Jean Wintsch

Gener 19, 2021 –
Per Nord-Estl Libertari

864 vistes

Jean Wintsch amb sa companya i sos fills (Lausana, ca. 1922)

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST

El 19 de gener de 1880 neix a Odessa (Ucraïna, Imperi Rus) –altres fonts citen Varsòvia (Polònia, aleshores Imperi Rus)– el metge, professor universitari, mestre i propagandista anarquista i sindicalista Jean Wintsch

En 1936, quan esclatà la revolució col•lectivista autogestionària, marxà amb el seu fill Pierre a Catalunya passant per la frontera del Pirineu Oriental i en retornar va fer conferències, especialment a la Casa del Poble de Lausana, i articles. En aquests anys fou membre dels Amics de l’Espanya Republicana del cantó de Vaud

Jean Wintsch: El 19 de gener de 1880 neix a Odessa (Ucraïna, Imperi Rus) –altres fonts citen Varsòvia (Polònia, aleshores Imperi Rus)– el metge, professor universitari, mestre i propagandista anarquista i sindicalista Jean Wintsch. Era fill d’una família originària d’Illnau-Effretikon (Zuric, Suïssa) i el seu pare es deia Johannes Wintsch, sastre, i la seva mare, Susanna Artmann.

Després d’estudiar a l’institut de Lausana (Vaud, Suïssa), realitzà la carrera de medicina a Lausana i a Zuric (Zuric, Suïssa).

Des de juliol de 1901, quan encara estudiava medicina, i fins el 1914 col·laborà en el periòdic quinzenal Le Réveil Socialista-Anarchiste, que editava Luigi Bertoni, Eugène Steiger i Georges-Henri Herzig a Ginebra (Ginebra, Romandia, Arpitània, Suïssa).

En 1903 es llicencià en medicina i des d’aquest mateix any col·laborà en el periòdic maltusià Régéneration.

El gener de 1904 es casà amb Nathalie Maléeff, amb qui tingué dos infants.

El 8 de juliol de 1906 assistí al IV Congrés de la Fédération des Unions Ouvrières de la Suisse Romande (FUOSR, Federació d’Unions Obreres de la Suïssa Romanda) que se celebrà a Friburg (Friburg, Suïssa) i amb Louis Avennier i Louis Bertoni parlà en el míting de clausura.

En 1907 realitzà l’entrada «Le syndicalisme en Suisse» per al llibre col·lectiu Mouvement socialiste.

Entre 1907 i 1914 col·laborà, sobretot amb articles sobre malalties professionals i sobre el control de natalitat, en La Voix du Peuple, òrgan sindicalista revolucionari de la FUOSR, i en altres periòdics anarquistes, com ara La Révolution. Quotidien de lutte sociale, que publicà en 1909 Émile Pouget.

Per al Congrés Anarquista d’agost de 1907 celebrat a Amsterdam (Països Baixos) redactà un informe sobre la situació de la Federació Comunista Anarquista de la Suïssa Romanda (FCASR) que va ser presentat per Amédée Dunois.

En 1908 fundà el Grup Maltusià de Lausana.

Entre 1908 i 1913 col·laborà en L’Almanach des Travailleurs.

Fou orador en nombroses assemblees –amb Giovanni Devincenti i Louis Avennier, a finals de maig de 1909 en un míting a la Casa del Poble de Lausana en defensa de Luigi Bertoni, aleshores detingut arran d’una vaga de tipògrafs, o amb Giovanni Devincenti, Gustave Noverraz i Émile-François Duvaud, en un míting de protesta al mateix local per l’afusellament a Barcelona del pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia– i intèrpret en reunions –com ara el Congrés Antimilitarista de novembre de 1909 celebrat a Biel (Berna, Suïssa) patrocinat per la FUOSR, grups anarquistes suïssos, la Lliga Revolucionària de Zuric i altres organitzacions.

Entre 1910 i 1911 col·laborà en la revista sindical La Vie Ouvrière i entre 1910 i 1919 en L’École Émancipée.

L’1 de novembre de 1910 creà l’Escola Ferrer de Lausana, centre educatiu inspirat en el pensament pedagògic de Ferrer i Guàrdia i en l’anomenada «Educació Integral» (Paul Robin, Sébastien Faure i algun altre), que comptà amb el patrocini de diverses entitats (FUOSR, sindicats, grups anarquistes, francmaçons i lliurepensadors) i que, malgrat infinitat de dificultats, durà fins el 15 d’abril de 1919. També fou l’administrador del Bulletin de l’École Ferrer que publicà 30 números entre abril de 1913 i maig de 1921.

Entre 1911 i 1912 col·laborà en Le Temps Nouveaux, de Jean Grave, i en 1912 en Les Petits Bonshommes.

