Febrer 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
102 vistes

José Piedra Vázquez

José Piedra Vázquez

 

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de febrer de 1890 neix a Sevilla l’anarquista i anarcosindicalista José Piedra Vázquez 

Més anarquista que sindicalista, milità en l’Ateneu Llibertari del Clot i entre 1925 i 1926 col·laborà activament en el periòdic El Productor, editat per Manuel Buenacasa Tomeo a Blanes, i en ¡Despertad! de Vigo 

Destacat militant de la FAI i de la CNT-AIT, en el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier 

José Piedra Vázquez: El 18 de febrer de 1890 neix a Sevilla (Comarca Metropolitana de Sevilla, Sevilla, Andalusia) l’anarquista i anarcosindicalista José Piedra Vázquez –en ocasions citat Vázquez Piedra–, conegut com El Quijote de la FAI. El seu pare es deia Francisco Piedra i la seva mare, Ángela Vázquez.  

Metal·lúrgic de professió, treballà durant 18 anys en l’empresa «Hispano-Suiza» de Barcelona. Més anarquista que sindicalista, milità en l’Ateneu Llibertari del Clot i entre 1925 i 1926 col·laborà activament en el periòdic El Productor, editat per Manuel Buenacasa Tomeo a Blanes (la Selva marítima, la Selva), i en ¡Despertad!, de Vigo (Rias Baixas, Pontevedra, Galícia).  

Segons alguns fou membre del Secretariat de la Federació Nacional de Grups Anarquistes i com a tal va assistir a la reunió fundacional de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) celebrada el juliol de 1927 a València (l’Horta de València, País Valencià).  

Entre 1927 i 1928 fou membre del Comitè Peninsular de la FAI amb seu a Sevilla.  

Molt lligat a Miguel Mendiola Osuna, Manuel Pérez Fernández i Pedro Vallina Martínez, s’oposà en 1928, en el Ple Anarquista de la Regional d’Andalusia celebrat a Huelva (Tierra Llana, Comarca Metropolitana de Huelva, Andalusia), a la col·laboració amb la Francmaçoneria per a derrocar la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.  

L’estiu de 1928 va ser detingut.  

Durant els anys republicans milità activament a Barcelona i en 1937 era representant de l’Ateneu Llibertari del barri barcelonès de Verdum.  

En 1937 col·laborà en Tierra y Libertad.  

En el decurs de la Retirada republicana de febrer de 1939, camí de l’exili, passà la frontera del Pirineu Oriental i patí els camps de concentració, establerts pel Govern francès presidit pel primer ministre Édouard Daladier. 

Finalment acabà instal·lant-se a Banhèras de Bigòrra (Nauts Pirenèus,  Occitània), on treballà d’ajustador mecànic.  

Molt amic d’Antonio Morales Guzmán, en 1947 era secretari de la Comissió d’Estudis Econòmics i Socials de la Regional d’Andalusia en l’Exili i membre de la Comissió de Relacions de la Regional d’Andalusia de la CNT-AIT en l’Exili.  

En aquests anys col·laborà en diverses publicacions llibertàries (CNT, Cultura Proletaria, Ruta, Solidaridad Obrera i altres.  

Fou autor de diversos estudis sobre economia federalista i de diversos aspectes de la societat llibertària. La seva companya fou Francisca Bosch Esfer, amb qui tingué dos infants, Francisco (Paco) i Helios.  

José Piedra Vázquez va morir l’1 de gener de 1949 al seu domicili de Banhèras de Bigòrra i va ser inhumat quatre dies després.  




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com