Octubre 12, 2021
Per Direta
222 vistes


A mitjans de l鈥檃ny 1937, un article al setmanari 隆隆Campo!!, vinculat a la Confederaci贸 Nacional del Treball (CNT), reivindicava l鈥檕bra d鈥檜na col路lectivitzaci贸 agr脿ria situada entre els rius Bes貌s i Llobregat. 鈥淧erqu猫 tots, camperols i industrials, quan parlin de Barcelona, no s鈥檕blidin que tamb茅 hi ha camperols [鈥. I no pocs.鈥 Els autors es referien a l鈥檃nomenada Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi, formada aleshores per m茅s d鈥檜n miler de treballadors i treballadores.

Durant les primeres setmanes de la guerra a Barcelona, no nom茅s les ind煤stries i els serveis de transport o subministrament d鈥檃igua foren decomissats i gestionats pel seu personal, sin贸 que tamb茅 ho va ser una part molt important dels espais agr铆coles del municipi. A partir de la iniciativa dels barris, pels volts de desembre de 1936 es va establir la Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi, promoguda per membres de la CNT, que va contribuir al subministrament d鈥檃liments de la ciutat fins a la seva ocupaci贸 per les tropes franquistes a finals de gener de 1939.

M茅s de vuitanta anys despr茅s, aquesta col路lectivitat roman gaireb茅 desconeguda en comparaci贸 a d鈥檃ltres molt m茅s estudiades. Per貌 part de la seva hist貌ria es pot recuperar a partir dels documents produ茂ts per les col路lectivistes, que foren confiscats per les tropes d鈥檕cupaci贸 franquistes i conservats a l鈥橝rxiu de la Guerra Civil a Salamanca. A principis del segle XXI, aquests documents foren traslladats a l鈥橝rxiu Nacional de Catalunya.

El cultiu com a arma

En per铆odes de crisi en qu猫 els sistemes de producci贸, conservaci贸, transport i distribuci贸 d鈥檃liments queden greument afectats, la pr脿ctica de l鈥檃gricultura urbana tendeix a augmentar i 茅s clau per reduir la depend猫ncia de les importacions, contribuint a garantir la seguretat aliment脿ria. Hi ha abundants exemples d鈥檃questes situacions durant les dues guerres mundials, per貌 tamb茅 d鈥檃ltres m茅s recents, com les iniciatives d鈥檃gricultura urbana a l鈥橦avana (Cuba), despr茅s del col路lapse de la Uni贸 Sovi猫tica i el bloqueig econ貌mic de l鈥檌lla pels Estats Units d鈥橝m猫rica.

Els horts de guerra van formar part d鈥檜na estrat猫gia per mobilitzar la poblaci贸 i millorar el subministrament alimentari, per貌 tamb茅 van adquirir una funci贸 patri貌tica. Treballar l鈥檋ort es presentava com una manera de contribuir a la guerra des del 鈥渇ront de casa鈥

Sota el lema 鈥淐aveu per la Vict貌ria!鈥 (鈥Dig for Victory!鈥), la campanya del Ministeri Brit脿nic d鈥橝gricultura durant la Segona Guerra Mundial 茅s potser una de les iniciatives m茅s famoses. A Londres i a moltes altres ciutats d鈥橝nglaterra, camps d鈥檈sports, parcs i patis van deixar pas a horts urbans, que van ocupar fins i tot els cr脿ters deixats per les bombes. Els horts de guerra van formar part d鈥檜na estrat猫gia per mobilitzar la poblaci贸 i millorar el subministrament alimentari, per貌 tamb茅 van adquirir una funci贸 patri貌tica. Treballar l鈥檋ort es presentava com una manera de contribuir a la guerra des del 鈥渇ront de casa鈥. Quan la fam 茅s una arma de guerra, l鈥檕rganitzaci贸 del cultiu urb脿 i periurb脿 esdev茅 una eina per a la resist猫ncia.

En comparaci贸 amb els casos de la Primera i Segona Guerra Mundial, sabem poc sobre la import脿ncia de l鈥檃gricultura urbana i periurbana durant la Guerra Civil espanyola. Les col路lectivitzacions agr铆coles s鈥檋an estudiat sobretot en contextos rurals. A Barcelona, per貌, tal com recordaven els autors de l鈥檃rticle al setmanari 隆隆Campo!!, tamb茅 hi havia camperols i camperoles organitzades. A difer猫ncia de les flamants campanyes promogudes des dels estats durant les guerres mundials, per encoratjar i donar suport a la ciutadania per cultivar cada rac贸 de terra, en aquest cas la iniciativa va sorgir des de la base: els barris de la ciutat.

Horts de Barcelona col路lectivitzats

La Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi va ser el resultat de la uni贸 de finques ocupades, terrenys buits i terres expropiades a monestirs i propietaris, alguns fugits cap al b脿ndol rebel, als barris de Sants, Pla Mart铆, Harmonia de Palomar, Horta, Sarri脿 i Gramenet de Bes貌s (el darrer dels quals esdevindria, l鈥檃ny seg眉ent, una col路lectivitat a part). Els cultius es van organitzar per la Col路lectivitat aprofitant les caracter铆stiques dels terrenys dels diferents barris. On les terres eren elevades, s鈥檋i van cultivar majorit脿riament verdura i arbres fruiters, mentre que a les zones de regadiu i d鈥檃lta fertilitat de la terra es van plantar exclusivament hortalisses i, a les m茅s pr貌ximes al mar, fortament afectades pel salnitre i la humitat, es van destinar a pinsos per al bestiar.

La Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi va ser el resultat de la uni贸 de finques ocupades, terrenys buits i terres expropiades a monestirs i propietaris, alguns fugits cap al b脿ndol rebel, als barris de Sants, Pla Mart铆, Harmonia de Palomar, Horta, Sarri脿 i Gramenet de Bes貌s

El nombre de persones que treballaven a la Col路lectivitat va anar augmentant fins a arribar a m茅s de tres mil a finals de l鈥檃ny 1937, un nombre que situa la Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona entre les m茅s grans de Catalunya. Procedien de diferents barris, i especialment dels grups de les Cases Barates. A mesura que avan莽ava la guerra, van incorporar persones refugiades provinents dels territoris ocupats per l鈥檈x猫rcit franquista. Prop de cinc-centes dones treballaven als horts cada dia, aix铆 com als nombrosos punts de venda que la Col路lectivitat va establir als mercats de la ciutat, amb l鈥檕bjectiu de suprimir els intermediaris en la distribuci贸. Amb la major part dels homes entre 18 i 40 anys destinats al front, les dones es van convertir en una for莽a de treball imprescindible. Per貌 a difer猫ncia d鈥檃ltres col路lectivitats, com la d鈥橝mposta, no hi ha const脿ncia que a Barcelona les dones ocupessin llocs en 貌rgans de decisi贸. Rebien, a m茅s, un salari inferior al dels homes, fet que no era com煤 en totes les col路lectivitats de la ciutat, com per exemple la Col路lectivitat 脪ptica o la de Barbers, que oferien el mateix salari a homes i dones.

Durant els primers mesos, la Col路lectivitat va experimentar dificultats econ貌miques que va resoldre mitjan莽ant pr茅stecs i retenint salaris. D鈥檃cord amb la documentaci贸 existent, la producci贸 va augmentar un 30% respecte a les anteriors collites de tipus individual, i els bons resultats econ貌mics van permetre la millora de les condicions laborals, amb subsidis per malaltia, asseguran莽a m猫dica, noves eines, roba i cal莽at adequat, i fins i tot la construcci贸 de dutxes en algunes de les finques. Tot i aix貌, a mesura que la guerra avan莽ava, els informes de la Col路lectivitat tamb茅 assenyalaven greus problemes, com la dificultat per substituir aquelles persones amb treballs especialitzats en el cultiu que eren cridades a files; la falta de pinso que dificultava l鈥檃limentaci贸 dels animals de c脿rrega, o els robatoris, que les gu脿rdies armades organitzades per la Col路lectivitat no aconseguien evitar.

Horts en temps de crisi social i ecol貌gica

En el context actual d鈥檈merg猫ncia social i clim脿tica, l鈥檈xperi猫ncia de la Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi, amb els seus assoliments i les seves dificultats, ens recorda la import脿ncia de l鈥檃utoorganitzaci贸, el suport mutu, l鈥檃cc茅s a la terra, la producci贸 de proximitat, la supressi贸 dels intermediaris amb la venda directa als mercats locals, factors clau en les lluites per la sobirania aliment脿ria. En un marc de dur铆ssima adversitat, la Col路lectivitat va representar un exemple d鈥檃lternativa dirigida a empoderar la poblaci贸 dels seus recursos b脿sics com l鈥檃limentaci贸. Una lluita en qu猫 les dones van ocupar un espai central, malgrat les dificultats que van trobar perqu猫 la seva aportaci贸 fos reconeguda en els mateixos termes que la dels homes.

A difer猫ncia d鈥檈xperi猫ncies d鈥檋orts de guerra durant les guerres mundials, el cas de la Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi 茅s un exemple d鈥檃utoorganitzaci贸 des de la base, fora de la supervisi贸 de tota administraci贸 municipal o estatal

A difer猫ncia d鈥檈xperi猫ncies d鈥檋orts de guerra durant les guerres mundials, el cas de la Col路lectivitat Agr铆cola de Barcelona i el seu Radi 茅s un exemple d鈥檃utoorganitzaci贸 des de la base, fora de la supervisi贸 de tota administraci贸 municipal o estatal, en un per铆ode de revoluci贸 i lluita contra el feixisme. M茅s de vuitanta anys despr茅s del seu ensorrament, la recuperaci贸 de la seva mem貌ria no 茅s tan sols un necessari exercici d鈥檋ist貌ria, sin贸 un recordatori del potencial transformador i emancipador de l鈥檃gricultura urbana organitzada des dels moviments de base.

Perqu猫 avui, com aleshores, a la plana de Barcelona tamb茅 hi ha camperols i camperoles. Als barris de la ciutat, diferents horts continuen en peu de guerra. Avui, contra l鈥檈speculaci贸, des dels horts de Desenruna als de la Maladeta; des dels Horts Indignats al de la Prosperitat; des de Can Masdeu fins a l鈥橦ortet del Forat, passant per tants altres, es continuen creant espais comuns i de treball col路lectiu. Llavors de lluita per la just铆cia social i ambiental, idees per ruralitzar el que s鈥檋a urbanitzat de forma especulativa i reclamar alhora el dret a la ciutat. Avui tamb茅, lluites per frenar la p猫rdua de les zones agr铆coles i espais naturals que encara es conserven pr貌ximes a la ciutat, lluites en contra de l鈥檃mpliaci贸 de l鈥檃eroport i en no cedir ni un pam de terra davant dels interessos del capital.




Autor font: Directa.cat