En 1914, quan la Gran Guerra, encara que es declarés antimilitarista, fou partidari dels intervencionistes segons l’opinió que, només França, pàtria de la Revolució de 1789 i dels Drets de l’Home, era capaç, amb el suport dels aliats, de destruir el militarisme alemany, obrint així la via a la supressió del tots els militarisme. Per aquesta opinió va ser obligat a deixar de col·laborar en Le Réveil, marcadament antiintervencionista. El seu nom aparegué en la segona llista dels signants del «Manifest dels Setze», publicat en el primer número de Le Bulletin des Temps Nouveaux, de maig de 1916. En aquests anys el moviment llibertari es dividí i les dificultats en els intercanvis i en les comunicacions durant els anys bèl·lics no ajudaren a clarificar les posicions de les dues opinions.

En 1915 col·laborà en La Bataille.

Entre 1915 i 1919 edità a Lausana el periòdic La Libre Fédération. Organe socialiste, syndicaliste, fédéraliste i entre 1915 i 1918 fou editor responsable del periòdic de La Libre Pensée.

En 1917 col·laborà en La Clairière. Revue syndicaliste humaniste i entre aquest any i 1918 en L’Aube. Revue politique et littéraire de Lausana.

En 1918 signà el manifest Une sequestration, contra la llarga detenció preventiva que patia Luigi Bertoni a Zuric.

Entre 1919 i 1920 publicà a Lausana amb la seva companya el Bulletin Russe.

En 1921 aconseguí el doctorat en medicina.

Entre 1923 i 1937 col·laborà en La Bruchure Mensuelle i entre 1925 i 1939 en la revista parisenca Plus Loin, del doctor anarquista Marc Pierrot.

En 1931 esdevingué metge de les escoles de Lausana i membre de la Comissió Escolar de la ciutat, desenvolupant noves tasques (servei d’infermeres escolars, colònies de vacances, refectoris i altres activitats).

També en aquesta època ensenyà higiene a l’Escola Superior de Senyoretes i psicologia aplicada, amb Jean Piaget, a l’Escola de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat de Lausana.

Publicà nombrosos articles en publicacions científiques (Annuaire de l’Instruction en Suisse, La Médecine Scolaire, La Pédiatrie pratique, Pro Juventute, Revue Médicale de la Suisse Romande, Revue Suisse d’Hygiène, Zeitschrift fur Kinderpsychiatrie i alguna altra) i obres especialitzades sobre higienisme i pedagogia.

En 1936, quan esclatà la revolució col·lectivista autogestionària, marxà amb el seu fill Pierre a Catalunya passant per la frontera del Pirineu Oriental i en retornar va fer conferències, especialment a la Casa del Poble de Lausana, i articles. En aquests anys fou membre dels Amics de l’Espanya Republicana (AER) del cantó de Vaud.

Entre el 24 de juliol i l’1 d’agost de 1937 assistí al I Congrés Internacional de Psiquiatria Infantil que se celebrà a París (Illa de França).

En 1937 va vendre el seu arxiu i biblioteca, que conté correspondència amb destacats anarquistes (Piotr Kropotkin, Luigi Bertoni, Georges Herzig i altres), a l’International Institute of Social History (IISH) d’Amsterdam.

Ente 1938 i 1939 col·laborà i patrocinà el setmanari antifeixista ginebrí La Semaine.

En 1939 fou un dels promotors de la fundació cultural «Pro Helvetia».

És autor de Ce qu’est le syndicalisme. Définition et but. L’oeuvre à accomplir (1908), Centralisme et fédéralisme. Un groupe de syndicalistes (1910, atribuïda), Une révocation, une école (1910), Les ouvriers et la science. Renaissance intellectuelle (ca. 1912), Un essai d’institution ouvrière, l’Ecole Ferrer (1919 i reedició 2009), Les nouveaux aspects du socialisme. Socialisme, syndicalisme, fédéralisme (1919), Un artiste lausannois. Steinlen, notice biographique (1921), De la prophylaxie des maladies vénériennes (1921), Essai sur l’orientation professionelle (1929), Le depistage precoce des oligophrenes (1934), Enquête sur le bruit à l’école (1935), Le dessin comme temoin du developpement mental (1935), Les premières manifestations motrices et mentales chez l’enfant. Étude physiologique, clinique et pédagogique (1935), L’Ecole espagnole. Notice présentée aux «Amis de l’Espagne républicaine» (1937), Les facteurs constitutionnels dans les troubles du comportement (1937), Sur la nature de l’intelligence (1937) i Les enfants délinquants. Questions d’hygiène infantile et mentale (1939), entre d’altres.