Juliol 26, 2022
Per Direta
233 vistes

Des de 2016, la Caravana Obrim Fronteres ha recorregut territoris on es vulneren drets i es retenen persones migrants: Gr猫cia, el sud d鈥橧t脿lia, Ceuta, Melilla i les Can脿ries. 鈥淟a Caravana d鈥檈nguany ha estat diferent perqu猫 hem volgut fer un paral路lelisme entre les fronteres amb qu猫 es van trobar les persones que fugien de la Guerra Civil Espanyola i les que es troben actualment les persones que arriben d鈥檃ltres territoris鈥, explica L铆dia Blanch, de la Caravana Obrim Fronteres.

Aix铆, aquesta darrera edici贸 ha volgut connectar amb la mem貌ria hist貌rica i les fronteres internes que sovint s贸n invisibles i inexistents per a moltes, per貌 com diu Aboubakar Aminou, participant en la Caravana vingut des d鈥橝ndalusia, 鈥渓es persones migrants portem les fronteres a la pell鈥. S鈥檋a recorregut els Pirineus i la frontera francoitaliana, un dels darrers obstacles 鈥搕amb茅 mort铆fer鈥 amb qu猫 es troben persones que migren en el seu periple cap al pa铆s de dest铆. La majoria provenen de la ruta dels Balcans, per on han travessat S猫rbia, B貌snia i Cro脿cia, per貌 tamb茅 n鈥檋i ha que venen de creuar el Mediterrani i tota It脿lia.

L鈥檃rribada de cada vegada m茅s persones va portar a diversos col路lectius de la zona de la vall de Susa i del sud de l鈥橢stat franc猫s a crear una xarxa transfronterera de suport i acollida durant el tr脿nsit migratori

L鈥檃rribada de cada vegada m茅s persones, sobretot a partir de 2017, va portar a diverses persones i col路lectius de la zona de la vall de Susa i del sud de l鈥橢stat franc猫s a crear una xarxa transfronterera de suport i acollida durant el tr脿nsit migratori: 鈥渉em constru茂t xarxes des de B貌snia a Alemanya, passant per Trieste, Mil脿, Tor铆 i Brian莽on, amb la idea de crear 鈥榩orts segurs鈥, 茅s a dir, llocs on les persones que venen des de pa茂sos tan llunyans com l鈥橧ran, l鈥橝fganistan o el Marroc poden aturar-se a recuperar-se de les lesions f铆siques i mentals que acumulen durant el viatge; un espai on senten que alg煤 les espera i escolta鈥, explica Martina Cociglia des del refugi Fraternit脿 Massi a Oulx, on hi ha espai per acollir 70 persones i compta amb una important xarxa de voluntariat. Tamb茅 hi troben acompanyament des del punt de vista jur铆dic i informaci贸 que els ajuda a continuar amb el seu viatge o a intentar establir-se.

Un dels objectius que ha acompanyat la Caravana durant els seus set anys de vida ha estat fer xarxa amb organitzacions com aquesta, de suport a les persones migrants i de den煤ncia de les pol铆tiques migrat貌ries. Tamb茅 connecten amb lluites locals com la que porten a terme des de fa trenta anys a la Vall de Susa contra el Tren d鈥橝lta Velocitat, aplegada en una xarxa de moviments antiracistes, antimilitaristes i ecologistes que han compartit experi猫ncies en la darrera edici贸 de la Caravana, acollida uns dies en aquesta vall combativa. 鈥淔em connexions amb col路lectius que treballen en els territoris; si no, seria molt dif铆cil trobar-te i enxarxar-te. Per a Catalunya ha estat important trobar-nos amb col路lectius de la Catalunya Nord a Perpiny脿 i hem comen莽at vies de coordinaci贸鈥, explica L铆dia Blanch.

Aix铆, des del seu inici, la Caravana ha anat sumant complicitats: la de Carovane Migranti des de fa ja algunes edicions, amb la ruta a It脿lia l鈥檃ny 2018; i en aquesta darrera edici贸 tamb茅 Tous Migrants, una organitzaci贸 ciutadana de solidaritat i denuncia nascuda a l鈥橢stat franc猫s arran de l鈥檃rribada de persones migrants en tr脿nsit a la frontera francoitaliana i de les expulsades dels campaments improvisats de Par铆s i Calais. Al principi, van comen莽ar amb 80 fam铆lies que oferien casa seva i ara ja han creat grups d鈥檈xpedici贸 que van amb raquetes a buscar persones atrapades en la neu i dos refugis.

