Maig 30, 2022
Per Direta
194 vistes

鈥淟a inflaci贸 茅s l鈥檈xcusa que tenen els governs de dretes per a intentar reduir els nivells salarials, tot culpant als augments en els salaris de la inflaci贸. En altres paraules, si els treballadors volen aconseguir un lloc de treball hauran de reduir els seus nivells salarials鈥, ens diu l鈥檈conomista americ脿 Michael Hudson. I l鈥檃ngl猫s Michael Roberts insisteix, 鈥渓鈥檈conomia capitalista est脿 atrapada entre l鈥橢scila de l鈥檃tur i el Caribdis de la inflaci贸. (鈥) la tasca ha de ser crear atur per reduir el poder de negociaci贸 dels treballadors. Per貌 no hi ha cap evid猫ncia que els augments salarials produeixin una major inflaci贸. 脡s la part del creixement del PIB que es destina als beneficis el que augmenta鈥.

鈥淓l capitalisme de 2022鈥 est脿 condemnat a una fugida endavant permanent mentre els poders p煤blics sostenen la creaci贸 de beneficis. I 茅s precisament per aix貌 que, davant de la represa de la lluita de classes en un context inflacionista, la repressi贸 social 茅s una opci贸 seriosa que cal tenir molt en compte鈥 i, en conseq眉猫ncia, 鈥渓a prioritat ja no 茅s 煤nicament econ貌mica, sin贸 que esdev茅 social i pol铆tica. Cal bloquejar un cercle infernal: una relaci贸 de forces favorable als treballadors que afebliria el capital i portaria a posar en q眉esti贸 la societat burgesa鈥, argumenta el franc猫s Romaric Godin.

De fet, ja l鈥檃ny 1865, en el seu pamflet 鈥淪alaris, preus i beneficis鈥, Marx deixava clar que el tema de la inflaci贸 o la deflaci贸 dels preus era el resultat de la correlaci贸 de forces i de la lluita de classes entre empresaris i treballadors, 茅s a dir de la distribuci贸 de la renda entre salaris i beneficis. O sigui, si hi ha una contenci贸 dels salaris, els preus no baixaran necess脿riament, ja que podria ser que simplement augmentessin els beneficis. I aix貌 茅s precisament el que, almenys en part, est脿 passant avui, perqu猫 茅s el que defensen des dels grans organismes internacionals a la Comissi贸 Europea, els governs de molts pa茂sos, les patronals i tamb茅 els sindicats que han abandonat la lluita per tal, diuen, d鈥檃conseguir el 鈥渃onsens鈥.

L鈥檃ny 1865, en el seu pamflet 鈥淪alaris, preus i beneficis鈥, Marx ja deixava clar que el tema de la inflaci贸 o la deflaci贸 dels preus era el resultat de la correlaci贸 de forces i de la lluita de classes entre empresaris i treballadors

Crec que es pot dir que els economistes ortodoxos, que defensen el mode de producci贸 capitalista i el seu funcionament, pensen que la inflaci贸 actual continua essent produ茂da per l鈥檈xc茅s de diners en circulaci贸 (monetaristes), o per una demanda efectiva massa elevada o un augment excessiu dels salaris (keynesians), o per les expectatives dels agents econ貌mics, i que s鈥檋i podr脿 fer front amb les pol铆tiques econ貌miques tradicionals (monet脿ries i fiscals) que, d鈥檃ltra banda, ja han mostrat les seves limitacions i mancances per lluitar contra la inflaci贸 moltes vegades.

