Novembre 21, 2021
Per Indymedia Barcelona
243 vistes


1) L鈥檈specificitat d鈥檜na via constitucional a l鈥檃utodeterminaci贸 a l鈥櫭frica

Quan escolto als procesistes clamar al cel perqu猫 l鈥檃utoritari Estat Espanyol els hi impedeix l鈥檈xercici d鈥檜n dret tan democr脿tic com el d鈥檃utodeterminaci贸, em ve, immediatament, a la mem貌ria aquest pa铆s de l鈥櫭frica Oriental, el segon m茅s poblat del continent i que no fou mai directament colonitzat; excepte per un per铆ode de cinc anys, 1936-1941, quan fou ocupat per la It脿lia feixista sota les infames estrofes colonialistes del faceta nera mussolini脿. Ja que, m茅s enll脿 de les buc貌liques i descontextualitzades imatges que els hi poden venir al hipisme occidental sobre l鈥橢mperador Haile Selassie i l鈥檈spiritualitat rastafari, 茅s un dels tres pa茂sos del m贸n (junt als micro-estats de Liechtenstein i San Crist貌fol i Neus) que reconeix, expl铆citament, el dret a l鈥檃utodeterminaci贸 de les seves regions integrants per la via constitucional (no 茅s el cas de Quebec i Esc貌cia, per exemple). Per altra banda, com a anarquista-comunista no vull apel路lar a la metaf铆sica burgesa del dret sin贸 que penso, com V.I. Lenin, que aquest ha d鈥檈star supeditat sempre a la q眉esti贸 social el que implica, en tots els casos, l鈥檃n脿lisi concret de la situaci贸 concreta alhora de prendre partit.

2) La insurg猫ncia Oromo: 脠tnia i classe a un pa铆s de l鈥櫭frica Negra

Vegem, doncs, quina 茅s aquesta situaci贸 concreta. Eti貌pia 茅s un gran Estat afric脿 de 78 milions d鈥檋abitants format com una federaci贸 de nou Estats i dues ciutats aut貌nomes. Aquests Estats es corresponen a les divisions 猫tniques. La darrera caracter铆stica queda exemplificada en el pre脿mbul de la Constituci贸 on diu: Nosaltres, les nacions, nacionalitats i pobles d鈥橢ti貌pia. Per貌 per entendre aquest tret distintiu del pa铆s s鈥檋a de con猫ixer la seva hist貌ria passada i recent: Eti貌pia es va configurar com un Imperi a base de conquestes territorials, on l鈥檈lit cristiana ortodoxa abiss铆nia va sotmetre militarment altres pobles gaudint de les avantatges econ貌miques conseq眉ents: situaci贸 que es mantindria amb el r猫gim establert pel moviment revolucionari socialista de Mengitsu que derroc脿 l鈥橧mperi el 1974. Aquesta situaci贸 gener脿 diferents moviments armats d鈥檃lliberament interns que, el 1991, derrocaren el govern i establiren el federalisme 猫tnic per Eti貌pia.

Arribats a aquest punt, i potser per a un revolucionari del m贸n occidental, no massa familiaritzat amb les societats de l鈥櫭frica Negra, acostumat a pensar amb categories pol铆tiques sorgides d鈥檃ltres contextos hist貌rics, poden sorgir diferents preguntes: Poden moviments sociopol铆tics de base 猫tnica jugar un paper emancipador? No s贸n aquests reaccionaris per naturalesa? No 茅s el proletariat el subjecte revolucionari? Fins a quin punt t茅 sentit parlar de proletariat a un pa铆s de l鈥櫭frica Oriental com Eti貌pia? El poble oromo, de religi贸 majorit脿riament musulmana, 茅s un dels perdedors hist貌rics dins del joc de l鈥檋egemonia 猫tnica al pa铆s. De fet, podr铆em dir que la direcci贸 pol铆tica d鈥檃quests moviments armats d鈥檃lliberament que, el 1991, derrocaren a Mengitsu i s鈥檃gruparen en el Front Democr脿tic Revolucionari del Poble Et铆op (EPRDF), la tenia el Front d鈥橝lliberament Popular de Tigray (TPLF).

