Setembre 9, 2021
Per Direta
332 vistes


“El setembre de 2020 la Guàrdia Civil va detenir a quatre persones quan tractaven de tallar les vies de l’AVE a Lleida en un acte de sabotatge coincidint amb la celebració de la Diada a Catalunya.” Amb aquesta breu descripció d’una acció de protesta, la Fiscalia General de l’Estat enceta l’apartat “moviment violent independentista català” de l’àrea que dedica al “terrorisme nacional” en la seva memòria anual de l’any 2020.

El document, de 1.880 pàgines, el va presentar la Fiscal General de l’Estat, Dolores Delgado, a l’acte d’obertura de l’any judicial presidit per Felip VI el passat dilluns al Saló de Plens del Tribunal Suprem. El dossier recull principalment l’activitat del Ministeri Fiscal, però també dades sobre l’evolució de la criminalitat i del que anomenen mecanismes de prevenció del delicte, així com propostes de canvi del sistema judicial i observacions de les múltiples fiscalies dels diferents òrgans judicials.

El document, de 1880 pàgines, també inclou en l’apartat de “terrorisme nacional” a ETA, el PCE(r)-GRAPO, l’”independentisme Radical Gallec” i “l’anarquisme insurreccionalista” 

Malgrat la inexistència d’accions de caràcter “terrorista” a l’Estat espanyol des del cessament de l’activitat i posterior autodissolució de l’organització armada basca ETA, la Fiscalia insisteix a incloure-la com a amenaça, conjuntament amb el PCE(r)-GRAPO, el que denomina “Independentisme Radical Gallec”, l’”Anarquisme Insurreccionalista” i el “Moviment Violent Independentista Català”.


Pancartes i talls de carretera qualificats de “terrorisme”

En total, la Fiscalia recull 68 accions que qualifica de “violentes i de sabotatge” dutes a terme suposadament per persones vinculades al moviment independentista, principalment en territori català, tot i que en registren una a les Illes, una altra a Madrid i 27 al ciberespai, concretament a les xarxes socials. Les categories en les quals es classifiquen aquestes accions van des de les “pancartes” fins a “contra la corona” passant per “concentració il·legal”, “tall de carretera/vies fèrries” o “amenaces”.

El document no detalla cap dels successos que hi ha darrere de les xifres, però sí que assegura que durant el 2020 “s’ha visualitzat el descens en la pressió i mobilització de l’independentisme radical violent, limitant-se bàsicament a difondre consignes, si bé es van mantenir determinades accions com els talls diaris d’avingudes i carrers”.

La Fiscalia qualifica de “violentes i de sabotatge” accions el desplegament de pancartes i els talls de carretera o les vies fèrries

Aquestes consideracions es desenvolupen rere el títol “Avaluació de l’estat actual de l’amenaça” i es complementen amb un apunt sobre la situació arran de la finalització del primer estat d’alarma, que posteriorment va ser declarat il·legal pel mateix Tribunal Constitucional. “Col·lectius de l’independentisme radical van començar a desplegar una nova estratègia consistent en la realització de petites accions violentes comeses per grups inconnexes i que, associades, pretenien conformar un front comú rellevant”, descriu el dossier.


L’anarquisme, al punt de mira

La Fiscalia també situa el que anomenen “anarquisme insurreccionalista” com una amenaça a la seguretat. En aquest cas, xifren en 32 el total d’actes d’”activitat terrorista” perpetrats durant el 2020 amb una motivació ideològica d’aquest caire: sis artefactes incendiaris, tretze danys materials, onze concentracions il·legals i dos talls de carretera que haurien comportat 32 detencions –disset de les quals a Barcelona i una a Palma– pels delictes de desordres públics i danys i atemptat contra l’autoritat.

La memòria de la Fiscalia xifra en 32 el total d’actes d’”activitat terrorista” perpetrats durant el 2020 pel que anomenen “anarquisme insurreccionalista”

Segons el Ministeri Públic, la principal amenaça a l’Estat espanyol en l’àmbit del “terrorisme anarquista” està constituïda per “les individualitats i grups adherits a la Federació Anarquista Informal-Frente Revolucionario Internacional (FAI/FRI)”. Aquesta suposada organització, la existència de la qual ha estat àmpliament qüestionada a l’Estat espanyol, va servir de preàmbul a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per dur a terme les anomenades operacions Pandora i Piñata els anys 2014 i 2015, en les quals van ser detingudes desenes d’activistes, algunes de les quals van passar mesos en presó preventiva. Malgrat tot, finalment, l’Audiència Nacional espanyola va arxivar totes les causes per manca de proves.

Així i tot, el poder judicial considera “latent el risc que grups o individus afins als principis de la FAI/FRI realitzin accions violentes de major o menor intensitat, que estarien supeditades als seus escassos recursos econòmics, logístics i operatius” i ho exemplifica enumerant una sèrie d’”objectius atacats” durant el 2020 entre els quals es troben caixers automàtics d’entitats bancàries, trencaments de vidres i pintades a bancs, vehicles d’immobiliàries i empreses de seguretat, vehicles i motos elèctriques de lloguer d’empreses, seus de partits polítics i esglésies.


El CGPJ, al centre de la polèmica

L’acte celebrat el passat dilluns a la seu del Tribunal Suprem (TS) va tenir lloc a la mateixa sala on es va desenvolupar el judici contra els líders socials i polítics del Procés. Aquest escenari va ser l’escollit per Carlos Lesmes, president del mateix TS i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per carregar contra els indults concedits pel Govern espanyol als nou presos i preses independentistes.

L’obertura de l’any judicial es va dur a terme sense haver-se renovat el CGPJ, òrgan de govern dels jutges que es manté amb el mandat caducat des del mes de desembre de l’any 2018

Per tercer any consecutiu, la cerimònia d’obertura de l’any judicial presidida per Felip VI es va dur a terme sense haver-se fet efectiva la renovació del CGPJ, òrgan de govern dels jutges que es manté amb el mandat caducat des del mes de desembre de l’any 2018, contravenint la Constitució Espanyola. El bloqueig es manté per la incapacitat dels dos principals partits d’àmbit estatal –PSOE i PP– d’arribar un acord que permetria assolir una majoria qualificada de dos terços o tres cinquenes parts del Congrés dels Diputats, tal com preveu la llei.

Aquesta situació anòmala s’ha agreujat amb la modificació legislativa impulsada pel govern PSOE-Unidas Podemos que impedeix que el CGPJ faci nomenaments amb el mandat caducat, el que ha comportat que a hores d’ara el TS acumuli onze vacants d’un total de 79 magistrats que el formen. Aquesta pugna entre els diferents partits polítics i el poder judicial es va agreujar el curs passat amb el nomenament de Dolores Delgado –exministra de Justícia amb el govern de Pedro Sánchez– com a fiscal general de l’Estat. El partit d’ultradreta VOX i el PP van presentar sengles recursos al TS contra l’elecció de Delgado, en considerar que s’havia vulnerat el principi d’imparcialitat i idoneïtat, i està previst que l’alt tribunal es pronunciï durant el mes d’octubre, en una decisió que pot afeblir encara més el fràgil equilibri entre l’actual poder legislatiu i el judicial.




Autor font: Directa.cat