Octubre 22, 2021
Per Direta
157 vistes


El nou episodi de mortaldat de peixos al Mar Menor, que es va produir el passat mes d鈥檃gost i ha desencadenat una forta i hist貌rica mobilitzaci贸 ciutadana per denunciar i proposar solucions a la situaci贸 de col路lapse que sofreix l鈥檃lbufera murciana, ha fet que totes les mirades s鈥檋agen girat cap a espais naturals similars. Arreu del mediterrani, diversos aiguamolls d鈥檃lt valor ecol貌gic arrosseguen d猫cades d鈥檃menaces. La p猫ssima gesti贸 hidrol貌gica est脿 darrere de la seua silenciosa desaparici贸. M茅s en concret, i junt amb el canvi clim脿tic, les principals causes s贸n la manca d鈥檃igua, siga per una afecci贸 directa al r猫gim de cabals o per la sobreexplotaci贸 h铆drica per part de l鈥檃gricultura intensiva; la contaminaci贸 de les seues aig眉es, a causa de l鈥櫭簊 excessiu de fertilitzants o el vessament d鈥檃ig眉es residuals; o en alguns casos, tamb茅 la pressi贸 urban铆stica i tur铆stica.

Al litoral dels Pa茂sos Catalans hi ha tretze enclaus protegits que formen part de la Llista d鈥橝iguamolls d鈥橧mport脿ncia Internacional 鈥攃oneguda com a llista Ramsar鈥, que integra les zones humides m茅s importants des del punt de vista del seu inter猫s ecol貌gic i la preservaci贸 de la biodiversitat. 鈥淪贸n llocs de pas, de descans, de reproducci贸 d鈥檃us, i per aix貌, tenen tanta rellev脿ncia a nivell internacional. A m茅s, proveeixen de serveis naturals i regulen les inundacions鈥, explica Juan S貌ria, professor de la Universitat de Val猫ncia especialitzat en ecologia de rius i aiguamolls. Malgrat la seua rellev脿ncia, per貌, segons es recull en un informe elaborat per SEO Bird Life en 2018, totes les 脿rees catalogades com a importants per a la conservaci贸 de la biodiversitat corresponents als aiguamolls de l鈥橢stat espanyol 鈥渆stan sofrint una pressi贸 global, que afecta la seua extensi贸 i qualitat de l鈥檋脿bitat, qualificada  d鈥欌榓lta鈥 o 鈥榤olt alta鈥欌.

En l鈥檃ctualitat, els cultius de regadiu en r猫gim intensiu ocupen el 60% dels tres primers quil貌metres de franja litoral, i un 25% d鈥檈lls es troben en una situaci贸 irregular

La crisi ecol貌gica al Mar Menor serveix de paradigma per a explicar l鈥檈levada pressi贸 a la qual estan sotmesos espais com l鈥橝lbufera de Val猫ncia, el Delta de l鈥橢bre o l鈥橝lbufera de Mallorca, aix铆 com advertir del futur desolador que els depara, si no es prenen mesures de manera urgent. En dues d猫cades, de 1988 fins al 2009, l鈥檃gricultura intensiva de la conca del Mar Menor, basada fonamentalment en l鈥檃plicaci贸 de fertilitzants a trav茅s del sistema de reg, va passar d鈥檜nes 25.150 hect脿rees a m茅s de 55.000. 鈥淭ot era sec脿, per貌 amb el transvasament Tajo-Segura comen莽a una transformaci贸 agr脿ria per una q眉esti贸 purament econ貌mica. S鈥檈xporten uns aliments molt barats a un mercat europeu amb molta demanda i poca oferta d鈥檈nciam o br貌coli durant l鈥檋ivern鈥, recorda Pedro Luengo, portaveu d鈥橢cologistes en Acci贸 a la Regi贸 de M煤rcia. Des de llavors, els cultius de regadiu no han parat de cr茅ixer, tot i que amb el pas dels anys, es van rebaixar les expectatives de consum h铆dric i es va produir una sobreexplotaci贸 dels aq眉铆fers de la zona. En l鈥檃ctualitat, els cultius de regadiu en r猫gim intensiu ocupen el 60% dels tres primers quil貌metres de franja litoral, i un 25% d鈥檈lls es troben en una situaci贸 irregular. Aquestes s贸n algunes de les dades que permeten endevinar una de les dues principals causes de l鈥檃gonia del Mar Menor: 鈥淟鈥檈xc茅s de nutrients provinents de l鈥檃gricultura industrial intensiva鈥, subratlla el portaveu d鈥橢cologistes en Acci贸, col路lectiu membre de la Plataforma SOS Mar Menor, que aglutina m茅s d鈥檜na desena d鈥檕rganitzacions ecologistes. I afegeix: 鈥淟鈥檃dministraci贸 n鈥檋a estat responsable, sent un 貌rgan permissiu i facilitador de l鈥檃ctivitat agroindustrial irregular鈥.