I el poble Tigray, a l鈥檌gual que anteriorment l鈥橝hmara, provinents del nord i de confessi贸 cristiana ortodoxa son, en conseq眉猫ncia, els principals beneficiats del sistema de dominaci贸 pol铆tica al pa铆s, en detriment dels oromo majorit脿riament musulmans (el 34,4% de la poblaci贸) entre d鈥檃ltres. Aquesta dada, a part de contradir el discurs de parcialitat islam貌foba d鈥檌ntel路lectuals liberals com la somali-holandesa Ayaan Hirsi Ali que planteja un fals escenari afric脿 on nom茅s els cristians serien perseguits pels musulmans, ens pot plantejar noves preguntes. 脡s que potser no s鈥檈st脿 fent servir aqu铆 nocions interclassistes al parlar de 鈥減oble鈥 Tigray o Oromo? No s鈥檈star脿 agermanant explotats i explotadors? L鈥檃ny 1964, el soci貌leg marxista su铆s Jean Zi茅gler ens prevenia, a la seva obra Sociologia de la Nueva 脕frica i de cara a treure鈥檔s les nostres ulleres euroc猫ntriques, sobre la inexist猫ncia d鈥檜n proletariat afric脿.

A l鈥櫭╬oca, afirmava, l鈥檈structura social es caracteritzava per una pres猫ncia majorit脿ria del camperolat dividit en tres subclasses: els rics, els mitjans i els pobres que, tot i viure d鈥檜na economia de subsist猫ncia, es veien obligats a treballar, ocasionalment, sobretot pels primers. L鈥檈sc脿s proletariat urb脿, qualificat i semi-qualificat, va establir relacions, a voltes afins o tenses, amb les elits nacionalistes africanes que anaven sorgint a aquests pa茂sos. Per貌, 茅s clar que aquella Nueva 脕frica ja no 茅s tan nova: avui dia, doncs, s鈥檈stan produint processos d鈥檜rbanitzaci贸 accelerats al continent per貌, tot i aix铆, aix貌 no s鈥檋a tradu茂t en la consolidaci贸 d鈥檜n proletariat tal i com l鈥檈ntenem a Europa Occidental, doncs, aquest proc茅s no est脿 lligat, necess脿riament, a la industrialitzaci贸 ni a la terciaritzaci贸 formal: el 2014, el 66% de la poblaci贸 empleada al sector no-agr铆cola a l鈥櫭frica Subsahariana treballava a l鈥檈conomia informal on hi juga, per exemple, un paper desatacat la venta ambulant espont脿nia o la horticultura urbana (per l鈥檃uto-subsist猫ncia o la venta d鈥檈xcedents als mercats locals informals).

En aquest escenari, doncs, la cita que fa Jean Zi茅gler d鈥橦ist貌ria i Consci猫ncia de Classe del fil貌sof marxista hongar猫s Georg Lukacs t茅 massa sentit pel proletariat afric脿? No del tot.

鈥淟a vocaci贸n de una clase para el dominio significa que es posible, a partir de sus intereses de clase, a partir de su conciencia de clase, organizar al conjunto de la sociedad conforme a sus intereses.鈥

Per貌 aquesta constataci贸 no ens hauria de portar pas a aberracions ideol貌giques, com cert trotskisme optimista (The Militant) respecte governs autoritaris, militaristes i neoliberals com el de Guinea Equatorial pel sol fet de que, suposadament, estaria utilitzant els ingressos del gas i el petroli per generar les condicions prop铆cies per l鈥檈merg猫ncia de la burgesia i el proletariat com a classes (si un vol llegir aquest llibre demencial: El capitalismo y la transformaci贸n de 脕frica de Mary-Alice Waters i Martin Koppel de Pathfinder Press, 2009) per貌 si a entendre certes formes ideol貌giques paradoxals (o de transici贸) que adopta la lluita de classes en contextos neo-colonials: per exemple, el moviment de base estudiantil Qeerroo fi Qarree (en llengua oromo: nois i noies joves) barreja les reivindicacions de classe amb el nacionalisme 猫tnic i religi贸s que, en un context de forta discriminaci贸, es constitueix com un discurs de resist猫ncia.

