Juny 27, 2021
Per Nord-Estl Libertari
382 vistes


D'esquerra a dreta, els presos: Luis Andrés Edo, Juan Salcedo Martí, David Urbano Bermúdez i Jaime Pozas de Villena (1968)

D’esquerra a dreta, els presos: Luis Andrés Edo, Juan Salcedo Martí, David Urbano Bermúdez i Jaime Pozas de Villena (1968)

— 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de juny de 1936 neix a Bujalance (Campiña de Córdoba) l’escultor anarquista i lluitador antifranquista Juan Salcedo Martín 

En les vacances d’agost de 1963 decidí passar-les a Sevilla a pesar de les advertències de Cipriano Mera i altres membres de DI/CIL. Passà la frontera del Pirineu Oriental procedent de París i de camí cap Andalusia 

Fou detingut a Sevilla, a mitjans d’agost, i durant torturat per la policia franquista 

Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1963 a Madrid sota l’acusació d’haver realitzat entre 1962 i 1963 atemptats a València i a Roma (Lazio), el 15 de novembre d’aquell any va ser condemnat a dues penes de mort per «activitats subversives i terroristes en relació amb les Joventuts Llibertàries», penes que van ser commutades per 72 anys de presó. L’altre company, Antonio Borrego López, va ser condemnat a 20 anys sota la mateixa acusació  

Va romandre tancat 12 anys a diverses presons   

El 27 de juny de 1936 neix a Bujalance (Campiña de Córdoba) l’escultor anarquista i lluitador antifranquista Juan Salcedo Martín 

Juan Salcedo Martín: El 27 de juny de 1936 neix a Bujalance (Campiña de Córdoba, Córdoba, Andalusia) l’escultor anarquista i lluitador antifranquista Juan Salcedo Martín. El seu pare es deia Juan Salcedo i la seva mare, Esperanza Martín.  

A començament de la dècada dels seixanta del segle XX, com estudiant de Belles Arts es traslladà a París (Illa de França) per a completar la seva formació. Va fer amistat amb joves de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i en 1962 entrà a formar part dels grups d’acció de Defensa Interior/Consell Ibèrica d’Alliberament (DI/CIL), al costat de Luis Andrés Edo i altres militants a París.  

En les vacances d’agost de 1963 decidí passar-les a Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) a pesar de les advertències de Cipriano Mera i altres membres de DI/CIL. Passà la frontera del Pirineu Oriental procedent de París i de camí cap Andalusia. 

Aleshores es va matricular en Belles Arts, en l’especialitat d’Escultura, a la Universitat de Sevilla, però tot segui, a mitjans d’agost, va ser detingut i sotmès per la policia franquista a les més dures tortures, ja que no hi havia cap prova d’haver participat en accions llibertàries dins la Península.    

Jutjat en consell de guerra el 22 de setembre de 1963 a Madrid (Madrid, Castella la Nova) sota l’acusació d’haver realitzat entre 1962 i 1963 atemptats a València (l’Horta, País Valencià) i a Roma (Lazio), el 15 de novembre d’aquell any va ser condemnat a dues penes de mort per «activitats subversives i terroristes en relació amb les Joventuts Llibertàries», penes que van ser commutades per 72 anys de presó. L’altre company, Antonio Borrego López, va ser condemnat a 20 anys sota la mateixa acusació.  

Va romandre tancat 12 anys a diverses presons (Sevilla, Madrid, Palència, Burgos, Soria, Jaén i Segòvia).  

En 1969 va fer una vaga de fam al penal de Burgos (Alfoz de Burgos, Castella la Vella) per obtenir l’estatut de pres polític. El periòdic cenetista parisenc Le Combat Syndicalista publicà una carta de denúncia seva enviada al director general d’Institucions Penitenciàries sobre la situació dels reclusos al penal de Burgos.  

El novembre de 1970 participà en una nova vaga de fam en solidaritat amb els presos de l’organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA, Euskadi i Llibertat).  

A la presó de Soria (Alto Duero, Castella la Vella) formà part del grup d’anarquistes de la seva galeria, amb Luis Andrés Edo, Jaime Pozas de Villena i David Urbano Bermúdez, i posteriorment a la presó Jaen (Comarca Metropolitana de Jaén, Jaén, Andalucia), amb José Luis Alonso Pérez, Luis Andrés Edo, Cipriano Damiano González i Ángel Muñoz López.  

A la presó de Jaén continuà els estudis d’Escultura que havia començat abans de ser detingut, però no va poder acabar la carrera perquè no li deixaren sortir per fer l’examen de pràctiques que havia de ser presencial.  

En 1975 l’administració penitenciària s’oposà al seu alliberament, però després de la mort del dictador Francisco Franco va ser posat en llibertat.  

S’establí a Sevilla, on participà en la reconstrucció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Durant la primavera de 1976 realitzà, promoguda per Luis Andrés Edo, una exposició de dibuixos i cartells a Barcelona.  

A Sevilla conegué Pilar Luque Pato, que esdevingué la seva companya i amb qui tingué una filla, Eva Salcedo Luque.  

El desembre de 1976 va fer una exposició d’escultures i dibuixos a la Galeria Álvaro de Sevilla.  

Posteriorment s’instal·la a Islantilla (Lepe/Isla Cristina, Costa Occidental, Huelva, Andalusia), en una casa a aquesta platja on pogué muntar un taller d’escultura. En aquest obrador creà l’escultura en bronzo Las manos, que s’instal·là l’1 d’abril de 2011 en una avinguda d’aquesta localitat.  

En 2003 s’integrà en el «Grup Pro Revisió del Procés Delgado-Granado», amb Octavio Alberola Suriñach, Joan Busquets Verges, Antonio Martín Bellido, David Urbano Bermúdez i altres anarquistes.  

Juan Salcedo Martín va morir l’11 d’abril de 2017 a l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla i va ser inhumat al cementiri d’aquesta ciutat. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com