Maig 26, 2021
Per Direta
245 vistes


CGT Ensenyament ha fet una crida a la vaga a tot el personal del Departament d’Educació pel pròxim dijous 27 de maig. El sindicat denuncia la situació de desenes de milers de treballadores en situació de frau de llei per abús de temporalitat, ja que sobrepassen els tres anys dels contractes d’interinatge que regula la llei sense possibilitat d’estabilització. La situació d’interinatge afecta un 33,7% del cos docent de Catalunya (entre parvulari, primària, instituts, escoles oficials d’idiomes i escoles per a persones adultes), més un 11,9% si es compta el professorat substitut: aproximadament 38.000 treballadores. Altres sectors dins d’ensenyament en la mateixa situació són les tècniques especialitzades d’educació infantil (TEEI), les tècniques d’integració social (TIS), les educadores d’educació especial o les auxiliars administratives. La CGT, en el seu comunicat, recorda que, a més, “l’àmbit de l’educació es troba majoritàriament en mans de dones”, prop del 74,5, fet que “evidencia que el maltractament institucional […] té rostre de dona”. Alhora, la situació afecta treballadores de tots els cossos públics de l’Estat, més enllà d’ensenyament.

El sindicat també fa una crida a la solidaritat per part de les treballadores amb places de funcionàries cap al personal més precaritzat (que inclou les treballadores municipals de les escoles bressol i el personal laboral no fix de serveis externalitzats, com les monitores de lleure, les vetlladores i les cuineres) i a lluitar per revertir les retallades que empitjoren la situació de les treballadores de l’educació pública. En aquest sentit, el comunicat de vaga exigeix, a part de la internalització i estabilització de tots els llocs de feina estructurals, la baixada de les ràtios, l’increment de plantilles per poder reduir-les sense afectar les especialitats -l’atenció a la diversitat i al suport de l’alumnat amb necessitats especials de suport educatiu- i el manteniment de totes les escoles públiques i grups classe. De moment, la CUP, els sindicats CNT i COS-Educació i les associacions de treballadores Plataforma per la Defensa dels Serveis Públics, Plataforma d’Interines de Catalunya i Coordinadora Estatal de Personal Públic Temporal, entre d’altres més petites, han donat suport a la mobilització. L’endemà de la vaga a Catalunya, el divendres 28 de maig, CGT Andalusia també ha convocat una aturada i el dissabte 22 de maig hi va haver una manifestació a Madrid que va aplegar diferents organitzacions del moviment interí per l’estabilització de tots els sectors públics.

El comunicat de vaga exigeix, a part de la internalització i estabilització de tots els llocs de feina estructurals, la baixada de les ràtios, l’increment de plantilles per poder reduir-les sense afectar les especialitats i el manteniment de totes les escoles públiques i grups classe

El portaveu de CGT Ensenyament, Arnau Rodellar, ha explicat a la Directa, que “no s’espera que els sindicats majoritaris UGT i CCOO donin suport a una vaga en defensa de l’estabilitat, perquè van ser aquestes mateixes organitzacions qui van firmar l’acord del 2017 amb el ministre espanyol Cristóbal Montoro (del Partit Popular) per fer totes aquestes Ofertes de Feina Públiques (OPE).” A més, Rodellar afegeix que “és un secret a veus que els grans sindicats majoritaris fan molt negoci amb la formació per presentar-se a oposicions, que no serveix de gaire.” El principal sindicat de professorat de Catalunya, USTEC·STEs (IAC), tampoc ha donat suport ni ha convocat les seves afiliades a la vaga. Iolanda Segura, portaveu nacional, explica que no creuen que sigui “estratègic convocar-la a finals de curs, sense temps per haver-ho treballat bé i centrada només en educació”. En aquest sentit, Segura apunta a “una vaga de tots els sectors afectats per la funció pública de cara al setembre o octubre vinents”.