Es tracta del fenomen de l鈥檈utrofitzaci贸 o crisi eutr貌fica. L鈥檃ugment de la quantitat de nitrats i fosfats en l鈥檃igua, a causa de l鈥櫭簊 de fertilitzants als camps de cultiu i que, despr茅s del reg, es filtren, genera un creixement desmesurat d鈥檃lgues microsc貌piques que fan que les aig眉es del llac deixen de ser transparents i passen a tindre un color fosc verd贸s. Com a conseq眉猫ncia, en el fons mar铆 s鈥檌mpossibilita el proc茅s de fotos铆ntesi, a la vegada que augmenta l鈥檃ctivitat consumidora d鈥檕xigen. D鈥檃questa manera, els 茅ssers vius es queden sense oxigen i l鈥檃mbient, molt r脿pidament, es torna an貌xic, desencadenant els episodis de mortaldat de peixos.

L鈥檈stiu de 2016, el nivell de nutrients es va disparar i va tenir lloc l鈥檃nomenada crisi eutr貌fica de 2016 en el Mar Menor, que va provocar la mort d鈥檜n 85% de la vegetaci贸 marina i, amb ella, tots els organismes associats al fons mar铆

Segons l鈥Informe de s铆ntesi sobre l鈥檈stat actual del Mar Menor i les seues causes en relaci贸 amb els continguts de nutrients, elaborat en 2019 per una desena de cient铆fiques 鈥攎oltes d鈥檈lles exmembres del Comit茅 d鈥橝ssessorament Cient铆fic que van deixar el c脿rrec per la manca d鈥檌ndepend猫ncia de l鈥檈ntitat鈥, fins a l鈥檃ny 2015, els valors de clorofil路la eren molt baixos, 鈥減ropis d鈥檜n sistema oligotr貌fic鈥, encara que en la d猫cada dels 2000 鈥渏a s鈥檕bservaven alguns pics que alertaven del risc d鈥檈utrofitzaci贸鈥, especialment en algunes rambles que vessen aigua a l鈥檃lbufera. L鈥檈stiu de 2016, el nivell de nutrients es va disparar i va tenir lloc l鈥檃nomenada crisi eutr貌fica de 2016 en el Mar Menor, que va provocar la mort d鈥檜n 85% de la vegetaci贸 marina i, amb ella, tots els organismes associats al fons mar铆. Malgrat l鈥檈vid猫ncia cient铆fica, el govern de M煤rcia (PP, Ciutadans i Vox) continua atribuint l鈥檃n貌xia a episodis d鈥檈levades temperatures o pluges torrencials, dos fen貌mens meteorol貌gics que agreugen la crisi ecol貌gica, per貌 鈥渟ense cap dubte, no s贸n la font d鈥檕rigen del problema, sin贸 la via per no atacar el model agr铆cola鈥, rebla Luego amb rotunditat.