En canvi, les diferents fam铆lies heterodoxes crec que estem d鈥檃cord en diferents punts: primer, com ja s鈥檋a vist en les cites inicials, la inflaci贸 (l鈥檃ctual tamb茅) t茅 a veure amb la correlaci贸 de forces, la lluita de classes entre treball i capital i la distribuci贸 de la renda entre salaris i beneficis. Segon, la inflaci贸 actual no ser脿 un fenomen ef铆mer i transitori sin贸 durador (cosa en la qual tamb茅 estarien d鈥檃cord almenys una part dels economistes ortodoxos). Tercer, la inflaci贸 actual es d贸na en un context de crisi m煤ltiple: econ貌mica, com a m铆nim des de 2007/08, que Michael Roberts ha qualificat de 鈥淭he Long Depression鈥; social, amb un creixement dram脿tic de les desigualtats i la pobresa, i les conseq眉猫ncies subseg眉ents; energ猫tica i ambiental, que s鈥檋a anat coent a foc lent durant anys i panys, malgrat els avisos repetits de cient铆fics i ecologistes, i que ja s鈥檋a convertit en explosiva; geopol铆tica, que s鈥檋a anat manifestant en diferents guerres m茅s o menys locals, i que ara hi ha cristal路litzat en l鈥檈nfrontament EUA/NATO contra R煤ssia a Ucra茂na, i que els experts preveuen que despr茅s vindr脿 l鈥檈nfrontament EUA/NATO contra la Xina pel lideratge mundial.

I quart, la inflaci贸 actual 茅s el producte d鈥檜n 鈥渪oc d鈥檕ferta鈥 (no t茅, doncs, com a causes principals o primig猫nies, ni un exc茅s de moneda en circulaci贸, ni un exc茅s de demanda, ni un augment massa elevat de salaris), provocat per una producci贸 massa baixa i una ruptura de les cadenes de subministrament, a partir de la pand猫mia de la COVID i de la guerra a Ucra茂na. El 鈥渪oc d鈥檕ferta鈥 que produeix la inflaci贸 actual ha donat a les empreses l鈥檕portunitat de mantenir o augmentar els seus marges de beneficis a partir d鈥檜n increment dels preus, no perqu猫 hi hagi m茅s demanda sin贸 perqu猫 hi ha menys oferta. I les pol铆tiques neoliberals de liberalitzaci贸 i desregulaci贸 dels mercats han anat acompanyades de l鈥檃ugment de la concentraci贸 empresarial i del capital, esperonades pel sector financer que hi veia la possibilitat de sucosos beneficis. Tot plegat ha suposat un refor莽 a la capacitat de les empreses per a imposar els seus preus, augmentant-los i millorant els seus marges de benefici, un cop els augments dels costos energ猫tics i de les mat猫ries primeres s鈥檋an materialitzat.

No es produeix una espiral 鈥渟alaris-preus鈥 com prediquen els ortodoxos, sin贸 una espiral 鈥減reus-beneficis鈥. S贸n aquests darrers, els beneficis, els que fomenten la inflaci贸, en un moviment que es transmet al conjunt de l鈥檈conomia

No es produeix una espiral 鈥渟alaris-preus鈥 com prediquen els ortodoxos, sin贸 una espiral 鈥減reus-beneficis鈥. S贸n aquests darrers, els beneficis, els que fomenten la inflaci贸, en un moviment que es transmet al conjunt de l鈥檈conomia. La pol铆tica de la moderaci贸 salarial mostra les seves limitacions: ens porta a uns preus elevats sense la possibilitat que els salaris s鈥檋i puguin ajustar. Per tant, les rendes reals dels treballadors, de la majoria de la poblaci贸, s鈥檈nfonsen, tot limitant, a causa de la inflaci贸, els recursos de les fam铆lies, i particularment de les m茅s pobres. Un 鈥渪oc d鈥檕ferta鈥 que, com assenyala Michael Roberts, 茅s una continuaci贸 de les disminucions de la producci贸 industrial, del comer莽 internacional, de la inversi贸 estrangera i de la taxa de creixement del PIB real que ja s鈥檋avia produ茂t el 2019, abans de la pand猫mia. Les causes eren, segons l鈥檈conomista angl猫s, que les rendibilitats de les inversions capitalistes -que 茅s el que realment impulsa les inversions i el creixement en una economia capitalista- havien baixat fins a m铆nims hist貌rics. Romaric Godin ens ve a dir quelcom semblant: la situaci贸 actual 茅s el producte de la baixa continuada de la productivitat que el neoliberalisme no ha estat capa莽 de frenar. I aquest 茅s, considera, el problema fonamental del capitalisme contemporani: si no es pot incrementar la productivitat, les empreses no poden compensar l鈥檃l莽a dels salaris reals ni els efectes d鈥檜na compet猫ncia ferotge, a no ser mitjan莽ant la moderaci贸 salarial i l鈥檃ugment de preus per mantenir o augmentar els beneficis.

