Juny 24, 2021
Per Nord-Estl Libertari
276 vistes


Juan Manuel Barrabés Asún

Juan Manuel Barrabés Asún

El 23 d’agost de 2020 es va publicar “El 23 d’agost de 1939 mor al camp de concentració de Vernet d’Arièja l’anarcosindicalista i resistent antifeixista Juan Manuel Barrabés Asún. Havia nascut en 1913 a Esquedas (La Sotonera, Plana de Uesca)“. Ara tenim més dades: el 24 de juny de 1913 neix a Esquedas. 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 24 de juny de 1913 neix a Esquedas (La Sotonera, Plana de Uesca) l’anarcosindicalista i resistent antifeixista Juan Manuel Barrabés Asún 

Militant de la CNT-AIT i membre del grup «Libertador» del SIEP el 10 de febrer de 1939 va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera de Perpinyà  

A primers de març de 1939 el grup, on hi havia els germans Faustino i Juan Manuel Barrabés Asún, fou traslladat en tren al camp de concentració del Vernet d’Arièja, on va morir el 23 d’agots de 1939 

Juan Manuel Barrabés Asún: El 24 de juny de 1913 neix a Esquedas (La Sotonera, Plana de Uesca, Osca, Aragó) l’anarcosindicalista i resistent antifeixista Juan Manuel Barrabés Asún, conegut com Porras

Jornaler de professió, ben igual que el seu germà Faustino i les seves germanes Violeta i Rafaela, milità durant els anys trenta del segle XX en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) d’Osca (Plana d’Uesca, Aragó).   

A finals de 1934, en el Bienni Negre, va estar dos mesos empresonat per vendre premsa considerada clandestina.   

El febrer de 1935 va ser absolt pels fets revolucionaris de desembre de 1933.   

El maig de 1936 intervingué en un míting de les Joventuts Llibertàries a Osca, amb María Duran, Clemente Lencina i Ramón Liarte Viu. 

Quan l’aixecament militar feixista de juliol de 1936, aconseguí fugir d’Osca i arribar a les poblacions d’Íxar (Bajo Martín, Terol, Aragó) i de Callén (Grañén, Minefros, Osca, Aragó), on trobà els militants Francisco Ponzán Vidal i Gregorio Villacampa Gracia, integrant-se, amb el seu germà Faustino, en el grup guerriller «Libertador», el qual l’agost de 1937 entrà a formar part del Servei d’Informació Especial Perifèrica (SIEP) de l’Exèrcit Popular de la República Espanyola, encarregat d’operacions especials i de sabotatges darrera les línies franquistes. El grup d’infiltració darrera les línies feixistes estava format Francisco Ponzán Vidal, Gregorio Villacampa Gracia, els germans Juan Manuel i Fausto Barrabés Asún, Benito Lasvacas Coronas, Eduardo Santolaria Ferrer (Civilón), els germans Pascual i Eusebio López Laguarda (Sixto i Coteno), Prudencio Iguácel Pidrafita i Manuel Sus Dieste, tots de CNT-AIT, i Ángel Beltrán Calvo, Ángel Cabrero Callau –nat a Bolea (Osca), de 17 anys– i Lorenzo Otal Biela, de la UGT, 13 soldats –10 de la CNT i 3 de la UGT–, també a l’Exèrcit de l’Est des del SIEP. Quan les tropes franquistes de Muñoz Grandes avançaven en dos fronts vers el Gironès i la Garrotxa des de l’Urgell i el Bages mentre Moscardó es dirigia al Ripollès per anar cap a la Baixa Cerdanya i García-Valiño volia anar cap a la frontera per Camprodon (Vall de Camprodon, Ripollès) i Molló (Ripollès), el 8 de febrer de 1939 Ponzán va demanar al comandant militar de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) un salconduit en comissió de serveis –vàlid per 24 hores– per anar a l’altra banda de la frontera, a la Guingueta d’Ix (Alta Cerdanya). La missió era inspeccionar la situació en la frontera. Així el grup «Libertador» del SIEP –acompanyat per Joan Català Balañà i dos altres catalans que Ponzán havia incorporat quan passà per la Seu d’Urgell (Alt Urgell), i alguns milicians i dones amb criatures– el 10 de febrer va traspassar un fronterer sense vigilància de la Gendarmeria francesa el primer que es va fer fou amagar en bidons buits de llet, que van ser enterrats en territori francès, el seu armament i altres armes escampades per soldats que fugien de l’avanç de l’exèrcit franquista, com a previsió per organitzar una propera resistència a l’Interior des de l’Exili. Més endavant, l’armament va ser recuperat i utilitzat. Interceptat el grup aquest va ser reclòs a la Gangueta d’Ix en un prat a tocar la carretera que va a Perpinyà. A primers de març de 1939 el grup, on hi havia els germans Barrabés Asún, fou traslladat en tren al camp de concentració de Vernet d’Arièja (Arièja, Occitània).   

Juan Manuel Barrabés Asún va morir el 23 d’agost de 1939 a resultes d’una infecció pulmonar al camp de concentració establert pel Govern francès del primer ministre Éduard Daladier de Vernet d’Arèja, situat entre els municipis Vernet d’Arièja i Sabardu (Arièja, Occitània), i fou inhumat a la tomba número 46 del cementiri d’aquest centre d’internament.




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com