Desembre 6, 2022
Per Direta
171 vistes

El single “Gazte arruntaren koplak” (Chill Mafia Records, 2021) va trastocar el panorama musical. Chill Mafia es presentava al món per trencar convencions. Sense normes ni receptes, aquesta colla d’amics de Pamplona s’ha transformat en un col·lectiu cultural que aplega gent dedicada a la producció, el disseny, el grafiti, DJ i MC. Omplen sales de concerts amb una proposta eclèctica que barreja trap, dancehall, reggae i tecno. Vam parlar amb tres dels seus components, Beñat Rodrigo Kiliki Frexko, Alessandro Martins Suneo i Beñat Abarzuza Ben Yart, abans de la seva actuació a l’Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona del passat 11 de novembre, en què van compartir cartell amb Machete en Boca i Carmen Xia, amb totes les entrades venudes i un públic entregat.

Què és Chill Mafia?

Suneo: Una colla de col·legues. Al principi això, ens ajuntàvem tots de party. Tampoc no és gaire concret.
Kiliki Frexko: Gent amb els mateixos gustos que s’ajunten a Pamplona.
Suneo: Jo crec que té com a cert rerefons el fet d’haver començat a fer música. Ens trobem a festes molt temàtiques. Hi havia molt reggae a Pamplona, ​​per exemple, o molt tecno o reggaeton. Ens ajuntem per alguna cosa més contracultural que no pas el fet de ser els putos jurrus de merda del barri [el terme fa referència al jovent associat als entorns abertzales].


I això, com es tradueix a les creacions?

Kiliki Frexko: D’entrada, malament. Ens organitzem una mica de manera assembleària, però no assembleària del pal tothom ha d’opinar de tot. És clar que tothom pot opinar de tot, però també cal delegar: tinc el meu col·lega que dissenya de puta mare, jo no tinc ni puta idea de fer això, jo aporto certs tocs però cadascú aporta allò per al qual té facilitat. Podem arribar a ser set fent una cançó, i que de cop un altre digui “cal ficar lalalala”.
Suneo: És molt orgànic. Al final tenim inquietuds sobre alguna cosa artística i tots les fiquem, cadascun del seu pal. I en comptes d’estar amb la teva colla de sempre fent porros al parc, doncs amb això teníem alguna cosa més a fer.
Kiliki Frexko: I tots fem alguna cosa, però si no haguéssim fet l’ajuntada, doncs no hauríem fet res. I així et motives. Jo sol fa tres anys no hauria fet un disc.
Suneo: T’ajuntes amb penya que fa coses i això et dona un feedback que et fa venir ganes de fer més.

Chill Mafia va actuar a l’Ateneu 9 Barris de Barcelona el passat 11 de novembre |Arxiu


Quines influències teniu? Què escoltàveu?

Suneo: De tot: tecno, punk…
Kiliki Frexko: Venim tots del punk, però perquè a Iruña s’estil·lava moltíssim. Fins al punt que jo els primers bolos que vaig veure eren que si “El Conde Rata” i tot de noms així. Però punk maco! El de l’escopinada, no d’aquests que van de punkys de merda.


Vaig llegir una entrevista on dèieu: “No crec en el folklore sinó en la tradició”

Kiliki Frexko: La trikitixa [un acordió petit] que és un mític instrument basc, en realitat és un instrument italià. Si ens haguéssim basat en el folklore no hauríem tingut trikitixa. Les tradicions es van movent, no són estàtiques.
Suneo: Una cosa tradicional es fa folklore quan s’intel·lectualitza i es culturitza.


Parleu de política en les vostres lletres sense caure en mítings. Quin és l’equilibri?

“M’interessa el que és polític si em parla en primera persona. Si em parla de mogudes en tercera persona, no m’interessa”

Kiliki Frexko: Polític ho és tot. Que tu parlis de la teva puta vida és polític. Per mi, una lletra pamfletària és el que em podria haver repartit en un full volant un col·lectiu de les joventuts de la seva puta mare. M’interessa el que és polític si em parla en primera persona. Si em parla de mogudes en tercera persona, doncs no m’interessa. Crec que pot ser molt més polític parlar en primera persona.