La pressi贸 urban铆stica 茅s l鈥檃ltra pe莽a del puzle que permet entendre l鈥檈cocidi anunciat de la llacuna salada m茅s gran d鈥橢uropa. Als anys quaranta, la M脿niga del Mar Menor, una estreta franja de terra de 22 quil貌metres de llarg que separa el Mar Mediterrani de l鈥檃lbufera, era un arenal amb tot just un parell de construccions. Amb l鈥檃rribada de l鈥檃nomenat desenvolupisme franquista, l鈥檜rbanisme depredador la va convertir en una gran avinguda totalment urbanitzada i turistificada, oberta al Mediterrani a trav茅s de la construcci贸 de canals i ports esportius perqu猫 les embarcacions pogueren accedir-hi. Segons expliquen des de l鈥橝ssociaci贸 de Naturalistes del Sud-est (ANSE), que tamb茅 forma part de la Plataforma SOS Mar Menor, l鈥檕bertura de les goles de l鈥橢stacio i Marchamalo, inici脿 鈥渦n proc茅s gradual de 鈥榤editerranitzaci贸鈥 del Mar Menor, aproximant la seua salinitat a la del Mediterrani i provocant l鈥檈ntrada massiva de noves esp猫cies鈥, com l鈥檃lga invasora Caulerpa prolifera, 鈥渜ue va suposar un greu desastre per a la llacuna鈥.


Els aiguamolls del Mediterrani, en urg猫ncies

La casu铆stica de la crisi ecol貌gica al Mar Menor 茅s extrapolable a una part dels aiguamolls del Mediterrani, on l鈥檃ctivitat humana 茅s l鈥檈ix vertebrador de la seua destrucci贸. 鈥淭ant el Mar Menor com l鈥橝lbufera de Val猫ncia comparteixen un horitz贸 similar鈥, incideix Lucia Moreno, representant del col路lectiu Acci贸 Ecologista-Agr贸 a la Junta Rectora del Parc Natural de l鈥橝lbufera, un total de 21.120 hect脿rees on conviuen diferents ecosistemes, com les dunes, el bosc, el llac o els arrossars; on es concentren esp猫cies vegetals i animals molt diverses i on es practiquen activitats tradicionals, com la pesca o el cultiu de l鈥檃rr貌s.

L鈥檃lbufera de la capital del T煤ria tamb茅 va patir una conversi贸 als cultius de regadiu, tot i que aquesta es va desenvolupar de manera m茅s gradual i paral路lela a les transformacions agr铆coles del segle XVI. 鈥溍塻 ac铆 on trobem el principal problema鈥, assegura Moreno, fent refer猫ncia a la manca de recursos h铆drics de qualitat. 鈥淪鈥檋an autoritzat molts usos d鈥檃igua 鈥攃ontinua鈥, moltes transformacions a regadiu i el riu X煤quer no t茅 suficient aigua per abastir les demandes鈥. Hist貌ricament, les entrades d鈥檃ig眉es m茅s importants procedien del X煤quer, principalment, i del T煤ria, que, segons dades del Parc Natural, suposaven m茅s del 85% de l鈥檃igua de l鈥檃iguamoll. Tanmateix, en l鈥檃ctualitat, 鈥渆st脿 arribant m茅s aigua tractada que aigua dels rius鈥.

Projectes urban铆stics com l鈥檃mpliaci贸 del port de Val猫ncia suposen una amena莽a directa a l鈥橝lbufera de Val猫ncia

El vessament descontrolat d鈥檃ig眉es residuals d鈥檕rigen urb脿, industrial i agr铆cola al llac, junt amb la reducci贸 del cabal del X煤quer, van fer esclatar la crisi ambiental dels anys setanta. 鈥淓l col路lapse que va patir el Mar Menor en 2016 el pat铆rem a Val猫ncia en l鈥檃ny 72. Els efectes foren els mateixos, una desaparici贸 de la vegetaci贸 submergida i una albufera convertida en una claveguera鈥, recorda Moreno, encara que posa l鈥檃ccent en algunes difer猫ncies, ja que en el cas valenci脿, el focus principal de la contaminaci贸 provenia dels residus urbans i industrials, que han anat augmentant a mesura que l鈥檈ntorn del llac perdia natura i guanyava ciment. Des de llavors, l鈥檃iguamoll no ha deixat de ser mai un indret hipertr貌fic. En l鈥檃ny 2019, la concentraci贸 de clorofil路la i nutrients inorg脿nics va superar trenta vegades el nivell adequat, segons dades de la Generalitat Valenciana.

