Octubre 12, 2021
Per Nord-Estl Libertari
180 vistes


La comissaria de Camprodon s?empesca una excusa surrealista per justificar una discriminació lingüística

La comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola de Camprodon s’empesca una excusa increïble per justificar una discriminació lingüística 

Segons el cap de la unitat d’estrangeria i documentació de la comissaria de Camprodon, demanar que t’entenguin quan parles en català no és suficient, ho has de sol·licitar explícitament 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d’Osona) 11/10/2021.- Llegim a Llibertat.Cat que Plataforma per la Llengua ha assessorat un veí de Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès, comtat d’Osona), Joan Tarrida, per la discriminació lingüística que va patir el passat mes de setembre a la comissaria del Cos Nacional de Policia espanyola del seu municipi, on no se li va garantir l’atenció en català (un dret garantit per llei) i es va veure forçat a parlar castellà per renovar el DNI. Després de fer la denúncia, l’afectat ha rebut una resposta esperpèntica del cap de la unitat d’estrangeria i documentació de la comissaria de Camprodon, que li ha fet saber per carta que demanar ser entès en català no és suficient i que s’ha de sol·licitar explícitament. 

L’entitat, que ha acompanyat jurídicament Tarrida en tot el procés de denúncia i gestió del cas, considera que la resposta donada pels cossos de seguretat de la policia nacional és satírica i indignant i no respecta els drets lingüístics de les persones catalanoparlants. 

Al setembre de 2020, el veí de Camprodon es va presentar a la comissaria del municipi per gestionar la renovació del seu document d’identitat. D’acord amb les mesures sanitàries, a l’entrada principal del recinte hi havia un agent que comprovava els noms i el motiu pel qual  volien entrar. Tarrida es va dirigir a l’agent i li va dir, en català, que tenia una cita per renovar el DNI. El policia espanyol li va respondre “no le entiendo si no me habla en castellano“. Tarrida li va contestar que “parlar català és un dret“, però el policia va repetir-li una altra vegada que no l’entenia. Veient la possibilitat de perdre l’oportunitat de fer el tràmit, Joan Tarrida es va veure forçat a canviar de llengua per accedir a renovar-se el DNI

Tarrida es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua, que el va assessorar sobre els seus drets lingüístics i se’l va fer coneixedor de l’obligació que tenen els agents de la Policia Nacional espanyola d’oferir una atenció en llengua catalana quan presten serveis a Catalunya. També se’l va animar a presentar una denúncia i, mesos més tard, Tarrida va rebre la resposta del cap de la unitat d’estrangeria i documentació. 

El cap de la unitat hi va argumentar que la legislació sobre funció pública estableix que els treballadors han de garantir que els ciutadans siguin atesos en l’idioma oficial si així ho “sol·liciten” i, per tant, l’agent no havia incomplert tècnicament la llei perquè Tarrida no havia “sol·licitat” expressament ser atès en català. En un final aparentment sarcàstic, el policia lamenta el desconeixement de la legalitat de l’afectat i li suggereix que la pròxima vegada tingui en compte la “necessitat de demanar atenció en el seu propi idioma“. 

Tal com estableix l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic a l’article 54.11, els treballadors públics “han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori“. No obstant això, en cap cas l’article estableix que s’hagi de presentar una sol·licitud i, per tant, s’entén que el sol fet de parlar una llengua i demanar de poder-la parlar ja és sol·licitar-ho. 

Per saber com cal actuar en aquestes situacions, la Plataforma per la Llengua té disponible l’estudi Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols, en què recopila casos de discriminacions fins al 2019 i fa recomanacions d’actuació a la ciutadania que es troben en situacions d’aquesta mena. 

 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com