Juny 1, 2021
Per Direta
25 vistes


El passat 5 de maig, un centenar de veïnes de la localitat de Montesa i d’altres pobles de la comarca de la Costera es van concentrar davant de l’ajuntament del municipi per mostrar el seu rebuig al Projecte Solar Fotovoltaic (PSFV) Almansa 1 i a la línia de molt alta tensió aparellada per a la connexió i l’evacuació elèctrica. Hi tenia lloc una trobada entre dos tècnics de l’empresa impulsora, Premier Group —amb seu a Saragossa i especialitzada en la gestió de projectes energètics— i les alcaldesses de les quatre localitats afectades: la Font de la Figuera, Montesa, Moixent i Vallada. Els representants d’Akuo Energy —constructora creada en 2007 a París i amb més de setanta explotacions de renovables arreu del món, sobretot a l’illa de la Reunió— no hi estaven presents. En acabar la reunió, les representants dels consistoris van assegurar que els tècnics havien desestimat l’emplaçament per “l’oposició de la ciutadania”, després d’haver-los transmès la seua aversió al projecte i no cedir a cap alternativa. Si més no, els col·lectius ecologistes i plataformes ciutadanes de la Costera ho consideren com a una primera “victòria agredolça” en la lluita contra la segona onada de les renovables, perquè s’ha aconseguit frenar la construcció, però la paralització ha derivat en una desmobilització de part de la població.

Des de Montesa Territori Viu, col·lectiu en defensa del territori i per la sostenibilitat ambiental creat en 1998, asseguren haver encoratjat la mobilització a través d’un treball de pedagogia a la població, de mediatització del projecte i de fiscalització dels ajuntaments. Òscar Arnau, membre de l’organització, explica que la concentració va ser convocada la vesprada anterior per assegurar-se que la reunió hi tindria lloc i que els tècnics no cancel·larien la trobada. Assegura que les mobilitzacions, així com el recull d’al·legacions, han estat un acte d’empoderament col·lectiu i un episodi que ha servit per a fer veure la capacitat d’organització de la gent dels pobles. Segons recorda, la primera estratègia va ser “fer molt de soroll”. La segona consistia a explicar “casa per casa” que “la línia d’alta tensió és un problema real” i que “no volem cap alternativa, no volem que s’instal·len en el territori de cap de les maneres”.

Setmanes després de la reunió amb les alcaldesses, Arnau afirma que les empreses energètiques van retirar el projecte de construir tres parcs fotovoltaics a Montesa, però encara falta el seu compromís escrit

Ara per ara, setmanes després de la reunió amb les alcaldesses, Arnau afirma que les empreses energètiques van retirar el projecte de construir tres parcs fotovoltaics a Montesa, però encara falta el seu compromís escrit: “No hi ha cap registre d’entrada, no tenim l’acta de la reunió i el projecte segueix a la carpeta d’accés públic del Ministeri de Política Territorial”. A més, el passat dimecres, 26 de maig, des de la subdelegació del Govern espanyol a Albacete es confirmava l’aturada del projecte actual, però s’afirmava que l’empresa presentaria un de nou. Fins ara, Premier Group pretenia construir cinc parcs solars a Almansa i tres a Montesa, un municipi amb 1.155 habitants; així com tres subestacions elèctriques i tres línies de fins a 400 kilowatts de tensió —una d’elles a la Costera.

En trobar-se entre les comarques de València i Albacete, d’una banda, la tramitació i resolució de les línies de molt alta tensió depèn de la Direcció General de Política Energètica i Mines, del Ministeri per a la Transició Energètica espanyol. De fet, la connexió Montesa-Almansa està lligada a Red Eléctrica de España (REE), que nodreix les infraestructures ferroviàries d’alta velocitat. D’altra banda, els parcs projectats a Montesa són de competència autonòmica, perquè tenen una potència de 49,9 megawatts —si superaren aquesta xifra serien competència estatal. Des de Montesa Territori Viu i Acció Ecologista-Agró, demanen a la Generalitat Valenciana i a les conselleries pertinents que es posicionen en contra de la totalitat del projecte, que no donen cap autorització prèvia i que al·leguen amb informes tècnics desfavorables, principalment, l’Avaluació d’Impacte Ambiental (EIA) en un dels fragments del projecte, on té la competència exclusiva.