L鈥橝lbufera de Val猫ncia conviu en l鈥檃ctualitat entre la recuperaci贸 ambiental i l鈥檃mena莽a constant de la contaminaci贸 i manca h铆driques i el desenvolupament urban铆stic. En els darrers anys s鈥檋an engegat diferents projectes de depuraci贸 de les aig眉es, com els duts a terme als Tancats de M铆lia i l鈥橧lla i al Tancat de la Pipa, convertits en aiguamolls artificials que es van construir sobre antics camps d鈥檃rr貌s i que actuen com a 鈥渇iltres verds鈥. Es tracta d鈥檜n sistema de depuraci贸, en qu猫 plantes aqu脿tiques, abans que l鈥檃igua desemboque al llac, absorbeixen els nitrats i els fosfats, reduint la quantitat d鈥檃quests nutrients i, per tant, la contaminaci贸 de l鈥檃igua. De fet, les treballadores del parc els consideren com la 鈥渟oluci贸 a xicoteta escala dels problemes ecol貌gics de l鈥橝lbufera鈥. A l鈥檃ltra cara de la moneda, per貌, es troba l鈥檃gricultura intensiva i projectes urban铆stics com la Zona d鈥橝ctivitats Log铆stiques (ZAL) o l鈥檃mpliaci贸 del port de Val猫ncia, contra la qual s鈥檋a convocat una manifestaci贸 unit脿ria aquesta vesprada, a les 18.30 h, des de la pla莽a Saragossa fins a la pla莽a de l鈥橝juntament; i durant tota la setmana la tripulaci贸 de bi貌logues del veler Diosa Maat d鈥橢cologistes en Acci贸, malgrat la pres猫ncia policial i les identificacions de les persones que s鈥檋i han apropat, ha estat informant sobre les actuals amenaces ambientals. Segons explica Moreno, aquest tipus de projectes 鈥渃omprometen la connectivitat entre la ciutat i l鈥檃lbufera鈥, en l鈥檈ntorn de la qual ja s鈥檋a comen莽at a evidenciar una regressi贸 de la costa i, tal com va oc贸rrer al Mar Menor, l鈥檈ntrada d鈥檃igua salada podria suposar la p猫rdua de l鈥檃iguamoll i la impossibilitat de cultivar arr貌s.

Segons Luc铆a Moreno, d鈥橢colistes en Acci贸 鈥 Agr贸, aquest tipus de projectes 鈥渃omprometen la connectivitat entre la ciutat i l鈥檃lbufera鈥, en l鈥檈ntorn de la qual ja s鈥檋a comen莽at a evidenciar una regressi贸 de la costa i l鈥檈ntrada d鈥檃igua salada podria suposar la p猫rdua de l鈥檃iguamoll i la impossibilitat de cultivar arr貌s

A Terres de l鈥橢bre i a Mallorca, de fet, tamb茅 estan molt pendents dels processos de disminuci贸 d鈥檃igua i salinitzaci贸 que, respectivament, amenacen el Delta de l鈥橢bre i l鈥橝lbufera de Mallorca. De la mateixa manera que el riu X煤quer, des de la Plataforma en Defensa de l鈥橢bre, expliquen que la debilitat i regressi贸 del delta 茅s deguda a la 鈥渟obreexplotaci贸 del riu Ebre鈥 per part d鈥檜na agricultura intensiva de regadiu i els embassaments, com el de l鈥橢bre (entre Reionosa i Arija), la presa de Yesa o la de Mequinensa. La superf铆cie dels deltes canvia en funci贸 de les aportacions de sediments del riu que els rega, i l鈥橢bre fa uns seixanta anys que ha vist redu茂t el seu cabal s貌lid, fins al punt que actualment a la seua desembocadura nom茅s arriben d鈥檜n 1 a un 3% dels sediments que pertocaria.