De fet, tot i que pugui semblar paradoxal des del nostre punt de vista, el govern va contra-atacar recolzant la confraria suf铆 Al-ahbash que defensa una visi贸 moderada i plural de l鈥檌slam. Per altra banda, la classe mitjana urbana establerta a la capital Ad铆s Abeba va carregar contra el moviment qualificant-lo de xovinisme 猫tnic endarrerit. Com pot ser que unes idees i plantejaments que els anarquistes d鈥檃qu铆 qualificar铆em de progressistes estiguin encap莽alats pels sectors privilegiats de la societat et铆op i unes d鈥檃ltres que rebutjar铆em per feixistes siguin abanderades pels seus sectors marginats? Necess脿riament ha de ser perqu猫 la defensa que fa el govern i les classes mitjanes d鈥檜n nacionalisme et铆op inclusiu amaga l鈥檋egemonia Ahmara i Tigray i l鈥檌slam suf铆 d鈥橝l-ahbash no deixa de ser una forma de tradicionalisme musulm脿 que, al contrari de l鈥檌slam m茅s pol铆tic de les reivindicacions oromo, pregona la submissi贸 a aquells qui ostenten el poder a Eti貌pia.

3) Origen i desenvolupament de les protestes a Oromia: cooptaci贸 i clandestinitat

De fet, l鈥檕rigen de tot est脿 al Pla Director Integrat d鈥橝d铆s Abeba de 2005 que pret茅n expandir monstruosament el territori urb脿, unes vint vegades la seva grand脿ria, als voltants de la capital per acomodar-hi industries (quelcom que, pel que hem vist, segurament seria celebrat per l鈥檕ptimisme trotskista de The Militant si enlloc d鈥檈nsabonar el r猫gim equatoguine脿 de Teodoro Obiang ho fessin amb l鈥檈t铆op d鈥 Abiy Ahmed: els anarquistes catalans hem de recordar, en canvi, la nostra oposici贸 (conjuntament als republicans federals de Pi i Margall) a l鈥檃nnexi贸 dels pobles lim铆trofs a Barcelona l鈥檃ny 1897 i la nostra defensa (des de 1869) del Municipi Aut貌nom com a forma de Democr脿cia Directa.

Les mobilitzacions van comen莽ar, l鈥檃ny 2011, contra l鈥檃propiaci贸 de terres i els desallotjaments for莽osos i amb la utilitzaci贸 de l鈥檌slam com a catalitzador social. El 2015, van augmentar d鈥檌ntensitat les protestes amb una gran repressi贸 dels cossos de seguretat. El 2016, es va passar a una fase amb tints insurreccionals amb l鈥檈xtensi贸 dels bloquejos de carreteres, la crema de quasi una dotzena de f脿briques, plantacions comercials de flors i desenes de vehicles de propietat estrangera. Les protestes van adquirir ress貌 internacional a partir del gest de l鈥檃tleta Feyisa Lilesa, als Jocs Ol铆mpics de Rio de Janeiro, creuant els bra莽os contra la repressi贸 del Govern.

En relaci贸 a l鈥檃n脿lisi de classe dins el moviment, s鈥檋a de senyalar com una incipient burgesia nacionalista oromo (en la que destaca Jawar: un empresari medi脿tic local) ha estat cooptada pel Partit Democr脿tic Oromo (ODP) integrant de la coalici贸 governant de l鈥橢RPDF i, per tant, servil al nacionalisme Tigray del TPLF. El mateix Abiy Ahmed hi pertany el que evid猫ncia, des de la perspectiva 猫tnica, que tenir el govern no 茅s el mateix que tenir el poder. Com a conseq眉猫ncia, aquest proc茅s de cooptaci贸 ha disminu茂t les accions violentes a la regi贸 en un 24%. Al meu entendre, el Partit Democr脿tic Oromo (rebatejat, el 2019, com a Partit de la Prosperitat) es constitutiu d鈥檜n tipus de lumpen-nacionalisme dirigit per una lumpen-burgesia regional la qual els membres de Qeerroo fi Qarree, que han passat a la clandestinitat, acusen d鈥檋aver segrestat la revoluci贸.

