Juny 25, 2021
Per Direta
341 vistes


El passat 23 de març, l’Ajuntament de la Vila Joiosa, format pel PSPV, Compromís i Gent per la Vila —una escissió local del PP—, anunciava la construcció d’un aparcament en una de les poques zones litorals del poble de la Marina Baixa que queden sense urbanitzar, despertant els recels d’una part important de la població, que mostrava el seu rebuig davant la proposta d’abocar formigó en una part de l’única platja natural que queda al municipi, la platja del Xarco.

Arcadi España, conseller de Política Territorial, en declaracions fetes al diari digital Alicante Plaza, va manifestar que amb aquest projecte es pretén “oferir entorns més còmodes i versàtils per al veïnat de la Vila Joiosa i per a qui visita les seues platges, per posar a la seua disposició indrets més amables i respectuosos amb el medi ambient”. Tanmateix, l’anunci va generar una sensació de desconfiança entre veïnes i col·lectius locals del poble, que temen que aquest projecte derive en la fi del caràcter natural i no massificat de la platja.

L’anunci va generar una sensació de desconfiança entre veïnes i col·lectius locals del poble, que temen que aquest projecte derive en la fi del caràcter natural i no massificat de la platja

La proposta va tirar endavant amb els vots a favor del govern municipal i els vots en contra de l’oposició que, paradoxalment, considerava el projecte una agressió al medi ambient. Concretament, el regidor Jaume Lloret (PP) reclamava que el “patracol” no era mediambientalment viable, però, en canvi, els dos plans parcials de terrenys urbanitzables, on s’inclou la platja del Xarco i hi ha projectats hotels i apartaments turístics, sí que ho eren.

Pel que fa a Compromís, en declaracions a la Directa, el regidor Josep Castiñeira Cots afirma que “el nostre posicionament inicial era el de l’abstenció”. “Finalment —continua— vam votar a favor a petició dels nostres socis pel perill de perdre la subvenció i altres projectes, tot i que no ho consideràvem prioritari. Tampoc considerem que siga lesiu per al medi ambient. Estem parlant d’una plataforma i unes baranes de fusta”.

En concret, el projecte, finançat per la Conselleria de Política Territorial amb més de 300.000 euros, contempla la creació de l’aparcament amb una capa de formigó de 15 centímetres, així com asfaltar els camins i millora dels vials que connecten amb la carretera, que d’acord amb la memòria del projecte, tenen per objectiu millorar l’accessibilitat a la cala.

Alguns col·lectius locals, com l’Ateneu Popular Les Casetes, el Col·lectiu Feminista UltraVioletes i l’Assemblea Municipalista van celebrar una ruta per la zona com a mostra de rebuig als dos plans parcials i a l’aparcament |Magaly Zafra Lorente

El regidor d’Urbanisme, Pedro Alemany (Gent per la Vila), que durant el ple en què s’aprovà el projecte agraïa “de cor” a José Carlos Gil, regidor de Compromís, el seu “tarannà”, afirmava que el Xarco és “una zona degradada”, amb l’objectiu de justificar l’aparcament.

Per la seua part, Marcel·lí Garcia, membre de l’Assemblea Municipalista de la Vila Joiosa (AMLV), una coalició municipalista creada recentment, desconeix “si l’ajuntament considera el fet que no estiga formigonat com a ‘degradat’”. A parer seu, “és increïble que els responsables del seu manteniment declaren tan tranquils que està degradat. Els abocaments que hi ha, l’aparcament il·legal de caravanes i l’abandonament de la torre guaita hauria d’implicar una inversió de l’ajuntament per solucionar aquests problemes, però no per formigonar l’espai”, denuncia.


Anul·lar el projecte i desclassificar el Xarco

El passat 12 de juny, alguns col·lectius locals, com l’Ateneu Popular Les Casetes, el Col·lectiu Feminista UltraVioletes i l’Assemblea Municipalista van celebrar una ruta per la zona com a mostra de rebuig als dos plans parcials i a l’aparcament. Consideren que aquest projecte, junt amb el fet que la urbanització del litoral està arribant ja al Xarco, apunta a l’inici del desenvolupament dels dos plans parcials que encara resten per executar i suposarien la construcció de centenars de segones residències, edificis d’apartaments turístics de quatre plantes i un hotel. “Molta gent s’ha indignat amb l’aparcament, però el que en algun moment acabarà passant és la construcció d’apartaments turístics i hotels que acabaran per sempre amb la zona i el seu valor ecològic”, diu Garcia, qui també és membre de l’ateneu.

“Ho hem vist en diferents ocasions, primer s’aprova algun projecte menor, que promocionen com a una millora del medi ambient, per preparar el terreny de cara a la urbanització de la zona”, adverteix Garcia. Per això, tant aquesta formació com la resta de col·lectius del poble exigeixen protegir la zona amb l’anul·lació del projecte i la desclassificació del sòl dels dos plans parcials, emparats en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1999.