A a莽貌, se suma la pujada del nivell del mar 鈥攁 causa del canvi clim脿tic, entre altres q眉estions鈥 i l鈥檈rosi贸 de la costa. Segons dades de la Plataforma, el mar puja entre un i tres cent铆metres cada any, mentre que el delta s鈥檈nfonsa entre dos i quatre cent铆metres en el mateix per铆ode de temps. 鈥淧er salvar el Delta calen decisions valentes per poder recuperar la din脿mica natural de sediments i revisar les pol铆tiques de regadius de la conca, per貌 aquestes decisions ning煤 est脿 disposat a prendre-les鈥, etziba Susanna Abella, membre de la Plataforma, des d鈥檕n han advertit en diverses ocasions que la mort del Delta est脿 programada, 鈥減erqu猫 la planificaci贸 hidrol貌gica no compta amb criteris ambientals i socials, sin贸 productius鈥. A Mallorca, a la sobreexplotaci贸 dels aq眉铆fers, s鈥檃fegeix la contaminaci贸 de l鈥檃igua pel vessament d鈥檃ig眉es residuals. 鈥淎 difer猫ncia del Mar Menor, aqu铆 el contacte amb l鈥檃gricultura intensiva 茅s una situaci贸 espont脿nia. S鈥檃lbufera 茅s una bomba de nitrats i fosfats, que perjudiquen el fons mar铆, per les aig眉es brutes que venen de les urbanitzacions tur铆stiques, les piscines o municipis que no tenen un sistema de sanejament adequat鈥, explica Toni Munyoz, bi貌leg i membre del Grup Balear d鈥橭rnitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB).


Dotar de personalitat jur铆dica els aiguamolls

Si la crisi ecol貌gica al Mar Menor ha activat les alarmes en la resta d鈥檈spais naturals humits, tamb茅 ho ha fet la mobilitzaci贸 ciutadana i la presentaci贸 d鈥檜na Iniciativa Legislativa Popular (ILP), amb l鈥檕bjectiu de dotar de personalitat jur铆dica la llacuna, de manera que la ciutadania podria exigir davant els tribunals la reparaci贸 de qualsevol dany i la depuraci贸 de responsabilitats. Tal com explica una de les seues impulsores, Teresa Vicente, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de M煤rcia, amb aquesta iniciativa es pret茅n 鈥減osar a la natura en el centre per dotar-la d鈥檜na s猫rie de drets鈥. 鈥淎 difer猫ncia de les lleis actuals 鈥攃ontinua鈥, en qu猫 qui m茅s contamina m茅s drets t茅, la ILP garanteix els drets dels ecosistemes鈥 i, per tant, ser脿 m茅s f脿cil sancionar els responsables de la contaminaci贸. Per ara, es troben en proc茅s de recaptar les 500.000 signatures necess脿ries per poder votar la llei en el Congr茅s.

Existeixen alguns antecedents internacionals d鈥檈spais naturals que van aconseguir la seua protecci贸 a trav茅s d鈥檃questa figura, com el riu Whanganu, a Nova Zelanda; o el Ganges i el Yamuna, a l鈥櫭峮dia; per貌 cap a l鈥橢stat espanyol ni a Europa. 鈥淪er脿 un precedent jur铆dic per a tota Espanya鈥, assegura Vicente, qui espera que la iniciativa servisca de referent per a les organitzacions que treballen en defensa de la resta d鈥檃iguamolls a l鈥橢stat espanyol. En aquesta l铆nia, S貌ria incideix en el fet que l鈥檈pisodi de col路lapse del Mar Menor 茅s un 鈥渁v铆s鈥 per a 鈥渋ntervenir鈥. 鈥淓ncara es poden prendre mesures per aturar la contaminaci贸鈥, assegura S貌ria, tot i que no podran recuperar el seu estat inicial.

Les iniciatives legislatives, el compliment de mesures reguladores i sancionadores i l鈥檌mpuls d鈥檜na agricultura sostenible i de proximitat s贸n algunes de les apostes de les organitzacions que treballen en aquests indrets per no arribar al punt de no retorn. 鈥淪鈥檋an de regular els usos, no autoritzar m茅s pous per a usos recreatius o residencials i caminar cap a una agricultura sostenible鈥, resumeix Munyoz. Comparteix la mateixa cr铆tica Moreno, qui tamb茅 defensa la redacci贸 de plans de gesti贸 de la quantitat i qualitat dels recursos h铆drics i l鈥檃turada de qualsevol projecte urban铆stic que pose en risc la sostenibilitat dels aiguamolls i del planeta.




Autor font: Directa.cat