4) Qeerroo fi Qarree NO es el SEPC: Reflexions des de Catalunya sobre el context et铆op

A una entrevista a Llu铆s Maria Xirinacs, de l鈥檃ny 2000 al Programa 鈥溍gora鈥 a TV3, quan l鈥檈ntrevistador Josep Puigbo li pregunta a l鈥檈x-senador quin sentit tenen avui les reivindicacions identit脿ries en un m贸n globalitzat, Xirinacs contesta que la diversitat exigeix la identitat i continua amb la burrada de que al m贸n s鈥檋an perdut moltes identitats culturals com s鈥檋an perdut esp猫cies animals i vegetals. Tot seguit afirma que la majoria de conflictes armats que es produeixen al m贸n s贸n per temes 猫tnics per, tot seguit, afirmar que s鈥檋an de resoldre per via pac铆fica per貌 criticant el pacifisme tontet. L鈥櫭frica Negra en semblaria un exemple clar, doncs, per en Xirinachs per貌 aqu铆 s鈥檋a de protestar fermament: la vertadera causa del descontentament oromo es la marginaci贸 end猫mica de la regi贸 i l鈥檈xpropiaci贸 de terres no el nacionalisme 猫tnic o la religi贸. No es pot confondre, doncs, les conseq眉猫ncies amb les causes.

Com tampoc es pot tenir la temptaci贸 de confondre el lumpen-nacionalisme oromo de l鈥橭DP, c貌mplice del saqueig i repressi贸 del Govern Central contra els camperols, amb el nacionalisme catal脿 de les classes mitjanes professionals i la nova burgesia emergent independentista. En una societat de capitalisme sub-desenvolupat com l鈥檈t铆op 茅s normal que les elits i l鈥檈scassa classe mitjana d鈥橝dis Abeba disfressin de nacionalisme c铆vic i integrador la seva dominaci贸 猫tnica i de classe ja que aix貌 茅s funcional al paper de subordinaci贸 que juga el seu lumpen-Estat davant les elits de la globalitzaci贸 capitalista i els seus discursos falsament modernitzadors, mentre que els pobles subjugats de la perif猫ria (formats, majorit脿riament, per treballadors i camperols pobres) reben l鈥檈stigma de reaccionaris per l鈥櫭簊 d鈥檜nes formes ideol貌giques que no es poden entendre sense comprendre un context social que ja ens explicava Jean Zi茅gler citant a Lukacs.

En canvi, en una de capitalisme desenvolupat, les elits i les classes mitjanes defensen els seus propis interessos molt m茅s obertament ja que el seu paper dins el sistema capitalista internacional est脿 molt m茅s clar: defensar la seva posici贸 de privilegi dins del sistema-m贸n. 脡s per aquest motiu que mentre Qeerroo fi Qarre passa a la clandestinitat, perseguit pel govern regional de l鈥橭DP, el SEPC 茅s, de fet, el bra莽 estudiantil d鈥檜n moviment que fa de crossa pol铆tica de Junts: un representa l鈥檈merg猫ncia d鈥檜na joventut oromo oposada al lumpen-nacionalisme de l鈥橭DP i l鈥檃ltra 茅s l鈥檃p猫ndix d鈥檈xtrema-esquerra d鈥檜n nacionalisme burg猫s amb m茅s recursos i capacitat de cooptaci贸.

El debat de fons que subjau aqu铆 no 茅s altre que si s鈥檋a produ茂t o no una Revoluci贸 Burgesa a Catalunya o Eti貌pia i, per tant, si aquesta classe pot jugar un paper revolucionari. Durant el tardo-franquisme el PCE de Santiago Carrillo defensava que no i, en conseq眉猫ncia, sostenia una alian莽a amb la mitjana i petita burgesia per superar un sistema sustentat, segons aquesta concepci贸, en una oligarquia reaccion脿ria, terratinent i semi-feudal incapa莽 de portar al pa铆s a un sistema de capitalisme avan莽at. Per altra banda, alguns dirigents del PCE i el PSUC que foren expulsats, el novembre de 1964, sostenien ja el desenvolupament capitalista de car脿cter monopolista, propiciat pel Pla d鈥橢stabilitzaci贸 franquista, amb l鈥檃parici贸 d鈥檜na nova burgesia neocapitalista protegida pel R猫gim. Defensaven, per tant, prioritzar i participar en la construcci贸 d鈥檕rganitzacions sindicals de masses.

