Juliol 27, 2022
Per Nord-Estl Libertari
248 vistes

Una de les novel·letes de Josep Gardeñas Sabaté

Una de les novel·letes de Josep Gardeñas Sabaté

MÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de juliol de 1936 és «executat per servir d’exemple» a Barcelona l’anarquista il·legalista i anarcosindicalista Josep Gardeñas Sabaté –el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Gárdeñas, Gardeñes, Gardeña, Gardeys, Gardenyes i altres) i el segon citat Sabater i segons alguns en realitat Gil–, conegut com Petroli i sota el pseudònim Diógenes

Havia nascut en 1896 a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa –tres fonts citen Monistrol (Montserratí) 

Expulsat per la Guàrdia Civil de Camarasa, passà la frontera del Pirineu Oriental i posteriorment arribà a l’Argentina, on entrà a formar part del moviment anarquista 

Josep Gardeñas Sabaté: El 27 de juliol de 1936 és «executat per servir d’exemple» a Barcelona l’anarquista il·legalista i anarcosindicalista Josep Gardeñas Sabaté –el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Gárdeñas, Gardeñes, Gardeña, Gardeys, Gardenyes i altres) i el segon citat Sabater i segons alguns en realitat Gil–, conegut com Petroli i sota el pseudònim Diógenes. Havia nascut en 1896 a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa, Noguera– altres fonts citen Monistrol (Montserratí, Bages)–. Amb 10 anys va quedar orfe.  

Expulsat per la Guàrdia Civil de Camarasa, passà la frontera del Pirineu Oriental i posteriorment arribà a l’Argentina, on entrà a formar part del moviment anarquista.  

En 1919 el trobem a Barcelona en els cercles bohemis anarquistes.  

Entre 1919 i 1920 va ser empresonat set mesos en diferents ocasions (Barcelona, Montjuïc i altres presons), sobretot després d’haver apallissat esquirols a Igualada (Anoia) i acusat de ser redactor del periòdic La Protesta d’Igualada.  

Gran lector, participà en nombrosos mítings, com ara en 1920 a Manresa (Bages).  

Formà part dels Grups de Defensa Confederal, que actuaven contra els pistolers del Sindicat Lliure, amb el grup de Manuel Talens Giner (El Valencianet), Rafael Climent Montero i Adolfo Bermejo (Madriles o Gabardina).  

El novembre de 1922 va ser detingut, amb Inocenci Feced Calvo i Manuel Talens Giner, acusat d’haver participat en un frustrat intent d’atac contra el governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, el 23 d’octubre d’aquell any.  

En aquesta època vivia miserablement, subsistint just dels minsos guanys trets de la venta pels carrers de la premsa llibertària.  

Admirador de Salvador Seguí Rubinat, donà mort un membre del Sindicat Lliure que havia amenaçat el destacat anarcosindicalista.  

El 10 de març de 1923 fou la persona que identificà en el mateix lloc del seu assassinat a Salvador Seguí Rubinat i tres dies després encapçalà, amb José Alberola Navarro, Roberto Bellón i Josep Bosch, la manifestació obrera de protesta per aquest fet que es realitzà a Barcelona i a la qual assistiren unes 15.000 persones.  

El 17 d’abril de 1923 va ser detingut acusat d’haver participat el 6 d’abril anterior en un tiroteig amb la Guàrdia Civil al carrer de Villarroel de Barcelona i en el qual resultà ferit l’agent Francisco Pastor García, que morí posteriorment. Per aquest cas va ser processat i empresonat.  

El gener de 1925 fou un dels signataris de l’«Apel·lació als Sindicats de Barcelona», encapçalada per Joan Peiró Belis i Ángel Pestaña Núñez, publicada en el periòdic Solidaridad Obrera, tot defensant una línia més sindicalista que anarquista i defensant la legalització del sindicats cenetistes dins el marc de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

El 15 de juliol de 1925 va ser jutjat en consell de guerra, amb Joaquín Blanco Martínez, a la Presó Cel·lular de Barcelona per «agressió a la força armada» –acusat de que l’11 de març de 1923 hauria mantingut un tiroteig amb el guàrdia civil Silvano Navarro– i va ser condemnat a 16 anys de reclusió temporal i a pagar les despeses que ocasionaren les cures del guàrdia ferit, i el seu company a sis anys de presó correccional.  

Durant aquest anys va ser empresonat en diferents ocasions per la dictadura de Primo de Rivera i a finals de 1930 sortí del penal valencià de Sant Miquel dels Reis.  

