Juliol 28, 2021
Per Direta
354 vistes


Fa temps que la costa del Maresme arrossega estructures que incompleixen la llei de costes vigent. Alguns municipis encara conviuen amb construccions abandonades, però les administracions competents no han procedit al seu enderroc. Això deixa la sensació que la costa és terra de ningú, però sobretot tres actors són els que decideixen el futur de la comarca: Adif, el Ministeri espanyol per la Transició Ecològica i el govern autonòmic.

També els colors polítics dels consistoris juguen un paper clau a l’hora de garantir l’aplicació de la llei de costes que afecta moltes estructures construïdes a les platges. Aquesta llei va ser aprovada per reial decret el 2014, després que el 2013 es fes una modificació del reglament inicial del 1988, amb l’objectiu de protegir i fer un ús sostenible del litoral. I, dicta, per exemple, que les guinguetes han d’ocupar com a màxim setanta metres quadrats de platja natural i han de ser desmuntables i els clubs nàutics no poden excedir els 300 m². Ara, els ajuntaments han hagut d’agafar el timó i convertir-se en una de les veles claus per navegar cap a la renaturalització del litoral del Maresme.

La llei de costes va ser aprovada per reial decret el 2014, després que el 2013 es fes una modificació del reglament inicial del 1988, amb l’objectiu de protegir i fer un ús sostenible del litoral

Entre algunes de les construccions que s’haurien d’haver enderrocat seguint el que dictamina la llei de costes es troba el Club de Pescadors l’Espigó de Garbí, unes històriques casetes de pescadors que hi ha a la platja de Vilassar de Mar i han estat declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per l’Ajuntament local. També un dels restaurants històrics de Vilassar, el Palomares. La Platjola de Sant Pol de Mar, un restaurant inactiu que, segons l’ajuntament local, suposa un risc de seguretat i salubritat pel municipi. Clubs nàutics, com són el de Vilassar de Mar, el de Calella, el de Canet de Mar i els dos de Pineda de Mar, que lluiten per continuar amb la seva concessió. O, el càmping Bon Repòs de Santa Susanna, que es troba a peu de platja i és propietat de l’actual alcalde del municipi, Joan Campolier i Montsant (AiS-Junts), condemnat per prevaricació per l’Audiència de Barcelona l’any 2003 mentre militava en Convergència i Unió. La realitat és que la normativa del 2014 va deixar amb l’aigua al coll diverses estructures fixes del Maresme, però poques d’elles han naufragat.


Construccions a la deriva 

L’Ajuntament de Sant Pol de Mar, això sí, va portar a terme l’enderroc subsidiari de l’antic restaurant Banys Lluís el passat març. Aquesta acció promoguda per l’actual govern (ERC-AM + CUP-Amunt) va despertar molta polèmica al municipi, ja que es tractava d’un local emblemàtic, amb cent deu anys d’història, construït en una antiga casa de pescadors a la platja del Morer.

Infraestructures costaneres amb data de caducitat al Maresme
Una excavadora retira restes de l’enderroc dels Banys Lluís, a Sant Pol de Mar |Isidre Garcia Puntí

Segons denuncia la CUP local, la connivència del Ministeri espanyol per la Transició Ecològica (Direcció General de la Costa i el Mar) amb l’administració local del mandat anterior de CIU/PdCat i el Departament de Territori “han provocat la dilatació del tancament d’aquesta instal·lació”. Des del partit polític expliquen que s’ha portat a terme l’enderroc de la guingueta per protegir la platja i fer un pas més enllà per la seva renaturalització. “Els ajuntaments que segueixen mantenint estructures econòmiques que no respecten la normativa actual, suposo que trien quina mena de platja volen. Els usos que se li dona a la platja deixen molt clar quin és el  posicionament local: a favor o en detriment del medi ambient”, aclareixen des de la CUP.

En aquesta línia, defensen que l’enderroc dels Banys Lluís se suma a les accions de la lluita ecologista del Maresme, que vol recuperar l’espai que correspon a les dinàmiques litorals i naturals, i “protegir la costa de temporals com els del Glòria”. De fet, des de la Plataforma del Litoral recorden que la construcció d’infraestructures artificials sobre la costa atempta contra la dinàmica canviant del litoral i argumenten que l’existència de negocis lucratius només afavoreix un sector: el turisme.