Com han assenyalat, entre altres, els economistes que hem esmentat (Godin, Hudson, Roberts), o tamb茅 per exemple alguns representants de la 鈥淢odern Monetary Theory鈥 (MMT), la inflaci贸 actual no t茅 res (o molt poc) a veure amb la que hi va haver a principis dels anys 1920 o als anys 1970. Les causes s贸n diferents, les circumst脿ncies tamb茅 i, per tant, 茅s impossible que les pol铆tiques aplicades en aquell moment per a lluitar contra la inflaci贸 ens puguin servir avui. Ni la pol铆tica monet脿ria, ni la pol铆tica fiscal, ni cap combinaci贸 de les mateixes ens podr脿 servir avui dia (recordem que, a m茅s, s鈥檈st脿 en un sistema de tipus de canvi flexible entre les monedes). Unes pol铆tiques que, d鈥檃ltra banda, han mostrat ser sovint ineficaces i poc apropiades per lluitar contra la inflaci贸.

Ni la pol铆tica monet脿ria, ni la pol铆tica fiscal, ni cap combinaci贸 de les mateixes ens podr脿 servir avui dia. Unes pol铆tiques que, d鈥檃ltra banda, han mostrat ser sovint ineficaces i poc apropiades per lluitar contra la inflaci贸

Davant d鈥檃questa situaci贸, Michael Roberts ens diu que 鈥渉i ha una alternativa a la restricci贸 monet脿ria o salarial鈥, que actuen en inter猫s dels banquers i les grans empreses per preservar la seva rendibilitat. 脡s impulsar la inversi贸 i la producci贸 mitjan莽ant la inversi贸 p煤blica. Aix貌 resoldria el xoc d鈥檕ferta. Per貌 una inversi贸 p煤blica suficient per fer-ho requeriria un control significatiu dels principals sectors de l鈥檈conomia 鈥; i l鈥檃cci贸 coordinada a l鈥櫭爉bit mundial. Aix貌 avui 茅s un somni impossible鈥. Romaric Godin rebla el clau tot dient que 鈥渓鈥櫭簄ica opci贸 sembla que 茅s trencar la din脿mica actual del mode de producci贸 amb un canvi radical pel qual la generaci贸 de beneficis deixa de ser l鈥檈lement central. Aix貌 suposaria mesures de control d鈥檜rg猫ncia per tal de 鈥渢rencar鈥 la din脿mica actual: o sigui, control dels preus, indexaci贸 dels salaris, gesti贸 de les pen煤ries mitjan莽ant el racionament i impostos sobre els beneficis. I, de forma immediata, caldria 鈥渁ssumir鈥 la crisi de les empreses 鈥渞endistes鈥 (i 鈥渮ombis鈥) que suposarien aquestes mesures i reorganitzar totalment el mode de producci贸 a partir de la planificaci贸 i la democratitzaci贸鈥.

Molta feina en un context, a m茅s, no massa favorable, en el que els pa茂sos 鈥渙ccidentals鈥 dediquen una gran part dels seus recursos a la ind煤stria armament铆stica i a la del gas i el petroli, a causa de l鈥檈nfrontament EUA/NATO i R煤ssia a Ucra茂na i, diuen els experts, al que vindr脿 en un futur entre EUA/NATO i la Xina.




Autor font: Directa.cat