Un altre eix que defineix la Caravana Obrim Fronteres 茅s l鈥檃cci贸 de den煤ncia en el terreny. Es vol posar el focus en la militaritzaci贸 de les fronteres, com a la frontera sud (en la Caravana de l鈥檃ny passat es denunciava com a Can脿ries hi ha un militar per cada 145 persones), per貌 tamb茅 en les fronteres europees internes, com ara la francoitaliana: 鈥渉i ha poblacions amb 200 militars i 12.000 ve茂ns i ve茂nes; la pres猫ncia policial, l鈥檃ssetjament a les persones migrants i la repressi贸 a les solid脿ries 茅s constant鈥, denuncien des de Tous Migrants.

En aquest sentit, tamb茅 s贸n objecte de den煤ncia les morts i agressions en zones de frontera, com les 4.000 persones que van perdre la vida intentant arribar a les Illes Can脿ries l鈥檃ny 2021, segons Caminando Fronteras, i les 37 persones mortes a la tanca de Melilla el juny passat, per貌 tamb茅 les vides que es perden a les fronteres interiors: al riu Bidasoa i en el trajecte d鈥橧run a l鈥橢stat franc猫s, on han mort 9 persones des de 2021, o a les muntanyes que separen el pa铆s gal d鈥橧t脿lia on a l鈥檋ivern, amb m茅s d鈥檜n metre i mig de neu, hi ha un alt risc de perdre la vida.

La Caravana va fer una acci贸 de den煤ncia al Centre de Perman猫ncia de Repatriats de Tor铆, un centre de detenci贸 de migrants a l鈥檈spera de ser deportades on hi ha hagut diverses morts per desatenci贸 m猫dica

L鈥檃cci贸 de den煤ncia s鈥檃dre莽a tamb茅 especialment als centres i dispositius de detenci贸 i retenci贸 de persones migrades. 脡s per aix貌 que habitualment es fan concentracions i manifestacions davant de centres d鈥檌nternament d鈥檈strangers, com en aquesta darrera edici贸 al Centre de Perman猫ncia de Repatriats de Tor铆, un centre de detenci贸 de persones migrants a l鈥檈spera de ser deportades on han mort diverses persones en situaci贸 de desatenci贸 m猫dica, el darrer Moussa Balde.

A m茅s de fer xarxa i denunciar les vulneracions de drets a les fronteres, les cures s贸n un altre element important que ha estat present en totes les edicions de la Caravana; s鈥檈ntenen com el centre de la vida i tamb茅 com a element pol铆tic. En aquest darrer trajecte es va visitar la maternitat d鈥橢lna (Rossell贸), on de 1939 a 1944 Elisabeth Eidenbenz i un grup de dones van fer de les cures una acci贸 pol铆tica i de den煤ncia de la situaci贸 de les persones refugiades. All脿 van acollir a dones embarassades i infants que estaven en els camps propers, com el d鈥橝rgel猫s-sur-Mer i Rivesaltes, visitats durant el recorregut de la Caravana. Alhora, al llarg de tots aquests anys s鈥檋a visibilitzat la feina de suport i cura que fan molts col路lectius i iniciatives socials de solidaritat: 鈥渁ix貌 no 茅s benefic猫ncia, sin贸 acci贸 pol铆tica; 茅s una q眉esti贸 de drets i just铆cia鈥, diu Gianna de Masi, membre de Carovane Migranti i del moviment No TAV.

La resignificaci贸 de les cures, la den煤ncia de les viol猫ncies que pateixen les dones migrants en tr脿nsit i la visibilitzaci贸 de les seves resist猫ncies, fan del feminisme, aix铆 com de la decolonialitat, eixos transversals a l鈥檃cci贸 de la Caravana. El trajecte va finalitzar enguany a Barcelona amb un sopar de Sindillar i una ruta per la petjada de la Catalunya esclavista. La propera acci贸 de la Caravana ser脿 a Brussel路les el 30 de setembre i l鈥1 d鈥檕ctubre per denunciar la responsabilitat dels governs europeus en les morts de les persones migrants i reivindicar drets, en una acci贸 compartida amb col路lectius de tot Europa.




Autor font: Directa.cat