Novembre 29, 2021
Per CGT Diputació De BCN
230 vistes


INFORMACIÓ SOBRE LA REUNIÓ DE MGNmc DE LA DIPUTACIÓ DEL 25 DE NOVEMBRE + DARRERA CRIDA A LA VAGA DEL SECTOR PÚBLIC DEL 30-N

Companyes, companys,

El dijous passat, dia 25 de novembre, es va celebrar una reunió de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona. Es van tractar diversos temes, entre ells l’aprovació del calendari laboral 2022, la majoria dels quals hauran de continuar essent tractats en reunions posteriors, atès que aquesta reunió va servir bàsicament per a que les diferents parts posessin sobre la taula la seva postura inicial en relació als mateixos.

Volem destacar, amb tot, dues de les qüestions que es van tractar. En primer lloc, i en relació a l’Acord de la MGNmc d’1 de desembre del 2020 relatiu a la percepció d’una indemnització per les despeses de connectivitat ocasionades per la prestació de serveis en la modalitat de treball a distància derivada de la situació de crisi sanitària provocada per la COVID-19 (https://bit.ly/3D291iH) el qual, com sabeu, continua hores d’ara sense ser ratificat per l’òrgan competent (el Ple de la Diputació) i, per tant, sense ser efectivament aplicat, la Direcció dels Serveis de RRHH va adquirir el compromís de tornar a posar en circulació el decret de ratificació de l’acord, per a que es pugui abonar en breu la indemnització de 41,4 EUR mensuals contemplada en el mateix. Si bé encara no tenim una confirmació del termini de pagament, i restarem vigilants fins que aquest no s’hagi efectuat, considerem que es tracta d’una bona notícia, que almenys desencalla la implementació d’un acord l’efectivitat del qual (tot i haver estat negociant amb exclusió de la CGT) bona part de la plantilla porta un any esperant.

Dit això, volem recordar que continua havent-hi un acord molt important subscrit a la MGNmc per les mateixes dates, el del nou model de la Carrera Professional, l’aplicació efectiva del qual continua estant suspesa en els llimbs (us en vam informar aquí: https://bit.ly/2VT1u2s; i aquí: https://bit.ly/3lBAD8z), sense que es doni compliment a aquest dret que assisteix a (i mereix) la nostra plantilla. D’altra banda, i pel que fa a les despeses de consums domèstics vinculades amb el teletreball, més enllà de les de connectivitat contemplades en l’acord de l’1 de desembre del 2020 (associades exclusivament al període de treball en remot obligatori associat al confinament), hem tornat a posar sobre la taula la necessitat que la Diba assumeixi les mateixes, més tenint en compte que a partir de mitjans de gener de l’any vinent el teletreball pròpiament dit passarà a ser un element estructural dins les condicions de treball a la corporació. Es tracta d’un tema que no està en absolut resolt, i sobre el qual continuarem insistint en properes sessions de la MGNmc.

La segona qüestió que volem destacar de la reunió del dia 25 té a veure amb les 54 places de “Consolidació de l’ocupació temporal” del PAMO 2017 (https://bit.ly/3dUY87B) que eren les úniques d’aquell PAMO que no s’havien fet decaure i que continuaven amb convocatòries “vives”, que havien d’executar les proves durant el darrer trimestre d’aquest any, 2021 (sobre tot això, us en vam informar en el seu moment, aquí: https://bit.ly/3nYvNDz). Finalment, els RRHH de la Diputació s’han compromès a reconduir aquestes places als processos d’estabilització que es derivin de la nova regulació que es troba en curs de tramitació al Congrés, per tant, a deixar sense efecte les convocatòries i donar-les per caducades. Considerem que això és una bona notícia per a les interines en abús de temporalitat que ocupen aquestes places a les quals, tanmateix, mai no s’hauria d’haver sotmès a l’angoixa que els ha suposat durant tots aquests mesos saber que l’execució d’aquestes convocatòries continuava en marxa.

En relació a aquesta qüestió, i més en general a la dels futurs PAMO, no podem deixar sense comentar el que han dit al respecte els dos sindicats majoritaris a la Diba, CCOO i UGT, en els seus comunicats del 26 de novembre, amb afirmacions com ara “valorem molt positivament aquest pas i tots aquells que es produeixin per estabilitzar el nombre elevat d’efectius que formen part del personal interí [de] la Corporació que han prestat durant anys, i segueixen prestant, serveis amb una gran professionalitat” (UGT), o “hem defensat, com hem vingut fent a totes les reunions a on s’ha tractat aquest tema, que la DIBA havia d’anar a màxims en tot allò que la llei permeti” (CCOO).

Volem deixar clar que si a dia d’avui ens trobem, en relació als continguts del projecte de llei de l’”Icetazo”, en un escenari diferent al del Reial Decret-llei original aprovat al juliol, és únicament i exclusivament gràcies a la lluita del personal interí organitzat de les diferents administracions i dels sindicats alternatius i combatius que els hi donem suport. Ni UGT ni CCOO no han mogut un sol dit per a millorar aquests “màxims que la llei permeti”, sinó més aviat al contrari. La seva opció (no de màxims, sinó de mínims) en relació a l’estabilització del personal interí en abús de temporalitat ja la van deixar ben clara amb el vergonyós “Acuerdazo” que van subscriure amb el Ministeri encapçalat aleshores pel sr. Iceta (aquí: https://bit.ly/315fYSI; i aquí: https://bit.ly/3D2bw4y), i amb el seu posicionament en relació a la vaga del sector públic català del 28 d’octubre, o amb la recent sentència de fixesa obtinguda en seu contenciosa per un interí abusat de la Diputació (aquí: https://bit.ly/3lfR36j; i aquí: https://bit.ly/3xvf8uF; dos comunicats, per cert, que van fer circular per la xarxa però no es van atrevir a enviar per correu massiu a la plantilla de la Diba).

Tots els avenços aconseguits fins ara han estat fruit de la lluita, i no precisament de la de CCOO i UGT, els “màxims” dels quals consistien en enviar a totes les interines i interins en abús de temporalitat de la Diba i de totes les administracions a la trinxadora a fer concursos-oposició de torn lliure i resolució incerta. I, tanmateix, com hem estat explicant per activa i per passiva, les modificacions contemplades fins ara al projecte de llei, i que es volen sotmetre a votació al Congrés dels Diputats el 2 de desembre, CONTINUEN ESSENT INSUFICIENTS, NO RESOLEN SATISFACTÒRIAMENT LA PROBLEMÀTICA I NO DONEN COMPLIMENT A LA JURISPRUDÈNCIA EUROPEA. És per això que cridem, un cop més, com hem estat fent aquests darrers dies, a SECUNDAR LA NOVA JORNADA DE VAGA DEL SECTOR PÚBLIC CATALÀ CONVOCADA PER DEMÀ, 30 DE NOVEMBRE. CCOO i UGT poden quedar-se asseguts al sofà esperant que els “màxims” que mai no han volgut i en els quals mai no han cregut els caiguin del cel, nosaltres pressionarem fins l’últim moment mobilitzant-nos als carrers per una solució justa i digna.

PER L’ESTABILITZACIÓ LABORAL DEL PERSONAL PRECARI EN ABÚS DE TEMPORALITAT DE TOTES LES ADMINISTRACIONS!

CONTRA L’ICETAZO, EL 30-N TOTHOM A LA VAGA!

Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

29 de novembre del 2021

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.




Autor font: Cgtdiba.wordpress.com