Novembre 26, 2021
Per Direta
186 vistes


Les finances ètiques reagrupen el conjunt d’entitats que van des de grups d’estalvi comunitari a cooperatives de serveis financers i entitats bancàries regulades per organismes normatives que regeixen el sistema financer estatal i internacional. Les finances ètiques van néixer per trencar la incoherència entre el nostre sistema de valors i l’ús que fan dels diners les entitats financeres. Representen un eix sobre el qual construir noves relacions econòmiques que permetin avançar en la transformació social.

Aquestes entitats fan compatible la rendibilitat econòmica i financera amb la consecució d’objectius socials i ambientals. La seva finalitat és contribuir a la transformació social a través de diferents principis: finançament de l’economia real, avaluació ètica i social, exclusió d’inversió en certs àmbits, inclusió financera, organització democràtica i transparència en les inversions.

Aquest any 2020 ha estat marcat per una crisi sanitària molt important que ha tingut impacte en tots els àmbits de la societat. També ha afectat les finances ètiques i solidàries, que han estat al costat dels projectes transformadors, intentant respondre a les seves necessitats financeres de l’àmbit bancari i assegurador. Com indiquen els números del Baròmetre de les finances ètiques 2020. publicat per l’Observatori de finances ètiques i solidàries de FETS, les finances ètiques han concedit més crèdit que mai per donar suport a les iniciatives transformadores en un moment de dificultat econòmica.

Les finances ètiques han concedit més crèdit que mai per donar suport a les iniciatives transformadores en un moment de dificultat econòmica

L’estalvi ètic ha superat els 2.450 milions d’euros, en l’àmbit de préstecs s’han atorgat més de 1.720 milions d’euros a projectes transformadors; hi ha prop de 190.000 persones usuàries de finances ètiques. També és interessant apuntar que la morositat (nivell de crèdits en risc) està situada a l’1,52%, molt per sota de la morositat de la banca més sistèmica (que se situava al 4,4%, és a dir més del doble). Tanmateix, aquests números, malgrat en constant creixement i optimistes, encara representen poc del conjunt del sistema financer.


La Compra pública socialment responsable

Dins d’aquest marc, l’associació FETS ha publicat la Guia per a la contractació pública de serveis financers ètics i solidaris. Presentat en les IV jornades de compra pública que van tenir lloc el dimecres 24 de novembre, l’objectiu de l’informe publicat és analitzar el rol de la contractació pública com a palanca per potenciar les finances ètiques i solidàries.

En efecte, les diferents administracions públiques gestionen un volum elevat de recursos, tant des del punt de vista dels ingressos i la recaptació, com des de la despesa pública i la contractació, la qual cosa implica un cert grau de responsabilitat. I, per l’alt volum gestionat, tot avenç en l’aplicació de la coherència de polítiques en aquest espai pot tenir repercussions considerables.

En aquest marc, la compra i la contractació públiques responsables són estratègiques de la gestió dels recursos públics. Aquest aspecte ha incrementat la notorietat els darrers anys, a causa de l’entrada en vigor de nous marcs legislatius europeus i estatals i un canvi de paradigma al voltant del consum i els seus impactes. La publicació el 2018 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) va tenir un gran impacte en l’increment de la compra responsable en les administracions públiques. El canvi més gran és la imposició d’una relació qualitat-preu en la compra pública, amb la possibilitat d’inclusió d’aspectes socials sense límit – en comptes d’un funcionament fins ara on l’oferta amb més baix preu sempre guanyava la licitació pública.

Malgrat una voluntat política d’algunes administracions d’incorporar en els seus plecs diferents clàusules socials, només una petita part té la capacitat tècnica i operativa per realitzar-ho

La utilització d’aquesta eina en l’àmbit financer ètic és bastant nova – aquí parlem de passar, per exemple, per bancs ètics cooperatius per un crèdit, dipòsits bancaris, plans de pensió, etc. La incorporació d’aspectes socials sense passar per bancs ètics també té els seus límits, ja que molts ajuntaments no tenen la capacitat tècnica i operativa per efectuar-ne la verificació i compliment dels criteris a mesura que s’executa el contracte. Així doncs, malgrat una voluntat política d’algunes administracions d’incorporar en els seus plecs diferents clàusules socials, només una petita part té la capacitat tècnica i operativa per realitzar-ho.


La Guia de contractació pública de serveis financers ètics

L’informe publicat per FETS té l’objectiu d’omplir aquesta bretxa. L’objectiu és facilitar la contractació d’entitats de finances ètiques als responsables de formular la contractació pública de les administracions públiques per a serveis bancaris i financers. Alhora, també la finalitat és la implementació de criteris ètics, socials i mediambientals als plecs per afavorir una contractació més responsable de serveis financers allà on les entitats de les finances ètiques no arribin.

Amb una primera anàlisi del marc jurídic i legal vigent, la guia mostra el conjunt de casos de contractació pública de serveis financers en el marc català i estatal, amb una visió dels seus límits, obstacles i bones pràctiques. La tercera part de la guia es focalitza en un conjunt de propostes per integrar aspectes socials als plecs i així potenciar una contractació més responsable de serveis financers.

Les propostes de criteris socials són diverses i estan basades en els aspectes amb capacitat més transformadora: des d’un criteri de transparència i responsabilitat social per exigir la publicació de les diferents seus a paradisos fiscals dels bancs contractats fins a una proposta de criteri de desinversió en banca armada, passant per clàusules socials varies per afavorir la contractació d’entitats que adoptin un model de governança participatiu, entre d’altres.




Autor font: Directa.cat