Juliol 18, 2021
Per Nord-Estl Libertari
207 vistes


Notícia de la detenció de Joan Perelló Clemente apareguda en el diari barceloní "La Vanguardia" del 21 de desembre de 1933

Notícia de la detenció de Joan Perelló Clemente apareguda en el diari barceloní La Vanguardia del 21 de desembre de 1933

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST 

El 18 de juliol de 1913 neix a Bunyol (Foia de Bunyol) l’anarquista i anarcosindicalista, resistent i guerriller antifranquista Joan Perelló Clemente 

L’estiu de 1947 aconseguí fugir de la repressió franquista contra la guerrilla llibertària i es va veure obligat a passar clandestinament la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, María de los Desamparados Peña Navarro (Amparo Peña), i la seva filla de 14 anys 

Joan Perelló Clemente: El 18 de juliol de 1913 neix a Bunyol (Foia de Bunyol, País Valencià) l’anarquista i anarcosindicalista, resistent i guerriller antifranquista Joan Perelló Clemente –citat erròniament en diverses fonts com Juan Perelló Palomés–, conegut com Peluco. El seu pare es deia Carmel Perelló Descalzo i la seva mare, Joana Clemente Tolosa.  

Emigrà al Principat de Catalunya, on treballà en la construcció.  

Amic des de la infància de l’anarquista Francesc Sabaté Llopart (Quico), milità en la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès Sud).  

Va ser detingut a Cornellà (Baix Llobregat) arran de l’aixecament proletari de signe comunista llibertari del 8 de desembre de 1933.  

Quan el l’ocupació militar franquista de Catalunya, va ser capturat pels feixistes, jutjat en consell de guerra i condemnat a mort, pena que va ser commutada per la de presó.  

Cinc anys després, gràcies a un indult, aconseguí la llibertat provisional i s’integrà immediatament a la lluita clandestina de la CNT.  

En 1947 residia a Gavà (Baix Llobregat) i treballava a la fàbrica de fibres tèxtils artificials «La Seda de Barcelona» al Prat de Llobregat (Baix Llobregat).  

El juny de 1947 s’integrà en el grup guerriller de Francesc Sabaté Llopart.  

Arran de l’execució el 12 de juliol de 1947 del confident policíac Eliseu Melis Díaz per part d’aquest grup, aconseguí fugir de la repressió desencadenada i es va veure obligat a passar clandestinament la frontera del Pirineu Oriental amb la seva companya, María de los Desamparados Peña Navarro (Amparo Peña), i la seva filla de 14 anys.  

Entrà a formar part de la Federació Local de Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona, Occitània) de la CNT-AIT en l’Exili i participà en el X Ple Intercontinental celebrat entre el 9 i el 13 de setembre de 1959 a Vierzon (Cher, Centre – Val de Loire), on va retrobar Quico Sabaté.  

En aquests anys es mostrà molt actiu a la Colònia de Malalts i Mutilats d’Aymare (Lo Vigan, Òlt, Guiana, Occitània) de la CNT-AIT.  

Posteriorment trencà amb el Secretariat Intercontinental de la CNT-AIT en l’Exili i en 1970 era membre de la Comissió de Relacions de les Agrupacions Confederals i Afinitats Llibertàries a l’Exterior, que publicava els periòdics Confrontación i Frente Libertario, a més de secretari de la Federació Local de Tolosa de Llenguadoc d’aquestes agrupacions.  

Joan Perelló Clemente va morir el 28 de desembre de 1979 a l’Hospital Purpan de Tolosa de Llenguadoc i va ser inhumat a Poitiers (Vinhana, Poitou-Charentes, Nova Aquitània), on residia la seva filla. 




Autor font: Nordestllibertari.blogspot.com