«El vicepresident Jordi Puigneró defineix l’aeroport del Prat resultant de l’ampliació com: “el més verd d’Europa”, per contra comencen a sortir a la llum les primeres discrepàncies públiques sorgides des del si mateix dels partits i institucions signants de l’acord»
Manifestació el passat 12 de juny pels carrers del Prat contra els plans d’Aena i les obres de l’ARE-Sud
La segona setmana de juny a la manifestació convocada a El Prat convocada contra l’ampliació de l’aeroport i les obres de l’ARE Sud vàrem poder veure manifestant-se a la diputada al congrés espanyol per ERC Marta Rosique. Per la seva part aquella mateixa setmana responsables polítics de JxCat de Gavà, Castelldefels, Viladecans i el Prat fein una compareixença conjunta per expressar la seva oposició a la proposta d’Aena amb l’argument que “afectaria una zona, l’estany de la Ricarda, d’alt valor paisatgístic i protegida per la UE, i incrementaria la contaminació acústica i química”.
Només dos dies després de la manifestació al Prat, saltaven totes les alarmes per l’anunci de Pere Aragonès avisant que “no bloquejaria” el projecte d’Aena, si el govern espanyol es comprometia a fer més inversions en l’AVE per dur-lo a Girona i Reus.
Finalment aquest dilluns, el vicepresident i conseller de territori Jordi Puigneró feia públic que havien assolit un acord per a finançar amb 1.700 milions d’euros l’ampliació de l’aeroport del Prat. En unes declaracions a Catalunya Ràdio Puigneró explicava que treballarà “per que aquest sigui l’aeroport més verd d’Europa“ i afegia que “qui vulgui oposar-se a aquest projecte ho haurà d’anar a explicar”. Els republicans haurien preferit que aquest anunci s’hagués produït de boca del president Aragonès dimarts al Palau de la Generalitat, però sigui com sigui, a la plaça de Sant Jaume, ERC i JxCat remen en aquesta qüestió en la mateixa direcció.

Fotografia de presentació del manifest #NiUnPamMes amb el concurs de representats de totes les forces polítiques amb representació al consistori pratenc
Al Prat el consens no s’ha trencat
Això no vol dir però que l’anunci no hagi provocat esquerdes dintre d’aquest mateixos partits, sobretot quan descendim a l’àmbit més local i comarcal. D’una manera similar al que ja va passar temps enrere a l’Ebre amb el tema del PHN, els respectius portaveus locals d’ERC i Junts, aixi com algunes seccions locals de la comarca ja han manifestat la seva discrepància amb la línia oficial impulsada des de les cúpules dels seus respectius partits polítics.
Per la seva part el PSC-PSOE del Prat -formació integrant de l’equip de govern municipal- ha mostrat un perfil més aviat baix en tot aquest tema i no s’ha manifestat públicament des de l’anunci. Fins avui el PSC ha optat per no trencar el consens, contrari a l’ampliació, d’una població on no podem oblidar pas que formen part de l’Equip de Govern local. El passat mes de maig el PSC va aprovar, conjuntament amb la resta de partit amb representació al consistori, una moció impulsada per l’ajuntament contra al projecte d’Aena.
El PSC el partit clau implicat a l’ampliació del Prat
Més enllà de l’àmbit local però, el PSC s’ha mostrat sempre com un dels més ferms partidaris de l’ampliació. La signant per la part espanyola de l’acord, la ministre Raquel Sánchez, va ser fins fa poc batlle de Gavà i durant la seva etapa al capdavant del consistori veí ja va manifestar-se favorablement a l’ampliació.
Tampoc podem oblidar que un dels principals implicats, el president d’Aena Maurici Lucena, prové directament de les files del PSC protagonista d’un cas més de portes giratòries i no és l’únic amb Aena com protagonista (citar per exemple els casos de Duran i Lleida, Jordi Hereu o Josep Piqué).

Maurici Lucena abans d’esdevenir president d’Aena
A dia d’avui, el gestor aeroportuari espanyol encara no ha complert amb les accions de compensació ambiental compromeses en l’anterior ampliació de l’aeroport, fixades en la declaració d’impacte ambiental de 1998. I les torna a presentar com si fossin noves en aquesta nova ampliació, afectant l’espai agrícola i evadint altres impactes com l’augment d’emissions.
Seguint fora de l’àmbit local i tornant a ERC, aquest partit ha estat protagonista fins arribar a l’anunci de l’acord, d’una progressiva modificació tàctica dels seus posicionaments públics respecte al projecte; passant de l’oposició a una etapa més recent marcada per l’ambigüitat amb els missatges. De fet a la pàgina 122 del programa per a les darreres eleccions ERC es comprometia a: “Preservar els espais naturals que envolten l’aeroport i aplicar totes les millores tecnològiques necessàries per augmentar aquests vols sense necessitat d’ampliació”.
El canvi de posicionament dels republicans ha provocat igualment, que des de les seves joventuts haguin fet públic diversos tuits on reiteren un cop més la seva oposició a l’ampliació.

