Primera Internacional (Associació Internacional dels Treballadors, AIT). I és el ganxó dirigent republicà federal Pere Caimó qui exalça la seva figura arran dels Fets d’Octubre de 1869.  

A més, el desembre passat la comissió organitzadora va rebre el 25è Premi Cirera d’Arboç, que atorga el Consorci de les Gavarres amb la voluntat de premiar “l’esforç sostingut en el temps de totes aquelles persones i entitats que formen i han format part de la marxa. Però també de l’acció en si, ja que destaca el valor dels llaços d’unió entre els pobles de les Gavarres“.  

Al peu d’Aiguabona es cantarà la cançó “No hi ha dones al món / com les de Llagostera / que pels republicans / varen portar bandera. / No hi ha dones al món / com la Isabel Cinc Hores / que pels republicans / va caminar vuit hores. / Oi-dà, oi-dà, / com la Isabel no n’hi ha.”  

Actualment, Isabel Vilà ja dona nom a places i carrers de diversos municipis i a espais de diferents entitats. A més, la Generalitat de Catalunya a Girona ha creat tres premis per reconèixer entitats i persones que impulsin projectes referents, i un portarà el nom d’Isabel Vilà i Pujol. 

Isabel Vilà i Pujol a ANARCOEFEMÈRIDES 

Havia nascut el 3 d’agost de 1843 a Calonge (Baix Empordà, Catalunya) l el 23 de desembre de 1896 mor a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) la sindicalista, militant de la Internacional i pedagoga racionalista Isabel Vilà i Pujol. Filla de Segimon Vilà Roure, obrer taper que en 1856 havia emigrat a Llagostera, centre de la indústria surera gironina, i de Teresa Pujol Armet. El matrimoni tingué cinc filles, de les quals Isabel era la tercera. A part de treballar, el temps lliure l’esmerçava a atendre els malalts de Llagostera, i a aprendre a llegir i escriure per tal d’arribar a mestra. Va establir relacions amb un jove de posició acomodada, fins que aquest intentà excedir-s’hi, per la qual cosa decidí acomiadar-lo i deixar de freqüentar llocs de diversió, i va romandre fadrina tota sa vida. 

A Llagostera s’introduí en els ambients sociopolítics i assistí al míting que en aquesta població realitzà el novembre de 1868 el polític socialista Fernando Garrido i l’etnòleg anarquista Élie Reclus. En 1869 començà a participar en les reunions dels republicans federals i el març d’aquell any promogué una petició a les Corts, signada per 800 dones d’aquesta vila, on es demanava l’abolició de les quintes, la separació Església – Estat i la llibertat de cultes.   

El 6 d’octubre de 1869 prengué part com a infermera en la revolta anomenada «El Foc de la Bisbal», per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de realitzar una marxa amb altres 3.000 persones des de Llagostera i Cassà de la Selva a la Bisbal, travessant les Gavarres. 

Afiliada a la Federació Local de Llagostera (tapers, sabaters i paletes) de la Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional dels Treballadors (FRE-AIT), el 30 d’agost de 1872 va fer un míting d’afirmació internacionalista i d’apoliticisme anarquista a Sant Feliu de Guíxols i el juliol de 1873 un altre a Llagostera. 

Entre 1872 i 1873 ocupà la secretaria de la FRE de Llagostera. La seva activitat reivindicativa comportà que li dediquessin una cançó a Llagostera, a causa de l’enfrontament de l’AIT local amb les autoritats de la vila per l’aplicació de la normativa del govern republicà, que limitava a cinc hores la jornada laboral dels nins i nines de menys de 13 i 14 anys, respectivament, i a vuit la dels al·lots menors de 15 i les al·lotes menors de 17 –per mor d’això passarà a ser coneguda com Isabel Cinc Hores. Des d’agost de 1873, per aquest conflicte, Vilà i l’AIT patiren una campanya d’injúries i de pressions per al tancament de la federació local, i aquell mateix mes es dissolgué la societat de tapers. També exigí un local i una biblioteca a l’alcalde per a l’educació de la classe treballadora. Quan en 1874 fou il·legalitzada la Internacional i es redactà una ordre de detenció contra ella, es traslladà a Occitània on va fer de professora de castellà i de comptable a Carcassona durant sis anys, acollida a casa dels senyors Muntada, amics de la família i latifundistes a Algèria. 

En l’exili va estudiar per ser mestra d’escola. En 1880 retornà a Catalunya i s’establí a la comarca barcelonina, dedicant-se a l’ensenyament, d’antuvi com a professora de llengua francesa al Centre Republicà de Sabadell i després fundant i dirigint el «Col·legi Franco-Espanyol» per a nines. A partir de 1882 encapçalà una escola racionalista de nines de la Institució Lliure d’Ensenyament a Sabadell i, quan hagué de tancat, en 1895, desposseïda per la junta directiva per les seves relacions amb l’espiritisme, continuà fent classes en aquesta ciutat ajudada per l’Església Evangèlica luterana de la localitat. Isabel Vilà i Pujol va morir el 23 de desembre de 1896 a Sabadell (Vallès Occidental, Catalunya) i fou enterrada al denominat Cementiri dels Dissidents. 

Durant la II República (1931-1936) l’Ajuntament de Llagostera va adoptar l’acord de dedicar-li un carrer, encara que aquesta denominació va durar poc. 

Finalitzada la Guerra Civil, per decisió de l’ajuntament franquista es va anul·lar la nomenclatura republicana. En el ple municipal del 12 d’abril de 1995 de la ciutat de Llagostera es va aprovar dedicar-li una plaça a la nova urbanització de Santa Eugènia. 

A Sant Feliu de Guíxols existeix una «Associació de Dones Isabel Vilà» dedicada a desenvolupar projectes solidaris. 

En 1996 Francesc Ferrer i Gironès publicà la biografia ‘Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana’, que fou reeditada, ampliada i corregida, en 2005. 

L’octubre de 2000, una colla d’entitats, de sindicats i d’associacions excursionistes realitzà la «Primera Caminada Memorial Isabel Vilà», en commemoració del «Foc de La Bisbal» i de la marxa que des de Llagostera va fer Isabel Vilà. 

En 2005 el filòleg català Toni Strubell i Trueta publicà Isabel «Cinc Hores», obra teatral basada en la vida de la que es considera la primera sindicalista catalana. 

Bibliografia bàsica  

Joan Carles Gelabertó i Orue: «Isabel Vilà, de Llagostera, lluitadora social i pedagoga», en Revista de Girona, 205 (març – abril 2001), pàgines 32-35. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com