Oposicions que fan perillar els llocs de feina

La Generalitat de Catalunya ha convocat diversos concursos d’oposicions per tal d’estabilitzar les places públiques que actualment ocupa personal interí en règim de temporalitat i que representen un nombre de treballadores molt superior al 8% que hauria de suposar l’interinatge. Encarni Salguero, membre de la Plataforma d’Interines Docents (PINDO), explica el motiu pels quals les plataformes n’estan demanant l’aturada sistemàtica: “Tot i consolidar places, estan posant en perill les treballadores, que podrien perdre-les. Moltes de les places de funcionariat les acaben ocupant treballadores joves amb menys de tres anys d’experiència, desplaçant les que duien molts anys en frau de llei i que de cop i volta, i sense ser compensades, han de tornar a fer substitucions i enfrontar-se a feines inestables”. Salguero afegeix que els concursos d’oposicions “no cobreixen ni de lluny la necessitat total d’estabilització de places”. Per Salguero, hi ha mecanismes per estabilitzar el personal interí, com el concurs de mèrits per accedir a la funció pública, establert en l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i “només cal voluntat política”.

Entre altres, els col·lectius d’interines afectades per processos de regularització són les tècniques especialistes d’educació infantil (TEEI) de P3, les tècniques en integració social (TIS), les educadores socials, les educadores d’escoles bressol municipals, les treballadores del Servei d’Ocupació de Catalunya o del Consorci de Normalització Lingüística.

“Moltes de les places de funcionariat les acaben ocupant treballadores joves amb menys de tres anys d’experiència, desplaçant les que duien molts anys en frau de llei i que de cop i volta han de tornar a fer substitucions i enfrontar-se a feines inestables”, denuncia Encarni Salguero de la Plataforma d’Interines Docents

La CGT denuncia que la convocatòria d’aquestes oposicions contradiu la Directiva Europea 1999/70/CE i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 19 de març de 2020, que reconeix que “les administracions públiques espanyoles han abusat de la temporalitat amb la figura de les interines, encadenant anys de contractes temporals en llocs de treball estructurals”. Els textos sentencien que qualsevol abús en la contractació temporal successiva ha de ser sancionat perquè no es torni a produir, fet que podria comportar que el Departament d’Educació hagi de destinar milers d’euros a indemnitzar totes les treballadores que estiguin en frau de llei.

El passat mes de novembre, la CUP va presentar una proposició de llei que estableix que les treballadores del sector públic amb contractes o nomenaments temporals de més de tres anys, que no siguin per cobrir activitats provisionals o esporàdiques, tinguin reconegut el dret a continuar als seus llocs de treball amb els mateixos drets, estabilitat i inamovibilitat que regeix la funció pública de carrera. La proposta també assenyala que les funcionàries interines o temporals no puguin perdre la feina si les places a què estan adscrites són ocupades després d’un procés de selecció. Com a part de l’acord d’investidura amb ERC, la CUP va poder tornar a registrar la proposició el passat 3 de maig. Al seu torn, la Federació d’Ensenyament estatal de la CGT ha fet arribar una Proposta de Llei al Ministeri de Política Territorial i Funció Pública i al Ministeri d’Educació i Formació Professional per garantir-ne una assegurança jurídica.


El cas de les TEEI a judici

Les tècniques especialistes d’educació infantil (TEEI) són 883 treballadores amb funcions de suport al professorat a les aules de P3, que treballen com a interines en frau de llei des de fa setze anys, quan es va crear la figura durant el curs 2004-05. La Plataforma d’Interines TEEI es va conformar el novembre de 2019, davant els primers rumors de què el Departament d’Educació iniciaria un procés selectiu en forma de concurs-oposició eliminatori, que es va acabar oficialitzant el juliol de 2020, i que podia fer que bona part d’aquestes treballadores perdessin el seu lloc de feina. El concurs tindrà lloc a inicis de l’estiu d’enguany. El passat 26 de febrer van convocar la primera vaga del sector que, tot i els impediments denunciats que es van trobar per part del Departament i de les dificultats implícites d’una feina atomitzada i precària, va tenir un seguiment del 22,5%.