Fragment del programa electoral d’ERC a les darreres eleccions autonòmiques.
Indignació per la indefinició de l’acord
Un motiu que ha alimentat especialment la indignació ha estat que l’anunci de l’acord es faci sense detallar-se com té pensat fer-se l’ampliació, i fins i tot que aquesta es vengui com una alternativa més sostenible enfront d’un suposat model oposat que privilegiava les connexions low cost amb l’aeroport de Girona. En aquesta línia es va expressar el vicepresident Jordi Puigneró en les citades declaracions a Catalunya Radio, on també va usar l’expressió “aeroport low cost” per a definir el destí irremeiable d’un Prat no ampliat. Una altra justificació, la del president Pere Aragonés, acudia a la necessitat de pactar perquè gestor aeroportuari públic-privat AENA no elaborés el projecte en solitari, una justificació (millor ho faig jo que si ho fan aquests…), un argumentari que no és nou i que ens podria remetre novament al Pla Delta.
A la plaça de Jaume, un dels socis d’investidura del Govern d’ERC i Junts era contundent. La CUP instava el Govern a “desplegar aquelles polítiques econòmiques, socials i nacionals” recollides en l’acord d’investidura pactades amb ells, i es referia a l’acord amb AENA i el Govern central com “una línia vermella”. Les Candidatures d’Unitat Popular cridaven a secundar les mobilitzacions del 19 de setembre contra “aquest megaprojecte” que “va en direcció contrària als objectius de reducció d’emissions de la llei catalana del canvi climàtic” i per promocionar “un model econòmic de massificació turística i especulació que aboquen al treball precari i inestable”.
L’anunci també ha posat en relleu algunes diferències entre altres socis, en aquest cas els socis de Govern a l’Ajuntament de Barcelona (PSC i Barcelona en Comú). Un acord amb olor de PSC per tots costats va ser saludat amb furor per Jaume Collboni (PSC), primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Aquest mateix partit va ser clau perquè l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB, que reuneix els ajuntaments de l’àrea metropolitana barcelonina) rebutgés, amb el suport de PP, Cs i l’abstenció de Junts, una moció de rebuig al projecte d’ampliació.
A diferència del Prat, la resposta d’Ada Colau i dels Comuns ha fet més incidència en la crítica a la informalitat i secretisme de l’acord que al fons en si. La moció de la AMB va ser votada una setmana abans de conèixer-se el pacte i va estar secundada per ERC, partit el màxim representant de la qual institucional –que ho és també de tots els catalans- va liderar una setmana més tard la reunió secreta dels 1.700 milions. Incomprensibles viratges entre bastidors de la política? En la moció, els comuns i ERC es mostraven contraris a l’ampliació del Prat però mantenien el marc procreixement d’infraestructures mitjançant “un sistema aeroportuari Barcelona-Girona-Reus” que fes incidència en la millora de les infraestructures ferroviàries amb l’AVE per bandera.
Per part seva, Podemos el soci menor al Govern espanyol, ha optat per desmarcar-se de l’acord i ha remarcat que “lluitar contra el canvi climàtic forma part de l’acord de govern” de la coalició. Sofía Castañón, en declaracions a Catalunya Ràdio aquest dijous al matí ha criticat que amb l’ampliació s’està apostant pel “monocultiu del turisme”, que “genera llocs de treball precaris”, i ha dit que cal apostar per desenvolupar la “sobirania industrial”.
Més enllà de les institucions els moviments socials anuncien mobilitzacions
Més enllà de la política institucional el projecte d’ampliació de l’aeroport enxampa amb les bateries carregades als grups locals més sensibles sobre una de les seves possibles conseqüències: l’impacte sobre el delta de Llobregat, inclòs en la xarxa d’espais protegits Natura 2000, i que ja venien convocant protestes contra el projecte. Encara no hi ha detalls de la mobilització calendaritzada per al 19 de setembre per la Xarxa per la Justícia Climàtica i la plataforma Zero Port amb el lema “En lluita per la salut, el clima i la vida, ampliacions d’aeroports no, gràcies”.
Tot i que la convocatòria obeïa a un altre moment i a un altre motiu polític i la idea de les conseqüències d’ajuntar les paraules “mobilització” i “aeroport” causa terror en determinats àmbits, la cancel·lació de 119 vols en el bloqueig del Prat per part de la convocatòria Tsunami Democràtic a l’octubre de 2019, ens dóna idea del que pot arribar a fer una de les societats més mobilitzades d’Europa.
Autor font: Elpratllibertari.cat