El març de 1931 defensà la família Urales dels qui l’atacaven acusant-la de distribuir el fons pro presos de manera injusta.  

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), l’abril de 1931, quan la proclamació de la República, participà audaçment en el desarmament de nombrosos membres del Somatent.  

Aquest mateix any va fer un míting a Martorell (Baix Llobregat).  

Posteriorment començà a freqüentar els cercles de la delinqüència amb els quals participà en diversos atracaments.  

El 27 de gener de 1935 va ser detingut amb altres companys (María Alcón Moles, Agustí Benlliure Juste, Antoni Boet Marí, José Fernández Morilla, David García Altamira i José Ibáñez Puerta) en un pis del carrer de la Cera de Barcelona, i empresonat.  

El juliol de 1936 va ser alliberat i participà en els combats de les barricades contra la reacció feixista.  

En aquesta època feia de paleta i militava en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Va ser detingut per les Patrulles de Control quan portava joies que havia furtat d’una casa abandonada de la burgesia. Jutjat pels seus companys de la CNT-AIT, entre ells Manuel Escorza del Val, va ser condemnat a mort, amb el vist i plau de Frederica Montseny Mañé i Diego Abad de Santillán, sota l’acusació d’haver realitzat saquejos a domicilis burgesos i a botigues de queviures durant aquelles jornades revolucionàries de l’estiu de 1936.  

Josep Gardeñas Sabaté va ser «executat per servir d’exemple» del que els companys revolucionaris no havien de fer el dia 27 de juliol de 1936 a Barcelona. Va morir dignament, acceptant la resolució i demanant la seva execució sumària. Molts revolucionaris pensaren, entre ells el periodista d’Igualada Joan Ferrer Farriol, que el va conèixer profundament, que millor hagués estat enviar-lo al front.  

Durant la seva vida va col·laborar, moltes vegades fent servir el pseudònim Diógenes, en nombroses publicacions anarquistes, com ara Acción Social Obrera, Cultura Obrera, Despertar, Estudios, El Luchador, El Sembrador, Solidaridad Obrera, La Voz del Castillo, i fins i tot de Llatinoamèrica i d’Itàlia. 

També fou autor de novel·les populars, com Coloma (1928), Una amazona (1931) i Escenas de terror (1931). 

— 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 27 de juliol de 1936 és «executat per servir d’exemple» a Barcelona l’anarquista il·legalista i anarcosindicalista Josep Gardeñas Sabaté –el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Gárdeñas, Gardeñes, Gardeña, Gardeys, Gardenyes i altres) i el segon citat Sabater i segons alguns en realitat Gil–, conegut com Petroli i sota el pseudònim Diógenes. Havia nascut en 1896 a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa — altres fonts citen Monistrol (Montserratí)— 

Expulsat per la Guàrdia Civil de Camarasa, passà la frontera del Pirineu Oriental i posteriorment arribà a l’Argentina, on entrà a formar part del moviment anarquista 

Josep Gardeñas Sabaté: El 27 de juliol de 1936 és «executat per servir d’exemple» a Barcelona l’anarquista il·legalista i anarcosindicalista Josep Gardeñas Sabaté –el seu primer llinatge citat de diferents maneres (Gárdeñas, Gardeñes, Gardeña, Gardeys, Gardenyes i altres) i el segon citat Sabater i segons alguns en realitat Gil–, conegut com Petroli i sota el pseudònim Diógenes. Havia nascut en 1896 a Sant Llorenç de Montgai (Camarasa, Noguera– altres fonts citen Monistrol (Montserratí, Bages)–. Amb 10 anys va quedar orfe.  

Expulsat per la Guàrdia Civil de Camarasa, passà la frontera del Pirineu Oriental i posteriorment arribà a l’Argentina, on entrà a formar part del moviment anarquista.  

En 1919 el trobem a Barcelona en els cercles bohemis anarquistes.  

Entre 1919 i 1920 va ser empresonat set mesos en diferents ocasions (Barcelona, Montjuïc i altres presons), sobretot després d’haver apallissat esquirols a Igualada (Anoia) i acusat de ser redactor del periòdic La Protesta d’Igualada.  

Gran lector, participà en nombrosos mítings, com ara en 1920 a Manresa (Bages).  

Formà part dels Grups de Defensa Confederal, que actuaven contra els pistolers del Sindicat Lliure, amb el grup de Manuel Talens Giner (El Valencianet), Rafael Climent Montero i Adolfo Bermejo (Madriles o Gabardina).  