Quina relació teniu amb el rock radical basc?

Kiliki Frexko: Doncs suposo que és com la relació que aquí [a Catalunya] es té amb el Peret, o alguna cosa així, allò mític que escolten els teus vells. Hi ha cançons d’aquella època que és impossible que nosaltres no ens les sapiguem. Una mica com que et mola el que fa el teu pare, però estàs fins als collons del teu pare. El rock radical basc porta quaranta anys existint a Euskal Herria, ja va sent hora que se’n vagi a prendre pel sac d’una puta vegada. I et parla el fan més gran de Cicatriz.
Cuneo: Cal adaptar aquest missatge i aquesta mateixa política però al nostre context. No es pot repetir sempre el mateix.
Kiliki Frexko: Col·lega, no et fa una mica de daddy issue tocar els mateixos acords que el teu pare?

Us col·loquen a la generació post-ETA.

Ben Yart: Z militar.
Kiliki Frexko: Una mica és el mateix que et deia abans. Estem d’acord amb aquesta baina, però no em parlis de fa vint anys. Ara hi ha una altra realitat. I òbviament que tenim sensibilitat cap a un cert bàndol.


Teniu una lletra que diu: “quan era txiki al barri es cremaven villabesas [en referència a una línia d’autobusos urbans] on ara hi ha cases d’apostes”.

Kiliki Frexko: És una lletra completament robada. Perquè quan jo era xaval l’himne del barri era una cançó d’un grup punk-oi, i a més a un el van ficar al talego i a les festes del barri la cançó sonava sí o sí; i la lletra era una cosa com “vaig quedar amb els col·legues al barri i tot va ser de puta mare perquè a Marcelo Celayeta va cremar una villavesa“. Jo he vist això de molt petit.


Com porteu les tensions que ha generat l’escissió de la GKS (Gazte Koordinadora Sozialista) al si de les joventuts de l’esquerra abertzale?

Kiliki Frexko: Estem fora, la veritat. Tant d’Ernai com de la GKS.
Ben Yard: Crec que totes dues ens tenen per bufons i passen de nosaltres. Jo noto que als pobles tenen una dinàmica pròpia, però el que és a Pamplona, passen de nosaltres i fora.
Suneo: Passant, però perquè ells passen també. Intenten donar veu als joves, a la penya obrera de barri, però…
Kiliki Frexko: Potser et criden per a algun festi, però tampoc intenten portar-nos a cap bàndol perquè sempre hem estat com els rarets del pati que estan en una cantonada parlant de Magic. Jo veig el perfil sociològic de la penya jurru, i encara que els del meu barri fossin una mica més quinquis, veig aquesta penya i tenen el perfil de basc que els seus pares són professors de la uni.
Suneo: Òbviament cal fer una política activa, però no és penya que doni veu al que és la meva política o el meu pensament.

“Puc estar culturalment i socialment més proper a aquest sector, però jo ni fart de grifa votaria Bildu perquè em desallotgen el gaztetxe del meu barri”

Kiliki Frexko: Potser sóc curt de mires, però m’interessa la política que diu “mira el que cal fer al barri” i ho fa. No tinc fe en un discurs amb mires a d’aquí a vint anys. Potser estic sent un pessimista de l’hòstia. És clar que és una cosa que havia de passar [aquesta tensió al moviment juvenil abertzale]. Tens una esquerra abertzale que ha estat molt canyera durant molt de temps i de sobte arriben dues crisis juntes, i tens el de Bildu pactant amb el PSOE. I òbviament et sortirà algú que t’avanci per l’esquerra, sense més ni més. Puc estar culturalment i socialment més proper a aquest sector, però jo ni fart de grifa votaria Bildu perquè em desallotgen el gaztetxe [casal de joves] del meu barri.


