Setembre 26, 2021
Per Nord-Estl Libertari
182 vistes


Foto antropomètrica d'Émile Henry

Foto antropomètrica d’Émile Henry

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 26 de setembre de 1872 neix a Sant Martí de Provençals, que actualment és un barri de Barcelona, el militant anarquista Joseph Émile Félix Henry  

La família, que s’havia refugiat a Barcelona arrel de la repressió posterior a la derrota de la Comuna de París de 1871, va tornar a l’Illa de França en 1880 després de l’amnistia, tornant a passar per la frontera del Pirineu Oriental 

Émile Henry: El 26 de setembre de 1872 neix a Sant Martí de Provençals, que actualment és un barri de Barcelona, el militant anarquista, partidari de la «propaganda pel fet», Joseph Émile Félix Henry, també anomenat Le Saint-Just de l’Anarchie. El seu pare, Fortuné Henry, communard condemnat a mort en rebel·lia, s’havia refugiat a Barcelona després de l’esclafament de la Comuna de París de 1871. La seva mare es deia Rose Caubet.  

La família va tornar a l’Illa de França en 1880 després de l’amnistia, passant de tornada per la frontera del Pirineu Oriental.  

La seva mare va muntar una botiga de begudes a Brévannes (Val-de-Marne, Illa de França). Bon estudiant, exceptuant en química, va estudiar amb beques a l’escola Jean-Baptiste Say del barri parisenc d’Auteuil i va acabar el batxillerat en ciències a la Sorbona en 1888. Després es va presentar als exàmens per entrar a l’Escola Politècnica, però no va aprovar la segona part de les proves.  

Després va treballar uns mesos en una empresa a Venècia (Vèneto) i, de tornada a París (Illa de França), en una comerç.  

Tal vegada sota la influència del seu germà major Fortuné, gran orador anarquista, esdevé seguidor de la Idea, fet que implicarà l’acomiadament de la feina; però trobarà treball com a encarregat dels llibres comptables en un taller d’un escultor decorador.  

En aquesta època va col·laborar en diverses publicacions anarquistes, com ara Le Père Peinard, i participarà en l’administració del periòdic L’En-dehors, on tindrà una discussió teòrica amb Errico Malatesta, publicada en el número del 21 d’agost de 1892.  

Sospitós per a la policia, va ser detingut el 30 de maig de 1892 a resultes d’un míting en honor de Ravachol, però l’escorcoll del seu domicili va ser infructuós i va ser alliberat poc després.  

El 8 de novembre de 1892, l’explosiu de retardament que va dipositar davant la porta de la seu de la Societat de Mines de Carmaux, a l’avinguda de l’Opéra de París, en solidaritat amb els miners en vaga, que tingué lloc entre els anys 1892-1895, de Carmauç (Tarn, Occitània), explota finalment a l’interior de la comissaria de Bons-Enfants, on va ser transportada per un conserge imprudent, i provoca una matança de policies.  

L’endemà de l’atemptat partirà a Anglaterra. Refugiat a Londres (Anglaterra), va freqüentar amb Matha durant l’any 1893 el grup «Autonomia».  

A finals de 1893, tornarà a París sota falsa identitat i llogarà una habitació on començarà a fabricar explosius. La tarda del 12 de febrer de 1894, determinat a copejar indiscriminadament la burgesia, llança una bomba al Cafè Terminus de l’estació de Saint-Lazare. Una vintena de persones resultaran ferides i una no en sobreviurà a l’explosió. En la seva fugida descarregarà el seu revòlver contra un cambrer del cafè i la policia que el perseguien, però serà finalment detingut. El 14 de febrer de 1894 l’escorcoll policíac comprovarà que l’habitació ha estat buidada pels companys, però encara hi trobarà  

explosius.  

Entre el 27 i el 28 d’abril de 1894 va ser jutjat a l’Audiència del Sena i va reivindicar decididament els atacs, subministrant totes les proves possibles per demostrar la seva culpabilitat, especialment pel que feia l’explosió de Bons-Enfants, i després va llegir una declaració on va explicar perquè havia comès els atacs i carregant ferotgement contra la societat burgesa. Va rebre amb joia la seva condemna a mort.  

A les 4:14 hores del 21 de maig de 1894, a la plaça de la presó de la Grande Roquette de París, guardada per la tropa, Émile Henry va ser guillotinat- Les seves últimes paraules van ser: «Coratge camarades, visca l’Anarquia!».  

Després d’un simulacre d’enterrament, les seves despulles van ser portades a l’Escola de Medicina per sotmetre-les a diversos experiments. Arrel de les protestes de la seva mare, les restes van ser tornades a la família i van ser inhumades al cementiri de Brévannes.  

El seu germà petit, Jules, va plantar un arbre sobre la tomba i es va convertir en un lloc de pelegrinatge anarquista.  

En 2007 Walter Badier va publicar-ne una biografia Émile Henry. De la propagande par le fait au terrorisme anarchiste




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com