Novembre 9, 2021
Per Direta
228 vistes


Una vintena d’antidisturbis de la Policia Nacional espanyola carrega contra una cinquantena de persones que s’atrinxeren en la porta número 23 del carrer Rafael Sánchez Ceva, al barri de Carrús d’Elx (Baix Vinalopó). La cadena humana formada per evitar el desnonament de la família de Said, amb tres fills menors d’edat, es desintegra a base d’arrossegaments, cops de porra i empentes, que deixen diversos ferits. Va ocórrer el 17 de maig de 2018, dia en què els jutjats decidiren executar el desnonament de la família de Said, que contreia un deute hipotecari —del qual havia pagat ja un 70%— amb el fons d’inversió Vuelta Direct Holding SL, amb seu en Luxemburg i gestionat per una gran gestora de la rajola, Finsolutia. Set activistes de la PAH d’Elx van ser acusades d’atemptat contra l’autoritat, desobediència i desordres públics, una denúncia que l’Audiència Provincial d’Alacant va arxivar en juny de 2019. Aquell desnonament ha estat el més repressiu en els darrers cinc anys de moviment en defensa de l’habitatge al País Valencià, que denuncia un augment de la repressió en els intents d’aturar llançaments.

Durant el període de temps transcorregut entre el desnonament de Said i la seua família fins a aquest mes de novembre, al País Valencià —on entre 2015 i 2020, s’han executat 47.649 llançaments, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)— la Policia Nacional espanyola ha denunciat per via administrativa, almenys, 31 persones per incompliment de la llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. També ha interposat una denúncia més per un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat, pel qual la Fiscalia demana un any i mig de presó i una multa de 600 euros. Segons les dades recopilades pel moviment pel dret a l’habitatge a València i aquest mitjà, els procediments sancionadors administratius sumen un total de 7.701 euros, que es concentren principalment en la capital del Túria, i afecten els sindicats de barri del Cabanyal, Malilla i Monteolivet, així com les plataformes d’afectades per la hipoteca (PAH) de València, la Safor-Valldigna i Elx.

El passat 5 de novembre, els sindicats dels barris del Cabanyal, Malilla i Monteolivet, en el marc d’una campanya conjunta per denunciar la repressió contra els moviments socials i, en específic, contra les assemblees veïnals en defensa de l’habitatge al País Valencià, van fer públic el recull de les 18 denúncies que han rebut en només els últims sis mesos, i que representen el gruix de les multes —un total de 6.000 euros— interposades al moviment pel dret a l’habitatge en els darrers tres anys. Marta Martín, militant del sindicat del Cabanyal i una de les portaveus del grup de treball que ha recopilat les dades, denuncia aquesta “ofensiva creixent”, la qual considera que, per ara, és més “conjuntural que sistemàtica”, ja que “no estan arribant multes per cada desnonament”. “A Catalunya —continua—, ja fa temps que estan ofegades a multes i ací està començant a passar, però és massa prompte per afirmar si és una situació orquestrada”. El seu sindicat acumula cinc propostes de sanció —la quantia de les quals no s’ha comptabilitzat en el recompte, perquè es desconeix encara— per “concentració il·legal”, matisa. Es van imposar en el context de desnonament d’Epi i els seus dos fills menors d’edat, que vivien en el bloc 29 del carrer Sant Joan de Déu, un edifici propietat del BBVA a la Malvarrosa.

Els sindicats dels barris del Cabanyal, Malilla i Monteolivet van fer públic el recull de les 18 denúncies que han rebut en només els últims sis mesos i que representen el gruix de les multes

Del que sí que estan segures les diferents plataformes, grups i sindicats d’habitatge és que l’augment de la repressió és un indicador de la “gran capacitat organitzativa” que tenen els barris per denunciar i fer front a l’especulació amb el dret a l’habitatge. Precisament, el Sindicat de Barri del Cabanyal és un col·lectiu en què participen moltes famílies amenaçades de desnonament o desallotjament i sense alternativa habitacional, i que ha aconseguit diverses victòries. En setembre de 2020, va recuperar un bloc de cinc habitatges, propietat de la Sareb, per a allotjar famílies en situació de vulnerabilitat. També, en juliol de 2021, va aconseguir que la Generalitat Valenciana acceptara adquirir un bloc del carrer Vicent Brull, on vivien deu famílies que la Sareb volia expulsar, aplicant per primera vegada el dret al retracte, contemplat en el decret llei 6/2020, de tanteig i retracte, per a l’ampliació de l’habitatge públic al País Valencià.