El novembre de 1922 va ser detingut, amb Inocenci Feced Calvo i Manuel Talens Giner, acusat d’haver participat en un frustrat intent d’atac contra el governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, el 23 d’octubre d’aquell any.  

En aquesta època vivia miserablement, subsistint just dels minsos guanys trets de la venta pels carrers de la premsa llibertària.  

Admirador de Salvador Seguí Rubinat, donà mort un membre del Sindicat Lliure que havia amenaçat el destacat anarcosindicalista.  

El 10 de març de 1923 fou la persona que identificà en el mateix lloc del seu assassinat a Salvador Seguí Rubinat i tres dies després encapçalà, amb José Alberola Navarro, Roberto Bellón i Josep Bosch, la manifestació obrera de protesta per aquest fet que es realitzà a Barcelona i a la qual assistiren unes 15.000 persones.  

El 17 d’abril de 1923 va ser detingut acusat d’haver participat el 6 d’abril anterior en un tiroteig amb la Guàrdia Civil al carrer de Villarroel de Barcelona i en el qual resultà ferit l’agent Francisco Pastor García, que morí posteriorment. Per aquest cas va ser processat i empresonat.  

El gener de 1925 fou un dels signataris de l’«Apel·lació als Sindicats de Barcelona», encapçalada per Joan Peiró Belis i Ángel Pestaña Núñez, publicada en el periòdic Solidaridad Obrera, tot defensant una línia més sindicalista que anarquista i defensant la legalització del sindicats cenetistes dins el marc de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

El 15 de juliol de 1925 va ser jutjat en consell de guerra, amb Joaquín Blanco Martínez, a la Presó Cel·lular de Barcelona per «agressió a la força armada» –acusat de que l’11 de març de 1923 hauria mantingut un tiroteig amb el guàrdia civil Silvano Navarro– i va ser condemnat a 16 anys de reclusió temporal i a pagar les despeses que ocasionaren les cures del guàrdia ferit, i el seu company a sis anys de presó correccional.  

Durant aquest anys va ser empresonat en diferents ocasions per la dictadura de Primo de Rivera i a finals de 1930 sortí del penal valencià de Sant Miquel dels Reis.  

El març de 1931 defensà la família Urales dels qui l’atacaven acusant-la de distribuir el fons pro presos de manera injusta.  

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), l’abril de 1931, quan la proclamació de la República, participà audaçment en el desarmament de nombrosos membres del Somatent.  

Aquest mateix any va fer un míting a Martorell (Baix Llobregat).  

Posteriorment començà a freqüentar els cercles de la delinqüència amb els quals participà en diversos atracaments.  

El 27 de gener de 1935 va ser detingut amb altres companys (María Alcón Moles, Agustí Benlliure Juste, Antoni Boet Marí, José Fernández Morilla, David García Altamira i José Ibáñez Puerta) en un pis del carrer de la Cera de Barcelona, i empresonat.  

El juliol de 1936 va ser alliberat i participà en els combats de les barricades contra la reacció feixista.  

En aquesta època feia de paleta i militava en el Sindicat de la Construcció de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT).  

Va ser detingut per les Patrulles de Control quan portava joies que havia furtat d’una casa abandonada de la burgesia. Jutjat pels seus companys de la CNT-AIT, entre ells Manuel Escorza del Val, va ser condemnat a mort, amb el vist i plau de Frederica Montseny Mañé i Diego Abad de Santillán, sota l’acusació d’haver realitzat saquejos a domicilis burgesos i a botigues de queviures durant aquelles jornades revolucionàries de l’estiu de 1936.  

Josep Gardeñas Sabaté va ser «executat per servir d’exemple» del que els companys revolucionaris no havien de fer el dia 27 de juliol de 1936 a Barcelona. Va morir dignament, acceptant la resolució i demanant la seva execució sumària. Molts revolucionaris pensaren, entre ells el periodista d’Igualada Joan Ferrer Farriol, que el va conèixer profundament, que millor hagués estat enviar-lo al front.  

Durant la seva vida va col·laborar, moltes vegades fent servir el pseudònim Diógenes, en nombroses publicacions anarquistes, com ara Acción Social Obrera, Cultura Obrera, Despertar, Estudios, El Luchador, El Sembrador, Solidaridad Obrera, La Voz del Castillo, i fins i tot de Llatinoamèrica i d’Itàlia. 

També fou autor de novel·les populars, com Coloma (1928), Una amazona (1931) i Escenas de terror (1931). 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com