Desembre 9, 2021
Per Direta
275 vistes


L鈥檃ny 2010, davant l鈥檃ugment de la viol猫ncia contra les dones que participen activament en la defensa dels drets humans a l鈥橝m猫rica Central i M猫xic, organitzacions socials i col路lectius van crear la Iniciativa Mesoamericana de Dones Defensores dels Drets Humans (IM-Defensores). Ana Mar铆a Hern谩ndez, integrant de l鈥檈quip directiu de Consorcio Oaxaca, recorda que, 鈥渟i b茅 en aquell moment hi havia programes de protecci贸 a defensores, no es preveien situacions de viol猫ncia que patien les dones i que no s鈥檈staven reconeixent com a violacions dels drets humans鈥.

Davant l鈥檈vid猫ncia que a la viol猫ncia sociopol铆tica que pateixen les defensores calia sumar-hi la viol猫ncia patriarcal, es va decidir desenvolupar un model de protecci贸 integral amb perspectiva de g猫nere que tingu茅s en compte les necessitats espec铆fiques de les dones, les dot茅s de serveis i recursos per a la protecci贸, i fos capa莽 d鈥檈nfortir el seu proc茅s d鈥檃poderament.

Entre les estrat猫gies de la protecci贸 integral feminista que s鈥檋an anat desenvolupant els darrers anys, cal destacar la creaci贸 d鈥檜n registre regional d鈥檃gressions, l鈥檃companyament de casos, l鈥檈nfortiment de capacitats a partir de tallers i formacions, la den煤ncia i la incid猫ncia tant nacional com internacional, els fons econ貌mics espec铆fics per a respostes r脿pides en termes de seguretat o la creaci贸 de cases d鈥檃collida i sanaci贸.


Viol猫ncia patriarcal

Per Ana Mar铆a Hern谩ndez, 鈥渉i ha viol猫ncies esteses que es desplacen i perviuen als territoris de l鈥檃nomenada vida privada. Sovint, es reprodueixen pr脿ctiques masclistes i discriminat貌ries cap a les companyes defensores. Moltes viuen situacions de viol猫ncia, fins i tot extrema, en l鈥櫭爉bit de la fam铆lia i la parella鈥.

脡s el cas de l鈥檃ctivista feminista guatemalenca Lorena Cabnal, que va ser desterrada de la seva comunitat per denunciar la viol猫ncia sexual: 鈥淰aig ser v铆ctima de viol猫ncia sexual fins als tretze anys per part del meu pare, un l铆der ind铆gena i religi贸s molt violent i alcoh貌lic. Em van declarar problem脿tica, instigadora i un mal exemple per a la resta de dones, per la qual cosa em van imposar un desterrament comunitari鈥.

L鈥檃ny 1992, Lorena Cabnal va decidir tornar a les comunitats xinkes per formar una associaci贸 de dones amb l鈥檕bjectiu de recuperar la identitat ancestral i lluitar contra la viol猫ncia sexual

Moltes defensores, explica Hern谩ndez, pateixen atacs i intents de descr猫dit pel fet de ser dona: 鈥淓ns diuen que descuidem les nostres obligacions i que no atenem a les fam铆lies. 脡s molt important anar transformant els conceptes, la realitat i la pr脿ctica del nostre propi activisme. Molts companys treballen durament per la causa, per貌, alhora, no paguen pensions per als fills, peguen les seves companyes, no es fan c脿rrec de la crian莽a鈥 脡s a dir, tenim al davant una feina molt rellevant. En cap moment pretenem satanitzar els homes ni donar-los per perduts. Ells tamb茅 han patit una educaci贸 que 茅s fruit de la mateixa l貌gica. Hem d鈥檃nar de la m脿 per transformar aquests comportaments i deixar enrere la cultura patriarcal que ens ofega鈥.


Les xarxes salven

L鈥檃ny 1992, Lorena Cabnal va decidir tornar a les comunitats xinkes per formar una associaci贸 de dones amb l鈥檕bjectiu de recuperar la identitat ancestral i lluitar contra la viol猫ncia sexual. Va ser aleshores quan 鈥渧am comen莽ar a parlar del cos com un territori que cal defensar de la mateixa manera que defensem les nostres terres ancestrals鈥. Tretze anys despr茅s, amb la intenci贸 de recuperar i guarir emocionalment i espiritualment les dones ind铆genes que defensen els seus drets, l鈥檃ctivista guatemalenca va participar en la fundaci贸 de la Xarxa de Sanadores Ancestrals del Feminisme Comunitari: 鈥淟a idea de la nostra organitzaci贸 茅s acuerparse, 茅s a dir, donar-nos suport f铆sic i espiritual amb la intenci贸 de lluitar juntes contra les malalties, la tristesa, l鈥檈stigmatitzaci贸, els riscos d鈥檈xpulsi贸, els atemptats i la judicialitzaci贸 que provoquen les nostres accions en defensa del cos i de la terra鈥.

鈥淧er fosc que sigui l鈥檈scenari quan actues en xarxa, el desenlla莽 sempre 茅s positiu perqu猫 trenca amb un dels principals objectius de la viol猫ncia institucional, corporativa i del crim organitzat: dividir-nos i fer-nos sentir soles i a茂llades鈥, conclou Ana Mar铆a Hern谩ndez.




Autor font: Directa.cat