Per a Xavi Suay Lis, militant de Construint Malilla, les forces i cossos de seguretat de l’Estat espanyol tenen un objectiu molt concret: “Ofegar-nos a multes econòmiques per aturar-nos i minvar les forces” del moviment per l’habitatge, que “s’ha vist que pot suposar un problema per al sistema”. Comparteixen la mateixa reflexió la resta de sindicats, que, a través d’un comunicat, criden a “treballar per la unitat del moviment” i a “reforçar les eines antirepressives”. Per a aconseguir-ho, el primer pas ha sigut la creació d’una caixa de resistència comuna, que aniran engreixant amb els diners recaptats mitjançant un finançament col·lectiu i l’organització de diverses activitats que convocaran. També llancen un missatge acusador a la Generalitat i l’Ajuntament de València, dues institucions que titllen de “defensores perfectes de la propietat privada de l’habitatge i els grans tenidors”, i denuncien la seua doble cara: “Mentre adquireixen pisos de grans propietaris, resolen algunes situacions d’emergència habitacional o promouen ajudes al lloguer, envien les forces repressives, executen desnonaments abans de l’hora indicada o no dubten a amenaçar amb càrregues o multes massives”, tal com va ocórrer en el desnonament d’Epi. Des de la Delegació del Govern espanyol a València, posen el focus en el fet que quan s’inicia el procés sancionador es revisen els fets i “s’obre un període perquè les persones afectades presenten les al·legacions oportunes” i, en cas que es confirme l’acta de les forces i cossos de seguretat, les sancionades “també poden recórrer a la via judicial”.


Un escarni a Solvia i setze multes

El 17 de maig de 2021, Construint Malilla va convocar l’ocupació de la seu de Solvia, gestora immobiliària del Banc Sabadell, en el carrer Fèlix Pizcueta com a resposta a les desenes de casos de desnonament de famílies sense alternativa habitacional impulsats pel fons d’inversió Promontoria Coliseum i el Banc Sabadell a València, que s’han negat a negociar amb les afectades i renovar els contractes de lloguer social. Per aquest escarni, setze activistes en defensa de l’habitatge han rebut multes de 300 euros —quantia que s’ha incrementat fins als 600 euros, com que no s’ha abonat en el termini de quinze dies— per “ocupar un immoble o edifici aliens, o romandre en ells, contra la voluntat del seu propietari o titular de dret sobre el mateix”; una infracció lleu tipificada en l’article 37.7 de la llei mordassa.

La majoria de les sancions són de 600 euros, siga perquè no s’ha efectuat el pagament de la multa en els primers quinze dies o per tractar-se d’una infracció greu, les quals se sancionen amb multes de 601 a 30.000 euros. Les primeres estan vinculades, principalment, a la “celebració de manifestacions sense haver estat comunicades per escrit a l’autoritat governativa corresponent amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim” (article 37.1), a les “faltes de respecte cap a les forces i cossos de seguretat en l’exercici de les seues funcions” (article 37.4) i per “danys o deslluir béns immobles d’ús o servei públic o privat” (article 37.13). Jose Luis González, portaveu de la PAH València, explica que, han rebut tres sancions per convocar una concentració d’urgència contra els desnonaments, després que Segundo, un veí del barri de Sants de Barcelona, se suïcidara quan anaven a executar el seu llançament. En aquest tipus de casos, en què existeixen causes que justifiquen la urgència de protesta, la llei 9/1983, reguladora del dret a la reunió, permet comunicar la convocatòria amb una antelació de 24 hores. “Tot i que, per manca de temps, no es va comunicar el dia anterior, sí que vam enviar un escrit a govern civil”, incideix el membre de la PAH, plataforma que, a la comarca de la Safor, ha rebut sancions per “danyar” la façana d’una seu de Cajamar amb cartells contra els desnonaments, així com per “faltar al respecte a l’autoritat” en l’any 2018, en el desnonament d’Alisa Mioara i la seua família, que vivien al número 9 del carrer Santa Bàrbara d’Oliva, immoble propietat del banc Mare Nostrum-Bankia. “Ens va arribar una multa de 300 euros per negar-nos a identificar i insultar un policia”, recorda Teo Vidal, membre del Col·lectiu Antifeixista la Safor i de la PAHC Baix Montseny que es troba encara a l’espera de conèixer la resolució judicial.