La Revoluci贸 Burgesa est脿 feta, doncs, a Espanya sobrerament i enrere queda aquella vegada en que la Lliga de Francesc Camb贸 es va fer enrere en la protesta contra el R猫gim de la Restauraci贸 el 1917 al entrar-hi de ple la classe treballadora organitzada, majorit脿riament, a la CNT. Encara que 100 anys despr茅s surtin sorprenents articles a Lllibertat.cat com La independ猫ncia de Catalunya i la dreta catalana del cupaire de Gramenet Juanjo Gallardo on diu textualment:

Per acabar. Si parlem de pol铆tiques d’aliances, l’esquerra espanyola no hauria de menysprear que l’independentisme d鈥檈squerres vagi amb la dreta catalana en aquest proc茅s, clarament interclassista, que es viu a Catalunya. En altres ocasions i en altres les circumst脿ncies, l’esquerra no va dubtar a comprometre’s amb la dreta perqu猫 la situaci贸 hist貌rica ho exigia. Vam veure al PCE pactar en la Transici贸 amb els hereus del franquisme i no atrevir-se a for莽ar el moviment popular i obrer cap a la ruptura democr脿tica, tot, 茅s clar, en nom d’objectius superiors, que arrib茅s per fi la llibertat als espanyols, que no 茅s qualsevol cosa.

Tota la vida criticant la falsa Transici贸 i el pacte amb les elits franquistes i la burgesia per acabar encongint-se d鈥檈spatlles i exclamar vosaltres tamb茅 ho vau fer! Per貌 si les concepcions te貌riques que justificaven la tra茂ci贸 carrillista eren err貌nies, tamb茅 ho s贸n les d鈥檃quells que pretenen justificar una alian莽a actual amb la nova burgesia emergent independentista en base a no se sap ben b茅 qu猫, en una societat on fa d猫cades que una peculiar Revoluci贸 protegida pel R猫gim, que es tradu铆 en un despla莽ament dels falangistes per tecn貌crates neoliberals, est脿 m茅s que consolidada. Una situaci贸 diferent a la d鈥橢ti貌pia on l鈥檃utodeterminaci贸 no deixa d鈥檈xpressar una contestaci贸 de la poblaci贸 empobrida de les regions espoliades pel centralisme d鈥橝dis Abeba, servil al capitalisme internacional i no la reacci贸 conservadora de privilegis dels sectors intermitjos de la societat catalana.

Alma ap谩trida

Bibliografia

S脕NCHEZ RODR脥GUEZ, JES脷S El independentismo catal谩n en contexto: aproximaciones hist贸ricas y conceptuales Editorial Popular. Madrid, 2020. P脿gines 163, 164 i 165.

FARR脡 VENTURA, ALBERT (Coord.) Movimientos Sociales en lucha por los Derechos Humanos en Et铆opia Mundubat Kooperatiba Elkartea. Bilbao, 2020. P脿gines 7, 9, 15, 16 i 17.

ZI脡GLER, JEAN Sociolog铆a de la nueva 脕frica Ediciones Era, S.A. M茅xico, 1968. P脿gines 27, 28 i 29.

VANEK, JOANE, MARTHA CHEN, FRAN脟OISE CARR脡, JAMES HEINTZ and RALF HUSSMANNS Statistics on the Informal Economy: Definitions, Regional Estimates and challenges. WIEGO working Papers (Statistics) No2. Cambridge, MA. USA: WIEGO. April 2014.

MASJUAN, EDUARD La ecologia humana en el anarquismo ib茅rico: urbanismo 鈥渙rg谩nico鈥 o ecol贸gico, neomalthusianismo y naturismo social Icaria Editorial S.A. 鈥 Fundaci贸n de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, mayo de 2000. P脿gina 45.

SOL脡 TURA, JORDI Catalanisme i Revoluci贸 Burgesa El Viejo Topo, 2017. P脿gina 308 i 310.

GALLARDO, JUANJO La independ猫ncia de Catalunya i la dreta catalana Llibertat.cat 09/08/2017.




Autor font: Barcelona.indymedia.org