La regressió del litoral i la construcció 

Part de la responsabilitat de la regressió del litoral maresmenc la té la construcció de restaurants fixos, creació de passejos marítims asfaltats, hotels, l’N-II i la via del tren. És per això que des de la CUP lamenten “l’immobilisme del Ministeri i la Generalitat” davant les infraestructures que segons la llei de costes haurien d’estar enderrocades. “Ens hem hagut de fer càrrec subsidiàriament d’un enderroc i unes despeses que haurien de realitzar les administracions competents. Això, vol dir que la preservació del litoral recau sobre els ajuntaments?”, critica la formació.

D’altra banda, la història dels Banys Lluís ha estat molt complexa a escala burocràtica. De fet, l’expedient de tancament del local s’ha arrossegat des de l’octubre del 2013 –quan es va fer el primer requeriment a la propietat, perquè no podia funcionar sense la concessió administrativa d’ocupació del domini públic marítim terrestre ni de la preceptiva llicència municipal– fins a l’octubre del 2019, quan es va ordenar el cessament de l’activitat.

Des del Departament de Territori corroboren que la concessió que emparava el funcionament dels Banys Lluís va ser atorgada l’any 1977 per construir 175 metres quadrats i es va extingir l’any 2005

La situació encara es va complicar més quan la guingueta va incendiar-se el 8 de gener. Després de l’incident, l’Ajuntament de Sant Pol va intervenir per retirar els vidres trencats, la runa i les restes de plaques d’amiant. I, més tard, va portar a terme el seu enderroc subsidiari, perquè el concessionari de l’espai no se’n va fer càrrec. Per aquest motiu, el propietari dels Banys Lluís, Lluís Pla, creu que l’incendi va ser provocat i considera que és “una casualitat molt oportuna” que passés de matinada i durant el confinament. Per a ell, tot és un “artifici” per fer-lo fora i fer que més endavant s’enriqueix un altre de la zona. Sigui com sigui, a Pla li entristeix com s’ha resolt la situació de la guingueta i lamenta que Sant Pol hagi “tirat a terra un espai amb tanta història, que ha donat tant dinamisme al poble” i deixi “desemparat econòmicament” a un dels seus ciutadans.

Segons expliquen des de la CUP local, el procés de l’expedient s’ha dilatat tant en el temps, acabant amb l’incendi per la manca de sensibilitat política: “Tant el Ministeri, Acció climàtica del Consell Comarcal del Maresme i la Generalitat han deixat passar el temps”, reblen. Des de la Directa s’ha demanat la posició del Ministeri espanyol per la Transició Ecològica sobre l’enderroc dels Banys Lluís, però no s’ha rebut cap resposta.

Infraestructures costaneres amb data de caducitat al Maresme
La Platjola de Sant Pol de Mar, un restaurant inactiu que, segons l’ajuntament local, suposa un risc de seguretat i salubritat pel municipi |Isidre Garcia Puntí

En aquest sentit, des del Departament de Territori corroboren que la concessió que emparava el funcionament del restaurant va ser atorgada l’any 1977 per construir 175 metres quadrats i es va extingir l’any 2005. També confirmen que “des del 2005 fins al 2019 el restaurant va continuar en funcionament sense títol, ocupant gradualment més i més superfície fins a arribar als 436 metres quadrats”. A més, informen que la responsabilitat de l’execució de l’enderroc corresponia al Ministeri (sempre que no se’n fes càrrec l’ocupant): “El Ministeri s’ocupa d’aquells edificis que no disposaven de títol d’ocupació amb anterioritat als traspassos de competències en matèria d’ordenació i gestió del litoral efectuats a la Generalitat l’any 2008”. Pel que fa al Consell Comarcal del Maresme han indicat que “no tenen competències en aquest tema i que respecten l’autonomia local”.


