Juliol 2, 2021
Per Direta
336 vistes


El passat mes de maig, se celebrava a Madrid la Fira Internacional del Turisme (FITUR), on es va organitzar un acte dedicat a les activitats tur铆stiques desenvolupades arreu del Pa铆s Valenci脿. En aquest, l鈥檃lcaldessa de Gandia, Diana Morant (PSPV), anunciava la construcci贸 d鈥檜n c脿mping de luxe 鈥搕amb茅 anomenat gl脿mping, un concepte que fa refer猫ncia a l鈥檈xperi猫ncia de combinar l鈥檃campada a l鈥檃ire lliure i les condicions dels millors hotels鈥 a la zona de l鈥橝lqueria del Duc, ubicada al costat de la marjal de Gandia. Aquesta declaraci贸 ha generat, tant entre els grups pol铆tics municipals com el ve茂nat, un debat sobre quin 茅s el model tur铆stic per a la comarca de la Safor, aix铆 com les necessitats de fer un turisme sostenible i respectu贸s amb el medi ambient.

Els motius pels quals es justifiquen aquest tipus d鈥檌nstal路lacions tur铆stiques s贸n de sobra coneguts pel ve茂nat de la comarca. L鈥檋ipot猫tic benefici econ貌mic i la producci贸 de nous llocs de treball s贸n els arguments cl脿ssics per a defensar el turisme, independentment del proc茅s de turistificaci贸 i destrucci贸 del territori que se鈥檔 puga derivar. En aquest cas, per貌, els arguments van m茅s enll脿 i apunten tamb茅 a la 鈥渟ostenibilitat dels llocs situats a prop d鈥檈spais verds鈥.

La Plataforma pels Pobles de la Safor s鈥檕posa al c脿mping de luxe, el qual, segons consideren, no suposar脿 cap canvi en el model tur铆stic

Gandia i la seua comarca ja han estat zones explotades de manera massiva des de finals del segle XX, i han sofert i sofreixen els efectes d鈥檜n turisme molt poc sostenible. Per aix貌, des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, s鈥檕posen al c脿mping de luxe, el qual, segons consideren, no suposar脿 cap canvi en el model tur铆stic. 鈥淓s tracta d鈥檜n model heretat que cal canviar. Les pol铆tiques haurien d鈥檃nar en la l铆nia de mantenir o disminuir la c脿rrega que Gandia ja t茅, per貌 no d鈥檃ugmentar-la鈥, defensa Xavier R贸denas, membre de la plataforma i exregidor independent de l鈥橝juntament de Gandia, governat en l鈥檃ctualitat pel PSPV i Comprom铆s m茅s Gandia Unida.

L鈥檃firmaci贸 de l鈥檃lcaldessa de portar a terme aquest projecte tur铆stic a la vora de la marjal de Gandia i el rac贸 del Duc ha estat, si m茅s no, 鈥渦n error鈥 per dues q眉estions, segons consideren des de la Plataforma pels Pobles de la Safor. En primer lloc, per donar el projecte per fet, quan es troba en una fase molt embrion脿ria; i en segon, per l鈥檕posici贸 que ja s鈥檋i havia generat, tant per part de les companyes de govern del PSPV com de les entitats locals. 鈥淟鈥橝juntament ha adm茅s a tr脿mit el projecte, per貌 aquest encara ha d鈥檈sperar els informes de la Generalitat, aix铆 com els de diversos departaments del consistori鈥, explica R贸denas.

Cam铆 Vell del Grau i ciclovia per arribar a l鈥橝lqueria del Duc |Math铆as Rodr铆guez

Una altra de les q眉estions que preocupa les activistes ecologistes 茅s el proc茅s de sol路licitud de la Declaraci贸 d鈥橧nter茅s Comunitari (DIC), redactada per l鈥檈mpresa que s鈥檈ncarregar脿 de la gesti贸 del gl脿mping, Sunny Resorts SL. Per a poder aconseguir una declaraci贸 favorable, s鈥檋an de presentar diversos documents, els quals han de justificar la necessitat d鈥檌mplantar certes activitats industrials, tur铆stiques o agroaliment脿ries en s貌l rural o no urbanitzable. Tanmateix, R贸denas recorda que aquesta figura 鈥渉a estat malversada, principalment, durant els anys foscos del PP i l鈥檈speculaci贸 urban铆stica, per a obtenir via verda a la construcci贸 d鈥檌nstal路lacions tur铆stiques, com els camps de golf鈥.


Impactes en la marjal i els barris 

El c脿mping de luxe, amb capacitat per a 3.081 persones, ocupar脿 una superf铆cie d鈥檜ns 188.000 metres quadrats. Segons la mem貌ria on es concreten les caracter铆stiques del projecte, a banda de les parcel路les d鈥檃campada i de les zones d鈥檃parcament corresponents, el gl脿mping comptaria amb instal路lacions esportives i un recinte per a actes i concerts. En definitiva, seran unes instal路lacions de grans dimensions, la qual cosa ha fet saltar les alarmes entre el ve茂nat, preocupat pels efectes que tindr脿 la pres猫ncia massiva de turistes en una zona amb un alt valor mediambiental.

Pau Lucio, ornit貌leg, ve铆 del barri del Mol铆 de Gandia i coordinador del F貌rum 21 de Gandia 鈥搖n consell local de participaci贸 sobre el territori creat en el marc de l鈥檃genda 21, un pla d鈥檃cci贸 municipal amb l鈥檕bjectiu d鈥檃conseguir un desenvolupament sostenible鈥 exposa alguns dels riscs mediambientals que suposaria la construcci贸 d鈥檜n complex a la vora de la marjal, i en la mateixa l铆nia que R贸denas, titlla de 鈥渇al路l脿cia鈥 considerar aquest projecte 鈥渃om a sostenible o motor de l鈥檈conomia鈥.