Més de 3.000 al·legacions recollides en un mes

En el marc d’aquest filat de procediments i infraestructures, les protestes del veïnat de la Costera s’articulen contra les tres plantes fotovoltaiques a Montesa, que ocupen una superfície total de 6.451,20 metres quadrats; contra la construcció d’una línia de molt alta tensió de 35 kilòmetres que travessarà la vall, i contra un model energètic que consideren insostenible i inviable pel futur de la comarca. Segons explica Arnau, la zona ja està saturada d’infraestructures i “tot això tindrà conseqüències directes en la demografia i en l’economia d’aquests pobles”. “Quan van vindre els tècnics, van veure que no eren benvinguts pel que representen i se’n van anar sense fer cap declaració”, afegeix. La vall, de dos kilòmetres d’amplada, ja està travessada per la línia de tren d’alta velocitat, per la línia de tren convencional, per l’autovia A35, pel transvasament Xúquer-Vinalopó, el gasoducte Montesa-Navarrés i una altra línia d’alta tensió, a banda de comptar amb el desplegament d’altres projectes d’energia renovable de les mateixes característiques, com el de La Encina 1 i 2 a La Font de la Figuera (la Costera).

Des de Montesa Territori Viu i Acció Ecologista-Agró exposen que han desenvolupat una tasca d’acompanyament i suport als ajuntaments, però també de fiscalització, “per assegurar-se que no els oferiren cap alternativa”. Ha existit una comunicació constant entre els quatre consistoris i els col·lectius que els ha permès mantenir el veïnat informat i oferir models d’al·legació a la població. En total, s’han tramitat més de 3.000 al·legacions, presentades per persones individuals i col·lectius. En aquestes, sol·liciten principalment que s’informe desfavorablement el projecte i els estudis d’impacte ambientals plantejats, es desestime la declaració d’utilitat pública, es rebutgen els megaprojectes fotovoltaics per concurrència en un mateix territori i que es fomente un model energètic de xicotetes explotacions i autoconsum energètic. Alguns dels arguments utilitzats en les al·legacions són el fet que el parc solar de Montesa no compta amb cap autorització i no respecta la normativa valenciana d’instal·lació de fotovoltaiques, així com la saturació d’infraestructures que ja suporta la zona, els efectes socioeconòmics pel que fa a l’agricultura i que l’Avaluació d’Impacte Ambiental “és molt pobre i amb anàlisis superficials”, entre altres aspectes.


L’agricultura en lluita

José Manuel Talens, agricultor a temps parcial afectat per la línia de molt alta tensió, membre d’Acció Ecologista-Agró i veí de Moixent, explica a la Directa que es troba en un parèntesi, a l’espera de tenir més informació: “En el meu terreny de 15.000 metres quadrats d’oliveres en plena producció d’oli, me n’agafen 5.000 per construir torres de 70 metres d’altura”. Per a ell, hi ha un problema de fons en el moment en què aquests projectes s’emparen sota el criteri “d’utilitat pública” per poder expropiar els terrenys, com va passar amb la via de ferrocarril o l’autovia. En aquest cas, “és un desficaci perquè no està ni estudiat ni planificat”. “No han tingut en compte el territori, el desnivell, ni el relleu a l’hora de presentar el projecte”, recrimina.

Des de Montesa Territori Viu, asseguren haver encoratjat la mobilització a través d’un treball de pedagogia a la població, de mediatització del projecte i de fiscalització dels ajuntaments

Talens conta que en aquesta comarca el tipus de cultiu ha estat tradicionalment molt divers, amb terrenys de secà —oliveres i vinyes— i terrenys de regadiu —cítrics i altres arbres fruiters. A més, l’agricultura és una de les fonts de subsistència principals i es caracteritza pels minifundis. Denuncia que el sector de l’agricultura es troba en un moment d’abandonament dels camps i que hi ha “una incompetència des de Conselleria i des dels ajuntaments per fer-li front”. Per motiu de rendibilitat i facilitat de cultiu, entre els anys huitanta i noranta, els terrenys fruiters de la zona, especialment d’albercoquers, es canvien a olivars. El manteniment de les sequies s’abandona i els xicotets agricultors comencen a treballar a temps parcial o per afició, més que per obtenir un benefici. “Les grans empreses tenen la via fàcil per poder llogar terrenys agrícoles i construir les plantes solars”, denuncia. I conclou: “Entre els llauradors de la zona, la gent no vol saber res del projecte. La mitjana d’edat dels llauradors és de seixanta o setanta anys… Ix més rendible llogar el terreny que cultivar-lo”.