De forma individual, més de 150 membres de la Plataforma d’Interines TEEI han interposat demandes judicials contra la Generalitat de Catalunya per abús de temporalitat. Dels primers veredictes coneguts, el Jutjat Social de Mataró ha sentenciat en sis dels set casos contra les treballadores. En només un el jutge ha reconegut la demandant en situació d’abús i, per tant, ara és indefinida. Pau Martí, l’advocat de la Plataforma que porta els casos, explica que en aquest cas, la seva plaça no ha estat oferta dins les 756 del concurs-oposició. El pròxim dilluns i dimecres hi ha dos judicis més a Terrassa, durant el juny n’hi haurà més a Terrassa i Lleida, i el setembre a Granollers, Tarragona i en altres ciutats catalanes. Martí explica que en la majoria dels casos a Mataró, el jutge ha aplicat la doctrina del Tribunal Suprem que diu que durant la crisi econòmica del 2008 al 2015, l’administració no va poder convocar places, però que quan ha pogut, ara, ho ha fet, i que aquest temps representa un parèntesi en els afectes de l’abús de la temporalitat”. El dia 3 de juny està previst que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dicti una sentència per clarificar si la jurisprudència del Suprem espanyol s’ajusta o no a la Directiva Europea 1999/70/CE. En aquesta direcció, ja hi ha dues sentències del TJUE, les del cas Mascolo (Itàlia, 2014) i Rodica Popescu (Romania, 2015), que imposen que “en cap cas es poden utilitzar restriccions pressupostàries com a justificació per evitar declarar abusos de temporalitat”. “Si el TJUE diu que no és vàlida, en principi hauríem de guanyar tots els judicis que tenim per endavant”, clarifica Martí. L’advocat també ha informat que ja han presentat un recurs per la sentència de Mataró al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


Precarietat dins la precarietat

El lleure representa entre el 40% i el 50% de les plantilles dels centres educatius, entre menjadors escolars, extraescolars i auxiliars d’educació especial. Es tracta d’una part “necessària del personal educatiu, sense el qual les escoles no funcionarien”, explica Cynthia Lub, portaveu de la nova secció CGT Lleure. També forma part del lleure el sector sociocultural, que inclou treballadores de centres cívics, ludoteques, casals de la gent gran i museus. Fins i tot hi ha integradores socials en centres d’atenció a menors d’alta complexitat que treballen amb un contracte de lleure. La portaveu de CGT Lleure denuncia que “tot i realitzar funcions educatives, administratives i socials en paral·lel a companyes funcionàries, en moltes ocasions amb el mateix nivell de formació i grau de responsabilitat, la nostra situació laboral és molt més precària”.

La major part del sector del lleure es troba en condicions de temporalitat, jornada parcial, contractes fixes-discontinus, contractes d’obra i servei, subrogacions encadenades i retribucions basades en el sou mínim interprofessional

Consolidat el model de la subcontractació sense límit a partir de la reforma laboral del 2012, la major part del sector del lleure es troba en condicions de temporalitat, jornada parcial, contractes fixes-discontinus, contractes d’obra i servei, subrogacions encadenades i retribucions basades en el sou mínim interprofessional. A vegades, els contractes es regeixen fins i tot per convenis alterns al del lleure (càtering, hostaleria, neteja o col·lectivitats). La situació d’externalitat, a més, els provoca, segons CGT Lleure, “estar treballant sota una doble o triple patronal”, que inclou l’empresa, la direcció de l’escola o l’administració (en cas del sector sociocultural), i en algunes ocasions les associacions de famílies d’alumnat. Això suposa, afegeixen, “múltiples assetjaments laborals, sobrecàrrega de feina i ordres creuades”. Una lògica privatitzadora de la qual també hi ha participat les institucions públiques catalanes (Generalitat i Ajuntaments), amb proposicions com el Decret de Menjadors Escolars i la Llei Aragonès, que obrien les portes que grans multinacionals del sector es quedessin amb encara més part d’un pastís que mou milions d’euros.

El passat dissabte 22 de maig, CGT Lleure va protagonitzar una concentració davant la seu de la Fundació de Pere Tarrés, al número 149 del carrer Numància de Barcelona, on es va llegir un comunicat que denunciava que “empreses com Aramark, Endemar, Paideia, Diverjoc, Cuina justa o Pere Tarrés, entre d’altres, obtenen alts guanys dels centres públics” a través de “baixos salaris” i “mal servei (poc material, menjar de baixa qualitat, etc.)”. Aquestes, puntualitza Lub, “són les empreses teòricament sense ànim de lucre i locals, però també hi ha grans empreses multinacionals de càtering que controlen bona part del sector”. L’acte va comptar amb el suport d’altres sectors externalitzats com les Kellys o les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària, i també treballadores d’empreses subcontractades de Telefònica i Amazon. CGT Lleure, juntament amb COS-Lleure, s’uniran a la vaga del dijous per lluitar per “l’equiparació de taules salarials amb l’administració i l’educació públiques, la internalització dels serveis i la municipalització de les empreses”.




Autor font: Directa.cat