Molta càrrega per als ajuntaments

Malgrat això, la realitat és que el consistori de Sant Pol, després de molts requeriments, s’ha acabat fent càrrec de l’enderroc de l’edifici. “Ho hem fet perquè temíem pel perill que suposava mantenir les runes d’un restaurant a la platja i per garantir que no s’escampessin més partícules tòxiques de fibrociment”, defensen des de la CUP local. Segons informen, el cost de l’enderroc de la guingueta ha suposat una despesa de més de 40.000 euros. Per aquest motiu, creuen que les administracions no s’estan implicant en l’assumpte, ja que el cas dels Banys Lluís no és aïllat i tot plegat suposaria una gran inversió.

Des de la Plataforma del Litoral recorden que la construcció d’infraestructures artificials sobre la costa atempta contra la dinàmica canviant del litoral

De moment, des de Sant Pol han prioritzat acabar amb l’antropització dels espais costaners i revertir part del dany que ha fet el totxo a la costa del Maresme. La Plataforma del Litoral recorda que els principals aportadors de sediments a les platges del Maresme són la Tordera i les rieres. I que la primera està sobreexplotada, i les segones han estat urbanitzades, canalitzades o impermeabilitzades.  Per tant, quan plou ja “quasi” no poden arrossegar sediments al mar. A més, els ports i els espigons interrompen cada dia el transport natural de sediments, provocant grans acumulacions de sorra a llocs puntuals. “Si la solució és dragar i ignorar que la dinàmica natural s’ha trencat, seguirem amb un greu problema ambiental: espècies extingides, fons marí destrossat i platges artificials”, evidencia Sergi Galanó, portaveu de la plataforma.


Un pla per la costa maresmenca dissenyat des de Madrid

Quan les xancletes fan fora la biodiversitat natural. Així, es podria resumir el que ha passat a les platges del Maresme. En aquest tros de la costa litoral catalana es practiquen dragatges des de l’any 1986 i ja s’han extret 4.000.000 m³ de sorra marina per omplir les seves platges.

El portaveu de la Plataforma del Litoral, Sergi Galanó, explica que en aquests moments la “batalla principal” que tenen entre mans és aturar l’Informe técnico de estrategia de actuación en el Maresme, que va fer públic el Ministeri per la Transició Ecològica de l’Estat espanyol el 2014. “Es tracta d’un projecte que té com a objectiu posar solució a la manca de sorra de les platges maresmenques i estabilitzar-les. Però, que planteja la mateixa recepta d’enginyeria que fa dècades que fracassa: tones de pedres entre Montgat i Malgrat de Mar, per interrompre la dinàmica litoral, i dragatges periòdics”, detalla el portaveu.

En aquest sentit, el Senat espanyol, a instàncies d’ERC, va aprovar el 2021 una moció contra el projecte, on s’instava a replantejar-lo i a fer un estudi dels fluxos sedimentaris que aporten les conques fluvials, sobretot la de la Tordera. Paral·lelament, des del 2015 alguns municipis maresmencs han aprovat mocions per demanar la suspensió del projecte. I, diversos científics i institucions comarcals, com és el Centre d’Estudis Ambientals de Blanes (depenent del CSIC), han advertit que la solució dels espigons agreujarà encara més la problemàtica de la costa. Malgrat totes aquestes advertències, el Ministeri encara manté vigent el seu pla d’estabilització del litoral maresmenc.

Per a Galanó, aquesta situació evidencia que la problemàtica de les costes del Maresme és la mirada. “No s’està fent un plantejament que pensi amb l’impacte mediambiental. Un altre cop, només preocupa que la gent tingui platja. Quan s’accepti com són les platges de forma natural, es començarà a treballar cap a una solució real”, defensa el portaveu.

Sembla que la pavimentació de les rieres, la construcció de ports i espigons que aturen el flux natural de l’aigua i la sobreexplotació turística de les platges segueix a l’ordre del dia. I, que l’interès per renaturalitzar les platges té molt a veure amb el color polític de les administracions i els interessos econòmics. Sense anar més lluny, Galanó recorda que Premià va aprovar una moció en contra l’informe del Ministeri el 2015 i, en canvi, avui dia el defensa.




Autor font: Directa.cat