Pel que fa a les infraccions greus, es vinculen, principalment, a dues tipologies: “obstrucció a l’autoritat” (article 36.4) i “desobediència o resistència a l’autoritat en l’exercici de les seues funcions” (article 36.6)

Pel que fa a les infraccions greus, es vinculen, principalment, a dues tipologies: “obstrucció a l’autoritat” (article 36.4) i “desobediència o resistència a l’autoritat en l’exercici de les seues funcions” (article 36.6). El passat 30 d’abril, un dels militants de Construint Malilla va ser sancionat amb 601 euros per un presumpte delicte de “desobediència reiterada als agents per a abandonar el lloc”. L’activista es trobava en l’immoble de Maria Ángeles, una dona de 70 anys, amb informe de vulnerabilitat, que anava a ser desnonada després que la propietària, una gran tenidora amb habitatges en València, Girona i Barcelona, es negara a renovar-li el contracte de lloguer. “La van deixar fora de casa i no li van deixar recollir cap objecte personal”, recorda Suay, qui subratlla que el company sancionat simplement va “intentar defendre la senyora i el seu dret a un habitatge digne”.


Més de tres anys a l’espera d’un judici per un “muntatge policial”

Fa més de tres anys que Oliva (la Safor) va viure un desnonament en què l’actuació de la comitiva judicial i de la Policia Local i la Guàrdia Civil va acabar amb l’expulsió d’una família amb quatre menors —que vivien en una casa propietat de Bankia—, així com amb la denúncia d’un agent de la Policia Local contra Joan Cogollos, mestre jubilat i portaveu de la PAH la Safor-Valldigna a qui el va acusar d’un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat. A la denúncia, s’exposa que l’activista va “abalançar” l’agent contra la paret, produint-li danys a la seua espatlla i uniforme; i “va forcejar amb els agents mentre proferia frases amenaçants, com: ‘No teniu dret a fer açò, anar-vos-en a la merda’”. Cogollos, en canvi, afirma que “l’única cosa de la qual se’m pot acusar és de plantar cara a la policia, mirar als ulls un agent i dir-li que ja estava bé”. A més, recorda que en cap moment va tenir “contacte físic amb cap agent”.

Huit acusacions d'atemptat contra l’autoritat i 7.700 euros en sancions per defensar el dret a l'habitatge al País Valencià
Identificació de membres del sindicat de barri del Cabanyal durant un desallotjament |Arxiu

Fiscalia demana una condemna d’un any i mig de presó i una multa de 600 euros. El 3 de setembre de 2020, el jutge li va oferir l’opció d’establir una sentència de conformitat amb el denunciant, que comporta reconèixer-se culpable, amb una rebaixa de la pena, i així evitar el judici. Cogollos, però, es va negar rotundament i va remetre un escrit argumentant la seua posició. “No he fet res i no tinc res en la consciència que no em permeta dormir”, reblava amb rotunditat en una entrevista a la Directa. El passat 8 de febrer, es va haver d’ajornar el judici fins al pròxim 1 de desembre, ja que una altra encausada, membre de la família que va ser desnonada, es trobava a l’hospital perquè acabava de tenir un fill. “En aquesta citació, podrem aportar les proves del que realment va passar, perquè vam poder enviar uns vídeos a la jutgessa”, conclou amb fermesa Cogollos.


La lluita no s’atura

Les diferents plataformes i sindicats en defensa de l’habitatge a València es troben pendents de rebre més multes per l’intent d’aturar el desallotjament d’una dotzena de famílies del barri de la creu Coberta de València. L’Ajuntament de València va ordenar el desallotjament del veïnat que habitava als edificis 9 i 11 del carrer Manuel Arnau, sota l’argument del risc “imminent” d’enderrocament ambdós immobles, d’acord amb un informe tècnic emès el passat mes de 12 de juliol. Des de Construint Malilla, denuncien que les afectades, que hi residien des de fa més d’una dècada, van rebre l’avís amb menys de setanta-dues hores d’antelació i a moltes d’elles no se’ls va oferir cap alternativa habitacional.

Les diferents plataformes i sindicats en defensa de l’habitatge a València es troben pendents de rebre més multes per l’intent d’aturar el desallotjament d’una dotzena de famílies del barri de la creu Coberta de València

Per aquesta acció, la Policia Nacional espanyola va identificar, almenys, sis persones i va sancionar una militant per un presumpte incompliment de l’article 37.4 de la llei mordassa, relatiu a les faltes de respecte a les forces i cossos de seguretat. “La repressió s’intensifica cada vegada més. Tracten de manera amenaçant les famílies i les activistes, ens obliguen a tenir por”, reflexionen des de Construint Malilla, que tenen molt clara la resposta: “Perfeccionar la lluita, la nostra organització i les nostres eines són l’única garantia que tenim per superar la repressió i el problema d’accés a l’habitatge”.




Autor font: Directa.cat