Barregeu castellà i basc a les cançons. Ho feu de manera conscient o simplement surt així?

Kiliki Frexko: Navarra és a Euskal Herria el que el País Valencià a Catalunya. No té la mateixa realitat lingüística que el País Basc. Tenim un altre govern. A deu quilòmetres al sud de la meva ciutat l’única forma d’estudiar euskera és pagant. Tu vas a renovar el DNI o a l’hospital i no tens un funcionari que parli euskera.
Suneo: Hem estudiat tota la puta vida en euskera, però també et comuniques en castellà i ho barreges. Els meus pares no sabien euskera ni molt menys. I això tot d’una t’obre portes. És cultura d’Iruña.

Kiliki Frexko i Suneo, membres del col·lectiu Chill Mafia, durant l’entrevista a l’Ateneu de 9 Barris |Arxiu

L’estil que utilitzeu no és gaire comú al País Basc, ni en basc. Des d’aquí penseu que cuideu l’idioma?

Kiliki Frexko: 50/50. Hi ha cert sector jurru que pensa que estem cuidant l’idioma, i un altre sector jurru que diuen que estem romantitzant el fet de parlar malament l’euskera. I nano, jo no estic romantitzant res, la veritat és que jo l’euskera el parlo una mica malament.
Suneo: No és romantitzar, és reflectir una puta realitat. No parlem tots en euskera tota l’estona.
Kiliki Frexko: I tu a Iruña no pots viure en eusquera 24/7, és impossible.


He vist les demandes que feu per als camerinos i em semblen genials. Menjar casolà i ganxets…

“Diuen que estem romantitzant el fet de parlar malament l’euskera. Jo no estic romantitzant res, la veritat és que l’euskera el parlo una mica malament”

Kiliki Frexko: Després de treure la mixtape i abans d’anunciar el primer bolo ens van dir “heu de fer un rider d’hospitalitat”, i jo, “què és això?”. I estàvem amb un fumadot de l’hòstia i vam pensar, hi posarem perlades. Vam posar: dos packs de birra només si són Aurum [la marca blanca de Mercadona]. Per què? Per fer uns riures. Ni me’n recordo de què posa en aquesta merda.


A les vostres lletres la droga hi és present. Des de la vivència o des de l’apologia del gènere?

Kiliki Frexko: Mira, és el que et deia abans. M’interessa el que és polític en primera persona, doncs amb això el mateix.
Ben Yart: Si poso una mica de drogues a les lletres és perquè en aquell moment estic pensant en això. Pot ser graciós i transgressor, però no ho faig per això. Tinc una cançó que diu “pitxu pitxu” i em passa que en alguns moments estic tot content perquè m’he ficat amfetes. I en una altra et parlo de “menjar sostre” i t’ho dic des d’un altre punt de vista. Ni a la primera vull fer apologia ni a la segona vull conscienciar ningú.


On és el vostre sostre? Hi heu pensat?

Suneo: Que va! Gaudir i ja està.
Kiliki Frexko: Mira, me la sua, jo el que vull és menjar sense treballar. I per a mi cantar és treballar, però no de la mateixa manera. Ara surten tot d’influencers del pal “ostres, que dur que és el treball artístic, i no saben el que hi ha darrere”. Bé sí, cabró, però no ets a la mina, eh! No tens ni una puta durícia. Jo la veritat és que el que vull és menjar amb això i la veritat és que de moment menjo llenties. M’agradaria poder menjar filets. Sense més. Que al final treballar amb això és precari d’allò més. No saps si tindràs feina els tres mesos següents. Ets una mena de fals autònom. En veritat és com ser assalariat, però clar, per un dia. No ens esperàvem aquesta merda, imagina’t la consciència de futur. Cap.
Suneo: Quan acabi la gira potser hi pensem una mica.




Autor font: Directa.cat