L鈥檕rnit貌leg afirma que s铆 que afecta el per铆metre d鈥檈smorte茂ment de zones humides de la mateixa marjal, on es troben i viuen molts 茅ssers vius, principalment, aus

L鈥橝lqueria del Duc se situa a prop dels ullals de la marjal. Tot i que en la mem貌ria del projecte es declara que no s鈥檋i troba en s貌l protegit, l鈥檕rnit貌leg afirma que s铆 que afecta el per铆metre d鈥檈smorte茂ment de zones humides de la mateixa marjal, on es troben i viuen molts 茅ssers vius, principalment, aus, a les quals els afectaria la pres猫ncia massiva de turistes. Una altra q眉esti贸 assenyalada per l鈥檈specialista 茅s l鈥檌ncrement de l鈥櫭簊 de l鈥檃igua, aix铆 com de les problem脿tiques ja existents per a la seua depuraci贸. Lucio remarca que la depuradora municipal ja genera 鈥渕olts problemes鈥 a la localitat de Gandia. Per tant, 鈥渓鈥櫭簂tim que es necessita 茅s incrementar aquesta c脿rrega鈥, remarca. A m茅s a m茅s, una bona part dels terrenys afectats s贸n d鈥櫭簊 agr铆cola, destinats sobretot al cultiu de taronja.

Durant l鈥檃ny, la poblaci贸 de Gandia se situa en unes 73.800 habitants, una xifra que pot ascendir fins a les 320.000 en estiu, a causa de l鈥檃rribada de turistes. Una de les zones m茅s afectades per aquesta turistificaci贸 茅s, precisament, el barri del Mol铆 del grau de Gandia, el qual, segons Lucio, encara es veuria m茅s perjudicat amb la instal路laci贸 del c脿mping. La mem貌ria del projecte no especifica cap ampliaci贸 o creaci贸 d鈥檃ccessos al gl脿mping, la qual cosa ha incomodat el seu ve茂nat, ja que a la zona nom茅s hi ha camins estrets que connecten algunes cases i camps i solen estar poc transitats. Aix铆 doncs, la q眉esti贸 del tr脿nsit que s鈥檋i generar脿 i les afeccions a les persones que hi resideixen 茅s un altre dels punts de debat.

La majoria dels terrenys afectats per aquest projecte s贸n horts de cultiu i tarongers que rodegen l鈥檈spai protegit dels Ullals i la Marjal. Al fons, el castell del Bair茅n

Pel que fa als impactes econ貌mics, el ve茂nat alerta que ja conviu amb altres c脿mpings, de car脿cter familiar, que 鈥渆s veurien afectats amb la posada en marxa d鈥檜na compet猫ncia com aquesta鈥. En aquest sentit, R贸denas tamb茅 insisteix en el fet que no s鈥檋aurien de generar m茅s llocs de treball inestables i precaris al llarg de la temporada d鈥檈stiu, sin贸 assegurar que els que ja existeixen a la zona de la platja i altres espais tur铆stics es converteixen en treballs segurs, estables i dignament remunerats.


El negoci de Sunny Resorts

Sunny Resorts SL 茅s una societat amb seu a Madrid dirigida per Pelayo Cortina Koplowitz, fill d鈥橝lberto Cortina, copropietari de l鈥檈mpresa Alcor Holding, propiet脿ria alhora del 12,5 % d鈥橝CS, la major constructora de l鈥橢stat espanyol. La seua mare 茅s l鈥檃rist貌crata i empres脿ria Alicia Koplowitz, marquesa de Bellavista i reconeguda per la revista Forbes com a la quarta persona m茅s rica de l鈥橢stat espanyol en l鈥檃ny 2009. Aquesta empresa es dedica a la construcci贸 de c脿mpings de luxe a Portugal i a l鈥橢stat espanyol, sota l鈥檈sl貌gan de la sostenibilitat i la defensa del turisme alternatiu. Tanmateix, les fonts entrevistades posen en dubte els valors que pregonen i denuncien el seu enriquiment a costa del territori i de la seua gent, tot destinant els seus projectes a persones amb una capacitat adquisitiva elevada.

No es tracta de la primera amena莽a tur铆stica a Gandia i, segurament, tampoc ser脿 l鈥櫭簂tima. Just fa uns pocs mesos, diversos grups ecologistes i ve茂nals es mobilitzaven per a oposar-se a la construcci贸 d鈥檜na torre d鈥檃partaments tur铆stics de luxe al complex hoteler de l鈥檃nomenada col貌nia Ducal, i fa alguns anys, tamb茅 es va aconseguir aturar la urbanitzaci贸 de la platja verge l鈥橝huir. Amb aquestes vict貌ries, Xavier R贸denas assenyala que en certa manera ha estat 鈥減ositiu鈥 l鈥檃nunci prematur de l鈥檃lcaldessa, ja que 鈥渟鈥檋a generat un avan莽at debat sobre si cal aquest ressort o no鈥. Per aix貌, tenen l鈥檈speran莽a que aquest anunci que es proclamava amb orgull en una fira sobre turisme espanyol quede en l鈥檕blit amb una nova vict貌ria dels moviments ecologistes i ve茂nals de la Safor, que aposten per un model econ貌mic diferent i per la conservaci贸 del seu territori.




Autor font: Directa.cat