A la zona també existeixen iniciatives que vetllen per la sobirania i la biodiversitat, i que veuen l’agricultura com a una eina per lluitar en defensa del territori. Un dels exemples n’és Terres dels Alforins

A la zona també existeixen iniciatives que vetllen per la sobirania i la biodiversitat, i que veuen l’agricultura com a una eina per lluitar en defensa del territori. Un dels exemples n’és Terres dels Alforins, una associació vitivinícola que compta amb una dotzena de cellers establerts en la zona i que mantenen un compromís per l’entorn. Pablo Calatayud, agricultor copropietari del Celler del Roure i membre de l’associació, explica que l’objectiu no és sols el de protegir el territori, sinó també el d’impulsar la regió eixint dels models de l’agricultura intensiva. Explica que aquest impuls es podria fer a través de la creació de mapes de cultius, d’analitzar l’agricultura dels pobles i de construir circuits artesanals, de proximitat i menys agressius. “No volem alternatives a l’agricultura, volem treballar d’això i dignament”, explica. Disposen de 4.000 hectàrees completament sostenibles i una denominació pròpia. Ara, es desenvolupa el projecte Blat i Farines de les Alcusses per recuperar el cultiu de llavors tradicionals de blat.

En relació amb les energies renovables, estan afectats per la línia de molt alta tensió esmentada i pels projectes fotovoltaics de La Encina 1 i 2. Han contractat advocats i s’han reunit durant les últimes setmanes amb diversos representants polítics, com Rafa Climent, conseller d’Economia; Mireia Mollà, consellera d’Agricultura i Desenvolupament Rural; i Roger Llanes, secretari autonòmic d’Agricultura de la Generalitat Valenciana. Calatayud confessa que es troben en una situació d’incertesa, i que, tot i l’aturada del projecte de Montesa, en principi; no es poden descuidar: “Hem de fer veure que si donem entrada a les plaques, renunciem a l’agricultura. No sols es tracta de cuidar el paisatge des d’una perspectiva bucòlica o romàntica. Estem parlant d’un paisatge cultivable des de fa 2.500 anys, amb els poblats ibers, i d’una manera de fer que ja hem demostrat que és viable”.


Una legislació que beneficia els grans empresaris 

Tots els col·lectius de la zona consultats coincideixen en el fet que es tracta d’un projecte de depredació del territori, “aprofitant el mercat de negoci que s’ha obert amb els objectius marcats per la Generalitat Valenciana”, tal com subratllen des de Montesa Territori Viu en un comunicat. El Decret Llei 14/2020 del 7 d’agost de 2020 i l’Agenda 2030 marcada per la Unió Europea, amb les respectives subvencions a projectes en renovables, pretenen arribar a la producció de fins a 6.000 megawatts en centrals fotovoltaiques i 4.000 megawatts en eòliques en l’any 2030. Al País Valencià, el decret permet, amb l’aprovació de la declaració d’utilitat pública, expropiar els terrenys agrícoles, encara que estiguen protegits pel Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de les localitats. És a dir, si al pla no s’hi especifica concretament que el terreny no és apte per construir plantes fotovoltaiques o torres eòliques, s’hi pot construir, fins i tot si és terreny protegit.

Les empreses impulsores ja tenen previst presentar un nou projecte, però ja hi ha tota una mobilització articulada a la Costera, que ha constituït un referent en la lluita contra aquests megaprojectes energètics a les poblacions rurals. Santiago Gasset, membre d’Acció Ecologista-Agró, assegura a la Directa que “caldrà continuar lluitant perquè tots els traçats tenen afecció”. Segons ell, a nivell legislatiu, les promotores “no pararan, perquè estan secundades per les administracions”. No obstant això, afirma que l’oposició de la gent i dels ajuntaments ha permès fer veure el rebuig i pressionar. “Hi ha oposició de la gent, però aquesta s’ha de manifestar. No ens hem de deixar atraure pel triomfalisme, perquè comporta la desmobilització”, alerta.




Autor font: Directa.cat