Un PGOU de la bombolla que s’executa ara

La platja del Xarco es compon de dues cales coronades per una torre guaita del segle XVI —en estat de semiruïna— que separa els termes municipals del Campello i la Vila Joiosa. Després de la urbanització de la platja del Torres, amb centenars de segones residències, comercialitzades principalment en el mercat internacional; la construcció de la platja dels Estudiants i l’explosió urbanística en la Malladeta, el Xarco és l’únic espai de la costa del municipi que resta sense urbanitzar. A tots aquests projectes cal afegir el camp de golf, en tràmit d’aconseguir la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) amb els vots favorables de tota la corporació actual.

La Vila Joiosa és coneguda entre la seua població per ser un poble que s’havia mantingut al marge de les pitjors conseqüències de la bombolla immobiliària i la dominació turística de la comarca. Ha conservat en gran manera el seu caràcter de poble amb lligams comunitaris i una identitat pròpia arrelada a la seua història.

La Vila Joiosa és coneguda entre la seua població per ser un poble que s’havia mantingut al marge de les pitjors conseqüències de la bombolla immobiliària i la dominació turística de la comarca

Paradoxalment, una gran part de les urbanitzacions de luxe, hotels i segones residències turístiques construïdes al litoral viler no daten de fa més de 10 anys, sinó del període posterior a l’esclat de la bombolla, durant el qual ha governat el PSPV i Gent Per la Vila, un partit personalista que ostenta en aquest moment la regidoria d’Urbanisme, primer junt amb Esquerra Unida i després amb Compromís. La corporació actual és qui executa ara el model de ciutat del PGOU del 1999, que compta amb moltes modificacions, sempre en la línia d’augmentar l’edificabilitat o d’augmentar la presència de pisos turístics.


L’Ajuntament contra el Pativel

El Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel) era la norma estrella que el PSPV i Compromís van aprovar en resposta a la destrucció del litoral protagonitzada pel PP durant els seus anys de govern. La llei buscava la protecció de 7.500 hectàrees i d’un catàleg de platges enfront de la construcció en tot el País Valencià, així com la desclassificació de plans parcials sense desenvolupar en els primers 500 metres del litoral, entre ells els del Xarco.

La platja del Xarco es compon de dues cales coronades per una torre guaita del segle XVI que separa els termes municipals del Campello i la Vila Joiosa |Magaly Zafra Lorente

Concretament, el Pativel afirma que el model proposat en el planejament municipal és incompatible amb els seus objectius. El Xarco, segons la mateixa normativa, cal protegir-lo perquè es tractaria “d’un corredor ecològic, així com d’un espai d’interès ambiental i paisatgístic”. Però, sobretot, el Pativel destaca que, actualment, el Xarco és l’únic espai que impedeix la conurbació del municipi amb Campello.

Precisament, en l’anterior legislatura, l’ajuntament de la Vila va presentar un contenciós administratiu contra la Conselleria d’Arcadi España motivat per la seua negativa de protegir el Xarco. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va anul·lar el Pativel a causa de les diferents al·legacions d’empreses immobiliàries i del mateix ajuntament de la Vila Joiosa. L’únic partit que hi va votar en contra va ser Compromís. Tot i això, la Generalitat va recórrer la decisió, raó per la qual encara és vigent.


Protegir el Xarco és “possible”

El regidor Castiñeira afirma que des del seu partit sempre “s’han mostrat en contra dels dos plans parcials; el problema era que ens vam quedar a soles”. Durant el debat en el ple en què l’ajuntament va aprovar les al·legacions contra el Pativel, els partidaris de recórrer manifestaren que les compensacions que s’haurien de pagar als propietaris dels terrenys feien inviable la seua desclassificació.

No obstant això, l’AMLV considera manifestament fals aquest extrem. “La desclassificació és necessària per a protegir el poc que ens queda i és perfectament possible, ja que, precisament, ens trobem en un pla parcial que encara no està desenvolupat i, per tant, sobre el qual no hi ha inversions que caldria compensar. Les manifestacions sobre compensacions multimilionàries es fan sense informe ni res que les sustenten; són afirmacions que es fan sense cap estudi al respecte”, reblen.

En aquest sentit, l’AMLV considera que es podria donar una situació “sense compensacions” o una altra “amb compensacions relatives i modestes”, i que en tot cas, “la protecció d’aquest territori seria una inversió necessària i urgent per a aturar la conurbació del litoral, pràcticament des d’Alacant fins a Altea, i protegit el poc que ens queda, així com l’únic espai que connecta la zona del Cantal i el barranc de l’Aigüeta, amb un alt valor ecològic, i el litoral”.




Autor font: Directa.cat